Dilluns, 16.2.2015. 05:00 h

Alfred Bosch Cap de llista d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona

L'enemic principal d'aquestes eleccions municipals és l'Estat Espanyol.

---

Gerard Sesé @gerardsese .- Ens cita a casa seva a la Barceloneta. Alfred Bosch fa poc que es dedica plenament a la política i, menys encara, en primera línia de foc. És escriptor, africanista, acadèmic i pare de família. Des de la X legislatura de l'Estat espanyol és parlamentari i portaveu del seu grup al Congrés dels Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya. De posat tranquil, però ferm en la paraula, conversem amb ell sobre l’actualitat del país i, molt especialment, de la seva ciutat, Barcelona, on es presenta com a alcaldable per Esquerra. Seiem cara a cara rodejats de llibres, una de les seves passions, a una impressionant biblioteca que té al seu saló.

La llista d’Esquerra ja està enllestida. És la que volies?
És una molt bona llista que resta oberta a possibles coalicions. Tots els que hi són a la llista d’Esquerra són gent que ha treballat des de la base, que porten molts anys picant pedra als consells de districte, que coneixen molt bé els carrers, la gent, les entitats, la situació de cada barri i, per tant, això ens permetrà fer una campanya de molta proximitat. Després del cap de llista, que sóc jo, venen 3 persones que tots tres han estat consellers de districte, i això no és casualitat.

Tu ho has dit… oberta a coalicions... quines?
Doncs, no ho sé...

Alguna idea tindràs...
Per començar hi ha possibilitat de fer coalició amb Catalunya Sí, que ja ho hem fet en anteriors ocasions des del 2011. Després hi ha possibilitat d’arribar a acords de forma més general al país amb forces pròximes a ERC, és a dir, forces d’esquerres i independentistes. De moment estem parlant amb tothom.

Entenc que ‘gent d’esquerres i independentistes’ vol dir, un altre cop, pactar amb socialistes desencantats?
No ho sabem encara. Estem parlant a veure si concretem alguna cosa.

La gent de ‘Més’, es diuen, oi?
Entre d’altres. Hi ha els ‘Avancem’, la ‘colla del Comín’... hi ha molta diversitat. Això s’està parlant municipi a municipi i en tenim més de 900. Hi ha tanta casuística com poblacions. Però la voluntat és la d’obrir-se a altres formacions i sobretot d’obrir-se a la societat.

Descartem CiU, per tant...
Nosaltres agrairíem que la coalició de Convergència i Unió tinguessin una interlocució amb nosaltres més clara i més unívoca, perquè a vegades és molt difícil... Ja heu vist el que ha passat al Congrés dels Diputats: en una votació tan important van adoptar dues postures radicalment contràries.  Arribar a acords amb CiU no sempre és fàcil perquè no saps amb qui fas el pacte si amb la ‘C’ o la ‘U’ o la ‘i’...

Dedueixo, per tant, que si hi ha ruptura a CiU serà més fàcil pactar amb Convergència...?
No. Jo no puc obrir aquesta porta perquè no és meva. Això ho han de decidir ells...

Però faig política ficció perquè em responguis...
(riem) Ja però és que jo no en faig de política ficció. No és la meva especialitat.

A coalicions passades, has comentat el cas de Catalunya Sí, també hi havia Reagrupament, concretament a la teva candidatura a Madrid. Ara a Barcelona es presenten amb Solidaritat. No hi ha un possible acord amb ells?
Hi ha hagut algunes converses amb gent procedent d’aquest món però no hi ha res tancat.

Pot crear confusió a l’electorat? Ara fa uns anys anàveu junts i els propers comicis sereu adversaris. No voleu, tots, que la capital del país sigui independentista?
Nosaltres tenim les  conviccions molt clares i defensem un programa molt clar: volem la independència, som gent d’esquerres, volem justícia social i lluitem contra la corrupció. Això és claríssim i no crea confusió. A partir d’aquí la gent sabrà què votar...

M’estàs dient que lluitar contra la corrupció no és una prioritat de SI o RCAT?
Això ho han d dir ells. Tu m’has preguntat si generem confusió i jo crec que, ben al contrari, som molt clars.

Qui és el rival a batre en aquestes eleccions?
Doncs l’Estat espanyol.

A les municipals?
Sí, i tant. L’Estat espanyol és el que lamina l’autonomia municipal. És el que no permet que Barcelona sigui una capital de debò. No hi ha manera que compleixi les seves obligacions. com la de finançar les estructures de Barcelona i el seu entorn. Ni tan sols, per exemple, en una cosa tan modesta (en termes econòmics) com la connexió ferroviària entre el Baix Llobregat i els nous contenidors del port del Barcelona. L’Estat espanyol no és capaç de construir una infraestructura de tan evident urgència i, a més, promesa als xinesos que inverteixen centenars de milions al Port. Per tant, sí: des dels municipis, i des de Barcelona en concret, el principal obstacle és el centralisme i el sabotatge constant de l’Estat espanyol envers els municipis i el país.

A nivell de discurs filosòfic està bé. Però en unes eleccions municipals els partits s’hi juguen molt. Jo em referia, electoralment, qui és el rival a batre? La gent del Barcelona en Comú (BEC) d’Ada Colau podrien donar la sorpresa?
Nosaltres som l’alternativa a en Xavier Trias. L’alcalde de Barcelona és en Xavier Trias i no pas n’Ada Colau. Ens presentem com alternativa als qui avui governen la ciutat. Creiem que el millor per a Barcelona serà que, a partir de les eleccions, hem de prioritzar els pactes de ciutat en els temes importants: capitalitat de Barcelona, turisme, lluita contra l’atur, habitatge i tot allò que fa referència a transports i infraestructures. Amb això estem oberts a pactes amb qui calgui, i a fer acords puntuals en els grans temes de ciutat. Amb Iniciativa, CiU... qui sigui.

Iniciativa està dins de BEC... és pot dir que podríeu arribar a pactes amb ells?
Pactes de ciutat per millorar la ciutat, sí. Ara, disputar-nos les cadires i fer un ball de butaques no ens interessa. L’alcalde l’ha de triar la gent, les urnes...

Vas comentar que l’alcalde hauria de ser la força més votada... T’hi reafirmes?
A Barcelona sempre ha estat així i creiem que és una bona tradició a respectar.

I si BEC guanya en vots però CiU i ERC sumen per fer govern, no hi haurà govern independentista a Barcelona?
Mai s’ha governat contra l’alcaldable més votat. No seria un bon precedent. Si jo sóc el més votat voldré ser l’alcalde. Si ho és un altre ho serà un altre. Això és democràcia: el que la gent tria. Poden existir aliances per fer fora algú però jo no vull fer fora ningú.

Corren rumors que BEC podria ser el partit més votat?
D’on surt aquest rumor?

Tenen molta més presència als mitjans que cap altre candidatura i les xarxes socials bullen...
Nosaltres no anem a les eleccions amb la vocació de ser la crossa de ningú. Anem a guanyar, a obtenir l’alcaldia i a governar. L’objectiu és treure el màxim de vots. Aquí manen les urnes, tu! Malgrat, certament, poden influir-hi, les eleccions no les decideixen els mitjans,. Però no tinc la impressió que la gent del carrer tingui molt clar que votaran massivament algú. Més aviat la sensació que tinc és que hi ha una certa disparitat d’opinió. Depèn molt del barri, també.

I com seria la Barcelona d’Alfred Bosch?
Una Barcelona més justa, lliure, més pròspera i més neta.

Neta, en el sentit de la corrupció...
Sí, sí, en el sentit polític de la paraula. I en el sentit físic... també, alguns carrers també es poden netejar (riem). Però anem a una Barcelona millor i que sigui capital d’Estat, amb tots els avantatges que això tindria. Barcelona és, sense dubte, la ciutat que més es beneficiaria de la independència. Barcelona hauria de respondre a la generositat del país i ha d’estar al servei del país per a que Catalunya avanci. El millor que pot fer, doncs, és liderar el procés i el 24 de maig posicionar-se com una ciutat independentista. Si el balcó de la Plaça Sant Jaume és un balcó republicà, la República Catalana la tindrem molt més a prop.

