Dissabte, 31.1.2015. 05:00 h

Erika Torregrossa Jurista

“Ens han venut que la reforma del Codi Penal lluita contra la corrupció”

---

Meritxell Doncel (@m_doncel) / Periodista i Advocada.- Potser l’heu vist a la televisió opinant sobre els règims penitenciaris d’alguns casos d’actualitat mediàtica. El problema, diu, és que els mitjans contribueixen a crear llegendes urbanes. La jurista i professora de criminologia (UB)  Erika Torregrossa fa vint anys que classifica presos a la Direcció General de Serveis Penitenciaris del departament de Justícia de la Generalitat.

Tens una de les feines que genera més incomprensió en el ciutadà. Ho saps, oi?
Sí, però és perquè hi ha molt desconeixement respecte el compliment de les penes i el sistema penitenciari. Les informacions desvirtuen la realitat i és més fàcil donar un missatge de custòdia i càstig que de rehabilitació i reinserció.
 
És una llegenda urbana que hi hagi hagut ordres de deixar anar certs polítics, com ara Bárcenas?
Jo crec que la mediatització dels casos condiciona a l’hora de classificar els presos. Una cosa és informar i l’altra crear una tendència.
 
No hem d’explicar que Bárcenas ha sortit en llibertat provisional sota una fiança de només 200.000 euros?
Sí, però el que no es diu és que ha esgotat pràcticament el període que la norma preveu com a màxim per a la llibertat provisional, que són dos anys.
 
Són moltes les veus que diuen que hi ha risc de fugida per la llarga pena que li pot caure i perquè podria tenir més de 40 milions d’euros amagats...
Potser el jutge el que vol és deixar-lo en llibertat per veure quins moviments fa que el podrien conduir a proves noves, perquè el cas encara s’està instruint.
 
Però la fiança és, si més no, desproporcionada!
Ho és, sobretot, en relació a la que li havien demanat: 42 milions. Sobta molt i per això crec que el jutge ha pensat que Bárcenas no faria un moviment per 42 milions d’euros, ja que s’autoinculparia. En canvi, sí l’ha fet per 200.000 i el pot conduir a les persones relacionades amb els diners perquè no és tan fàcil moure’ls, la quantitat no és tan petita com per passar desapercebuda.
 
En el cas de Matas, al carrer es parla d’un indult encobert i, de fet, li han revocat el tercer grau...
No ho és perquè el tercer grau no és un benefici penitenciari, és un règim de compliment efectiu de la pena privativa de llibertat, tot i que sota altres condicions. En condemnes menors de l’any el percentatge de classificats en tercer grau és molt alt.
 
I complia les condicions per a un tercer grau?
Jo crec que sí. Té una condemna curta, no tornarà a l’entorn on va delinquir perquè no tornarà a ser president de Balears i té un pronòstic favorable.
 
Però té sis processos pendents...
El tema de les causes pendents es té en compte per classificar en tercer grau però és polèmic perquè si classifiquem d’una forma tan restrictiva vulnerem el principi de presumpció d’innocència.
 
Per què Núñez i el seu fill surten de presó a les 5 setmanes amb una pena de 26 mesos?
En aquest cas crec que se’ls va classificar en tercer grau amb massa celeritat. No és habitual que es faci tan ràpidament l’avaluació i classificació dels presos. Tot el procés pot durar fins a quatre mesos, que és el que sol durar, i en aquest cas s’ha fet amb una celeritat extraordinària.
 
I tu per què creus que ha estat així?
No ho sé. Els interns en les mateixes condicions es van esverar molt perquè a ells no se’ls havia classificat encara i a la premsa fins i tot es deia que preparaven un motí, cosa que tampoc és certa.
 
No estàs d’acord, doncs, amb el seu tercer grau?
Amb el del pare, per l’edat, potser sí. Però jo crec que es revocarà perquè el Suprem va rebaixar la pena fins als dos anys i dos mesos, no fins als dos anys, cas en què hauria complert els requisits per ser suspesa. Per tant, el jutge volia que entrés a presó.
 
Què et sembla la previsió legal dels tercers graus en favor dels septuagenaris?
Avui en dia amb 70 anys ets jove! L’esperança i la qualitat de vida era menor quan es va fer la llei però s’ha de veure cas per cas. Núñez té 83 anys i qualsevol intern en les seves circumstàncies hauria estat classificat en tercer grau. El fill, en canvi, no.
 
La percepció al carrer és que la justícia no és igual per a tots. La reforma del Codi Penal hi dóna resposta?
Ens han venut que aquesta reforma lluita contra la corrupció però és mentida. Posa el límit de finançament il·legal dels partits en 500.000 euros, quan no hi havia cap sobre de Bárcenas que superés aquesta quantitat. El frau fiscal s’estableix en 120.000 euros i no ho ha modificat. Aquesta reforma només és un instrument propagandístic.
 
Com es pot lluitar contra el frau, doncs?
Amb els instruments que ja tenim, com ara el servei d’inspecció, que no té a l’abast suficients recursos personals i materials per lluitar-hi. Sense prou recursos és hipòcrita modificar la llei.
 
Però el problema és que molts d’aquests instruments estan sota les ordres del govern de torn...
Sí, caldria crear un cos independent amb altres mecanismes d’accés per evitar que estigués dirigit per càrrecs polítics. Per exemple, el Consell General del Poder Judicial està totalment polititzat i fins que no es reformi la Constitució i la Llei del CGPJ no serà independent.
 
Com es controla que no hi hagi tractes de favor ni repartiment de sobres als directors de presons?
Hi ha un servei d’inspecció que vetlla perquè això no passi si hi ha indicis suficients, el que no es pot fer és una inspecció preventiva.
 
Fabra està en una presó amb piscina i poliesportiu. Molts ciutadans que no s’ho poden permetre poden preguntar-se si és necessari...
Les presons no són hotels i les piscines de les presons no són una zona d’oci, són un instrument dins de programes de tractament i es gaudeix en cas que es compleixin.
 
Als VIP se’ls tracta de forma diferent al·legant motius de seguretat?
Se’ls tracta igual, exceptuant els casos en què se’ls hagi de separar per algun motiu taxat en el Reglament Penitenciari, com ara els motius de seguretat que s’especifiquen a l’article 75. També es queixen que tenen Canal + però és que l’únic dret que tenen privat és el de la llibertat, si se’l paguen ells poden tenir el seu descodificador.
 
A Catalunya tenim 124 reclusos per cada 100.000 habitants i a l’Estat espanyol 142, la quarta i la tercera xifra més alta d’Europa. La reforma del Codi Penal hi dóna resposta?
No, amb el nou Codi Penal caldrà construir més presons! Mentre Nacions Unides recomana treure la gent de presó amb el compliment de penes alternatives, el govern de Rajoy endureix les penes perquè la gent s’hi estigui més temps. La presó revisable i les revocacions de les llibertats condicionals faran que s’estiguin més temps a presó. De fet, la llibertat condicional, si finalment és revocada, no comptarà com a temps de compliment de la pena.
 
En tindrem prous, de presons?
S’haurà d’estudiar però jo crec que és millor invertir en escoles que en presons.
 
Cada intern suposa un cost de 1.950 euros al mes. Cal reduir aquesta xifra?
No és una xifra alta, aquí entra tot: els funcionaris, la construcció de presons, el sistema sanitari, la manutenció... Per reduir-la hauries de treure funcionaris i disminuir la seguretat. Més tercers graus, més avançaments de llibertat condicional i més mesures alternatives a la presó aconseguirien reduir el cost. És exactament el contrari del que fa el nou Codi Penal, que incrementarà aquesta xifra.
 
La Generalitat té la competència executiva en matèria penitenciària. Hi ha invasions competencials com en d’altres àmbits?
No. En matèria penitenciària, Catalunya ja és independent. Tenim garantides a l’Estatut les competències en construcció, gestió i organització de centres.
 
Suposo que a l’Estat ja li interessa que assumim aquest cost...
Sí, li va molt bé que tinguem les competències en presons però ho vam demanar nosaltres! Els bascos no les van voler pas! Però això fa que l’administració de serveis penitenciaris catalana funcioni d’una forma més àgil i eficaç que a la resta de l’Estat. Els programes de tractament són més efectius perquè hi destinem més recursos i el percentatge de no reincidència és més elevat que a Espanya.