Dijous, 23.1.2014. 05:00 h

Joan Canadell Secretari General del Cercle Català de Negocis/ secretary general of CCN

“Quan Catalunya marxi, Espanya es dissoldrà” “Once Catalonia gets independence, Spain will break-up”

---

Oriol Jordan (@Suguet) / Historiador i periodista. Joan Canadell és un dels fundadors del Cercle Català de Negocis, un lobby econòmic que porta cinc anys abocant esforços en la visualització i la construcció de la Catalunya Estat des del punt de vista econòmic i empresarial. Actualment n'és el Secretari General. Citats en un reconegut cafè de Barcelona, la contundència dels seus arguments desperta la reacció espontània d’un ciutadà “indignat” que sosté un exemplar de El Mundo com si acabés de baixar del Mont Sinaí i ens volgués il·lustrar. Joan Canadell is one of the founders of Cercle Català de Negocis, an economical lobby who has spent five years working hard on building the Catalan state from an economical and corporate point of view. Canadell is its current secretary general. We meet at a well-known cafe in Barcelona and the strength of his arguments makes an outraged citizen spontaneously react, while holding a copy of El Mundo as if he had just gone down from Mount Sinai and had come to illuminate. 

El lema del Cercle Català de Negocis és “Empresaris per l’Estat propi”. Sou empresaris per l’Estat propi o per la independència?
Quan vam començar, vam captar que la paraula independència podia comportar un cert rebuig. La gent l’associava a conflictes i guerres, era una paraula de trencament. Així que vam adoptar el terme Estat propi perquè tenia connotacions més positives. Ara utilitzem tant una paraula com l’altra, però per nosaltres ambdues tenen el mateix significat.

Per tant recomanareu el Sí + Sí.
Sense cap dubte.

Quin pla B preveieu si no ens deixen fer la consulta?
Les eleccions europees. Si hi anem amb una candidatura conjunta els quatre partits favorables al dret a decidir i alguns independents de l’òrbita socialista com ara Maragall, això donaria molta força en un moment en què el nivell de vot es sobredimensionaria respecte les previsions.

Tindria una lectura plebiscitària?
En primer lloc, Europa no podria mirar cap a una altra banda. I, més important encara, tindríem a la recambra un resultat molt clar i favorable a la independència o com a mínim per l’autodeterminació. Els partits favorables al dret a decidir poden proclamar la independència basant-se en els resultats de les eleccions europees a través d’una DUI.

I en cas de celebrar-se unes plebiscitàries?
L’opció de les plebiscitàries no ens agrada. Les plebiscitàries són menys clares; el federalisme podria actuar com a tallafocs i distorsionar el procés. Un hipotètic resultat de 40% independència, 40% federalisme i 20% statu quo, tampoc ens permetria fer una DUI. I nosaltres volem guanyar.

Sobre l’exitós vídeo de los García, el conductor divulgava tota una sèrie de dades, en castellà. A qui preteníeu arribar?
Des que vam començar, pensem que el primer que cal fer és convèncer els nostres. Sense aquests convençuts, difícilment podem avançar. Arribats aquí, el vídeo s’adreça a un ampli sector de gent que habitualment s’informa a través de mitjans espanyols, i que majoritàriament és castellanoparlant d’àmbit metropolità.

Quina vocació té el Cercle Català de Negocis, divulgativa o empresarial?
Des que vam néixer, ens vam auto definir com a lobby de pressió per empentar el procés, i teníem clar que ho havíem de fer a través de dos fronts: l’empresarial i econòmic –el nostre-, i el social. Sense una majoria social que hi doni cobertura, no hi ha procés.

El Cercle d’economia encara està parlant del pacte fiscal…
Ells han intentat frenar el procés fins que el poble se’ls ha tirat a sobre. Nosaltres, en canvi,  som l’accelerador del procés, anem en línia amb la societat, i una passa per endavant d’aquestes institucions, perquè portem l’avantatge de cinc anys treballant-hi.

Teniu relació amb les patronals, en rebeu algun feedback?
El CCN és soci de PIMEC, per tant, des de dins intentem fer la nostra feina, amb CECOT tenim molt bona relació amb el president i el secretari general, i tenim socis del CCN a CECOT i a FEMCAT. Amb el Cercle de Economia n’hem tingut alguna, i ja amb Foment cap, perquè tampoc hem acabat de veure massa la manera.

Els grans empresaris són els més contraris al procés?
La distinció que nosaltres fem no és tant entre gran i petit, sinó entre empresaris que viuen de l’Estat (del BOE), i els que no. Els primers, que acostumen a ser els grans, són els que estan en contra del procés. Hi ha connivència entre aquestes empreses, el que coneixem com les empreses del palco del Bernabéu, que realimenten els polítics de l’Estat a través de grans sous als consells d’administració.

I les grans empreses catalanes?
Són prudents. En trobarem alguna, només faltaria, que s’hagi declarat en contra, com són Lara i Freixenet. En el cas de Grífols, que coneixem, si el nou Estat ajuda el teixit empresarial, Grífols hi estarà a favor. Petromiralles havia fet una campanya dient que era una petroliera independent, i això li ha costat la detenció dels seus dos dirigents, cosa que probablement els durà a un concurs de creditors. Qui s’escenifica davant l’Estat espanyol pot pagar-ho car, i per això hi ha molta prudència.

Lara ha dit que traslladarà Planeta fora de Catalunya si som independents. Hi ha una certa voluntat d’espantar la població, i ens volen donar la sensació que si aquests no salten el mur, això no funcionarà. Perquè ens ho hem de creure?
El principal argument d’Espanya és la por. Mentre ens en facin, podran anar alentint el procés. L’altre, és el dels vincles històrics. Avui ja no hi hauria d’haver problema en aquest sentit. D’altra banda saben molt bé que la manera de frenar-nos són les accions repressives, com Azaña quan deia que s’ha de bombardejar Barcelona cada 50 anys

Com a contribuents nets que som a Europa, si sortim de l’espoli fiscal espanyol, passarem a ser “espoliats” pels estats més pobres d’Europa?
No, no, això ho tenim molt ben estudiat. Àustria aporta 1.000M d’€ anuals en solidaritat europea, nosaltres podríem assumir una xifra de 2.000M que, comparats amb els 16.000M reconeguts amb Espanya, no és res. La contribució a Europa l’hem de fer perquè ens creiem Europa.

I el deute de l’Estat espanyol?
Podríem assumir un 11 o 12% del deute, que és la xifra que Espanya ha invertit a Catalunya durant aquests anys. Normalment aquestes coses però, es mesuren amb promitjos; si s’agafa el PIB o la població, Europa ens pressionaria cap al 16% (població), i Madrid cap al 19 o el 20% (PIB). Ja es veurà.

Com a ciutadà, com veus el procés?
L’autoestima col·lectiva ha pujat molt després de la Diada de 2012. La línia és ascendent. No coneixem ningú que un cop ha pujat al carro en baixi, però sí que alguns tenen molta pressa. El procés serà més ràpid o més lent però és irreversible, sense cap mena de dubte.

Què passarà amb Espanya?
Fa dos anys, nosaltres ja dèiem que quan Catalunya marxi, Espanya es dissoldrà. Ja hem pogut veure algun moviment a les Illes, alguna cosa al País Valencià, i fins i tot quelcom a l’Aragó o a Andalusia. Quan s’obri el meló, no dic que acabin disset Estats, però podríem arribar a veure’n perfectament sis. I podríem tenir diverses fornades d’independència, Catalunya, Euskadi en dos anys, València i les Illes en cinc... Espanya no té uns ciments sòlids per aguantar-se, i el millor que pot passar és que es desintegri en diverses unitats lògiques econòmiques, no polítiques, per trobar un encaix competitiu a Europa i el món.

On serem l’1 de gener de 2015?
No serem independents, crec, però haurem demostrat al món la irreversibilitat del procés. Ens ho creiem, però no tots els catalans encara ho veiem irreversible, i per la majoria del món, encara menys. Haurem fet passos suficients per demostrar-ho i molt probablement s’hauran començat les negociacions oficioses a través de mediadors internacionals entre Europa Catalunya i Espanya, que haurà de començar a entrar en la via del pacte. Quan això es produeixi, nosaltres ja ens sentirem independents i ens vindrà la paciència; les presses no són mai bones per les negociacions.

Entrevista en anglès:

The motto of Cercle Català de Negocis is “Businesspeople for the own State”. Are you businesspeople for the own State or for the independence?
When we started, we noticed that the word ‘independence’ could bring about rejection. People linked it to conflicts and wars; it had a connotation of a break. Then, we adopted the expression ‘own State’ because it sounded more positive. Now we use both, because they mean the same for us.

So you will call for Yes+Yes in the referendum.
Definitely.

Which does CCN think is the alternative if we aren’t allowed to hold the vote?
The European election. If we run in the election with a joint list of candidates of the four parties in favour of the right to decide plus some independents such as Maragall, this would make a boost to the movement. The turnout would exceed the expectations. 

Would it be read as a plebiscitary election?
First of all, Europe wouldn’t be able to ignore it. What’s more, we’d have as a back-up a clear and positive result for independence or at least self-determination. The parties for the right to decide can declare the independence through a Unilateral Declaration of Independence on the grounds of the result of the European election.

What about holding a plebiscitary vote in the next Catalan election?
We don’t like this option. The plebiscitary election isn’t that clear; federalism could add confusion to the process. Suppose that the result is 40% independence, 40% federalism and 20% statu quo; this wouldn’t allow us to declare the independence unilaterally. And we want to win.

As regards the video of the Garcias, the presenter gave a lot of information all in Spanish. Who was it aimed for?
Since we were founded, we’ve always thought that we are the ones to be convinced first. Without this, it’ll be hard to progress. The video aims a large sector of population who usually gets the information from Spanish media, and who is mainly Spanish-speaking and living in Barcelona metropolitan area.

Is the purpose of the Cercle Català de Negocis information to people or supporting businesses?
When we were established, we decided to be a lobby to speed the process up. We knew we had to do it in two ways: the economic –ours- and the social one. There’s no independence without a social majority.

Cercle d’Economia is still calling for a fiscal agreement...
They’ve tried to stop the process until they were pushed by people. On the contrary, we are speeding it up, we’re in line with the society and even one step ahead of the institutions, because we’ve been working on that during five years.

Are you in touch with the trade associations, do you get any feedback?
CCN is member of PIMEC, so we can contribute. We’ve got a good relationship with CECOT’s president and secretary general and some members of CCN are also part of CECOT and FEMCAT. We’ve had little contact with Cercle de Economia and no touch with Foment, because we haven’t found the way to do so.

Are the biggest businesspeople the ones more opposed to independence?
We don’t really distinguish between big or small, but between the businessmen who live off the State and those who don’t. There’s more tolerance to these companies, whose executives can be frequently found in the box seats of the Bernabéu stadium, and which later feed the politicians through great salaries at their administrative councils.

And what about the Catalan big companies?
They are cautious. We can find a few against it, such as Lara and Freixenet. Take Grífols, we know them. If the new State helps businesses, Grífols will be in favour. Petromiralles had launched a campaign saying that they are an independent oil company, and that caused the arrest of two of their executives. That’ll most likely lead them to a state of insolvency. If you face Spain, you’ll pay for it, and that’s why they are so cautious.

Lara says that we will move Planeta to Spain should Catalonia be independent. There’s a willingness to scare the population on the grounds that if big companies don’t show interest on the process, this is not going to work. Why should we believe so?
Spain’s main argument is fear. As long as they frighten people, they will slow the process. The other one is the shared history. This shouldn’t be an issue anymore now, though. On the other hand, they know that the way to stop us is through military action. Azaña said once that Barcelona has to be shelled every 50 years.

As economical contributors of Europe, if we leave the Spanish plundering, will we be plundered by the poorest states of Europe?
No, we’ve studied that in-depth. Austria contributes €1000 million per annum in European solidarity, we could reach €2000 million –compared to the annual 16000 million plundered by Spain it’s much better. We must contribute to Europe because we believe in Europe.

And what about the Spanish debt?
We could assume the 11 or 12% of the overall debt, which is the figure invested by Spain in Catalonia in the last years. Usually this is calculated with averages. Taking into account the GDP or the population, Europa would push for 16% (population) and Madrid for 19% or 20% (GDP). We’ll see.

As a citizen, what are your feelings about the process?
The collective self-confidence has made a boost after the demonstration on 11th September 2012. And it’s still rising. We don’t know anyone who after getting on board, gets off. What is true is that some people are in a hurry. The process, quicker or slower, is irreversible without a doubt.

What will happen to Spain?
Two years ago we said that once Catalonia gets its independence, Spain will break-up. We’ve already seen some movement in the Balearic Islands, in Valencia and even in Aragon or Andalusia. When Catalonia starts off this process by getting full sovereignty, we won’t see 17 processes, but we could see up to six. We might witness two waves, with Catalonia and the Basque Country in two years’ time, Valencia and the Balearic Islands in five... Spain hasn’t got good foundation so the best for it would be to split into different economic logical units, not political, so as to find competitiveness in Europe and the world.

Where will we be on 1^st January 2015?
I think we won’t be independent, but we’ll have shown to the world that the process is irreversible. The thing is not all Catalans believe that there’s no turning back, let alone the rest of the world. We’ll have done enough steps to prove it and the informal talks through some international mediators between Europe, Catalonia and Spain –who will have to start discussions- will have started. Once this takes place, we Catalans will already feel independent and we’ll learn to be patient. Hurry is never good for talks.

Interview translated by Guifré Jordan (@enGuifré) / Journalist