Diumenge, 9.9.2012. 10:20 h

Joan F. Mira President d'Acció Cultural del País Valencià

Joan F. Mira (Acció Cultural del País Valencià): "La història de la composició nacional europea no s'ha acabat"

---

Castelló de la Plana (ACN).- L'antropòleg i escriptor Joan Francesc Mira (València, 1939) va assumir el passat mes de juliol la presidència d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en substitució d'Eliseu Climent, nou president d'honor. En una entrevista amb l'ACN, Joan Francesc Mira repassa l'actualitat de l'entitat, que presidirà per segona vegada després d'una primera etapa entre 1992 i 1999. El moment financer d'ACPV, a causa de les multes imposades per les emissions de TV3, la possible solució a aquest conflicte amb el govern valencià així com les perspectives de futur del nacionalisme centren aquesta entrevista a dos dies de la seva participació en els actes institucionals de la Diada.

- Quins són els objectius amb què assumeix de nou presidència d'Acció Cultural del País Valencià?

He assumit la presidència per responsabilitat, perquè és un moment en què hi ha problemes econòmics de tot tipus, per manca subvencions i derivats de les sancions per les emissions de TV3 i la campanya de recollida de signatures. Hi ha problemes també de consistència i funció del que és Acció Cultural per la crisi de recursos i de suport institucional a causa de la hostilitat permanent de les institucions valencianes que el que fa és multiplicar els problemes. Intentaré treure el carro del fangar, malgrat que ens toca rebre per tots els costats i després intentarem descansar, que ja són hores.

- En els darrers temps l'actualitat d'Acció Cultural ha estat marcada per les sancions imposades per les emissions de TV3, en quina situació financera es troba l'entitat?

S'ha hagut de fer front a perills d'embargament, s'ha hagut de tancar en alguns casos algun local i reduir personal i activitats. En tot cas, tenim la convicció que en el termini màxim de dos o tres anys es podrà recuperar la normalitat, si no passa res extraordinari. Hores d'ara s'han pagat aproximadament la meitat de les multes. Però la nostra situació no és molt diferent a la de moltes institucions públiques que han anat reduint personal i activitats. Malgrat que som víctimes d'una persecució, al contrari que les institucions públiques, que no són perseguides per cap govern.

- Creu possible solucionar aquest conflicte amb el govern valencià i que arribi la reciprocitat d'emissions?

La veritat és que això no sabem com acabarà. Continua el procés lent de tramitació de la ILP Televisió Sense Fronteres al Congrés dels Diputats. La solució, siga el que siga no és immediata, si volgueren les autoritats valencianes seria immediata, però com que no tenen cap voluntat continuaran dient que això se solucionarà i continuaran sense fer res. Ens hem de tornar a armar de paciència malgrat que s'està insistint en el parlament espanyol perquè es tramite la ILP.

- És la segona vegada que assumeix la presidència, l'anterior va ser fa 20 anys, quines diferències observa en el panorama cultural, lingüístic i polític al País Valencià?

L'any 1992 estàvem al final d'una època d'una certa eufòria d'una etapa dels primers governs democràtiques i progressistes, però la societat valenciana ha anat a poc a poc entrant en un període de conformisme per fantasies il·lusòries. S'ha creat una sensació molt extensa a causa de la propaganda que ha fet amb molta habilitat el PP que tot funciona molt bé quan és mentida. Això ha creat una sensació d'autosatisfacció fins que ha arribat ara el moment de veure que tot estava fonamentat sobre unes bases falses.

De retruc, crea una desconfiança envers les institucions pròpies d'autogovern i una sensació que altres coses que no siguen la crisi econòmica no tenen importància, com la llengua, la cultura o l'art són prescindibles i tan secundàries que es poden anar deixant o abandonant. És una situació que tardarem anys en deixar però hi ha una minoria que des del franquisme existeix que no estem disposats a que això siga així i plantarem cara allà on siga.

- Té la sensació que queda lluny l'anticatalanisme valencià d'anys passats?

Ha baixat perquè ja no té la funcionalitat que tenia per a la dreta espanyola i valenciana de consolidar una certa hegemonia de la dreta perquè ja la tenen. Com que no naix de l'espontaneïtat de la gent, s'ha anat apagant perquè ja no hi ha les campanyes d'intoxicació que hi havia. En el moment que deixes d'escampar el virus, l'epidèmia comença a baixar. És un tema que no em preocupa a més tot el món empresarial i econòmic s'ha adonat que era una cosa absolutament suïcida i absurda. Em preocupa més la desafecció de la societat valenciana respecte al País Valencià com a tal, per exemple en relació amb la llengua, no em preocupa tant l'anticatalanisme com la castellanització de la societat valenciana.

- Com està observant el moviment al voltant de la manifestació de la Diada?

Hi ha un gruix de gent a Catalunya que estan ja molt cansats i avorrits de pensar que hi haurà una certa comprensió de problemes i veuen que no es pot conviure en harmonia. Hi ha una espècie de menyspreu continu i això per una societat com la catalana que té una llarga experiència de consciència de país s'ha anat inflant i inflant. En les condicions d'un Estat espanyol i la Unió Europea és un procés que requereix un llarg i complicat i que requereix una majoria social molt consistent i significativa. Molta gent està començant a acceptar que la història no és estàtica, la història de la composició nacional europea no s'ha acabat ni és eterna. Allò de la intangibilitat metafísica, rigorosa i eterna de les fronteres i dels estats hi ha gent que comença a perdre la por a plantejar en eixos termes. Ara, de moment, això que se'n diu Espanya com ho acceptaran? Hi ha tota una mobilització de l'anticatalanisme tradicional a tots els mitjans espanyols i això és una cosa contínua Existeix un procés de rearmament ideològic de l'espanyolisme i això és una cosa molt seriosa.