Josep Rull Número dos de CDC, Coordinador i Secretari d’Organització del partit
“El 9-N pot ser el dia de la consolidació democràtica d’Espanya o el dia de la seva vergonya democràtica”
Helena Ullastres, directe!cat.- Dos dies abans que el president de CDC, Artur Mas, fes pública la decisió de qui seria el successor d’Oriol Pujol al capdavant de la direcció de CDC, el directe.cat va entrevistar Josep Rull al Parlament de Catalunya. El nou número dos de CDC, llicenciat en Dret per la UAB, va iniciar el camí polític a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), ha estat diputat del Parlament des del 1997 i des del 2010 fa les funcions de secretari tercer de la mesa de la cambra. Rull mostra en l’entrevista un nítid perfil independentista i marca amb claredat el camí cap a l’estat propi de Catalunya.
34
( 3 vots )
carregant
Què els diria a aquells sectors que dubten de que realment CDC tirarà endavant el procés?
Nosaltres de dubtes no en tenim cap. El que volem explicar a la gent és que nosaltres ja ho hem provat tot i que CDC ha format part d’aquest corrent secular que és el catalanisme polític que va des de les Bases de Manresa, Prat de la Riba, Macià, Companys, Tarradellas, Pujol i Maragall, que han provat totes les vies possibles per transformar espanya amb l’objectiu que Espanya es transformi i acabi reconeixent Catalunya com a nació. Al final hem acreditat que això no és viable, i el darrer assaig important de tercera via, aquest encaix amb Espanya, va ser el procés de l’Estatut de Catalunya i va acabar com es va acabar.
Aquella sentència del TC bàsicament venia a dir dues coses. La primera és que si vostès catalans se senten nació, aquesta no és la seva constitució, encara que la constitució del 78 obria la porta a un estat plurinacional, ells van deixar molt clar que la constitució només té una lectura possible i és que a Espanya hi ha una única nació. Llavors aquell esbós de plurinacionalitat que reflectia l’article 2 de la constitució va quedar completament abatut. La segona és que si vostès catalans se senten nació, l’estat espanyol no és el seu estat i només serà el seu estat si vostès renuncien a ser allò que són, i els catalans hem decidit col•lectivament que no renunciarem a ser allò que fa molt segles que som: una nació.
La potència de tot plegat és que la composició interior de Catalunya faria creure algú que el sentiment de nació és diluiria. Un 70% de catalans ha nascut fora de Catalunya o té el pare o la mare que ha nascut fora de Catalunya, i el 80% de catalans, malgrat aquesta composició, vol decidir democràticament el seu futur. No hi ha cap expressió més genuïna, mes autèntica de sentir-se nació que voler decidir el teu futur.
A Catalunya hi ha catalans amb cognoms castellans, catalans o d’altres procedències però que col•lectivament volen decidir el futur de Catalunya. Tenim la llengua, la cultura, les institucions, el dret i la història, però sobretot, tenim una voluntat de ser nació. Si hi ha algun dubte que som una nació només cal entendre que el 80% de catalans volem votar i que això és l’expressió més clara i més rotunda de que som una nació. Aquest fet és la gran victòria de la nació catalana, que ha estat capaç de ser-hi malgrat un procés premeditat i clar de fer-nos desaparèixer. Catalunya ha sabut reforçar-se des de la diversitat interior i quan Rajoy apel.la a la sang vol dir que no té ni idea de com és la nació catalana.
Espera alguna resposta positiva de la propera reunió Mas-Rajoy?
