Diumenge, 24.2.2013. 12:00 h

La Pegatina Grup musical català

"Som uns dels ambaixadors de la música catalana al món"

---

Barcelona (ACN).- La Pegatina és el fenomen musical català més destacat dels últims anys, amb permís de la incipient escena pop-rock. La seva música suma milions de descàrregues a la xarxa i han girat per mig món, incloent-hi la Xina. Ara duen venudes 600 còpies anticipades d''Eureka!', (Kasba Music, 2013), el seu quart disc ,que surt a la venda dilluns. Diuen que amb aquest àlbum han afinat del tot la fórmula musical que els ha fet triomfar. Entrevistat a l'ACN, el cantant, Adrià Salas, lamenta que els excloguin de les subvencions públiques perquè no canten "prou" en català quan, afirma, són "uns dels ambaixadors de la música catalana al món". La Pegatina prepara un documental que repassarà els seus 10 anys d'història.

Ara compliu 10 anys. T'animes a fer balanç?

Vam començar sent tres, a Montcada, i a dures penes sabíem tocar. Musicalment no érem res però ja es deixava entreveure el fet comunicatiu. Tothom s'assabentava que tocàvem, ho fèiem arribar a tothom. De fet, el 2003 vam ser el primer grup amb pàgina web, quan encara no teníem ni música!

Hem anat creixent poc a poc, entenent moltes coses a nivell musical i d'estructura empresarial, de comunicació a l'escenari... Ho hem après tot, el grup ha estat una escola grandíssima de treball en equip. Tot plegat fa que ara estiguem en un moment tan dolç.

Internet ha estat fonamental pel grup, no?

El cert és que sí. En el mateix moment que ha anat canviant la indústria i que els grups han començat a fer les coses ells mateixos hi ha hagut un canvi de percepció per part del públic. Ja no busca tenir un ídol sinó un amic, perquè el veu molt proper. Per això els músics estan obligats a tenir aquest contacte. A nosaltres ja ens agradava això abans que fos una obligació pels músics. I també ens agrada innovar sempre.

Sí, de fet ara llanceu un videojoc del grup relacionat amb el disc. Com és això?

La idea era oferir una forma diferent d'escoltar música. Més enllà de regalar la música i com que la web que tenim ara s'adaptarà al mòbil, hem inclòs un videojoc que sigui molt addictiu i amb la música de fons del disc. És una forma d'ampliar mires i aprofitar l'època dolça de les aplicacions.

Regalar la vostra música a Internet us ha funcionat molt be.

Nosaltres entenem que la cultura que tenim és molt pobra per l'educació que ens han donat, pels hàbits... I creiem que Internet pot ajudar a pal·liar alguns d'aquests aspectes. Amb Internet s'està descobrint moltíssima música d'altres països que abans no podies escoltar perquè els discs no arribaven a les botigues.

I nosaltres volem que la gent s'ho escolti, i si li agrada, que ho vingui a comprar. Per exemple, amb l'últim disc hem venut 15.000 còpies per un milió de descàrregues. Les vendes de discos afavoreixen les discogràfiques i les entitats de gestió de drets, excepte que siguis una gran estrella que ven milions de discos no t'hi guanyaràs la vida.

Amb 'Eureka!', què és el que heu descobert?

Hi ha molts motius per posar aquest nom al disc. El principal és que l'expressió simbolitza el que ens ha passat: en els tres primers discos hem anat buscant el nostre camí, fins que hem trobat el que buscàvem. Una maduresa en el so, un reposat però festiu, una elegància fresca.

Però estilísticament no us heu decantat per cap pal...

No, més aviat hem entès quin és el camí per provar coses. El Marc Parrot, com a productor, ens ha ajudat a entendre com fer cançons perquè es puguin escoltar a casa, perquè nosaltres partíem de fer discos com si fossin directes.

El recorregut del grup també es reflecteix amb nombroses col·laboracions, oi?

En el disc col·laboren molts amics nostres i hi apareixen coneguts que hem fet a fora els darrers 3 i 4 anys amb els molts viatges que hem fet. Els sicilians Baciamolemani són el millor exemple, però també l'angolenya Romi Anauel, ex integrant de Terracota (un dels grups mítics del mestissatge europeu) o els Esne Beltza.

La col·laboració que ha generat més perplexitat és la de Santi Balmes. Però no hauria de sorprendre, perquè som dos grups catalans, que a l'Estat omplim totes les sales, que tenim molt a veure en filosofia de forma de treballar, i ens hem anat coneixent a través de les xarxes i després passant per les mateixes festes majors per Espanya. El Santi esperava una rumba però teníem preparada una altra cosa...

Les col·laboracions internacionals reflecteixen que us heu passejat per mig món. L'èxit que heu tingut a fora és el que menys us esperàveu?

Aquí hi ha molts prejudicis sobre la llengua i els llocs on pots tocar. Però tot això s'acaba quan la música que tu ofereixes és diferent del que tenen al país on vas. El nostre estil és únic al món. No hi ha equivalents de rumba, a França o Itàlia. Un estil llatí -exòtic per ells- que els fa ballar, que és divertit... A Holanda per exemple hem tingut un èxit al nivell de Catalunya.

Les gires -llargues i llunyanes- van amb la vostra manera de fer. Les gaudiu?

Ens agrada i ens motiva. Quan acabes tens una satisfacció increïble, i saps que si ha anat be l'any que ve tornaràs. A més és la millor manera de trobar nous seguidors i obrir nous horitzons. Aquest any tenim previst anar a Xile, Argentina o Uruguay perquè s'hi publicarà el disc. O al Japó, que també. O repetir a la Xina, on vam sortir a les portades dels principals diaris, i en principi, hi ha la possibilitat de tornar-hi anar.

Què ha passat amb la venda anticipada del disc? Això és una pressió?

Bé la veritat és que teníem clar que el disc està molt be. Perquè fa un any que hi treballem i està molt pensat. Havíem seleccionat 18 cançons i al final n'hem tret tres per deixar les millors. Amb l'escolta en 'streaming' que vam fer a través d'un mitjà de comunicació hem vist que cadascú té les seves dos o tres cançons preferides, i això ens diu que hem fet un disc on tot són temes bons. Sobre la venda anticipada, teníem 400 discos venuts, però dos dies després d'haver aparegut a la web d'aquest mitjà ha pujat fins a 600.

Perquè no rep subvencions un grup com el vostre?

El Ministeri de Cultura ens dirigeix a la Generalitat, en tant que grup català. I aquí, les dues institucions que ens en podrien donar, una (l'Institut Ramon Llull) ens diu que no cantem prou cançons en català, tot i que som uns dels ambaixadors de la música catalana a tot arreu. I l'altra (ICEC) argumenten que 'som massa grans i que no necessitem ajudes. Però això és mentida perquè som un grup autofinançat, no tenim cap mecenes.... No ens queixem però ens sembla bastant injust i poc equitatiu amb la resta de grups. Per cantar menys en català no deixes de ser català. La subvenció ha de ser pels catalans i no només pels que canten en català.

El nou disc i la gira seran tota la celebració dels 10 anys del grup?

Bé, hi haurà una cosa més. A finals d'any editarem un documental amb la història dels deu anys del grup. Tenim imatges del primer concert fins a l'últim. Perquè quedi documentat tot això que ens ha passat. I reflexionem una mica sobre el que som i el què i com hem fet el que hem anat fent. Crec que pot agradar molt als grups que comencen, perquè es veuen els inicis.

Teniu ganes de seguir 10 anys més o s'està esgotant l'energia i la imaginació?

No. Crec que encara queda molta corda. De fet ens prenem el disc com el començament d'una segona etapa. Ens agrada innovar i fer coses diferents. I mentre hi hagi aquesta guspira que tenim que és el directe, que és fer coses noves i que la gent es quedi bocabadada seguirem fent noves aventures.