Dijous, 15.4.2010. 05:00 h

Jaume Sobrequés Historiador, militant del PSC de qui ha estat diputat i senador

'El PSC lideraria el referèndum d'autodeterminació si fos la posició majoritària de la ciutadania'

---

Les consultes han obligat els partits polítics a pronunciar-se sobre la independència en les mocions que s'han presentat a molts ajuntaments. Tot i que a la majoria de poblacions ERC i CiU s'hi han mostrat favorables mentre que PSC i PP s'hi han oposat, hi ha hagut regidors i militants que han trencat amb les directrius del partit. És el cas de Jaume Sobrequés, militant del PSC que fou senador i diputat al Parlament, i que ara és un dels protagonistes habituals dels actes sobre les consultes, demanant el 'sí' a la independència de Catalunya. En l'entrevista a directe!cat Sobrequés assegura que el PSC fins i tot lideraria el procés cap a l'autodeterminació si fos el sentir majoritari dels catalans. A més, carrega durament contra el Tribnal Constitucional espanyol de qui espera que 'massacri' l'Estatut amb l'esperança que 'Catalunya desperti d'una vegada'. Finalment es mostra crític amb els diputats del PSC a Madrid a qui titlla de ser 'uns números més del PSOE'.

Sempre ha estat independentista?
En el fons sempre he estat favorable a la independència de Catalunya, però al llarg de la meva trajectòria política això ha tingut manifestacions i tempos diversos. És legítim afirmar que durant els meus anys de compromisos polítics amb el PSC aquesta manera de sentir no s'expressava de forma clara i explícita i algú pot pensar que jo he evolucionat cap a l'independentisme. El que passa, però, és que després de la mort de Franco hauria estat una estratègia absolutament insensata.

Ara és una opció que seria insensata?

« La independència és l'opció més lògica i coherent, pràcticament l'única »

Actualment és l'opció més lògica, coherent i pràcticament l'única. El desengany es produeix quan, en una situació plenament democràtica, es posa sostre a les pretensions de Catalunya, al dret a decidir. Ara no se'ns reconeix el dret a l'autodeterminació i es nega la possibilitat de que els catalans es puguin preguntar quin és el seu futur nacional i l'Estatut està agredit permanentment. Tot això afavoreix, no només en el meu cas, que en uns sectors creixentment més importants es desperti la consciència que una Catalunya independent dins d'una Europa unida o en una confederació d'estats peninsulars seria viable i posaria fi definitivament al problema de les relacions entre Catalunya i Espanya.

Les enquestes i els sondejos indiquen que l'independentisme creix. Creu que és una idea madura i estesa?
L'independentisme creix, ha deixat de ser penalitzat i patrimoni d'una minoria molt radical i a vegades estrafolària. Ha esdevingut una opció reconeguda com a legítima i democràtica tot i que probablement encara avui no compta amb un consens ampli, però està en augment.

Els partits ho estan entomant, ho estan incorporant als seus discursos?
En això hi ha graduacions. Des d'alguns partits com ERC que es proclamen obertament independentistes fins als que es proclamen totalment contraris, com el PP. I en això el PSC és més proper a PP, i CiU a ERC.

Mas no va atrevir-se a dir que és independentista en l'entrevista a TV3.
CiU parla de sobirania, del dret a decidir, sense fer una manifestació explícita per l'independentisme.És lògic i coherent que no la faci perquè el seu partit té un suport social molt ampli, que avarca sectors que no estan dins d'aquesta òrbita. CiU per prudència política i en any d'eleccions fa manifestacions poc nítides en aquest sentit, tot i que un ampli sector dels seus votants votaria sí en un referèndum. De la banda contrària, el PSC és més proper al PP, perquè entre els seus votants hi ha un ampli sector que és espanyolista.

Tot i aquest clima de creixement de l'independentisme, ERC no surt ben parada a les enquestes. A què creu que respon?

« Un ampli sector dels votants d'ERC no entendrà mai que el partit hagi fet President a un senyor que es diu José »

El càstig de la incoherència. En política no es pot ser incoherent, és una de les coses que es penalitzen més. Un ampli sector dels votants d'ERC no podrà entendre mai que el partit hagi fet president de la Generalitat un senyor que es diu José. Per part d'un ampli sector d'ERC això és una aberració d'una incoherència absoluta. El votant percep que només han volgut conservar els càrrecs.

Com poden influir les consultes en les properes eleccions?
Encara no sabem qui capitalitzarà en forma de vots aquest moviment dels referèndums, qui n'assumirà l'herència. Probablement se sumi a aquesta idea nacionalista, la idea d'un canvi al Govern, que beneficiarà CiU sense ser específicament un partit independentista.

Com valora la mobilització que han despertat en un moment de desafecció política?
És una mena de renaixement de la il·lusió. El país havia entrat en una etapa d'ensopiment i ara veus moment d'esperança d'il·lusió, en què s'ha mobilitzat gent que no era de cap partit que ara s'interessa per la cosa pública. És una revitalització del país que té el volum que té i que encara en tindrà més.

On ens porta?
Cap a un consens ampli en el que fos possible que el Parlament de Catalunya votés i executés una resolució a favor de l'autodeterminació. No una resolució teòrica, sinó que la votés i organitzés una consulta. Encara que no tingui una validesa oficial per Madrid, si això ho organitza el Govern, el Parlament o els ajuntaments oficialment, tindria un pes i una força. Anem cap aquí, no hi estem a prop però tampoc hi estem lluny.

La Llei de Consultes podria ser un instrument per fer-ho però en qualsevol cas requereix l'autorització de l'Estat espanyol.

« Hem de construir un consens que faci inevitable un procés cap a l'autodeterminació »

L'Estat espanyol mai donarà suport a la independència de Catalunya si aquí no hi ha un moviment molt ampli i un consens molt generalitzat que ho faci inevitable. L'Estat posarà totes les traves i dificultats i s'imposarà mentre aquí no hi hagi un consens molt ampli de tots els partits polítics favorable, com a mínim, a la consulta democràtica lliure i oficial. El que hem de fer és construir un consens que faci inevitable un procés cap a l'autodeterminació.

Veuríem al PSC defensant aquest consens?
Com tots els partits, el PSC farà allò que detecti que és la posició estesa i majoritària de la ciutadania. El PSC també s'hi apuntaria i intentaria liderar-ho. Una Catalunya independent pot estar governada per qui sigui. La Catalunya independent pot ser liberal, socialista, democratacristiana... D'entrada només canviaria l'estructura d'Estat, la majoria de les coses continuarien igual, no hi hauria cap trauma ni cap cataclisme. La gent aniria a treballar l'endemà al matí i el Barça continuaria jugant la lliga espanyola.

Al PSC se senten còmodes amb el seu clar posicionament a favor de les consultes i que participi activament en els actes que es programen?
Això els hi hauries de preguntar als dirigents del PSC. No hi he parlat, no m'han fet cap comentari crític en aquest sentit. M'he sentit respectat i no em consta cap afirmació en un sentit o en un altre.

Hem sentit a Montilla dir que les consultes són una frivolitat i titllant els promotors d'irresponsables.
Desconec aquestes declaracions però si és així considero que està equivocat i que seria una falta de respecte cap a unes persones que s'expressen democràticament i pacíficament en un sentit determinat. No crec que cap dirigent polític pugui menysprear cap altra persona perquè té una altra idea. Jo no tinc cap queixa ni m'he sentit agredit per part del PSC, he estat sempre respectat i públicament ningú ha censurat la meva posició. En tot cas crec que els que estan equivocats són ells i que al final qui tindrà raó seran els que pensem d'aquesta manera dins del PSC, que som molt pocs. Em consta que n'hi ha molts que són favorables a la independència de Catalunya però no en conec cap de significatiu que ho digui explícitament.

Aquests dies s'espera amb molta expectació el resultat de les deliberacions del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut. Quina creu que hauria de ser la reacció davant d'una altra retallada del text?

« Si pogués resar, ho faria perquè el TC massacrés l'Estatut a veure si Catalunya desperta d'una vegada »

Si hi ha una reacció és perquè el TC agredeixi l'Estatut d'autonomia. Jo reso poc, però si pogués resar, ho faria perquè el TC massacrés l'Estatut, pagaria el poc que tinc perquè fos així, a veure si Catalunya desperta d'una vegada. Però crec que seran prou maquiavèl·lics per fer una sentència que permeti que el PSC digui que no s'ha retallat, i alhora que altres diguin el contrari. El Constitucional no em mereix cap respecte, és una peça més d'un sistema judicial absolutament caduc i que actua per interessos polítics.

Interessos polítics de PP i PSOE. Els diputats del PSC a Madrid defensen els interessos de Catalunya?

« Els diputats del PSC a Madrid no existeixen »

Els diputats del PSC a Madrid no existeixen. Són membres del grup parlamentari del PSOE i fan el que diu la direcció del PSOE. El PSC no té diputats a Madrid que defensin coses pròpies de Catalunya. Fins que vegi un dia que els 25 diputats del PSC voten diferent dels del PSOE i tomben una llei, no es podrà dir que el PSC té un grup parlamentari amb una política pròpia a Madrid. Són uns elements, uns números més del grup parlamentari del PSOE.

El tornarem a veure el grup parlamentari propi del PSC a Madrid?
Un grup propi es pot veure. Però un grup propi del PSC independent, amb criteri polític propi i amb independència del PSOE, això no ha existit mai, ni quan el psc tenia grup parlamentari propi al 77. No veig impossible que es faci una escenificació per interès electoral. Però que això generés unes polítiques pròpies en aspectes concrets per afavorir Catalunya... Qui va desencallar l'Estatut a Madrid va ser l'Artur Mas. Què collons feien els diputats del PSC a Madrid? El dia que hi hagi una política pròpia del PSC, el dia que gràcies a que aquests 25 diputats amenacin de no aprovar els pressupostos i així aconsegueixin contrapartides per a Catalunya, aquell dia jo m'ho creuré. Però no és previsible que això passi.