Jordi Domingo Candidat a degà a les eleccions al Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB)

“El Col•legi d’Advocats s’ha de comprometre a favor del dret a decidir”

Només un dels set candidats a degà a les eleccions al Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) es mostra partidari de “la defensa del dret a decidir” des de la institució. És Jordi Domingo Garcia-Milà, que denuncia la “vergonyant pèrdua de catalanitat de l’ICAB”. La candidatura que encapçala Jordi Domingo compta amb suports tan destacats i diversoscom el d’August Gil Matamala, Carlos Jiménez Villarejo, Robert Sabata, Màrius Miró, Joan Botella, Eliseo Aja, Agustí Carles o Anna Maria Pibernat. Entre els adversaris de Jordi Domingo s’hi compten advocats com Lluís Sales, el fins ara secretari i candidat continuista; Oriol Rusca, que compta amb el suport de l’exdegà Eugeni Gay i de l’actual Pedro Yúfera; Juan Carlos Segura, un lletrat ultraespanyolista i anti-catalanista; i Vanesa Gonález, representativa d’un sector del Torn d’Ofici i única advocada que es presenta coma candidata a degana per segona vegada. Tots ells s’enfrontaran a les eleccions que tindran lloc el proper 27 de juny.

1  

( 2 vots )

 carregant

Jordi Domingo

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

Per què es presenta?
 
Perquè fa molts anys que el Col·legi d’advocats està segrestat i anestesiat per unes quantes famílies o sectors que s’han repartit còmodament el poder. S’han repartit el deganat que l’han anat passant d’una mà a l’altra i han convertit el Col·legi d’Advocats de Barcelona en una institució gris, adormida, plana i sense ànima. Vaig decidir que em presentaria el dia que vaig sentir un dels membres de la Junta actual (que actualment marxa) que deia: “no deixarem que ens prenguin el Col·legi. Ja estem muntant una candidatura per a impedir-ho”. Què s’han cregut. El Col·legi no pertany a ningú. Aquest sentiment de propietat privada s’ha d’eradicar d’una vegada per totes. Per això diem que hem d’obrir portes i finestres, ventilar i que circuli l’aire.
 
Què vol dir?
 
Que tothom s’ha de poder sentir part de la institució i ha de poder participar-hi sense entrebancs de cap mena i amb total transparència D’altra banda és essencial –per a que tots recuperem l’orgull de ser advocats i pertànyer a una institució comuna- que el Col·legi recuperi el paper central que havia tingut a la societat barcelonina i catalana. Només així complirem amb la funció essencial que la institució té (la de vetllar perquè l’actuació professional de les advocades i els advocats respongui als interessos i a les necessitats de la societat actual) i recuperarem el prestigi que havíem tingut com a institució. Hem de ser els garants del dret en general i dels drets humans en particular. Hem de fer que la institució recuperi la trempera i implicació social que tenia durant el franquisme i els primers anys de la democràcia, quan era un referent social. No podem viure d’esquena allò que passa al carrer. Hem de reivindicar el paper essencial de l’advocacia: el de ser frontissa entre els poders legislatiu, executiu i judicial i la ciutadania. La renúncia voluntària a exercir aquest paper ens fa indignes de dir-nos advocades o advocats. 

A vostè l’han assenyalat amb el dit per “voler fer política des de l’ICAB”. Què hi ha de dir?
 
Això em recorda la fraseologia utilitzada durant l’època de la dictadura franquista. Em sembla vergonyant. Reivindiquem la concepció de la res publica de Plató. Tot el que fem és política. I no cal dir que els silencis vergonyants són més política que res. Ens diuen això perquè la nostra candidatura és l’única que defensa que el Col·legi d’Advocats s’ha de comprometre a favor del dret a decidir. Ho defensem perquè creiem que és un dret fonamental i que és tan irrenunciable i inalienable com ho són el dret a la llibertat d’expressió o el “no a la pena de mort”. Diferenciem entre dret positiu (totalment mutable) i drets fonamentals del tot irrenunciables i immutables. Però és més, des del punt de vista de juristes, creiem que estem obligats a posicionar-nos. No obstant, això no significa que defensem el federalisme, ni la independència, ni cap altra opció legítima. No som una opció política, ni cap partit. El Col·legi no és això ni ho ha de ser mai. Simplement defensem el dret a decidir, a fer que la societat es pugui expressar amb llibertat. Això és del tot irrenunciable i es desprèn del nostre compromís amb el respecte i compliment de tots els Drets Humans.
 
Però sí que s’han cansat de repetir que vostès defensen “la catalanitat del Col·legi”...
 
La nostra llengua és absent en molts dels actes que organitza el Col·legi. Nosaltres denunciem que és vergonyant que el Col·legi d’Advocats de Barcelona hagi renunciat de facto a la seva catalanitat. Amb aquesta denúncia simplement reivindiquem un aspecte inclòs expressament als estatuts de l’ICAB i una història de compromís amb la societat civil a l’hora de defensar el català que no s’hauria d’haver abandonat mai (recordi, sinó, el paper fonamental que el Col·legi va jugar en l’impuls i organització del Congrés de Cultura Catalana, en moments força compromesos i delicats). Això és fer política? No és ni més ni menys del que fan els altres candidats, ja sigui per acció –n’hi ha a qui ja agrada que es faci pràcticament tot en castellà- o per omissió –els que toleren la renúncia a la catalanitat-. I quan tots ens posicionem en contra de la Llei de Taxes, no és fer política? I quan ens preocupem per la futura Llei de Serveis Professionals, no és fer política? I quan fem nostres les reivindicacions, justes i legítimes, de les companyes i companys del Torn d’Ofici, no és fer política? No siguem hipòcrites. Hi ha qui pretén que la política és només quan es reivindiquen coses que el molesten. També demanem que hi hagi molta més participació i, en canvi, ningú ens retreu que això sigui fer política ... Hem de reivindicar la coherència i l’honestedat amb nosaltres mateixos i la pròpia institució.
 
Insinua que hi ha poca democràcia a l’ICAB?
 
El que diem és que de democràcia no n’hi ha mai prou enlloc. I això és un tema que ens ha de preocupar, sempre i en tot moment, a l’advocacia. Democràcia és –en aquest cas- transparència i participació. I a l’ICAB –des de fa ja molts anys- no s’ha tingut mai interès ni s’ha fet cap esforç per promoure seriosament la participació. Sembla que els faci por. Sembla que tinguin pànic a que es trenqui la mena d’equilibri que sustenta un statu quo determinat. Amb aquestes eleccions en tenim dos exemples claríssims. Primer, l’ICAB encara no ha impulsat, a diferència del que ja han fet altres col·legis, el vot electrònic (malgrat que els estatuts i la tecnologia ho permeten). Els que ho han fet, han obtingut resultats més que espectaculars. Han doblat, o triplicat, la participació. Aquí no els interessa que vagin a votar les persones que es queden a casa, no fos cas que tinguéssim alguna sorpresa. Es fa tot el que es pot per a que segueixi tot igual. Dels 23.000 col·legiats, només en voten normalment al voltant de 4.000, i l’ICAB no fa res per invertir la situació. I, segon, hem vist com el Comitè Electoral s’ha  negat a  organitzar un debat en seu col·legial fins que no l’hem obligat a fer marxa enrere. Per a nosaltres ha estat tota una victòria. Només per això ja l’hem començat a sacsejar.

Un comentari

Imprimir Enviar