Mariano Rajoy el que vol escenificar és la fermesa i la intransigència davant aquest procés i és una actitud radicalment insensata. Aquí el que quedarà molt clar és qui està a favor del diàleg i la negociació, qui està a favor de la democràcia i qui es nega sistemàticament a estar a l’alçada del procés. El que ens agradaria a nosaltres es tenir davant un interlocutor homologable als dirigents seriosos dels països de la resta d’Europa, com per exemple el Regne Unit, que són capaços de seure i negociar i entendre que la democràcia és la solució. Aquest tancament tan rotund del govern espanyol no li pot sortir gratuït a ulls de la comunitat internacional. Aquesta actitud prepotent i tancada a ulls de la comunitat internacional malmet la imatge de l’estat espanyol. A un país que es defineix com a democràtic no li pot sortir gratuït impedir posar les urnes, impedir ni tan sols asseure’s a negociar unes condicions mínimament raonables per fer la consulta, i més, quan dins al legislació vigent espanyola és perfectament possible posar-hi les urnes. El tema no és jurídic, és de voluntat política i de convicció democràtica i en aquests moments tenim greus dubtes sobre la convicció democràtica del president espanyol.
Aquesta actitud intransigent de Rajoy que possiblement marcarà la propera reunió dels dos presidents, significarà la fi de la tercera via?
El problema que tenim en aquests moment és que el dilema no és entre la tercera via o no, entre quedar-nos igual i la independència, sinó que és entre un procés galopant de recentralització i la independència. Davant aquest procés de recentralització, perfectament acreditat, en aquests moments, paradoxalment, el més prudent és arriscar i fer un pas endavant, i el menys prudent i menys irresponsable és quedar-nos quiets i esperar que s’acabi de culminar aquest procés de recentralització. Aquest és el dilema que nosaltres volem plantejar a la ciutadania de Catalunya. Des del govern espanyol estan molt convençuts que guanyaran sense oferir res a aquest repte democràtic que està plantejant el poble de Catalunya, i el poble de Catalunya ha de respondre amb fermesa, amb convicció, amb força i determinació. Aquesta és la única sortida que tenim en aquests moments.
Creu que un cop es faci palesa la negativa de Rajoy, Unió, ICV o Guanyem es decidiran pel sí-sí?
Cada vegada hi ha més elements i constatacions d’això. El fabricant d’independentistes a Catalunya es diuen Mariano Rajoy, Govern espanyol i tribunal Constitucional, que amb la seva sentència de l’Estatut ens ha portat on som. Molta gent que no era independentista i que apostava per la tercera via de manera clara i honesta, com ha fet CDC durant molts anys, ara han fet el pas i van cap un estadi diferent. Si l’estat renuncia a ser l’estat dels catalans, els catalans tenim el dret i l’obligació de construir-ne un de propi per garantir el progrés i el benestar d’aquest país.
Aquest és el gran canvi que hi ha hagut, i continua havent-hi una fàbrica constant i insistent d’independentistes, que en gran mesura són els antics partidaris de la tercera via. El gran caldo de cultiu de l’independentisme és això i el procés en aquests moments és imparable. Cada vegada que hi ha una presa de posició del ministre Wert, del ministre Montoro, del president Rajoy, o del nou líder del PSOE, Pedro Sánchez –que les primeres credencials que ensenya és que de cap de les maneres no vol acceptar que el poble de Catalunya expressi la seva opinió, ja no la voluntat sinó l’opinió, a les urnes–, el que fa és reafirmar i rearmar aquells que creuen que aquest país té un futur extraordinari decidint per ell mateix i veuen la necessitat de tenir un estat que no li vagi en contra, sinó que estigui al costat del catalans.
Què passarà el 9-N?
Nosaltres en aquest moments estem treballant com a objectiu fonamental que hi puguin haver les urnes. Tindrem la llei que ens permetrà posar-les i ara el que hem d’aconseguir és que hi hagi una gran mobilització, cívica, pacífica i democràtica del catalans per refermar aquestes urnes. Aquesta és la nostra prioritat i treballarem des de les institucions i, evidentment des del partit, per garantir aquest marc legal, per la legitimitat i per garantir la mobilització de la ciutadania amb l’objectiu de poder votar el 9-N.
Aquestes urnes han de permetre que a dins hi hagi els sís i el nos, i seran més potents i tindran més legitimitat si som capaços d’activar aquesta mobilització cívica que permeti que les urnes del 9-N siguin les urnes del sí i del no, i això és un repte col•lectiu que tenim al davant. Des d’aquesta perspectiva dependrà molt de tots els catalans que aconseguim generar un estat de confiança en nosaltres mateixos per vèncer el principal adversari, que són aquells que cridaran a ignorar les urnes.
Hi ha qui assegura que si no hi ha garanties suficients per posar les urnes el 9-N caldrà anar a unes eleccions plebiscitàries. Com ho veu?
Ho haurem de decidir col•lectivament entre tots. Haurem de veure si hi ha les condicions adequades perquè aquest resultat sigui viable des d’un punt de vista del reconeixement internacional, i això ho haurem de decidir col•lectivament. Ara seria un error avançar-nos als esdeveniments i que dir que com que ens ho recorreran i suspendran renunciem al repte del 9-N. Ens hi hem d’aferrar i evidentment serà una decisió pactada amb totes les forces polítiques i de la societat civil que estem a favor de la consulta, veure si es creen les condicions suficients en termes democràtics com perquè la consulta tingui viabilitat a nivell internacional. Però insisteixo, aquestes condicions tenim el repte de crear-les nosaltres mateixos i aquesta és la idea que volem traslladar.
Haurem de ser capaços d’anar a tots els racons de Catalunya insistint que aquestes urnes han de permetre que legítimament els catalans que volem independència hi puguem posar el sí-sí i que els catalans que legítimament no la vulguin que vegin que aquestes urnes són prou vàlides com per votar que no. I això dependrà del clima que siguem capaços de crear col•lectivament.
Malgrat tots els pals a les rodes a la internacionalització del procés per part de l’estat espanyol, creu que Catalunya està guanyant la batalla?
Catalunya està guanyant la batalla de representar un Govern homologable als governs democràtics europeus, que consideren que la negociació, el diàleg i el pacte són eines fonamentals per construir l’espai públic i l’espai col•lectiu, i davant d’això hi ha un govern espanyol absolutament tancat davant un procés democràtic. Cada vegada més la comunitat internacional s’adona de què representa cadascú i cada vegada es van simplificant més els conceptes: diàleg, democràcia i negociació davant la imposició, l’actitud tancada i intransigent del Govern espanyol que, en resum, és una actitud poc democràtica.
El govern i els partits a favor del dret a decidir estan preparats per fer front al joc brut de l’estat?
Hem de tenir cultura d’estat i això vol dir entendre què està disposat a fer un estat per garantir la seva integritat territorial i això ho estem veien en molts aspectes en el cas del govern i l’estat espanyol. Tota la pressió que estan duent a terme per avortar aquest procés democràtic. Hi ha un element que es fonamental en el procés que es la capacitat de resistència i resiliència del poble català. Jaume Sastre, aquest cap de setmana, en un discurs colpidor al Pi de les Tres Branques explicava justament això, aquests processos es guanyen si hi ha molta disciplina, molta capacitat de resistència i de resiliència, que vol dir saber fer front a les adversitats i a mesura que te’n vas sortint et vas enfortint. Això és una idea bàsica i des dels poders públics el que hem de fer és aportar el màxim d’eines i elements perquè aquesta resiliència sigui sostenible per part de la població de Catalunya, aquest és el gran repte que tenim.
Com valora el suport d’ERC des de fora del Govern? Considera que s’hauria de fer el pas i que ERC entrés al Govern?
Segur que haurem de prendre decisions transcendents passi el que passi a partir del 9-N, i per tant, com més forts siguin els instruments de govern, millor pel procés. En qualssevol dels escenaris pot ser interesant de reforçar la potència del govern amb ERC i amb aquells que estan a favor del dret a decidir i de l’estat propi, passi el que passi.
