Bikimel: "Per cantar has d'estar molt ben connectat amb l'ànima, i això és molt difícil" ! directe!cat

Dimecres, 26.6.2013. 08:35 h

Bikimel Cantautora

Bikimel: "Per cantar has d'estar molt ben connectat amb l'ànima, i això és molt difícil"

Pau Cortina / ACN - Quan Bikimel va instal·lar-se al Centre d'Art i Natura de Farrera, el 2012, volia "provocar" la connexió amb la naturalesa i l'entorn. El projecte amb què l'artista va guanyar la beca per fer estada en aquesta residència d'artistes proposava crear cançons amb 'Denominació d'Origen'. Les veus de la gent del poble, els sons de la naturalesa o de les eines d'un ferreter, tot hi tindria cabuda. Un any després, el resultat s'anomena 'Farrera, Can·Sons D.O' (Temps Record, 2013), i la seva autora en parla amb la passió de qui ha fet un viatge interior d'impacte personal i artístic. Diu Roger Mas que Bikimel canta "per transformar l'estat de l'ànima". Farrera, diu ella, l'ha ajudat a fer-ho.

( 2 vots )

carregant

Bkimel, després de l'entrevista a l'ACN, interpretant una cançó

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Bikimel

Perquè vas demanar una beca al Centre d'Art i Natura de Farrera?

Vaig anar a fer un concert a Burg i allà em van comentar l'existència d'aquest centre-residència d'artistes. M'hi vaig apropar i vaig veure que tenia un encant especial, venia de gust estar allà per crear. I se'm va acudir el concepte de cançons amb Denominació d'Origen. Així que em vaig apuntar per la beca que oferien i van seleccionar .

La idea original era anar-hi per fer un disc?

Quan vaig presentar el projecte hi havia una sèrie de punts: que la gent del poble participés en la gravació, que el contingut parlés d'allà, gravar sons de l'entorn (animals o utensilis. A 'Fils de gel', hi ha uns harmònics que són eines de manobre!). Volia que tingués el punt artístic, i no només documental, i la meva subjectivitat hi és en cada cançó.

D'on et ve aquest vincle amb la terra que traspua el disc?

Jo vaig anar Farrera a provocar aquesta connexió. Era un repte. És un regal poder estar en un entorn tan maco, amb la seva gent, conèixer la història del poble....

Creus que has trobat la identitat sonora del lloc, doncs? Com la descriuries?

Crec que la subjectivitat et porta a una cosa o a una altra. Segurament en té moltes de identitats sonores...

Què t'ha reportat aquest projecte?

A nivell personal i artístic ha estat molt positiu. Al final em sentia com a casa, amb la gent molt predisposada a col·laborar... Artísticament, ha estat molt interessant valorar quelcom que no és intern teu sinó del teu entorn. Normalment els artistes parlem de nosaltres, som egocèntrics. Crec que ha estat molt sa, també per aprendre de la nostra cultura, del que tenim aquí mateix. Per mi ha estat molt constructiu i les meves cançons ho han notat, hi ha un canvi més personal, més autèntic.

El curiós és que cases aquesta realitat tan local amb la teva música, que té un aire anglosaxó força marcat no?

Els meus referents estan allà, jo no he inventat res, i m'ajuden molt quan composo. En aquest cas m'he agafat més al folc que al blues. Em va sortir natural. A l'hora de composar no em vaig marcar estils sinó més aviat conceptes sonors: les campanes de Santa Eulàlia, els cantadors del Pallars, la col·laboració del Roger Mas.... Els reptes ja portaven molta informació en sí, i per això no necessitava molta recerca estilística, més enllà del folc nord-americà, que sempre m'ajuda.

Parla'ns del procés. Del 'home studio' a la muntanya, de la banda a Burg... Quanta feina!

Volia que el so fos molt natural i amb poc processament (tot i que n'hi ha, a l'estudi). La segona fase de gravació, amb la banda, a Burg, va ser molt especial. Va ser important perquè allà el 'D.O' ja hi era: a vegades vaig a un lloc que m'agrada i estic tranquil·la i tinc la sensació que he cantat millor. I això em va passar allà. Quelcom a l'entorn que et fa cantar diferent, i a mi la naturalesa em dona aquest estat més propici.

I després encara a l'estudi a Caldes de Montbui...

Sí, ha estat un treball de molt de temps. No se'm va fer llarg perquè vaig aprendre moltíssim del procés. Aprendre a confiar, a creure en quelcom, i al final és més o menys el que volia dir.

Parla'ns de la part del videoart del teu projecte

Jo vinc del ram dels visuals: pintura, vaig fer disseny gràfic. Quan em vaig decidir a dedicar-me a la música aquesta altra part va quedar congelada. Era el moment de tornar a obrir els ulls i prémer el botó de la càmera. Un dia vaig trencar el gel i com que 'tot s'hi valia'... Allò va ser el punt de partida. L'últim dia, vaig entrar a l'església, on assajava sovint, i vaig gravar el videoart del confessionari....

I aquí apareix en Roger Mas...

Sí, però no a dins del confessionari! Vaig voler gravar com jo em confessava i fer una cançó d'això, que va acabar sent 'Santa Eulàlia', i vaig pensar que el Roger Mas podia ser la veu del capellà que em confessa.

Roger Mas, és un referent?

Per mi ha estat una gran influència. La connexió tel·lúrica, de la terra, de la personalitat, de la lírica, d'aquest món propi seu. Per mi va ser un pas endavant conèixer la seva obra, i que més endavant hagi pogut col·laborar amb ell ja ha estat un regal.

Diu ell de tu que "cantes perquè el cantar et modifiqui l'estat de l'ànima i no de l'ànim". Què et sembla?

No havia pensat mai en aquesta frase tan meravellosa que va dir. Però sí que hi ha un efecte de les freqüències dins dels cossos de les persones, un fenomen físic...

...sí, sí, però ell es referia a alguna cosa més em sembla. També a l'efecte que produeixes en els altres, potser

Be, jo ho interpreto més com l'efecte que em produeix a mi i no tant a qui m'escolta. Per cantar has d'estar molt ben connectat amb l'ànima, i això és molt difícil. He tingut èpoques en què m'ha costat molt. A vegades no acabes de ser prou honest amb la teva persona. Això és una llosa dels artistes, volem ser tant honestos amb nosaltres mateixos que al final és una perfecció impossible... Aconseguir-ho és saber parlar amb tu mateix, saber qui ets.

A Farrera et va ser més fàcil 'connectar'?

La veritat és que allà vaig potenciar molt la part de la creativitat més que la interpretació. Hi va haver una part de projecció d'idees i d'ús de la tecnologia, i l'altra d'absorció de l'entorn. Però, de manera indirecta, segur que va afectar la interpretació.

T'has quedat amb ganes de més? De fer una altra experiència així en un altre lloc?

Crec que d'això en podria fer 50 capítols, però penso que com a artista he de buscar coses noves. I potser ara em toca tornar a fixar-me en mi, mirar dins meu i explicar coses des d'aquest nou punt de vista. No crec que ara vagi a fer un 'D.O Tortosa', per dir algo; faré un 'D.O Bikimel' en tot cas. Coses meves.

Aviat sortirà un documental que parla de tu i la teva experiència allà dalt...

Sí, estic molt contenta. Quan trobes gent interessada en ajudar-te, en donar veu a la teva feina, et dóna forces per seguir endavant tot i que tot està molt complicat.

El dia 25 presentes el disc al Tradicionàrius de Gràcia, a Barcelona.

Sí, el 25 de juny toquem al Tradicionàrius presentant per primer cop la banda, amb la gran sort de poder comptar amb David Soler. Tenim moltes ganes de presentar-ho i que hi hagi una continuïtat.