Marc Obac pseudònim de l'autor de la novel•la d’actualitat política “Zeeba el camí de la secessió”
“Si Catalunya encara no ha creat uns serveis secrets propis portem retard”
L’autor de la novel•la d’actualitat política “Zeeba el camí de la secessió” publicada al directe!cat per capítols analitza sota el pseudònim de Marc Obac la situació actual del país lligada amb la seva novel•la. Obac defensa la urgència de crear ja uns serveis secrets catalans i propugna un procés d’independència sense violència del qual Catalunya seria només el primer capítol.
15
carregant
-Qui s’amaga rere el pseudònim de Marc Obac?
“Algú que té una història relacionada amb aquest país i que vol expressar una possible via del camí cap a la independència. Es una via fictícia, evidentment, però que conté elements del que penso que formarà part d’aquest camí si mai l’arribem a recórrer realment.”
-Després dels darrers esdeveniments d’actualitat política es reforça el pensament que necessitem eines potents per arribar a ser independents?
-“Com a mínim caldria haver-hi pensat i no estic gaire segur que s’hi hagi pensat. Em sembla bé que el president Artur Mas parli d’estructures d’estat però em sembla que hi pensa en la part més externa i visible i amb parts importants com pot ser la hisenda pròpia. En canvi, es descuida dels serveis d’intel•ligència que han de contrarestar els que té l’estat i que s’estan utilitzant. Això ho hem vist en les eleccions i el període previ a la campanya electoral. S’ha utilitzat el joc brut. Hi ha mols exemples. El mateix dia de les votacions es van portar elements del PP provinents de l’Estat espanyol per boicotejar i fer canviar els resultats electorals. També han jugat amb els catalans residents a l’estranger. Tot just divendres l’Antoni Basses deia que havia rebut les paperetes per anar a votar.”
-Si fóssim independents necessitaríem l’aliança dels serveis secrets amics d’altres països?
-D’entrada necessitarem els serveis secrets propis, que són els més importants. Entre els aliats cada país buscarà el seu propi interès i benefici i, per tant, confiar cegament en què algú altre ens ajudarà és tornar-nos a equivocar. Ara, això no impedeix que puguem tenir col•laboracions puntuals amb algú. Jo plantejo una hipòtesi al llibre que no té perquè ser aquesta.”
-El Mossad.
-“Per exemple el Mossad i els interessos que pugui tenir Israel en tenir un estat amic a l’altra punta de la Mediterrània.”
-En aquests moments, al seu parer, els serveis secrets ja s’haurien d’estar formant?
-“Sí. Potser són tan secrets que ja existeixen i no ho sabem. Si no hi són haurien de crear-se ja.”
-I si no s’han creat, estem fent tard o encara hi som a temps?
-“Si no s’han creat portem retard. No sé si estem fent tard però portem retard.”
-Com se li va acudir la idea de fer una novel•la sobre l’actualitat política?
.”Perquè amb l’actualitat política hi vas pensant dia a dia i és un tema apassionant i canviant. Com expresso en el pròleg hi ha molts punts en què la realitat ha superat a la ficció i coses que jo havia pensat sembla que les hagi escrit a posteriori que hagin passat i no; les vaig escriure abans. Es tracta de posar negre sobre blanc uns sentiments i pensaments, tendències que penso que s’han de manifestar en aquest procés. Per exemple el tema de la utilització o no de la violència. “
I doncs.
-“Queda clar que la intenció en tot moment és prescindir de la violència com a eina política, el que passa és que desgraciadament els fets acaben obligant a una certa violència.”
-Què pensa quan la ficció cada cop s’acosta més a la realitat?
-“No ho sé. Dóna la mesura de la vitalitat d’un poble. Per molta imaginació que arribis a tenir sempre algú t’acabarà sorprenent amb coses diferents i noves, que no se t’havien acudit o pensaves que no s’hi podia arribar. Hi ha iniciatives que estan molt bé i que són les que fan agafar confiança en què ens en sortirem.”
-És lector de novel•la negra?
-“Sí .”
-Hi ha algun autor que l’hagi influït a l’hora d’escriure?
-“No. Segurament tots m’han influït però cap especialment. He llegit autors d’allò més variats des de Dashiell Hammett fins a Donna Leon. No em centro només en la novel•la negra, hi ha novel•la policíaca que no és novel•la negra. Segurament m’han influït més les sèries de televisió que no pas la novel•la negra perquè la novel•la està escrita com un guió. Detalla les accions a un nivell molt cinematogràfic i no dedico un temps exagerat a explicar com pensen els personatges.”
-El tempta continuar la història ara que han passat les eleccions?
-“M’agradaria que la història continués però primer hauríem d’acabar la nostra. Sí que hauríem de pensar com es continua amb el País Valencià i amb les Illes i per què no, la Catalunya Nord. Què hauria de fer una Catalunya independent quan es trobés com a veïns pobles que parlen la seva mateixa llengua i que estan dominats per estats que no tenen cap interès en què es realitzin com a pobles?”
Imprimir
Enviar
PPCC
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat