Els Sulfitos Semifinalista del Sona 9
Els Sulfitos:"El Sona 9 és un estímul majúscul que ens ha obligat a posar-nos les piles"
ACN - Les semifinals del concurs Sona 9 van començar el dissabte 1 de setembre amb un primer concert a l'Acústica de Figueres que va enfrontar tres dels nou grups que han accedit a aquesta fase. 'Els Sulfitos' són, a més, una de les tres bandes que hi han arribat gràcies a la votació popular i no del jurat. Un dels components del grup, Franc Lluís, diu en aquesta entrevista amb l'ACN que això "els reconforta", però que no van sortir a actuar més confiats per aquest motiu. "Ens havíem de guanyar el públic des del minut u", insisteix. Aquest grup de "folk-pop" de Breda és un exemple del trampolí que pot ser el concurs per a molts músics gairebé novells, i és que 'Els Sulfitos' encara no fa dos anys que es van formar.
L'entrevista va ser realitzada per Pau Cortina durant la semifinal del Sona 9 en el marc del Festival Acústica 2012.
0
carregant
Per què us vareu inscriure al concurs Sona 9?
Som una banda que portem poquet tocant i ens semblava que era una molt bona oportunitat d'avançar. El concurs t'obliga a gravar uns temes, a fer-ho sonar bé...I amb la sort que hem tingut de passar alguna fase, també ens ha obligat a fer un exercici, molta feina al local d'assaig que et porta a avançar amb la proposta que vols tirar endavant.
Confiàveu en superar la segona fase i ser un dels 9 semifinalistes?
Home, ens ha sorprès. Evidentment tu estàs convençut del que fas. Però aquest boom de música feta a casa nostra que fa que cada anys s'apuntin més grups -aquest, 201!-... I quan et planteges que de tots aquests n'han de sortir 18 sempre penses que n'hi pot haver molts que ho facin millor que tu. Un cop dins dels 18, ara passar als 9 ja és un tall important que et permet tocar a un festival com l'Acústica de Figueres. Per nosaltres és un somni que l'estem gaudint al màxim i que ens està obligant a treballar al màxim.
Estilísticament, com us definiu?
Home això sempre fa de mal dir... L'etiqueta folk-pop potser adequada, pel tipus d'instrumentació amb base de guitarra acústica, i que hi ha violí.... En la comparació amb grups, si hagués de triar un nom seria més Mishima que Manel, perquè el tipus de sonoritat evoca més a un grup que a l'altre.
Sou un dels tres grups que us heu classificat gràcies a la votació del públic.
D'entrada el que volíem era passar el tall, perquè crèiem que tocar tant al MMVV, com al BAM, com a l'Acústica, era la oportunitat de tocar en un festival grandiós on hem anat moltes vegades com a públic i ens venia molt de gust.
Sobre com hi hem accedit, el fet que sigui per votació popular sempre et reconforta que hi hagi molta gent 'al darrere' que t'ha votat i que s'han pres la molèstia de donar-te suport.
De cara a la semifinal, vau pensar que el factor del públic us podia fer arribar més lluny?
No. Nosaltres ens vam prendre el concert amb molt de respecte i intentant trobar el punt d'equilibri entre la tensió de saber que hi ha un jurat que t'està examinant, més enllà del públic. Però no comptem que pel fet d'haver passat com a votació popular tindrem gent especialment bolcada amb nosaltres. Sempre ens haurem de guanyar l'auditori des del minut u.
Quin guanyador del Sona 9 dels darrers anys us ha sorprès positivament?
Home no seré molt original, però jo el grup que més he seguit dels últims que han passat pel Sona 9 és La Iaia. Tinc el disc, els he vist moltes vegades en directe, crec que la proposta que fan és molt vàlida i m'agraden molt. Tan de bo poguéssim acostar-nos-hi una miqueta i fer la meitat dels concerts que estan fent, que per sort estan tocant moltíssim.
Què us semblen els requisits del concurs per la semifinal? Què vareu escollir?
Ens sembla fantàstic perquè ens obliga a treballar. Amb el poema el concurs ens ho va posar fàcil perquè ens feia escollir entre tres. Nosaltres vam escollir 'La paraula justa' de Sílvia Bel Franci perquè ens sembla una història molt quotidiana que li pot passar a tothom. La versió ens va costar més de triar, i posar-nos d'acord entre els sis components del grup. Finalment va ser 'Venus', de Shocking Blue, popularitzada els anys 80 per Bananarama.
Quan i com us vareu formar? Us havíeu presentat a altres concursos?
Som un grup d'amics de tota la vida, des de l'escola. La cosa musical ocupava una part important de les nostres vides, però no ha estat fins passats els trenta, ara fa un parell d'anys que ens vam plantejar de muntar el grup. Algú tenia alguna noció d'un instrument, però molt poca cosa. Ens vam armar de valor, ens vam comprar instruments de segona mà... Ens vam entendre ràpidament i de seguida vam trobar un so 'nostre, o com a mínim un amb què ens sentim molt còmodes. Però va ser una autèntica 'liada' de manta al cap.
Cada dia que passa creiem que en sabem una mica més, estem més segurs i ens ho passem molt bé. Per això el Sona 9 és un estímul majúscul que ens ha obligat a posar-nos les piles.
Perquè 'Els Sulfitos'?
Aquesta idea boja de muntar un grup arriba en una nit animada, amb moltes ampolles de vi. Com saps a les ampolles de vi indica allò de 'contiene sulfitos', i ens feia molta gràcia. Aleshores també vam decidir que si fèiem un grup li diríem així. Pel camí hem perdut el 'contiene'. Però ens agrada molt que el nom remeti a la gènesi del grup: un grup d'amics al voltant d'una taula que decideixen emprendre aquesta aventura, per tenir clar d'on va sortir tot plegat.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat