Martí Maymó, Guillem Gisbert, Arnau Vallvé i Roger Padilla Manel
Manel: "Som presoners dels nostres quatre cervells, però intentem agafar noves direccions"
ACN- Els Manel tornen a ser notícia aquest dimarts amb la publicació del seu tercer disc, titulat 'Atletes, baixin de l'escenari' (Warner/Discmedi). L'eco mediàtic que genera cada un dels seus moviments fa que a hores d'ara hi hagi pocs misteris al voltant de l'àlbum, més enllà, és clar, de saber si el single 'Teresa Rampell' és representatiu o no del seu so. A la bodega Gracian de Barcelona el quartet respon, amb més desimboltura que abans, les preguntes de l'ACN. "Cada cançó fa la guerra per la seva banda", resumeix Guillem Gisbert sobre l'ambició estilística del grup. Sense vents ni ukeleles, Manel s'assembla més que mai a un grup de pop. Qui sap si aquesta és la "nova direcció" que ara transitaran.
0
carregant
Comparteix
Tweet Heu tornat a aconseguir que tothom es pregunti perquè heu titulat el disc així...
Martí Maymó: En aquest cas era una frase que al Guillem li feia gràcia i ens la va proposar. Jo llavors tenia 7 anys i recordo la clausura, però no aquell moment. No teníem cap nom millor. I si no fos per la referència a l'escenari no tindria cap sentit. No té relació amb les cançons, és veritat, com als altres discs (excepte la cançó de 'Pla Quinquennal' d'Els millors professors europeus'. Però tampoc és premeditat que sigui així, ni és res que ens 'xifli'. A vegades busques un nom i acabes triant no el millor sinó el que no és el pitjor!
Ha estat gaire diferent el procés de creació del nou disc?
M. M. : Els temps han estat bastant els mateixos. La forma de treballar, no obstant, ha canviat una mica. Ha estat més treballat al local d'assaig que els altres i això influeix una mica en el canvi de so...
...Canvi de so?
M. M. : Sí, perquè sense que fos una condició, hem intentat que fos un disc sense col•laboracions externes, una eina molt utilitzada en els altres àlbums. Això ha fet que canviï una mica el so. Ha guanyat importància la guitarra elèctrica, menys acústica, l'ukelele desapareix... Però no hi ha una reunió prèvia per decidir com havia de sonar el disc. No és que tinguéssim un mal record de les col•laboracions amb altres músics. I segurament en breu ho tornarem a fer.
Aleshores que soni 'menys folk' no és intencionat?
M. M. : Tots els grups comencen fent una cosa i van evolucionant, que és la gràcia. I crec que moltes vegades és una necessitat que tens però no n'ets molt conscient. Busques racons nous. El que està fet està molt be i t'ho has de mirar amb estima, però cada disc tendeix a allunyar-se del primer disc i això és sa per nosaltres i per la gent que ens escolta.
Pots situar aquest disc en la trajectòria del grup o és massa aviat?
Guillem Gisbert: No hi ha hagut molt temps de mirar-lo de lluny. Sent el tercer, has de buscar coses una mica noves perquè moltes idees ja les has fet....En el fons som presoners dels nostre quatre cervells i ens passen pel cap coses molt similars, però sempre intentant provar direccions que encara no has agafat.
Tant o més difícil que composar és trobar les històries que expliques. N'estàs satisfet?
G. G.: Sí n'estic content.... per altra banda sempre tens aquella sensació que una cosa és del tot perfecte i ho aniries millorant. Tampoc em sembla que s'hagin de posar en un museu i observar tota l'eternitat. Faig el que puc!
Per què hem odiat tant a Yoko Ono?
G. G. : La història dels Beatles, amb aquell final abrupte, és com una cosa mitològica molt bèstia. Jo he participat d'aquesta mitologia tota la vida i en el fons m'encanta. Mai vaig discutir-me a mi mateix que Yoko era una mala persona que havia arrossegat el Lennon cap a la zona fosca i que de retruc s'havia carregat els Beattles. Era així i punt!
