Dilluns, 29.10.2012. 05:00 h

Xavier Solano Ex delegat del Govern de la Generalitat al Regne Unit i Assessor del SNP al Parlament Britànic

Artur Mas i Salmond son estils molt diferents però ambdós eficients

---

Xavier Solano, llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració Pública per la Universitat Pompeu Fabra. Exdelegat del Govern de la Generalitat al Regne Unit i assesor del SNP al Parlament Britànic. Autor del llibre "El Mirall Escocès," un assaig rigorós que aporta les claus per analitzar i comparar la situació política de les dues nacions, Escòcia i Catalunya. Ens ha rebut a Londres i ha contestat les nostres preguntes. Joaquim Asensio Sala.

Que prefereixes Edimburg, Londres, Sant Pol o Barcelona?
Per viure a Sant Pol, per treballar Londres i per gaudir Edimburg i Barcelona

Perquè vas venir al Regne Unit?
Vaig venir al Regne Unit per millorar el meu anglès, aprendre sobre la política escocesa (en primer lloc) i del marc institucional britànic

Quines son les principals dificultat que et vas trobar al engegar la Delegació de la Generalitat de Catalunya?
Bé, tot i que teníem l’oficina de Acc10, l’oficina de Promoció Turística i la de l'Institut Català de les Indústries Culturals, a nivell de relacions amb governs i institucionals començàvem de zero. En aquell moment, a més a més, vam patir una pressió política i mediàtica important. Gràcies a Déu, ara ja ningú qüestiona que el Govern de Catalunya tingui veu pròpia a les principals capitals del món.

Al engegar la Delegació de la Generalitat al Regne Unit, quines tasques teníeu definides?
Doncs defendre i promocionar els interessos del govern Catalunya al Regne Unit,establir relacions institucionals amb els governs i els parlaments amb seu al Regne Unit , la República de Irlanda i Islàndia i establir relacions amb altres representacions diplomàtiques amb seu a Londres.

A més a més, també va ser important establir contactes amb la premsa britànica, sobretot, aquella de l’àmbit econòmic com el “ Economist” i “Financial Times”, per tal d’explicar bé que Catalunya era una economia competitiva i un bon lloc per invertir. Tanmateix va ser important explicar que Catalunya també era un país i una cultura. Finalment, un altre objectiu va ser establir relacions amb la comunitat empresarial britànica i donar suport a les empreses catalanes al Regne Unit.

Quin va ser el moment més complicat com a Delegat?
De moments complicats no en van haver. Tot és l’actitud que t’ho prens, tot i que ens vam trobar amb dificultats. S’entén que els professionals que treballen a les delegacions hi estàn per superar aquestes dificultats i complir els objectius. No hi ha res fàcil, però no hi ha res impossible.

Creus que ha canviat molt la feina de la Delegació des de que ho va deixar?
Crec que la Delegació està fent una feina excel·lent i s’està continuant en una línia molt intensa i forta de posicionar a Catalunya a Londres, el Regne Unit , Irlanda i Islàndia.

Quin paper haurien de tenir totes les delegacions del govern davant del paper polític que s’està vivint?
Són la veu i les antenes del nostre govern al món. El seu paper és vital. Recordo que durant el meu mandat vaig mantenir diverses trobades amb ministres britànics. És important que els dirigents de països claus sentin la nostra versió directament, sense intermediaris. És important que sàpiguen que som allà. Les delegacions fan una feina excel·lent a l'hora d'explicar el que som, cap a on volem anar i quin és el projecte de país que tenim. Cal explicar molt bé el perquè Catalunya vol ser un actor internacional que vol jugar a primera divisió.

Un diputat escocès a la cambra del comuns és igual escoltat que un diputat català al Congres dels Diputats?
Jo crec que els diputats al Parlament britànic son ben escoltats i, especialment, els de l'Scottish National Party, que són els únics al Regne Unit que tenen el recolzament d'un govern amb majoria absoluta, el Govern d’Escòcia. Tanmateix, un diputat del partit Conservador, Lliberal Demòcrata o Laborista també tenen el suport del Govern del Regne Unit o del primer partit de la oposició al Parlament Britànic. Tots ells tenen una influencia clara alhora d’establir les posicions dels seus respectius partits al Parlament.

