directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 29 de març de 2024 12:44 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ENTREVISTA fletxa

publicitat


Dilluns, 14.10.2013. 08:05 h

Vicent Torrent Membre fundador, lletrista i compositor de Al Tall

Vicent Torrent (Al Tall): "Hi va haver una època en què ho podíem haver deixat perquè no se'ns contractava, va ser un moment delicat"


ACN - El grup Al Tall dirà adéu als escenaris de manera definitiva el pròxim 18 d'octubre amb un concert al Palau de Congressos de València. El membre fundador, lletrista i compositor, Vicent Torrent (València, 1945) comparteix en aquesta entrevista amb l'ACN les seves impressions sobre la retirada i repassa alguns moments de la història del grup. Cançons com 'El Tio Canya' o discos com 'Quan el mal ve d'Almansa' han marcat la trajectòria d'un grup que ha conreat el compromís amb el País Valencià i la tasca de reformulació de la música tradicional. Torrent admet que la retirada va estar a punt de produir-se abans, a inicis dels 80, quan se'ls va deixar de programar.
Comentaris 0  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
carregant carregant

Últim concert de Al Tall a l'Auditori de Barcelona
Últim concert de Al Tall a l'Auditori de Barcelona


Al Tall
Al Tall en el seu últim concert a l'Auditori de Barcelona


Al Tall
Al Tall en el seu últim concert a l'Auditori de Barcelona


Vicent Torrent, Al Tall
El membre fundador, lletrista i compositor d'Al Tall, Vicent Torrent, mostra una litografia amb la partitura de la cançó 'El Tio Canya', una de les més emblemàtiques del grup.
© José Soler, ACN

Comparteix
   


Etiquetes

- Són 38 anys a dalt dels escenaris, què sentiu davant aquest darrer concert?

"Ja fa un any que varem anunciar que ens dissolíem i ha estat un any prou intens. A aquestes alçades ha hagut un grapat de concerts de comiat i homenatges. En aquest moment compaginem un sentiment de vertigen amb un sentiment de satisfacció perquè em vist que no marxem en silenci sinó que hi ha una mica d'escàndol, que la gent ens ha mostrat la seua adhesió des de la societat civil, marxem contents perquè tanquem el cicle d'una manera boniqueta"

- Què farà Al Tall després del 18 d'octubre?

"Jo després del 18, el 19 pense dormir bé si puc i ja el dia 20, plantejar-me les coses d'altra manera. Tinc ganes de continuar fent música però sense pressions ni perspectives d'edició sinó anar jugant, també vull escriu una sèrie de coses que tinc per formular d'experiències que hem tingut i passar-ho a la gent. Manolo Miralles té voluntat de buscar músics i continuar amb una altra formació però amb un altre nom perquè la marca Al Tall ja ha acabat"

-Al llarg de la vostra trajectòria, heu passat per alts i baixos, heu pensat en alguna vegada una retirada?

"Entre els pitjors moments que hem passat, ha estat l'episodi de la mort d'Enric Ortega (component del grup) Va ser una sotragada molt grossa que ens va costar de remuntar. Un altre moment fotut va ser quan va pujar l'esquerra al poder al País Valencià. Hi hagué una baixada en la contractació, no sabem si per ordres tàcites d'aquella consigna que deia en aquell moment que no calia reivindicar res sinó que ja s'havia aconseguit tot i calia celebrar-ho. Tot aquells que continuàvem reivindicant els molestava. Certament era una època que podíem haver-ho deixat córrer perquè no hi havia pràcticament concerts"

- Què us va fer aguantar?

"Va venir després una altra època, cap als 90, que va tornar a venir als concerts la gent més jove. Varen uns anys forts. En aquella època varen aprofundir algunes formules musicals que la gent més addicta nostra, el públic antic, no ho acabava d'entendre. Eren discos com 'Xarq Al-Andalus' o 'Tocs i vares'. Volien les cançons de lluita i reivindicació però va ser una època molt fructífera per a nosaltres. També en aquesta època més recent, 2008 i 2009, ha estat molt dolça, venia molta gent als concerts, amb programació estable a auditoris, teatres..."

-Penseu que la vostra vessant reivindicativa ha fet en algun moment ombra a la tasca de reformulació de la música tradicional?

"És cert que se'ns coneix més per les cançons reivindicatives, cançons de lluita, però també és cert que el nostre èxit en el primer moment va ser que el públic va entendre la formula de fer aquest tipus de cançons, o cançons sense reivindicacions, amb una forma musical des de la tradició. Això era una absoluta novetat en aquest país. D'altra banda, altres discos de més creativitat musical no varen ser molt entesos per al nostre públic però en canvi per a Espanya, pel públic de música tradicional, varen ser els discos que ens varen pujar. Potser que a Madrid no interessaven molt les nostres reivindicacions lingüístiques"

-Quan la vareu fer, podíeu imaginar la repercussió que tindrien cançons com 'El Tio Canya'?

"'El Tio Canya' em va eixir molt ràpida, el que vaig pensar després de fer-la i estrenar-la és: com és que abans ningú havia fet eixa cançó? Perquè és una cançó crònica sobre la qüestió lingüística al país en tota la població. L'estimem molt perquè la gent l'estima molt, pràcticament es coneix més la cançó del 'Tio Canya' que el grup que l'interpreta i és una satisfacció perquè vol dir que s'ha fet popular"

-Us sentiu part del bon moment pel qual travessa la música en valencià ?

"En els darrers 60 anys ha hagut molta generacions de gent que ha fet música en valencià que s'ha anat socarrant, han anat cremant-se per manca d'incidència, després ha nascut una altra generació amb més força. Curiosament cada vegada que naix una nova generació és més forta i en aquest moment és la més forta que ha hagut mai. Nosaltres tenim part de culpa d' això sobretot per l'instint de supervivència que hem tingut. Ens podríem haver socarrat com altres grups o cantants però hem superat eixos moments de desert, eixos anys durs de poques actuacions. Segur que hem influït en que molta gent pensara que es podia fer música en valencià. No som els pares de tot, abans de nosaltres ja hi havia gent i nosaltres ens varem posar a fer música seguint les passes de Raimon, Ovidi Montllor, Serrat, Llach i molts altres"

-Aquesta setmana el govern valencià ha atorgat la medalla al mèrit cultural a Pep Gimeno 'Botifarra', cantaor en valencià, un fet significatiu i poc habitual darrerament. Quina és la relació que heu tingut amb les institucions valencianes?

"De les institucions valencianes no esperem gran cosa perquè mai hem rebut gran cosa per tant no teníem res que esperar. Fins i tot ens va sorprendre la concessió de la Medalla per part del Consell Valencià de Cultura, fa uns mesos, quan ja havíem anunciat la nostra retirada. Diuen que va ser per unanimitat, quan hi ha representació de tots els grups polítics, doncs sembla que encara circula certa democràcia en aquests indrets"





publicitat



COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat



















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
S’avalua bé? Qui sap avaluar?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.