NIKOLA VULJANIĆ DIPUTAT EUROPEU PEL PARTIT LABORISTA CROAT / IS AN MEP FOR THE CROATIAN LABOUR PARTY
“Si pares el camí d’un poble a la força, la situació explota” /“If you stop people by force, the situation explodes”
Guifré Jordan (@enGuifre) / Periodista i docent. Croàcia, estat membre de la Unió Europea des de juliol de 2013, escollirà 12 diputats després de celebrar sola uns comicis europeus just abans de l’adhesió. Un dels escollits va ser Nikola Vuljanić, l’únic eurodiputat del partit laborista croat -afiliat al grup europeu encapçalat per Alexis Tsipras Esquerra Unida Europea/Esquerra Verda Nòrdica. Vuljanić, que repetirà segons totes les enquestes, reflexiona sobre el procés català.
Guifré Jordan (@enGuifre) / Journalist and teacher. Croatia, a EU member State since July 2013, is choosing 12 MEPs after celebrating alone a European election just before its accession. Mr Vuljanić was the sole representative elected for the Croatian Labour Party –affiliated to the European group European United Left/Nordic Green Left, led by Alexis Tsipras. Vuljanić, who is set to be appointed again according to all the polls, talks on the Catalan political situation.
L’any passat només van anar a les urnes un 20% de croats. El 2009 a Catalunya un 37%. Per què no desperta interès la Unió?En el nostre cas, em fa l’efecte que la gent encara no entén que els afers de vital importància per la seva vida quotidiana es decideixen al Parlament Europeu, més que a Zagreb, la nostra capital. Una enquesta apunta a què només un 15% de croats són conscients del que passa a Brussel·les. És un sentiment estès a tot el continent.
Vostè és representant del comitè d’afers exteriors de la cambra, i treballa sobretot en la política d’ampliació als Balcans. Els comicis de finals de maig són un altre pas per la normalització de Croàcia en el si de la Unió Europea. A partir d’ara, quines possibilitats veu per una millora de les relacions entre Zagreb i Belgrad, i per l’estabilització final dels Balcans?
Aquest és un assumpte molt important per Croàcia. Estic segur que la Unió mai funcionarà bé fins que tots els països que volen formar-ne part siguin admesos. El nostre esforç farà teixir aliances, però els diversos processos d’adhesió són claus. Estic segur que les relacions entre Croàcia i els seus veïns, inclosa Sèrbia, seran molt millors una vegada tots hagin completat el procés d’adhesió a la Comunitat.
En relació a l’ampliació de la Unió, el proper setembre Escòcia celebrarà un referèndum d’autodeterminació i Catalunya ha anunciat una consulta en el mateix sentit a finals d’any. En cas d’independència d’uns o d’altres, hauria de quedar el nou estat de manera automàtica fora de la UE?
Això és quelcom nou, la Comissió encara no ho ha previst, no sé quina decisió al respecte prendrien. Ara bé, en el cas de Catalunya, per exemple, jo estaria molt decebut si el govern espanyol exercís un veto per evitar que Catalunya continués formant part de la Comunitat. No seria una actitud gens democràtica.
Abans d’aquest escenari, però, la consulta s’ha de fer...
Tota nació hauria de tenir el dret a l’autodeterminació, i Catalunya no en pot ser l’excepció. Els catalans han de triar i, ja sigui independència o major autonomia dins d’un estat més gran, ningú ha de tenir dret a frenar la decisió que prenguin. Si alguna d’aquestes dues opcions guanya al referèndum, estic segur que Catalunya podrà arribar a un acord amb Espanya per fer-la possible.
I si es prohibeix el referèndum, és la Declaració Unilateral d’Independència una solució factible?
Una declaració al Parlament té tota la força legal, sempre i quan la gent catalana hi doni suport. Ningú pot aturar el camí d’un poble que vol ser independent o vol exercir el seu dret d’autodeterminació. Qui el pot parar? Si tu el pares a la força, legal o militar, la situació explota. Espanya ha de trobar una solució. És pel benefici dels dos bàndols, perquè Catalunya no seria l’única que en podria sortir mal parada.
Podria haver alguna similitud entre Catalunya i el final de Iugoslàvia?
Espanya és una democràcia i ho demostrarà. Jo vaig viure 45 anys al règim iugoslau i allò sí que era un règim colonialista, no es deixava parlar als qui pensaven d’una altra manera. No veig cap similitud entre els dos casos. A més, no crec que hi hagi ja més enfrontaments o violència en el si d’Europa. No m’ho puc ni imaginar, ja que la UE existeix precisament per mantenir la pau al continent.
El croat va esdevenir l’any passat la 24a llengua oficial de la Unió amb 5 milions i mig de parlants. Entén per què el català encara no ho és?
Les llengües oficials del Parlament les decideixen els estats membres. Això és a les mans d’Espanya, així que l’única via perquè el català assoleixi l’oficialitat és que Catalunya es converteixi en estat membre. Amb el ‘no’ espanyol, no hi ha cap altra sortida.
Versió en anglès
Last year the turnout was around 20% in Croatia. In 2009 this figure wasn’t higher than a 37% in Catalonia. Why doesn’t the EU awaken interest?
In my country, I believe that people doesn’t understand yet that the issues of vital relevance for their daily life are decided in the European Parliament, rather than in Zagreb, our capital city. One poll points out that only 15% of Croatians are aware of what’s going on in Brussels. It’s a feeling spread throughout the country.
You’re a representative for the Foreign Affairs Committee of the chamber, and you mainly work on the enlargement policy focused on the Balkans. The election at the end of May is another step towards the integration of Croatia within the EU. From now on, what are the chances for an improvement of the relationship between Zagreb and Belgrade, and for the final stabilisation of the Balkans?
This is a crucial issue for Croatia. I’m sure that the Union will never work properly until all the countries willing to be part of it are accepted. Our effort will forge alliances, but the different accession processes are the key. I’m sure that the relationship between Croatia and its neighbours, including Serbia, will be much better once all of them finish their process to become EU members.
In relation with the EU enlargement, Scotland is set to hold a referendum on self-determination next September and Catalonia has shown its determination for a similar vote in late 2014. In case any of them gets full independence, should the new state be automatically expelled from the EU?
This is something new, the Commission hasn’t thought about it yet, I don’t know what they would decide. However, concerning Catalonia for instance, I’d be very disappointed if the Spanish government stands on the way of Catalonia to go on being part of the Union. It wouldn’t be a democratic attitude at all.
Before this happens, the vote has to take place…
Every nation should have the right for self-determination, and Catalonia can’t be different. Catalans must choose and no one should stop any decision they take, including gull independence of higher degree of autonomy within a bigger state. If any of these two alternatives wins in a referendum, I’m sure Catalonia will reach an agreement with Spain to make it possible.
And in the event that the vote is not allowed, is a unilateral independence declaration a realistic solution?
A declaration in the parliament has full legal force, provided that Catalan people support it. No one has the right to stop the people of Catalonia if they want to be independent or want to vote on their future. Who can stop it? If you stop them by force, with legal or military means, the situation explodes. Spain needs to find a solution, for the good of both sides, because Catalonia wouldn’t be the only one harmed.
Could there be any similarity between Catalonia and the end of Yugoslavia?
Spain is a democracy and will show it. I lived in the Yugoslavian regime for 45 years and that was a true colonialist regime, the ones thinking differently weren’t allowed to speak. I can’t see any similarity between both scenarios. Moreover, I don’t think there will be clashes or violence in Europe anymore. I can’t imagine it, as the EU exists basically to ensure the peace in the continent.
The Croatian language became last year the 24th official language in the Union with 5.5 million speakers. Do you know why Catalan isn’t official yet?
The official languages in the Parliament are decided by the member states. This is a decision for Spain to take, so the only way Catalan gets this status is that Catalonia becomes a member state. With Spain’s ‘no’, there’s no alternative.
Interview translated by Guifré Jordan (@enGuifré) / Journalist