Dimecres, 5.5.2010. 05:00 h

Jordi Muñoz politòleg i autor de l'estudi sobre les consultes 'Votar la independència'

'La mobilització en les consultes es manté o fins i tot augmenta'

---

En tractar-se d'un moviment únic al món, les consultes sobre la independència que ja s'han celebrat a 461 municipis catalans -la meitat dels pobles del Principat- són un fenomen difícil de valorar i interpretar. Els polítics i mitjans de comunicació unionistes comparen les xifres de participació amb les de les eleccions convencionals, sense tenir en compte que el caràcter voluntari, no vinculant i no subvencionat dels referèndums no pot competir amb la maquinària de l'Estat a l'hora de mobilitzar la ciutadania. Per entendre millor el que signifiquen les consultes directe!cat ha entrevistat a Jordi Muñoz, politòleg i autor de l'estudi per a la revista Eines de la Fundació Josep Irla Votar independència (pdf) sobre la participació en els referèndums. Muñoz adverteix que la participació en les consultes no pot comparar-se a unes eleccions, ja que 'el més semblant a aquestes consultes seria una manifestació o qualsevol altre acte de protesta o acció col·lectiva'. Segons Muñoz, les diferències de participació entre els diversos municipis s'expliquen en un 70% dels casos per les característiques del municipi -nombre d'habitants, la composició política del consistori- mentre que en un 30% dels casos la participació final variarà segons la mobilització dels organitzadors.

Com a expert en ciència política, quina valoració fas dels resultats del 25A?
La valoració correspon als actors polítics. Com a politòleg, només puc dir que les xifres de participació han sigut les esperables atenent a l’experiència de les anteriors onades, en alguns municipis (com Olot, Girona, Valls o Reus, per exemple) per sobre i en d’altres per sota.

Aparentment, i respecte a les anteriors onades, la participació ha anat decaient. Estem davant d'un fenòmen que es desmobilitza?
No, no s’hi detecten símptomes de desmobilització, al contrari: els nivells de mobilització d’aquest moviment es mantenen o fins i tot augmenten lleugerament. La xifra de participació potser és més baixa però això respon, no a la desmobilització, sinó a la major dificultat dels municipis d’aquesta tercera onada. Eren municipis més grans i amb característiques sociopolítiques més adverses per l’èxit d’aquestes consultes.

Veient els resultats, la vostra anàlisi de la participació fixava tres dades objectives que feien variar la participació. La primera era la grandària dels municipis. Per què per molt que es mobilitzi Mollet del Vallès mai podrà obtenir la participació d'Avinyó?
Segons les dades de què disposem fins ara, la variable de la grandària dels municipis és capaç, per si sola, d’explicar fins a un 40% de les diferències que hem observat entre municipis. No és l’únic factor però sí un dels més importants. Per què? Sobretot perquè en municipis petits és molt més fàcil que una xarxa voluntària puga arribar a tothom, les xarxes cíviques hi són més denses i les campanyes de difusió són més senzilles de dur a terme.

Malgrat tot, Alfons López Tena assegurava que 'no és una qüestió de ciutats grans o petites, és una qüestió d'organització'. És cert?
No. El 70% de les diferències de participació entre municipis les podem explicar per les característiques dels municipis: grandària, participació en anteriors eleccions, vot als partits que donen suport a la consulta i percentatge d’estrangers al padró. Ara bé: l’organització segurament explica bona part del 30% restant, i la mostra és que si agaféssim dos municipis idèntics, un d’Osona i un de fora, el d’Osona hauria tingut fins a 9 punts de participació més que l’altre pel sol fet de pertànyer a aquella comarca. A Osona, la mobilització i l'efecte de contaminació provocat pel fet que se celebressin consultes a quasi tots els municipis de la comarca justifiquen l'elevada participació.

« El nombre de voluntaris, el pressupost i la varietat d'actes de campanya influeixen positivament en el resultat »

Quins són els trets que caracteritzen una bona organització? En què es diferencia una ciutat mobilitzada d'una que no ho està?
Encara no tenim totes les dades disponibles, però pel que hem pogut recollir fins ara, el nombre de voluntaris i voluntàries mobilitzats, el pressupost invertit i la varietat d’actes de campanya realitzats són factors que incideixen positivament en els resultats. Coses com el repartiment de propaganda a totes les bústies, els porta a porta, les reunions amb entitats de persones nouvingudes o la publicitat a mitjans locals són importants.

A l'estudi també defenseu que les poblacions amb més implantació d'ERC i CiU obtenien millors resultats. Això justifica el baix resultat als municipis controlats pel PSC?
Ni justifica ni deixa de justificar: només ho explica. És obvi que és l’electorat d’ERC i, en menor mesura el de CiU els que més s’han mobilitzat per anar a votar a les consultes. D’altra banda, sabem també que el fet de comptar amb el suport de l’equip de govern del municipi ha sigut un factor rellevant per incrementar la participació.

S'hi val a comparar les participacions en les consultes amb les eleccions convencionals?
Cadascú pot fer el que vulga, però no és una comparació rigorosa. Les característiques dels dos tipus de processos no són comparables.

Quina lectura s'ha de fer del fenomen de les consultes? Es poden comparar amb alguna cosa?
El més semblant a aquestes consultes seria una manifestació o qualsevol altre acte de protesta o acció col·lectiva. És una mobilització cívica impulsada per un moviment social.

En qualsevol cas, demostren que l'independentisme és l'única ideologia que creix...
No tinc tan clar que l'independentisme siga la única ideologia que creix, malauradament em sembla que hi ha altres tendències polítiques que s’estan estenent perillosament en alguns barris i ciutats del nostre país. A més, cal tenir en compte que les consultes tampoc no són una enquesta que ens permeta treure conclusions sobre el conjunt de la societat, però sí que les podem entendre com una mostra clara de vitalitat del moviment independentista, una vitalitat inèdita.

« L'anàlisi a Barcelona correspondrà a deu consultes, una per districte. »

La consulta de Barcelona es podrà analitzar amb els mateixos barems?
El cas de Barcelona és molt especial i difícilment comparable a cap altra consulta. La mida i la condició de capital la converteixen en un cas a banda i per tant cal anar amb molt de compte a l’hora d’extrapolar els resultats obtinguts en altres indrets. L'anàlisi a Barcelona correspondrà a deu consultes, una per districte.

Quin pronòstic cal fer dels resultats a les properes consultes (Sabadell el 30 de maig i els municipis de la quarta onada el 20J)?
Aquests que esmentes són municipis encara més difícils que els del 25 d’Abril. No podem fer cap pronòstic perquè com dèiem, les característiques dels municipis no ho expliquen tot, i l’organització hi té un paper molt important. Cal tenir clar que no podrem avaluar els resultats d’aquestes ciutats igual que els de Vic o Berga, i que en aquests indrets caldrà redoblar esforços.

Quines diferències de participació tindria un referèndum vinculant respecte a les consultes?
No ho podem saber: un referèndum vinculant és, ara com ara, només una hipòtesi. Seria lògic esperar molta més participació perquè els sectors contraris a la independència, previsiblement, hi participarien i a les consultes no ho han fet.

Creus que es guanyaria?
No ho sé.



Albert Forns