Josep Vives President del Bàsquet Manresa
“Des del punt de vista democràtic, l’estat espanyol no és gaire normal”
Entrevista realitzada per la Plataforma ProSeleccions Catalanes.- President de La Bruixa d’Or Manresa, advocat, periodista i durant nou anys regidor de l’ajuntament de Manresa. Josep Vives és un home polifacètic que treballa per sostenir el club amb menys pressupost de la lliga ACB. Una entitat que cada any competeix contra grans potències i que com que no és aliena al moment que viu el país, defensa el dret a decidir. Ell, a títol personal, explica que la independència tindrà grans beneficis i generarà noves oportunitats de fer un país millor en tots els àmbits.
Què et sembla el procés que està vivint Catalunya?
Penso que està anant molt bé. Hem aconseguit harmonitzar el ritme de la societat civil amb el que es mal anomena classe política. Hem aconseguit que tot anés molt compassat i d’una manera molt transversal. És un procés que agermana inquietuds de molta gent que entén que aquest país necessita ser un país lliure, normalitzat i que tot això no només ha de ser una reivindicació identitària i cultural sinó que ha de tenir repercussió en el benestar dels nostres fills. Hi ha una àmplia majoria de la societat catalana que ho veu així i penso que està anant bé, tot i que és un procés ple d’entrebancs. A mi m’agradaria viure un procés normalitzat en què no haguéssim de discutir si és legal votar el 9 de novembre, sinó que poguéssim fer la consulta amb molta tranquil·litat. Que els que volguessin argumentar el ‘No’ ho poguessin fer amb tanta transparència i contundència com calgués. M’agradaria que fos així però ja sabem que, des del punt de vista democràtic, l’estat espanyol no és un estat gaire normal.
Al Bàsquet Manresa això s’expressa?
Al club sabem que la sensibilitat d’un percentatge altíssim de gent és aquesta. Una altra cosa és que, com que som un club on hi té cabuda tothom, intentem no fer proselitisme sobre això. Si més no, deixem que tothom s’expressi lliurement.
Que tu manifestis reiteradament el que penses no suposa cap problema?
A mi quan em van venir a buscar per ser president executiu del club, era regidor de Manresa per CiU i pocs mesos després vaig ser candidat a l’alcaldia. Ara sóc tertulià de RAC1 i de Barcelona Televisió i m’expresso amb total llibertat. És cert que quan hi vaig ho faig a títol personal, però això és molt difícil de separar. El que tinc molt clar és que aquesta és la meva opinió i no la del club perquè si no, estaríem confonent les coses. Ara, de la mateixa manera que jo puc expressar la meva opinió amb llibertat, és evident que respirem en un sentit determinat. Al final, ja no estem parlant de si votarem ‘Sí-sí’ o ‘Sí-no’, el que defensem és que la gent es pugui expressar. Per tant, senzillament, el que demanem és democràcia, tan senzill i tan fàcil. Ara bé, entenc que hi hagi por que tingui por a la democràcia.
Com ho viuen els jugadors?
Tenim jugadors estrangers, de la resta d’Espanya, catalans... Els jugadors són persones que viuen a la societat, a la ciutat, pregunten i veuen. Nosaltres no els adoctrinem, ells han de tenir el seu pensament. Ara, si ens pregunten els donem el nostre punt de vista, o el meu particular. Però ho vivim amb molta normalitat. Per exemple, tenim jugadors de la resta de l’estat que al principi ens hi expressem en castellà per entendre’ns. Però arriba un moment que, pel fet que en aquest club la llengua és el català, ens hi adrecem en català i ells ens contesten en castellà, ho acaben entenent sense cap mena d’esforç ni imposició, sense cap mala situació. Tot això ho vivim amb molta normalitat i també és gràcies a l’entorn que tenim i a la mena de club que som.
Quan aneu a altres pistes de l’ACB, aquest posicionament us ha portat mai algun problema?
Jo diria que som un equip que cau bé i per aquest motiu quan anem a jugar fora mai no tenim dificultats. Sempre hi ha eixelebrats que diuen coses que no toca, però d’eixelebrats n’hi ha a tot arreu. Sí que és veritat que en algun lloc, ja no pel posicionament del club sinó pel fet de ser catalans, hi ha hagut algun moment d’una mica més d’expressions fora de to. Però repeteixo que són excepcions.
Comenteu el procés amb els directius d’altres clubs?
Sí, en parlem i els costa molt entendre el que està passant aquí. Tenen una visió molt centralista de l’organització de l’estat. En parlem amb normalitat perquè saben que jo tinc el meu vessant polític i em pregunten què em sembla, cap on anirem... A més, a vegades no només coincidim amb directius, també amb alcaldes o consellers autonòmics... En aquest sentit, no fem proselitisme sinó pedagogia. Per exemple, jo n’he parlat amb el Florentino Pérez, amb molta normalitat i educació. Per dir algú que tothom té molt present, però amb altres presidents de club o amb l’alcalde de Valladolid també. Tot això, em sembla constructiu.
Cadascú es queda amb el seu pensament o no, però és un espai de diàleg imprescindible. En el món dels clubs de bàsquet, com afectarà la independència?
D’entrada, si tenim una hisenda pròpia i podem decidir què fem amb els nostres diners, això té un efecte positiu en qualsevol sector. També en l’esport, que és molt important. No és només una activitat d’oci, suposa un percentatge important del PIB català. Fins ara hem hagut de lluitar amb una competència deslleial bestial quan lluitem amb la resta d’Espanya. A l’ACB, el 50% dels ingressos dels clubs són públics. Al Bàsquet Manresa, només un 10%. Aquest és el model de club al que hem d'anar i mal m’està el dir-ho perquè és el nostre. Però crec que el diner públic s’ha d’administrar de manera correcta. També s’ha d’invertir als clubs, perquè són la imatge de la ciutat i fan activitat social, però en la part que toca i no més. En aquest sentit, si com a estat independent poguéssim tenir aquests recursos, en sortiríem molt beneficiats. Ens equipararíem a alguns clubs que a dia d’avui tenen uns recursos dels que nosaltres no podem disposar.
Quin creus que podria ser el nivell de la selecció catalana de bàsquet?
Sens dubte, podria ser molt bo. Les seleccions espanyoles tenen un alt percentatge de jugadors catalans, per tant crec que seria excel·lent. Som un país petit però ho comparo amb Eslovènia. Té 2 milions d’habitants però competeixen en futbol, en bàsquet, handbol, esquí... Nosaltres també som petits però l’activitat esportiva forma part de la nostra manera de ser i entendre la vida. El que sí hauríem de canviar és que a Europa tenim estructurat l’esport d’una manera que no és correcta. Als clubs professionals ens costa molts diners mantenir els jugadors i després resulta que aquests jugadors se’n van a la selecció, que juga fora del calendari normal de competició, es cremen molt més i això repercuteix en el seu rendiment quan tornen al club, sense que hi hagi un retorn econòmic. Per tant, hauríem d’aprofitar que els catalans volem tenir seleccions per mirar de resoldre com les estructurem i quina relació establim entre les federacions i els clubs.
Durant la teva època a Catalunya Ràdio, quan viatjaves amb els equips catalans
d’Eurolliga, vas ser diverses vegades als països balcànics. En què es pot comparar aquells processos amb el nostre i què se’n pot aprendre? D’entrada, m’agradaria que el nostre procés fos molt diferent. Excepte el d’Eslovènia, tots van ser processos molt durs, amb violència i morts. Jo vaig viure tot el procés dels Balcans des del 1989. Vaig viure abans de la guerra, durant la guerra i després. He pogut copsar la sensibilitat d’aquesta gent. Crec que el nostre ha de ser un procés democràtic i de diàleg, però del que van viure ells en podem treure algunes lliçons. Diuen que no seríem un país viable, però Eslovènia ha demostrat, amb 2 milions d’habitants, que ho és.
Diuen que amb la independència les empreses catalanes s’empobriran.
És veritat que té un primer impacte, però és relatiu i dependrà molt de cada cas. Els croats i els serbis es van disparar moltes bales, però a dia d’avui el primer client de Croàcia és Sèrbia. A Montenegro, les empreses estan constantment connectades amb Sèrbia i amb Croàcia. Després d’un procés tan convuls com aquell, al cap d’uns anys les relacions s’han normalitzat. Tota aquesta fractura que diuen que hi haurà, és mentida. Com que aquí no anirem donant carnets de catalanitat a la gent, nosaltres no estarem en aquesta dinàmica. Si en un procés tan dolorós i violent com el dels Balcans, aquesta gent ha arribat a un àmbit de col·laboració molt normalitzat, a nosaltres no ens ha de fer cap por. La conclusió que n’hem de treure és que com que estem estructurant el procés en positiu, no és que siguem antiespanyols, som procatalans, per tant no volem generar cap enfrontament. Si a l’altre cantó les coses es veiessin amb un punt de seny, s’adonarien que amb una relació de bon veïnatge els primers amb qui tindríem relació serien ells. Si tots plegats tinguéssim amplitud de mires, hi sortiríem guanyant. Però com que s’interpreta que nosaltres som una possessió, el debat es comença a pervertir.
Quins han de ser els objectius del club?
El primer és sobreviure. El club està en una situació molt delicada, sempre ho ha estat. Va néixer en crisi i continua vivint en crisi perquè som una meravellosa anomalia. Som a una ciutat de 70.000 habitants, la més petita que juga a l’ACB. No som capital de província ni de comunitat autònoma, som el que som. Per tant, mantenir aquest club lluitant contra capitals com Barcelona, València, Madrid, Sevilla, Màlaga, Saragossa... no és fàcil. Això vol dir que sempre estem en una situació tensa perquè el nostre repte és que el club es continuï aguantant. Des del punt de vista esportiu, el primer objectiu ha de ser la permanència. Partim de la base que tenim el pressupost més petit i som la ciutat més petita, per això l’objectiu ha de ser continuar competint contra aquesta gent tant potent. El fet de ser-hi, ja és extraordinari. Ara, hi ha un segon objectiu que és poder donar petits moments de felicitat a la nostra gent. Al final, la gent ve aquí perquè es vincula apassionadament a un projecte. Com que nosaltres gestionem passions, hem de fer que la gent que vingui se senti orgullosa i identificada amb l’equip. Si van lligats a que guanyem partits, molt millor.