Sergi Monlleó, 'Xeriff' i Jordi Manyà, 'Maniac' Dr. Calypso
Dr. Calypso: "És un orgull que hagin passat les generacions i ens continuïn seguint"
ACN - Amb Dr. Calypso no es pot parlar de retorn perquè, de fet, no han deixat mai d'actuar des de fa 24 anys. Però la publicació del disc 'Sempre Endavant' (Propaganda pel Fet!, 2013) després de 10 anys sense enregistrar material nou, té quelcom de renaixement pel grup que el 1989 va introduir la música jamaicana a Catalunya en versió original catalana. El "so Calypso" -un destil·lat de gèneres caribenys passat pel seu tamís- apareix intacte en aquest àlbum de 14 cançons, tres de les quals el van avançar el 2012 amb l'edició en vinil del senzill 'Endavant'. L'ACN ha entrevistat en 'Sheriff' i en 'Maníac', dos components d'un grup que ha creat escola i que no es cansa de fer ballar el personal.
1
carregant
Comparteix
TweetEtiquetes
Perquè han passat 10 anys sense cap disc vostre?
Sergi Monlleó, 'Xeriff': D'entrada, no som una banda gaire prolífica. Anem composant i treballant però sense cap mena de pressa. De l'últim disc fins ara, doncs mira, ens vam quedar sense bateria i sense discogràfica, i no vivim exclusivament d'això. Tot s'ha fet més complicat.
Jordi Manyà, 'Maniac': També passa que som un grup molt perfeccionista que fins que no estem d'acord els 10 (cosa molt difícil) els temes es van refent. Hi ha temes d'aquests discs que fa 10 anys que toquem!
Clar, perquè de fet no heu deixat mai de tocar...
Xèrif: Exacte. Fins i tot ara que hi ha aquesta crisi més profunda i que molta gent 'està a casa seva', nosaltres hem seguit tocant. Potser no tant com als anys 90, però entre 20 i 30 concerts a l'any els hem fet.
Però si no hi ha disc, no hi ha ressò?
Xèrif: Sí, a vegades et troba gent que et pregunta si 'encara' estàs tocant... Si no estàs als mitjans és una mica com si no hi fossis. I aquest també va ser el motiu per plantejar-nos que calia fer quelcom nou, més enllà del fet que teníem el material per gravar.
Resulta sorprenent com el vostre estil o, si voleu, so, segueix sent molt identificable.
Xèrif: Gairebé des del principi vam aconseguir tenir un estil propi, dins de la música jamaicana o negra. Amb el temps el vas perfeccionant i se't queda més impregnat. Fas un reggae o fas un soul i sempre acaba sonant a Calypso.
A les lletres de 'Sempre endavant' també traspua aquest realisme carregat de sentit de l'humor, que us ha caracteritzat...
Maníac: sempre ens ha agradat que les lletres transmetin optimisme. Ja hi ha prou gent que fa temes depressius. Igual com la música que ens motiva, com a grup també ens agrada transmetre bon rotllo i ganes de viure amb les lletres.
I aquest 'Sempre endavant', quin missatge té al darrere?
Xèrif: La cançó 'Endavant' parla de la nostra filosofia com a grup: per molt malament que vagin les coses només hi ha un camí, perquè no pots tirar enrere ni aturar-te. T'has de bellugar i no esperar que et vinguin ajudes del cel i reclamar el que et toca.
En aquests anys hem viscut l'anomenada crisi de la indústria discogràfica. Com l'heu viscut des d'aquesta certa distància?
Xèrif: Mira, abans era la discogràfica la que feia els diners, i ara la fan les operadores de telèfons mòbils i altres plataformes que venen les cançons. El canvi important i l'avantatge és que ara ets molt més accessible a molta gent, aquí i al Japó. Pots arribar amb immediatesa a molta més gent que abans. Quant a la repercussió econòmica pel grup i a nivell personal tampoc la vèiem abans.
Com veieu l'escena ska-reggae avui en dia, si és que en voleu dir així?
Xèrif: Des que vam començar i fins ara han aparegut i continuen sortint molts grups nous i molt bons, amb diferents vessants de l'ska, amb soul, reggae... El que passa és que avui amb els pressupostos que manegen els ajuntaments i els promotors és molt difícil per una banda amb i·lusió de 10 o 12 persones poder anar a tocar enlloc sense perdre diners. No surt ni pel transport.
La vostra existència, al costat de grups com Skatalà, va crear una certa escola en aquest estil. Hi esteu d'acord?
Xèrif: Nosaltres vam tenir la sort que en aquell moment no hi havia pràcticament ningú amb la composició nostra de 10 o 12 persones, i vam fer una mica de 'didàctica' ensenyant aquesta música. En aquests sentit sí que vam crear una mica d''escola: nosaltres anàvem un any pels llocs tocant al costat de grups de rock i de heavy, i quan tornaves l'any següent ja començava a haver-hi algun grup d'ska... Fins i tot copiant la nostra formació amb dos cantants, quan a nosaltres ens va sortir de fer-ho així perquè sí!
Trobeu a faltar festivals específics, com per exemple el mític que se celebrava a Balaguer?
Maníac: Be, això va una mica a modes, no? I també que ara poca gent s'arrisca a muntar un festival nou.
Abans era el rock català i ara és el pop folk català. Està condemnat a ser minoritari l'ska i la fusió?
Maníac: Sí, però també hi ha hagut una mica de dispersió i especialització, els que només els hi agrada l'ska, els altres el rocksteady, el reggae... Però així i tot no deixa de ser una música 'underground'. No es pot competir amb la corda que se li està donant al pop-folk.
Què teniu ganes de fer ara, com a grup? És un disc de comiat?
Xèrif: Encara tenim la il·lusió gairebé del primer dia. Sortir, tocar aquí i tocar allà... i la resposta del públic. El més maco que m'he trobat és que generacions que han nascut després d'haver començat tu com a banda i que et diguin "que ets lo millor". Et quedes parat. És un orgull que hagin passat generacions i et segueixin seguint.
Per tant, preparats per un estiu intens?
Xèrif: I tant, amb uns quants concerts. I amb la il·lusió afegida de tocar temes nous, encara que hi hagi temes que no pots deixar mai de tocar, perquè la gent te'ls demana!
Imprimir
Enviar
Girona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat