Ramon Cugat - Balancí Semifinalista del Sona 9

Ramon Cugat (Balancí):"Si la cosa va endavant m'hauré de plantejar una formació estable i definir-me més"

ACN - Balancí és el projecte personal de Ramon Cugat, un músic que ja va guanyar el premi Joventut del concurs l'any 2004, aleshores amb el grup Nevera. Enguany s'ha presentat al Sona 9 sota el nom de Balancí, amb una proposta que "va mutant a cada gravació i cada concert". El músic de Molins de Rei assumeix que "si la cosa va endavant" (més enllà del concurs) haurà de buscar una formació estable que l'acompanyi i definir més el seu so. De moment, Cugat es va presentar a Figueres amb un trio de guitarres i baix "més elèctric de l'habitual".
L'entrevista va ser realitzada per Pau Cortina durant la semifinal del Sona 9 en el marc del Festival Acústica 2012

0  

( 1 vot )

 carregant

Ramon Cugat és un dels nou semifinalistes del concurs Sona 9 amb el projecte en solitari Balancí

© ACN

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

Balancí, Ramon Cugat, Sona 9

Perquè us vareu inscriure al concurs Sona 9?

L'estiu passat vaig gravar cinc cançons en un estudi, i en tenir el material a punt vaig voler enviar-lo a llocs. Aleshores vaig veure les bases del Sona 9 i m'hi vaig presentar. Però no ho vaig fer amb cap intenció d'anar a guanyar...

Confiaves en superar la segona fase i ser un dels 9 semifinalistes?

La veritat és que no. De fet, la primera selecció de 18 que seguien endavant ja em va sorprendre, sobretot perquè m'hi vaig presentar sense cap pretensió. Per això cada vegada que m'han trucat per dir que seguia endavant ha estat una sorpresa. I més perquè aquest és un projecte que és personal, bastant lliure i va mutant a cada gravació i cada concert.

Perquè penses que el jurat t'ha seleccionat?

Bé, penso que no estic innovant ni res. Però la gravació que vaig presentar potser te la gràcia que hi ha força varietat d'instruments, ja que vaig gravar violins, violes, xilòfons, un banjo, etc.

Amb el concert de dissabte començava la fase decisiva del concurs. Com el vas encarar?

Doncs va ser totalment diferent del que està gravat perquè, com et deia, cada cop que faig un espectacle ho plantejo diferent. Sempre en funció de les cirumstàncies. En el concert de dissabte vam ser tres: jo i un altre noi a la guitarra, i un altre al baix, el goliat i el piano. Va ser una formació una mica més elèctrica de l'habitual.

Quin futur augures al grup?

Doncs no sé molt bé com encarar-ho, a cada passa que anem fent m'ho aniré trobant. És clar que si arriba un punt en què la cosa va endavant m'hauré de plantejar de tenir una formació estable i definir-me més, per bé que les cançons ja ho estan de definides. Però de moment és tot bastant canviant.

Quin guanyador del Sona 9 t'ha interessat més al llarg de la història del concurs?

Sincerament, no he estat molt al corrent. Sí que he anat sabent els grups guanyadors de cada any, però la veritat és que no sabria que dir-te.

Però en canvi ja vas participar-hi i vas guanyar el Premi Joventut l'any 2004 amb una altra formació no?

Sí, amb Nevera. Hi vam participar el 2004, però el concurs ha anat evolucionant molt. L'experiència va ser molt positiva perquè penso que és un concurs que ajuda el grup a tirar endavant, a fer un sobreesforç per treballar i per anar avançant. I això fa carregar piles.

La semifinal us obligava a versionar una cançó i musicar un poema. Perquè us vareu inclinar?

Bé, pel que fa el poema, en vam escollir un de Sílvia Bel Fransi que es diu 'La paraula justa'. La versió és de la Velvet Underground, 'Who loves the sun'.

Comenta-ho

Imprimir Enviar