I després penses, la mare que em va parir! No la coneixíem de res i tots plegats l'hem odiat d'una manera irracional i estranya. Però ara veus les imatges d'aquella època, escoltes el Lennon, surt el nom de Yoko per totes bandes... Te n'adones que hi havia una relació molt potent, simplement eren dues persones que s'estimaven molt, potser m'equivoco...
No sou un grup que es caracteritzi per abordar temes socials. 'Un directiu em va acomiadar' és l'excepció que confirma la regla?
G. G. : És l'última del disc i és més roquera de l'habitual. No som ingenus i sabíem que hi hauria aquesta lectura, i realment hi és. Tot i això, la intenció primera no és més que explicar la història d'aquest individu i les coses que li passen pel cap.
Aquesta cosa de donar lliçons de com son les coses i com haurien de ser ens fan una mica de cosa. Sobre el tema de la cançó social hi ha molts grups que ho fan i ho fan molt be. En el fons tampoc ho acabes de triar del tot, i nosaltres de cançons de temàtica social no ens n'han sortit, aquesta la te de manera tangencial.
Aquest disc, s'apropa o s'allunya de l'estil en el qual us reconeixeu més?
G. G. : Una de els coses que des del principi i d'una manera molt instintiva hem fet és intentar no cenyir-nos a un gènere, a un estil molt concret. Tenim la sort que ens dediquem a una cosa que podem agafar des de bandes molt diferents i hem volgut jugar amb això. Per això en aquest disc, també, cada cançó fa la guerra per la seva banda, i no puc dir si el disc va per aquí o va per allà. No tinc una idea abstracta de com hauria de sonar el grup o com han de ser les cançons, perquè hi ha aquesta idea de joc. A vegades arribem més lluny i aconseguim quelcom millor i a vegades no tant.
En tot cas, sembla que potser amb aquestes cançons us podreu deixar anar més en directe....
Arnau Vallvé: Sí, te una cosa que és que ja l'estem tocant bastant tal com és el disc als assaigs. Ens ho hem passat molt be sempre, però potser te alguna cosa més immediata que fa vibrar més.
La cançó 'Banda de rock', no deu ser pas auto referencial?
A. V. : L'origen no és cap exercici d'imaginar-nos a nosaltres en el futur, sinó del que ens ha passat a tots d'escoltar un grup i preguntar-te, què se n'ha fet?
Però, i si parlés de vosaltres?
A. V. : Bé, som conscients que algun dia Manel s'acabarà, i potser passarà això que explica la cançó, o potser ni això... És difícil d'imaginar-se d'aquí a 15 anys. Tots aquests grups que aguanten tant és bastant admirable. En el nostre cas no ens posem ni una data final ni res. Anirem fent fins que ens deixem de passar-ho be o sentir-nos còmodes.
El sector cultural està molt preocupat per l'augment de l'IVA cultural al 21%. Què en penseu?
Roger Padilla: L'IVA és preocupant perquè dificulta l'accés a al cultura, però avui hi ha moltes altres coses preocupants. I si es retalla en educació i en sanitat, evidentment la cultura ve abans...
No us preocupa que es puguin vendre menys discs o que la gent no vulgui pagar tant per un concert vostre?
R. P. : Que es venguin o no discos... Mira fins ara ens ha anat molt bé i tot això ha estat un regal, però tenim present que un dia o altre començaràs a vendre menys i vindrà menys gent, sigui pel que sigui (segurament perquè no haurem fet be la nostra feina més que per l'IVA). Nosaltres ho hem de fer el millor possible i ja està.
Per què el Primavera Sound per començar la presentació del disc?
R. P. : Coincidia per dates amb la sortida del disc. Podria haver estat qualsevol altre festival, i que sigui un festival també té a veure amb les dates, quan comença a fer calor és absurd tancar-se en un teatre.
També és un tipus de concert que hem fet menys. Venia de gust centrar-nos en aquest tipus de concerts perquè mai ha estat la "nostra especialitat" (hem fet molt més teatre que concert d'aire lliure). El primer no ha estat el nostre fort, potser perquè la nostra música no és molt festiva. Però amb aquest disc pensem que en segons quins llocs pot entrar-hi més.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat