Dimecres, 15.8.2012. 10:50 h

Josep Maria Àlvarez Secretari General de la UGT

''Negar el pacte fiscal és obrir la porta a la independència de Catalunya''

---

Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT, creu que hi ha gent a l'Estat que veu el pacte fiscal com una estratègia per guanyar la independència de Catalunya, com també hi ha catalans que l'observen com una via per abandonar l'estat espanyol. Davant d'aquests arguments, Àlvarez afirma que donar ''suport al pacte fiscal és per quedar-se a Espanya, no per marxar'' però defensant que cal ''canviar d'una vegada per totes'' el model de finançament en resposta als incompliments constants de l'Estatut tant d'aquest govern com de l'anterior. Negar el pacte fiscal és obrir la porta a la independència de Catalunya. Àlvarez preveu una tardor ''insuportable'' davant dels anuncis d'acomiadaments a empreses públiques que ha fet la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.

El pacte fiscal està en la primera línia de l'actualitat a Catalunya. El president Artur Mas ha demanat el posicionament de la societat catalana. Davant d'aquesta petició, com valora l'escenari de concertació que ofereix el Govern?

Els nivells de concertació que els representants sindicals rebem per part del Govern són inexistents. Els posicionaments a favor del pacte fiscal que s'han acordat s'han pres des de la pròpia autonomia del sindicat i des de la responsabilitat política de cadascuna de les organitzacions que s'han pronunciat. La manca de diàleg de la Generalitat no privarà a la UGT de defensar un posicionament de país i en aquest sentit els acords del Comitè Nacional del sindicat estan plenament en línia amb la resolució aprovada pel Parlament.

Això vol dir que el pacte fiscal ajuda a crear una unitat sòlida entre el Govern i els sindicats?

Com li deia, és evident que l'aportació positiva fins i tot militant de la UGT en relació amb la defensa del pacte fiscal, s'ha fet unilateralment des de la nostra voluntat inequívoca de la defensa dels interessos de Catalunya. Ara bé, anar en un bloc amb el Govern només pel pacte fiscal és complex. Estem davant d'un executiu que ha pres decisions perquè creu amb elles. Les primeres retallades no es van fer per la manca de finançament de la Generalitat. Van ser decisions que van respondre a posicions politiques i ideològiques. En aquest escenari s'inclou la decisió d'eliminar l'Impost de Successions en plenes retallades de l'Estat del Benestar. Perquè es pugui visualitzar aquest bloc d'unitat el Govern hauria de canviar politiques i hauria de negociar.

Quin pas ha de fer el Govern a partir d'ara?

El Govern el que ha de fer a partir d'ara és fer tot el possible per sumar. Quanta més societat civil hi hagi millor. Tot el suport que té el Govern l'ha d'administrar amb generositat per construir un front català el més ampli possible tant des de l'àmbit polític com l'àmbit social.

En què ajudarà el pacte fiscal?

Des de la UGT no es parla de pacte fiscal sinó Concert Econòmic del Segle XXI. Per nosaltres aquest nou marc de relacions fiscals ha de suposar un abans i un després de les relacions fiscals entre Catalunya i Espanya. Aquí no es tracta de canviar una miqueta el sistema. No es tracta d'esgarrapar quatre euros més. S'ha de canviar el sistema i això vol dir trencar d'una vegada per totes els acords vigents fins ara i que han arrossegat incompliments unilaterals per part tant d'aquest govern de Mariano Rajoy com l'anterior de José Luis Rodríguez Zapatero. S'ha d'aconseguir un model on Catalunya pugui disposar de manera plena de tots els seus recursos i no estar cada dia discutint si falten un o dos euros.

Vostè sap que aquest model que defensa rep crítiques perquè diuen que no és solidari amb la resta de les autonomies?

Perquè hem de començar aquesta discussió amb la part més antipàtica de la relació amb l'estat espanyol. Aquest fet serà o no una conseqüència final del procés de canvi. Es evident que si Catalunya obté més recursos en un primer moment hi haurà menys per repartir a l'Estat. Però, també és veritat que si el model permet un desenvolupament econòmic de Catalunya, el resultat final és que des de Catalunya es podrà ser més solidaris perquè es tindran més recursos. El que no pot ser és com fins ara que els recursos que aporten els catalans serveixin perquè hi hagi autonomies que baixin o eliminin impostos per fer la competència a Catalunya, com s'ha fet amb l'Impost de Successions.

Aquest posicionament a favor de fer entendre a l'estat espanyol la necessitat de què Catalunya pugui desplegar la seva economia per ser motor econòmic coincideix amb el posicionament defensat pel president Artur Mas. Coincideix amb ell?

Plenament. Tot i que això no només ho diu el president Mas. Espanya, si vol continuar tenint els ingressos que procedeixen de Catalunya ha de pensar que Catalunya necessita tenir més recursos per fer front a les seves necessitats productives, d'infraestructures i de cohesió social.

Però i l'Estatut i el nou model de finançament. No han servit?

Miri, el pacte fiscal es necessari amb crisi i sense crisi. Catalunya fa 30 anys que des del punt de vista de finançament no ha trobat el seu encaix amb Espanya. L'Estatut, tot i la retallada del Tribunal Constitucional, encara deixa marge. Tot i això, el problema és què tant el govern actual com l'anterior no compleixen l'Estatut. Això vol dir que el nou sistema de finançament no pot quedar en mans de l'Estat. Hi ha gent de fora de Catalunya que situa la defensa del pacte fiscal en la defensa de la independència, com també hi ha gent de dins de Catalunya que veu aquest pacte com una via per a la independència. Des del meu punt de vista si es dóna suport al pacte fiscal és per quedar-se a Espanya, no per marxar. Des de l'estat espanyol s'hauria de tenir la convicció que si es demana aquest pacte és perquè es volen crear les condicions per tenir un encaix per conviure de manera conjunta.

L'estat espanyol hi ha capacitat per entendre aquest discurs?

S'ha de fer tot el possible perquè ho entenguin. Es necessitarà d'una part d'Espanya per avançar en aquesta via. Els habitants de l'estat espanyol han d'entendre que en el moment actual en què es viu la llibertat no té portes. No es pot estar permanentment de la manera que estem avui. No podem ser un territori que a l'hora de pagar estigui en la posició número 1 i quan es fa la devolució baixi fins a les posicions 8, 9 o 10. No es possible que les inversions que es fan a Catalunya estiguin sis o set punts per sota del pes econòmic català en el conjunt de l'Estat. S'ha de donar una oportunitat perquè ens puguin entendre, això sí, sense anar amb el lliri a la mà.

A més del pacte fiscal, no creu necessari un acord polític i social contra la crisi?

D'aquesta crisi no es pot sortir només amb un acord nacional ni estatal. Per sortir cal buscar un acord com a mínim entre els països de la zona euro. Es tracta d'una crisi global que neix de la globalització. S'ha de ser capaç de situar en l'àmbit de la UE alguns elements per restablir algunes mesures contra els moviments de capital i un règim fiscal europeu. Si no es fa això, difícilment es trobarà una sortida per aquesta crisi.

D'això es va parlar amb la cancellera Àngela Merkel quan va rebre als líders confederals de la UGT i de CCOO?

Àngela Merkel volia tenir informació de primera mà sobre la situació econòmica espanyola i especialment sobre les notícies que feien referència al suposat malbaratament de recursos de les autonomies, un missatge recurrent del govern espanyol. S'ha d'agrair profundament la trobada i el fet de què tingues una opinió de primera ma per part dels sindicats espanyols. De fet, aquesta reunió va permetre desbloquejar la trobada amb el president del govern espanyol que després de set mesos de govern havia estat impossible de fer.

Però el moment és difícil per posar en marxa polítiques de protecció social perquè segons el govern hi ha una manca de recursos econòmics..

Que no hi hagi diners no és veritat. De diners n'hi ha però s'han de repartir perquè estan en mans d'uns pocs que no paguen impostos. El que ha de fer el govern és no mirar a una altra banda quan un directiu d'una caixa se'n va d'una entitat amb una indemnització.

Com preveu la tardor amb les declaracions de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, deixant clar que hi haurà acomiadaments í EROs a les empreses públiques?

Si la tardor que es preveia era complicada ara, en l'àmbit català, i amb aquestes declaracions, es pot fer bastant insuportable. El Govern ha de ser conscient que amb declaracions d'aquestes característiques es trenca qualsevol possibilitat de compartir taula amb el Govern en la resta de temes. No ens poden demanar que estiguem en coses que els interessa amb ells i ens deixin de banda en aquells temes que vol resoldre per la via directe. Si vol fer una reestructuració del sector públic els sindicats fa molts anys que demanem un diàleg. Per la via unilateral només trobarà la nostra resposta contundent. La vicepresidenta ha de recordar que moltes de les decisions que ha pres el Govern han estat tombades per la magistratura, perquè ho bé no s'ajustaven al dret laboral o bé eren políticament discriminatòries. S'haurà de negociar jubilacions, prejubilacions i fórmules per mantenir les plantilles. Després de les declaracions de la vicepresidenta, moltes desenes de milers de famílies demà no aniran a comprar perquè no estaran segur de mantenir el seu lloc de treball. Hi ha gent que amb les seves declaracions està enfonsant l'economia.

Treballen per la vaga general?

El camí de la vaga general no l'hem aturat mai. Una vaga general no es fa en 24 hores. Ara tenim un agost mogut per visualitzar que no es fan vacances. El setembre tindrem l'objectiu de la marxa a Madrid del 15 de setembre i és evident que a l'octubre o el novembre tindrem la convocatòria d'una o més jornades de vaga general.

L'entrevista amb el Rei dels sindicats va ser positiva?

La foto amb el Rei era necessària amb el país que estem on el cap d'Estat és un monarca. A través de l'entrevista varem poder situar les nostres polítiques. Crec que la decisió de prorrogar els 400 euros del pla Prepara que ha estat anunciada aquest dimarts pel president Mariano Rajoy des de Mallorca ha estat influenciada positivament pel contingut d'aquesta reunió amb el Rei. Si tenim la possibilitat de resoldre un problema que afecta a molta gent anirem on calgui, encara que la porta de la solució estigui a la Zarzuela.