Dimecres, 26.5.2010. 05:00 h

Marc Ingla precandidat a la presidència del Barça

'Vaig incorporar la Senyera a la samarreta; no hi ha dubte que defensaré la catalanitat del Barça arreu'

---

El precandidat a la presidència del FC Barcelona Marc Ingla (Barcelona, 1966) reivindica en aquesta entrevista amb directe!cat que durant la seva etapa com a vicepresident de Màrqueting del club (2003-2007) va ser qui va decidir d'incorporar la bandera de Catalunya a l'equipament oficial del primer equip, una prova que assenyala com a concloent per demostrar que mantindrà viva la flama de la catalanitat del Barça si n'és escollit president el 13 de juny. Tot amb tot, discrepa del catalanisme 'excessivament' desacomplexat de l'era Laporta: 'Tenim un petit conflicte a nivell estatal que hem d'ajustar, però que és més de presentació que de fons.' Es desmarca de les veus que l'acusen de ser el candidat del PSC, critica que Sandro Rosell defugi el cara a cara televisiu i exposa que el seu model esportiu passa per donar total confiança a l'equip tècnic liderat per Pep Guardiola i per potenciar la Masia com a via essencial per a continuar nodrint el Barça del futur, fins i tot important-la a sis països més.

Es proclamen hereus del 'cercle virtuós' engegat el 2003. Ara que ja està en marxa, com es veuen capacitats per fer-lo créixer encara més?
Ens veiem capacitats perquè tenim tota la il·lusió i també, amb tota la humilitat, perquè hem reunit la millor directiva que podíem tenir: Ferran Soriano, Alfons Godall, Albert Vicens i jo mateix, segurament els quatre vicepresidents que hem tingut més impacte en les àrees Social, Esportives, Institucionals i Econòmiques del club en els darrers anys. Volem oferir al soci el projecte més solvent, amb més credibilitat i de màxima experiència per a garantir el model actual en les vessants esportiva, sobretot, i en també en totes les altres. Serà una junta potent, però amb zero intervencionisme, no intervindrà en el dia a dia dels tècnics. Per tant, som els màxims garants de l'actual model d'èxit. D'altres precandidatures, o les veiem dèbils, o creiem que generen incerteses i riscos.

Però el directiu que va portar l'Àrea Esportiva al principi, Sandro Rosell, no només no forma part de la seva candidatura, sinó que és el seu principal opositor...
El senyor que vostè esmenta ha estat el principal opositor durant aquests set anys a aquest model esportiu construït per Txiki Berigistain, Josep Guardiola i Frank Rijkaard, amb essències de l'estil de joc de l'escola holandesa i de la filosofia Johann Cruyff. Aquest senyor, opositor des del dia 1 del 2003 en què vam començar el mandat, va estar en contra de totes aquestes persones i filosofies. Ara és desconcertant que vulgui abraçar tot això, que li sembli molt bé i que li té carinyo al senyor Laporta. És francament incoherent, contradictori.

El 'cercle virtuós' venia a dir que el Barça, en tant que equip global, s'havia de dirigir a unes audiències globals. Al Barça li interessarà, a la llarga, una lliga europea estable?
Ara tenim un format de Champions League que ens permet veure uns partits espectaculars de la màxima rivalitat, i hi ha una lliga espanyola de 20 equips també molt potent. Crec que és molt difícil canviar la dinàmica del format actual de les competicions. Estem còmodes tal com estem competint actualment.

Una lliga espanyola farcida de Málagas, Almerías, Osasunas, Getafes, Tenerifes..., que televisivament rendeixen poc, és gaire sostenible per a Barça i Madrid?
Sí que ho és. Clubs espanyols com l'Atlètic de Madrid, el Dépor, el Sevilla, el València, l'Espanyol mateix..., han aconseguit èxits notables a Europa, molt per sobre de nivells de la lliga italiana. És un bon model: els fans de tots els països ens segueixen a totes les competicions. Tenim fins a 500 milions de seguidors arreu del món i ens veuen d'una manera immillorable: amb un joc atractiu, efectiu, que guanya títols..., i amb el logo d'Unicef a la samarreta. Ja ens veuen a tot arreu. Ara el que hem de fer és programes fàcils i atractius perquè comprin merxandatge, si fem una gira que vinguin als partits...

La reflexió lliga amb la que es feu el 2003 del Barça 'més que un club al món', que va de bracet dels valors que representa Unicef. El model continua sent vàlid el 2010?
Absolutament. Ens estem projectant al món d'una manera única, l'aliança amb Unicef substancia el fet que som més que un club. I guanyarem o no guanyarem, però ho farem sempre amb un estil atractiu i els que sempre guanyaran sí que seran els nens. És un propòsit genuí, positiu, que ens fa ser diferents, més que un club més que mai.

« No volem tornar al model involucionista dels directius que proposen fitxatges »

Des del moment en què, en el pla esportiu, les propostes de tots els candidats són si fa no fa similars, la campanya es redueix a un tema d'afinitats del soci envers un o altre candidat?
No. Es redueix a ser consistents i coherents amb les trajectòries personals de cada precandidat. Ja n'hi ha que estan dient que tenen jugadors de bàsquet lligats, o de futbol... Això és un camelo, perquè el model que hem de garantir és el que estableix que Josep Guardiola és l'autoritat número u en futbol, i Txiki Berigistain l'acompanya en aquesta autoritat -i Xavi Pascual i Chichi Creus en el bàsquet-. Són el sque més en saben, són els que han de planificar les temporades, les altes i les baixes... No volem tornar al model involucionista dels directius que proposen fitxatges. És tornar al passat, una involució del model. Hi ha d'altres precandidatures que presenten un clar risc per a aquest model d'èxit, en què els tècnics decideixen les altes i les baixes. El Barça és l'equip de futbol més atractiu del món, tots els jugadors volen jugar-hi. Per tant, no hi haurà precandidats més llestos que d'altres que diguin 'jo tinc un jugador que tu no tens', perquè, al final, el Barça els té tots.

Tot i la llibertat de l'equip tècnic per decidir altes i baixes, la seva junta preveu algun mecanisme perquè fitxatges recomanats per Txiki com els d'Henrique o Keirrison, que han costat junts 26 milions d'euros, tinguin una justificació i uns rèdits més clars?
Evidentment que té uns límits, perquè la junta directiva haurà de posar uns criteris de gestió i econòmics. Però les decisions tècniques sempre seran dels tècnics, la junta només posarà els topalls de bona utilització dels recursos econòmics. Això tenint en compte que el rival estatal farà servir recursos econòmics il·limitats. Per això, hem de fer més pedrera que mai.

El tancament per part de Joan Laporta del fitxatge de Villa per 42 milions d'euros i possiblement del de Cesc per 50, comprometen molt la seva futura política esportiva?
Em semblen fitxatges meravellosos. Si tenim la sort i l'honor de ser escollits, ja ho pagarem.

Però a quin preu?
Efectivament. Villa és un fitxatge meravellós, però també és cert que sembla que estiguem a la banda alta del preu del traspàs.

« Em sembla que aquests nois [Rosell i Bartomeu] no han entès res »

Sandro Rosell, al seu llibre, afirma que va ser un col·laborador seu, Josep Maria Bartomeu, qui el va recomanar per a incorporar-se a la candidatura de Laporta. Se sent en deute amb el sandrisme?
No. Vaig ajuntar-me al conjunt de grupets que vam ajudar Laporta a ser president recomanat pel senyor Bartomeu i pel senyor Rosell, però també hi va haver d'altres persones de fora de la junta directiva que també em van recomanar al president. Per tant, no em sento en deute amb ningú. Hi ha una relació afable amb aquests senyors, però penso que van cometre un acte d'immaduresa en el seu moment. El Barça es trobava en un moment molt delicat i, des del primer minut, van anar en contra del model esportiu que volíem implementar. De fet, el senyor Rosell ho va fer d'una manera molt intervencionista, volent fitxar directament ell, volent aplicar les seves tesis tècniques. Nosaltres no volem promocionar directius que vulguin fer de directius tècnics, com tornen a fer ara, fent propostes de fitxatges. Em sembla que aquests nois no han entès res.

Ha demanat un cara a cara televisiu Sandro Rosell per a debatre-ho?
Sí. Tots els debats que puguin haver-hi, benvinguts siguin. Som persones de concòrdia, de diàleg, d'intercanvi d'idees. Quantes més n'hi hagi, més informació tindrà el soci.

Tenen resposta?
No, nosaltres parlem amb els mitjans. El nostre cap de comunicació ha demanat tots els debats possibles.

« Entenc que Rosell jugui a la defensiva, posant l'autocar a la porteria i seguint les tàctiques més fidels a Scolari »

Per tant, no hi haurà cara a cara Rosell-Ingla?
No ho sé. Entenc que els senyor Rosell estigui jugant a la defensiva, que hagi posat l'autocar a la porteria, seguint les tàctiques més fidels a Scolari de jugar amb tres centrals, dos laterals i dos pivots defensius. És el que li agrada al senyor Rosell. A més, ara fins i tot té tocs molt nuñistes. Entenc que no vulgui fer debats, però penso que és francament decebedor per al barcelonisme.

Comparteix l'afirmació de Joan Laporta que Mundo Deportivo està fent la campanya a Rosell des de fa quatre anys?
No.

Laporta, a dia d'avui, en tant que vostès són hereus del 'cercle virtuós', rema més a favor seu o dels 'antilaportistes'?
No ho sé. Segurament Laporta està remant, però no sé cap a quina direcció orienta cada rem.

« Mantindrem la catalanitat del Barça, però des d'un catalanisme simpàtic, obert i gens exclusiu »

S'ha criticat molt de Laporta que ha barrejat política i Barça. Però quan l'equip viatgi al Japó o els EUA, amb quina bandera seran rebuts, la Senyera o la bandera espanyola?
Sóc el vicepresident de Màrqueting que va incorporar la Senyera a l'equipament del Barça. Per tant, no li càpiga cap dubte que defensarem la catalanitat del Barça a tot arreu. Però sempre posant els interessos de la institució per damunt dels nostres i les ideologies pròpies. Mantindrem la catalanitat del Barça, perquè és irrenunciable. Però ho farem des d'un catalanisme simpàtic, obert i gens exclusiu, per tal que realment puguem ser més grans al món. Si anem posant barreres i dividint el barcelonisme, mal favor li fem.

Continuarà el catalanisme desacomplexat d'ara?
Potser ara s'ha desacomplexat excessivament, perquè hi ha hagut molts barcelonistes que s'han sentit exclosos del sentiment barcelonista.

Realment ha estat així?
Sí. Evidentment que hem de cohesionar els nostres aquí a Catalunya, però hi ha gent a fora que s'ha sentit exclosa, perquè semblava que si no eres molt catalanista, no eres bon culer. Hi ha gent que s'ha sentit molt molesta per això. És una cosa que hem d'ajustar.

Depèn de si aquest 'fora de Catalunya' és Ebre enllà o Pirineus enllà, on el catalanisme no els genera cap antipatia.
Exacte. Però també és cert que els que tenim més propers són els d'Ebre enllà, són els més actius. Els de França, Japó o els EUA no tenen tant present aquesta catalanitat, veuen un bon equip jugant a la televisió i associen més el Barça a la ciutat que a cap altra cosa. Per tant, tenim un petit conflicte a nivell estatal que hem d'ajustar, però que és més de presentació que de fons.

El precandidat Agustí Benedito l'acusa de ser el candidat del PSC a la presidència del Barça, de la mateixa manera que acusa Rosell de ser el candidat de CiU. És una reflexió massa simple?
No entraré ni a qualificar el senyor Benedito. Em sembla de mal estil fer aquestes acusacions. La meva ideologia és de catalanitat absoluta, de liberalitat econòmica per generar riquesa al país i benestar als nostres, i d'independència de qualsevol poder mediàtic, polític i empresarial.

Independència del poder polític, però a la presentació de la seva candidatura hi era present Pasqual Maragall.
En Pasqual és expresident de la Generalitat, un persona molt afable i simpàtica, que sempre que veu coses que passen i que li interessen, hi és present. Sempre que vinguin president o expresidents a la nostra seu, seran benvinguts.

Va ser només una situació cordial.
Absolutament, una situació cordial i afable. De fet, coincideix que el meu cunyat és el director general de la seva fundació. Per això hi ha aquest petit vincle familiar. Considero que va ser molt simpàtic de venir a la seu i que tant de bo hi vingués més cops.

« Volem replicar el model de la Masia arreu del món: Masies globals als països on hi ha més talent »

Tornant al model esportiu basat en la Masia, hi ha clubs punters que volen seguir la mateixa línia. Això acabarà encarint el fet de trobar el noi argentí que pot ser un diamant d'aquí 7-10 anys?
Volem replicar el model de la Masia arreu del món: Masies globals als països on hi ha més talent creixent: Argentina, Brasil, dos països de l'oest d'Àfrica, Rússia, un país nòrdic, probablement Mèxic... Volem anar-hi amb el 'mètode Barça' de tècnica, tàctica, com entrenar-se..., però també de valors i de formació dels individus. Tot això per ajudar-los a jugar en el nostre estil i, quan són més grans, ajudar-los a competir al nivell Barça. Així, enlloc de tenir els 300 nois d'ara, passarem a tenir-ne 1.500 controlats i formats per tècnics Barça formats a Sant Joan Despí. Si avui tenim el 50% de la plantilla que prové del planter, d'aquí cinc-deu anys podem arribar a tenir un primer equip format al 75% per talent sorgit de la pedrera. És un somni, però a la vegada és la nostra estratègia de futur. Perquè el rival continuarà fent servir recursos financers aparentment il·limitats. Hem d'evitar els talls de talent que va patir el Milan de Rijkaard-Varesi-Van Basten-Sacchi, el Madrid del Buitre, l'Ajax de fa uns anys... Això de les 'fornades' ens sembla folklòric. S'ha de gestionar bé, identificar el talent global, formar-lo i dur-lo al primer equip si el tècnic així ho decideix.

Aquest projecte corre el risc de ser titllat d'intervencionista?
No ho farem amb esperit conqueridor. Arribarem als països obrint les portes del Barça fent acord amb clubs amics, formant els jugadors i aportant aquest 'coneixement Barça' a nois d'aquests països.

A la lliga professional dels Estats Units hi ha la possibilitat que sorgeixi un Barça-II. Aquestes Masies acabaran generant un Barça-III, un Barça-IV....
De Barça només n'hi ha un, el que veiem al Camp Nou. El que promocionem amb aquestes Masies globals és tenir nois jugant amb l'estil Barça en categories inferiors. No veiem equips Barça jugant en lligues professionals sèniors d'altres països.