Hi ha hagut un pacte de país entre Esquerra i CiU per avançar les eleccions plebiscitàries al 27S. Ara entrarem al joc d’unes eleccions municipals on haureu de competir. M’acabes de dir que sou l’alternativa a Tries... això no podrà cremar o crear tensió en la relació?
Jo crec que el que hem de fer és presentar propostes en positiu i això no fa mal a ningú. I, insisteixo, en grans temes de ciutat hi ha d’haver grans pactes. En aquelles coses importants on tothom té clar que hi ha d’haver una entesa, hem de ser capaços de posar-nos d’acord. Després cadascú ha de presentar el seu programa. El que vam proposar pel país també és aplicable a la ciutat de Barcelona.

Podria haver-hi un acte de campanya conjunt?
Podria haver-hi un acte conjunt amb Iniciativa, CiU, la Cup sobre capitalitat. Per què no? Clar que sí. Hem de trobar denominadors comuns que són també comuns a la societat catalana. A partir d’aquí, cadascú ha de conservar la seva personalitat. A nivell de país proposàvem el mateix que es va fer a Eslovènia als 90. Paperetes diferents però tres punts idèntics a tothom i un lema compartit. La gent votava liberals o socialdemòcrates sabent que tenien programes diferents però que compartien objectius comuns. Al cap d’un any Eslovènia era independent. Creiem que és aplicable al govern català o a altres institucions com l’Ajuntament de Barcelona.

Esquerra proposarà tenir unes sigles en comú a CiU i la CUP? A Iniciativa és més difícil que està dins del BEC...
Primer hem de saber quins punts tenim en comú. Però... per què no? Segur que tenim denominadors comuns i creiem que no només no és impossible sinó que fins i tot serà beneficiós.

Per tant... no ha estat un error fer les plebiscitàries després de les municipals...
Bé... doncs... vaja... això és el que tenim i és el que hi ha... aprofitem-ho i fem-ho bé...

Dedueixo per la resposta que hagués estat millor abans...
Sí, clar. La nostra proposta era clara. Les eleccions havien de ser el més enganxades possibles al 9N. Per mantenir l’empenta, per deixar clar que era una resposta immediata a la consulta... però ara tampoc ens estriparem les vestidures.

I... hem perdut l’empenta?
Jo crec que no. Ens hem agafat un respir.

Sí?
Sí. Hi ha hagut un període de tensió creativa entre les principals forces que estàvem implicades en el procés i això ha portat una sèrie de decisions com la de  convocar unes eleccions al setembre i a enfocar el procés d’una altra manera. Però no penso, ni molt menys, que això ens hagi deixat KO. Això ens permet respirar un temps, agafar forces i fer el salt definitiu. I el farem en dos temps: 24 de maig i 27 de setembre. Tampoc és imaginable humanament que anem sempre al 100%. Hem de deixar que les coses agafin el seu pòsit i reposin perquè s’enforteixin tots els processos.

Ets historiador i això et dóna més eines per analitzar l’actualitat des d’una altra perspectiva. En moments de país hi ha hagut pactes d’Estat molt forts. Com s’entén que no haguem arribat a un acord molt magnificat entre les forces independentistes?
Pel que ens diu la història els acords sempre han estat molt difícils. I mai no han passat per la fórmula del partit únic. Quebec: partit únic i perden. Escòcia: partit únic, perden. Eslovènia: trident DEMOS, guanyen... El que diu la història és que amb un partit únic no hi ha hagut victòria i l’explicació és fàcil d’entendre: si ho concentres tot en una sola formació i un sol líder és més difícil obtenir un ampli consens... perquè les societats són plurals. I Catalunya és una societat molt plural. La diversitat permet arreplegar més vots cap a l’independentisme.

Fa uns mesos les enquestes feien guanyadors a Esquerra. Des del 9N sembla que heu perdut pistonada... Alguna cosa s’ha fet malament?
Abans del 9N, quan les enquestes ens eren favorables, dèiem que el més important era la suma de tots aquells que volem la independència. Després del 9N diem el mateix. És possible que pels processos que hi ha hagut Esquerra com a partit n’hagi sortit perjudicada. Però si la suma és igual o més gran, no és cap problema. No és un problema si Esquerra està un pèl més amunt o més avall. El que importa és que la suma creixi.

Pot ser que fins i tot, ara, l’home fort del partit siguis tu? Que despertis més simpaties que en Junqueras?
Només respecte  els meus fills (riem), i ja era d’abans!

El fet d’haver estat a Madrid potser també t’ha ajudat...
Estar a Madrid és una mica com fer el servei social (riem). Madrid és una gran escola política. Políticament sempre t’has de moure en un clima d’hostilitat manifesta i això et fa fort. Et fa la pell molt gruixuda. Quan saps que pujaràs allà d’alt (Congrés dels Diputats) i hi haurà bronca, xiulets i algun renec, aprens a passar per damunt de tot això i entendre que tu t’adreces als catalans i al teu país i no pas a una oligarquia econòmica i política que, justament, és el teu rival.

No només al Congrés... També has visitat unes quantes televisions espanyoles... Tens fragments extrets a youtube que són molt virals...
Tenen un cert morbo sembla ser...

I allà te n’has sortit molt bé. Quina part és certa i quina part és espectacle?
La relació humana és força cordial. Hi ha gent que ho interpreta com una hipocresia però té molt a veure amb la naturalesa humana: la necessitat de separar el que es feina amb el que són les relacions humanes que no depenen del color polític. Quan fas política és lògic defensar a ultrança les teves conviccions. Fora de la política parles dels viatges, dels teus fills o de futbol... Llavors és normal que la relació sigui humana. Si no fos així, seria molt preocupant.

El fet d’estar a Madrid també t’ha atorgat una imatge de tenir una idiosincràsia una mica vehement... Allà t’havies de defensar... Aquí tindrem un altre Alfred Bosch?
La lliçó general allà i aquí és la mateixa: la fermesa no implica mala educació sinó tot el contrari. Es pot ser elegant i ferm a la vegada i aquest és el punt desitjable. Potser no sempre ho he aconseguit... però la cortesia no vol dir renúncia. Quan tu ets molt clar amb les teves idees i ets contundent sense marejar la perdiu, a Madrid, t’acaben respectant molt més.

Deixaràs Madrid per dedicar-te a la campanya d’aquí? Tens previst mantenir els dos càrrecs?
Quan comenci a treballar a Barcelona deixaré el meu escó a Madrid.

Tu et vas presentar com a independent... el teu mecenes va ser l’Oriol, del qual us uneix una amistat, ja ets militant?
No.

Ho vas ser, però.
Sí, però ho vaig deixar quan em van escollir portaveu de Barcelona Decideix i vam decidir que era millor que jo fos independent. 

També vas passar per l’ANC.
Sí, però molt poc, vaig estar entre els membres fundadors. Però un parell de mesos vaig renunciar perquè ja em van proposar anar a Madrid...

No tens intenció de fer-te militant...
És una cosa que tinc al cap des de fa anys... i n’hem parlat amb en Junqueras, per exemple. De moment no m’ho plantejo perquè no vull que es generin equívocs en el sentit que algú pensés que jo tinc ànsies de poder dins el partit, que si em faig militant és per aspirar a tenir algun càrrec orgànic. Prefereixo seguir independent. 

