Dimarts, 9.3.2010. 05:00 h

Josep Maria Martí i Salvador Cot Candidats a degà del Col·legi de Periodistes

Salvador Cot: 'Els continuistes estan nerviosos perquè, per primera vegada, pensen que poden perdre'

---

El proper divendres, 12 de març, se celebren eleccions al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Damunt de la campanya electoral que enfronta els dos candidats a degà planen les denúncies d'irregularitats que van fer diversos vocals i que van provocar que l'actual degà, Josep Carles Rius, convoqués eleccions anticipades. Divendres s'enfrontaran les candidatures encapçalades per Salvador Cot i Josep Maria Martí, que s'han identificat com a candidatura renovadora i continuista, respectivament. Tot i això, en l'entrevista amb directe!cat, Martí assegura no sentir-se 'gens continuista' i critica els 'atacs i la manipulació' dels seus opositors. Per la seva banda, Cot atribueix aquestes reaccions al nerviosisme dels continuistes perquè, per primera vegada, pensen que poden perdre i demana un 'col·legi valent' perquè sinó 'no val la pena'.

Les dues candidatures s'han identificat com a candidatura renovadora i candidatura continuista, respecte què?
Salvador Cot: Fa 25 anys que el Col·legi de Periodistes està a mans d'un mateix grup de persones que el van treure de les mans de l'antiga associació franquista. Des d'aleshores s'han anat succeint continuant la feina de l'equip anterior. Des del principi, l'actual degà ha recomanat el vot per a Josep Maria Martí que continuarà amb el seu projecte mentre que nosaltres proposem una modernització.

Josep Maria Martí: L'única candidatura continuista és la del senyor Cot que presenta bàsicament la mateixa gent que ja són a la Junta. Jo, en canvi, fa molts anys que no sóc al Col·legi i no em sento gens continuista, deu ser un èxit de l'estratègia de l'altra candidatura que s'anomeni continuista a la meva.

On hem d'anar a buscar les diferències entre l'una i l'altra?
Cot: La diferència principal és que Josep Maria Martí no prové del periodisme de carrer sinó de la gestió dels despatxos, que és una feina imprescindible en tot mitjà de comunicació, però que sens dubte genera una sensibilitat diferent. La candidatura que encapçalo provenim de les crítiques a l'apagada informativa del Carmel, a les imposicions dels partits i als blocs electorals. Creiem que la feina més important dels periodistes és controlar el poder i que no pot ser que estiguin juxtaposats al poder.

Martí: Abans de res voldria dir que vaig intentar fer una candidatura de consens abans de presentar-me. En el moment de discutir el programa, estàvem absolutament d'acord amb l'anàlisi i vam pensar que era possible. Després vam veure que no. Dóna la sensació que hi ha qüestions personals que se m'escapen. Ens diferencia la manera d'encarar els problemes. El Col·legi necessita canvis, però s'han de fer amb seny perquè són problemes profunds. Algú està utilitzant arguments sobre canvis que no tenen cap base. Parlen de corrupció, quan si n'hi hagués les autoritats pertinents haurien actuat. És un atac gratuït, una estratègia. Si hi ha voluntat d'arreglar coses ens podem trobar, en els atacs i la manipulació, no. La candidatura que farà el canvi és la que jo encapçalo.

« Martí: L'única candidatura continuista és la del senyor Cot »

No convé plantejar quin ha de ser el paper del Col·legi, tenint en compte el gran nombre de periodistes que no estan col·legiats?
Cot: La dificultat de votar la candidatura continuista és que s'ha demostrat empíricament que el Col·legi cada cop genera menys interès, els professionals no hi veuen utilitat i té menys autoritat moral i professional. A tota Europa els col·legis són una garantia per a la professió i a Catalunya, en un moment de crisi brutal, no ho tenim.

Martí: El Col·legi no interessa i no se'n veu la utilitat. Per això nosaltres parlem de fer un Col·legi útil. La majoria de periodistes joves no estan afiliats perquè creuen que no els serveix per a res. Crec que podem ser molt útils i per això és fonamental el discurs de la construcció. El periodisme té reptes suficients per tenir una institució reconeguda que exerceixi de portaveu d'una professió amenaçada per unes dificultats històriques. Cal una organització que ajudi els professionals que es troben en un entorn molt poc favorable que s'enfronten a canvis en els suports i els formats en un moment de crisi que s'està centrant en els propis professionals. En això el Col·legi hauria d'estar més fort i més unit que mai.

Consultant els webs d'una i altra candidatura crida l'atenció la manca de propostes concretes.
Cot: Nosaltres sí fem propostes concretes. Proposem que la revista Capçalera la facin els companys que es troben a l'atur i a preus dignes, volem fer un Col·legi obert a tothom i aprofitar la seu de Barcelona que és un lloc cèntric i ben comunicat perquè tots els col·legiats hi trobin un espai per fer la seva feina. Tot orientat a que la majoria dels col·legiats hi entrin, o tornin. Tot en funció de la disponibilitat econòmica que trobem, que serà complicada.

Martí: No podem tenir un comportament electoralista. Tenim la obligació de veure quines són les demandes dels col·legiats i veure de quins recursos es disposa, i per això s'ha de ser a dins. Es poden fer moltes promeses però no em sembla correcte en una institució professional com la nostra. Jo proclamo la voluntat de servir als col·legiats i el més important no és el que pugui prometre sinó la voluntat de treballar amb els agents socials o recuperar el contacte amb les universitats perquè necessitem més coordinació per traslladar que hi ha menys demanda de força laboral i el que cal és ajudar a reciclar-se als professionals amb experiència.

Durant la campanya electoral pràcticament només ha transcendit la imatge d'una campanya de confrontació i acusacions. Pot repercutir negativament en la imatge de l'entitat?
Cot: Al blog de la nostra candidatura no hi ha absolutament cap desqualificació personal o professional a cap persona de l'altra candidatura. Diem que el Col·legi funciona malament, que està antiquat. En canvi ells ens acusen de mals professionals i ens diuen coses terribles. Seria impensable que hi hagués eleccions al Col·legi de Metges i es responguessin les crítiques amb acusacions de mal metge. Tot respon al nerviosisme perquè, per primera vegada, creuen que poden perdre.

Martí: Projecta la imatge dels que han actuat amb un ús pervers perjudicant al Col·legi per la seva situació amb una pràctica aberrant del periodisme. A mi no m'interessa això, ni serà el meu mètode de treball. Jo vull construir la màxima unitat.

Des de la candidatura de Josep Maria Martí s'ha qüestionat la conveniència de l'elecció a través de llistes obertes argumentant que després de les eleccions dificulta la gestió de la Junta. És una garantia de pluralitat o realment provoca conflicte?
Cot: Sembla que la democràcia és un inconvenient, nosaltres no ho entenem. Està clar que qui guany, qualsevol de les dues llistes, ho farà per molt pocs vots i l'altra serà representativa d'una part dels col·legiats que s'acostarà a la meitat. Si hi ha la previsió que votin entre un 20 i un 30% dels col·legiats i que només són una tercera part del total, hem de pensar que entre les dues candidatures no arribem a representar ni el 10% dels periodistes del país. Si només hi hagués representació d'una candidatura passaríem de ser un Col·legi per a quatre gats a un Col·legi per a dos gats! En un moment en què els propis periodistes i la societat en general demanem als partits llistes obertes, ells volen quedar-se a la tomba de Tutankamon.

Martí: L'únic que em preocupa de les llistes obertes és que un degà no pugui presentar una candidatura en què hi hagi gent de totes les edats. Em preocupa que això suposi que un candidat no pugui presentar gent que no és coneguda. Però primer hem d'entrar al Col·legi.

« Cot: El Col·legi ha de plantar cara. Un Col·legi que no sigui valent no val la pena »

Què pot fer el Col·legi en un moment en què conflueixen una situació de crisi, de precarietat laboral i de desprestigi de la professió?
Cot: Nosaltres creiem que hi pot fer moltes coses per solucionar-ho. La primera és que els periodistes hem de recuperar l'autoestima i creure que fem una feina important, ben feta i que és útil per a la societat. Però la societat també ha d'entendre que els mitjans de comunicació són útils, a tots els països occidentals funciona així. I segon, el Col·legi ha de plantar cara. No depèn de publicitat, només depèn dels periodistes i ha d'estar a la primera línia de defensa de la professió. Ha de ser el Col·legi qui denunciï les rodes de premsa sense preguntes. Si sóc escollit degà seré jo mateix qui ho denunciarà públicament, quina reacció hi hauria si l'única persona que es presenta a una roda de premsa sense preguntes és el degà del Col·legi de Periodistes? Només que guanyéssim una cosa d'aquest tipus ja seria molt. Un Col·legi que no sigui valent no val la pena.

Martí: Si hem perdut paper és perquè hi ha hagut confusió per pretesos periodistes que no han estat mai periodistes i tothom ha callat. Hem de començar denunciant a aquells que s'atorguen aquest paper i sobretot fent una defensa aferrissada de les bones pràctiques. Hi ha hagut gent que, amb males pràctiques, han usurpat el paper del periodista. El Col·legi ha de ser una entitat prestigiada i reconèixer aquest fet.

Un cop se celebrin les eleccions i es constitueixi la Junta, que es preveu que tingui presència important d'ambdues candidatures, veuen possible refer ponts i treballar junts?
Cot: Això dependrà de qui guanyi. Si guanya la candidatura de Martí temem que intentaran canviar els estatuts i tornar a convocar eleccions per apartar-nos. Si guanyem nosaltres, intentarem integrar-los.

Martí: L'endemà de les eleccions haurem de canviar el xip de la campanya electoral en positiu, i això vol dir treballar. Si hi ha voluntat constructiva no tinc problemes. Les biografies de cadascú demostren el què demostren, i la meva diu que sempre he buscat el consens i no només per necessitat.


Maite Aguilera