Dijous, 21.11.2013. 05:00 h

Pilar Rahola Periodista i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional

Rahola: “És perillós esgotar la paciència dels ciutadans”

---

Meritxell Doncel (@m_doncel) / Periodista i Advocada: “La Rahola és molta Rahola”, solen dir, com qui proclama una dita popular afermada amb el pas dels segles. I, certament, ho és! Però no es deixin endur per la seva espurna mediàtica, rere aquesta cotitzada etiqueta hi ha una dona que toca de peus a terra i, tot i així, no perd la determinació ferma. Difícil joc de malabars! A l’abril farà un any que va passar a formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional, l’òrgan assessor creat per la Generalitat amb vistes a la realització de la consulta i el disseny de les estructures necessàries per a un futur Estat català. D’aleshores ençà ─es preguntaran─ què han estat maquinant?

Penses confessar-te? En Rouco Varela acusa els independentistes d’immorals...

Em repugna la gent que utilitza la transcendència espiritual per vehicular una ideologia de domini, perquè són enemics de la llibertat. En Rouco Varela no és un home de Déu, és un militant de la ideologia d’extrema dreta.

L’església espanyola torna a tenir massa poder sobre el govern de l’Estat?

Sí! A Espanya sempre hi ha hagut una església ─diferent de la catalana─ que ha justificat el franquisme, la mateixa que volia matar els afrancesats i que va fer la Inquisició, i que ara té més poder que mai. Parlen de Déu però volen fer lleis a la Terra, per tant, són polítics. No hi ha cap diferència entre un islamista que vol fer creuades contra els descreguts i en Rouco Varela.

Com et van proposar ser membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional? Vas rebre una trucada del president, potser?

Bé, això queda dins l’àmbit de la privacitat. Però, sí, em va trucar el president Mas.

I et va sorprendre?

Sí, em va sorprendre molt agradablement. Jo tinc per norma no comprometre’m amb cap entitat, organització o partit polític, ho defujo. Però aquella trucada era diferent, perquè no cobrem res per fer-ho i això era un aspecte molt important. Implicava fer un servei al país, per a mi era un honor, em va fer molta il·lusió, i quan una cosa és un honor no preguntes per què.

Podria semblar que encara està tot per fer pel que fa a estructures del futur Estat català. És així o és que no es pot revelar el que realment està fet?

Tot està per fer, tot i que tenim enllestits molts informes i molt rigorosos per poder endegar-les. Fa por veure com ens ha pres el pèl l’Estat espanyol, només gestionem els diners que ens volen donar, no tenim sobirania en res. Les mancances són brutals! Tenim els plànols per fer un Estat però encara no tenim els materials. L’estem fent amb les mans i l’aixecarem!

I anem bé de temps?

Sí, perquè quan un poble canvia la seva història, s’adequa. Algunes estructures, les necessàries per a la normalitat del país, funcionaran des del primer dia però fins que tinguem un Estat plenament consolidat, òbviament, passaran mesos. És per això que el Consell Assessor assenyala els forats negres, les coses que encara no tenim, i explica com es poden resoldre les dificultats durant la transició. Fem la diagnosi del  malalt, la radiografia de la ferida, i el malalt està molt malalt pel que fa a la sobirania. Espanya ens ha convertit en una Diputació buida de contingut. En tot el fonamental, mana Madrid.

Quines estructures podrien posar-se en marxa l’endemà mateix?

L’endemà mateix hauria de funcionar tot! No pas amb la solvència d’un Estat complet però hem de treballar perquè no falli res: ni les escoles, ni la justícia, ni el cobrament de les nòmines, ni la policia... La gent creu que proclamant la independència n’hi ha prou, però és molt més complicat. Res no pot fallar! Per bé que ho tenim tot per reconstruir Catalunya, no tenim ni les bases de dades dels nostres ciutadans, les haurem de fer. Tot i així, aquest és un país que se’n sortirà, no em fa por això. Solucionarem les mancances! El que ara és important és veure on fallem.

Quan tindrem el Banc Central Català i qui garantirà que no faci fallida?

S’està fent... No en puc donar més detalls abans que l’informe específic estigui enllestit.

Tindrà exèrcit, l’Estat català?

Tot i que aquest tema el tractem al Consell, la decisió no ens correspon a nosaltres, com a assessors. Qui haurà de decidir és el poble i els diputats que surtin de les Corts Constituents. Personalment, penso que a Catalunya no li cal exèrcit. Sí que caldrà subscriure acords de col·laboració i defensa però la força de Catalunya és el seu civisme, la seva llei i la seva empresa. Jo crec que al Consell Assessor ens inclinarem per la no necessitat d’un exèrcit català.

I el sistema sanitari, serà gratuït?

El més lògic és que s’adopti el model social sanitari però això també ho hauran de decidir les Corts Constituents.

Hi haurà consulta al 2014?

S’hauria de fer l’esforç perquè fos al 2014 però no m’amoïna que no ho sigui, sempre que no es vagi més enllà del 2016. No m’espanten unes plebiscitàries! Em preocupa més el desori dels partits del sí que les males arts del bloc del no. És molt probable que Espanya impedeixi la consulta al 2014 però el que més ens ha de preocupar és establir, quan abans millor, la data i la pregunta. La unitat del carrer s’ha de traslladar a la unitat política. Si només hi podem ser amb dos o tres partits, no passa res, seguim tenint majoria. El PSC s’ha descavalcat, ja és del bloc del no, no cal perdre-hi més temps. Trobo que és més perillós esgotar la paciència dels ciutadans.

Si la reacció espanyola és violenta, quin és el pla?

L’Estat ja està reaccionant de forma violenta econòmicament i dialècticament però la violència física no crec que es produeixi. Descarto la intervenció de l’exèrcit perquè Espanya no s’ho pot permetre. Sí que ens poden il·legalitzar, suspendre’ns l’autonomia, intervenir Catalunya i empresonar al president. Seria una violència d’Estat contra la nostra legalitat vigent que hauria de tenir una reacció contundent i històrica de la ciutadania. Si no hi hagués aquesta reacció el procés deixaria de tenir sentit.

I hi hauria una condemna internacional?

I tant! Això ja no és la dictadura. Pertanyem a l’euro i a Europa ja saben que som democràtics. Tenen la foto de la Via Catalana a la retina! Si l’Estat espanyol ho fes, la reacció seria important. Vull creure que la força del procés obligarà a l’Estat a trobar una sortida.

I si aquesta sortida resulta ser una millora del finançament?

Si l’oferta fos espectacular, similar a la del concert econòmic basc, certament trontollarien algunes conviccions del procés. Però personalment crec que ja no estem per a rebaixes ni almoines. A més, Espanya no s’ho pot permetre, perquè viu de l’espoli català. No li sortirien els números! El president Mas i en Junqueras tenen el mandat ciutadà de fer la consulta i tots dos són molt clars en aquest compromís. Si no el complissin, el país els passaria pel damunt...

I si ens quedem sols, què passa?

És impensable que un territori amb una entitat econòmica tan poderosa es quedi sol. Estic convençuda que des del primer dia, i de ben segur abans del primer mes, tindrem molts reconeixements. Per exemple, el d’Israel i el dels països bàltics.