Pot haver-hi gent que faci la lectura al revés: tanta gent militant durant tant de temps... i el cap de llista és un independent...
Pot ser... però el que passa és que quan un independent es lleial al partit i compleix amb les obligacions financeres, acaba sent molt respectat i ben considerat. La gran virtut d’anar captant independents (ERC ho ha fet en els últims anys i ha anat molt bé) és que aproximes a un partit polític a gent que ve de fora de la política, persones que aporten el seu bagatge en altres camps professionals com la universitat, cultura, activisme, el món de l’empresa o del dret... i això permet que un partit respiri més i s’enriqueixi.

I el fet de ser independent no t’ha suposat cap problema en algun moment com el de pactar la transició amb en Portabella o durant la competència amb Oriol Amorós per ser l’alcaldable?
Tot ha estat bastant senzill perquè aquí qui mana és la gent d’Esquerra republicana i són els que han decidit. A partir d’aquí tota la resta va encadenada.

Si Esquerra entra al govern municipal, què passarà amb la Urbana? Sobretot després del cas 4F...
Sobre el 4F hem demanat que la fiscalia reobri el cas...

Sí... però estant a l’Ajuntament...
Si hi ha hagut cap falta, des de la política o des de la policia, s’ha de portar als tribunals. Primer, demanar a la fiscalia que reobri el cas. No ho hem aconseguit. D’altra banda, seguirem instant que s’investigui per arribar fins al final. Pensem que la policia municipal de Barcelona és necessària i ha de ser un cos que treballi bé i que sigui respectat. Precisament per això, cal anar fins al final i veure qui hi ha tingut responsabilitats. El nom de la Guardia Urbana ha de quedar net com una patena. Seria el millor favor que els podem fer.

Que “quedi net” potser vol dir que pot haver-hi destitucions quan entri ERC a l’Ajuntament?
A veure... Nosaltres no entrarem a fer fora ningú. S’ha d’investigar, s’ha veure si hi ha responsabilitats i, si són detectades, s’ha de procedir amb contundència.

El procés, si fos una novel·la teva, quin títol tindria ara mateix?
(somriu i s’ho pensa una bona estona) ‘Som-hi, ens en sortirem!’. És el títol que toca ara. Però la novel·la que realment vull escriure és la retrospectiva i aquesta tindria un altre títol: ‘Com vam viure el naixement de la República Catalana’.

I tota novel·la té una presentació, un nus i un desenllaç... on estem?
Estem escrivint el desenllaç, clarament.

Ja no hi ha nus?
No. Aquesta doble votació, primera volta al maig i segona volta al setembre, determinarà el nostre futur i n’hem de ser molt conscients. Jo n’estic molt d’esperançat que tot això sortirà molt bé. No siguem ingenus, però: el desenllaç no serà tan ràpid ni tan fàcil com voldríem, no serà bufar i fer ampolles. Serà molt complicat i ens ho faran passar molt malament però al final, si hi ha prou coratge, determinació i intel·ligència, i tant que ens en sortirem! I ens en sortirem perquè tenim ens dóna suport la majoria de la gent.

Entrem en pre-campanya? Què els diries als barcelonins perquè et votin?
Nosaltres som el canvi que Barcelona necessita i que la gent desitja i...

Disculpa la interrupció. El discurs del canvi? En la geometria variable actual de l’Ajuntament de Barcelona Esquerra ha donat suport a CiU algunes vegades. Em sorprèn que l’eslògan sigui aquest...
Estem en contra de l’ampliació horària dels centres comercials que CiU ha pactat amb el PP. Estem en contra de la Marina de luxe del Port Vell, on han tancat una part del Port i han fet un club privat per milionaris russos. Nosaltres volem canviar tota la privatització de l’espai públic com les terrasses indiscriminades dels bars, volem aturar la proliferació d’apartaments turístics al cor de la ciutat. I això CiU ho ha pactat amb el PP. Nosaltres volem que se li retiri la medalla d’Or a la Infanta Cristina. Volem que Barcelona estigui a l’AMI i que ofereixi el seu lideratge com a capital per tal d’empènyer en el camí cap a la independència. Tot això és el que nosaltres volem i el que, desgraciadament, CiU no hi ha volgut ni entrar-hi. És clar que som alternativa! I tant!