I això és important perquè pensa que el Parlament britànic és la primera institució política del país! O sigui a diferencia d’altres països on el govern sembla ser el principal actor polític. En el cas britànic és un sistema parlamentari i el Parlament és la institució reina

Quines son les principals diferencies que hi trobes en el procés que s’ha engegat entre Escòcia i Catalunya?
La principal diferencia és el marc constitucional. El marc constitucional del Regne Unit permet que Escòcia celebri un referèndum de independència sense que això impliqui cap dificultat dins del marc constitucional britànic. De fet cal recordar que el 1973, a Irlanda del Nord es va celebrar un referèndum per la possible independència de Irlanda del Nord sobre el Regne Unit, i per tant que Irlanda del Nord formes part d’una Irlanda reunificada (això va passar fa 40 anys).

El marc constitucional britànic és 100% democràtic en aquest sentit, i permet aquest tipus d’iniciatives. Els britànics no tenen cap mena de por d’abraçar la democràcia fins a les seves darreres conseqüències

Escòcia s’ha avançat a Catalunya o no s’ha fet bé la feina a Catalunya?
Escòcia d’ençà que té parlament propi el 1999 ha avançat moltísim, només amb 13 anys es troba a les portes d'un referèndum per la independència. A Catalunya després de la transició han hagut de passar 30 anys per a què es comenci a portar de forma seriosa aquest procés. Hem perdut massa temps, massa oportunitats i massa energies en un projecte que ni era el nostre ni ens beneficiava.
La política escocesa ha anat més ràpida que la catalana. Això respon principalment a una manera escocesa de fer política, que és més arriscada que no pas la catalana, i a una relació institucional entre Escòcia i Londres que es basa en la confiança.

En què es diferencia Artur Mas i Alex Salmond?
Son polítics molt diferents. El Primer Ministre Salmond és un polític que arrisca i que intenta convèncer a la població d’Escòcia que el seu projecte és el millor projecte pel país.
En canvi, el President Mas és un polític que ha buscat la convergència de les sensibilitat principals del país i treballa en base d’aquestes sensibilitats per crear un projecte de país.
Son estils molt diferents. Ara bé, els dos polític amb el seus àmbits son molt eficients tot i que porten a terme polítiques d’estils molt diferents.

En una conferencia del SNP es va decidir que quan Escòcia fos independent hauria de ser membre de la OTAN. Catalunya també hauria d’entrar a la OTAN?
Aquesta pregunta l'han de respondre els parlamentaris catalans.

Allò que sí que crec que és important és que Catalunya comenci a tractar els temes que són competència de l'Estat espanyol per començar a dissenyar la Catalunya independent com, per exemple, la política de defensa, la política fiscal, les relacions internacionals amb majúscules, etc. Cal parlar sobre el paper de l’exèrcit, sobre si Catalunya ha de continuar a la OTAN i a les altres organitzacions internacionals. És important que els catalans, la comunitat empresarial, la comunitat internacional i els inversors internacionals comencin a entendre quina és la Catalunya que ve.

A tall d'exemple, el Govern escocès ja fa molts anys que diu que en una Escòcia independent l'impost de les societats serà més baix que el britànic, que s'adoptarà un model fiscal més favorable a una economia basada en la petita i mitjana empresa però que alhora treballarà per atreure encara més inversió estrangera. En matèria de defensa també s'ha dit que Escòcia es desfarà el programa d'armament nuclear i que l’exèrcit escocès seguirà el model escandinau, que la Reina continuarà sent la cap d'estat dels escocesos i que una Escòcia independent mantindrà la lliura esterlina.

Quina pregunta faria pel referèndum de Catalunya?
La pregunta que ha proposat el president Mas és una preguntar molt correcte. Sempre i que per estat s’entengui un estat que tot i estar dins de l’estructura de la Unió Europea sigui un estat independent de qualsevol altre estat.