Si guanya el sí-sí, per construir aquest nou estat, perquè a partir de llavors s’iniciarà un procés de negociació amb l’estat i la comunitat internacional, amb els termes similars als que està fent Escòcia i el Regne Unit, i si finalment, passes que no es pogués votar el 9-N, també valdria la pena fer un govern fort que tingués com a objectiu anar cap a l’escenari d’unes urnes. Aquest segona opció però, insisteixo, nosaltres no la contemplem i no la volem prioritzar perquè estem molt convençuts que col•lectivament podem guanyar les urnes el 9-N i generar una tensió suficient a l’estat espanyol.
El 9-N és molt important per als catalans, però per al govern i l’estat espanyol també perquè pot ser el dia de la consolidació democràtica d’Espanya o el dia de la vergonya democràtica d’Espanya, i això és el que les institucions espanyoles han de decidir.
La pressió de certs sectors contra les retallades en sanitat creix. Creu que s’explica bé la veritable causa d’aquestes retallades?
Els farmacèutics es van manifestar davant la delegació del govern espanyol i per tant, van saber fixar molt clarament on hi havia el problema. El cas rau en saber explicar als catalans i les catalanes que si només l’estat espanyol no hagués decidit renunciar alegrement a tres dècimes del dèficit públic, a canvi de res, ens estalviaríem retallades importants en sectors importants de l’estat del benestar i garantiríem que els funcionaris de la Generalitat de Catalunya poguessin cobrar íntegrament les catorze pagues. I això és el que hem de ser capaços d’explicar amb més insistència perquè malgrat explicar-ho no ha calat prou i hem d’insistir-hi.
Hem d’explicar que les retallades no venen per casualitat, sinó que qui retalla l’estat del benestar és el Govern espanyol a través de diverses expressions: el dèficit fiscal al que ens té abocats, el sistema de finançament que cada vegada ens dóna menys marge per poder decidir per nosaltres mateixos, i una imposició de dèficit públic que ofega totes les possibilitats de poder exercir realment un govern al servei de la gent. Això és el que hauríem de ser capaços d’explicar a la ciutadania amb força i convicció. Qui retalla essencialment l’estat del benestar en aquest país és el Govern espanyol.
Què ha significat la marxa d’Oriol Pujol per a CDC i per al procés?
La marxa d’Oriol Pujol és un trasbals greu, per l’afecte que els militants de CDC tenen cap a Oriol Pujol i de la mateixa manera se li reconeix l’altíssim nivell de responsabilitat i de generositat alhora de fer aquest pas enrere. Ell ho va explicar molt bé: “vaig plegant de tot per no perjudicar en res”. El que lamentem és que la justícia sigui tant lenta que acabi sent injusta i que obligui a algú a prendre aquesta decisió que, en bona manera és irreversible. Per tant, respecte i reconeixement a la decisió d’Oriol Pujol que fa un pas enrere per intentar ajudar bon desenvolupament del conjunta del procés, ens agradaria que quan tinguem un nou estat la justícia sigui ràpida i, per tant, sigui justa.
És casual que l’endemà que CDC fes una aposta clara al Congrés de Reus per a l’estat propi esclatés el cas ITV.
A mesura que anem avançant en el procés no trobarem casualitats, res no és casual en molts aspectes. Des d’aquesta perspectiva nosaltres considerem que hi ha massa coincidències per semblar que això sigui estrictament casual. En qualssevol cas, volem respectar els processos judicials i, sobretot, aquesta decisió d’Oriol Pujol. Lamentant-ho extraordinàriament perquè estem parlant d’una figura molt compromesa, molt potent i compromesa des del primer dia en el procés i amb l’evolució de CDC cap a l’estat propi. La consolidació del sobiranisme a CDC té com un dels protagonistes importants Oriol Pujol.
Imprimir
Enviar
https://twitter.com/Araeslhora
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat