Diumenge, 22.2.2015. 05:00 h

Rafael Ribó Síndic de Greuges de Catalunya

“És un incompliment flagrant de la Constitució que cap govern espanyol hagi fomentat les llengües cooficials”

---

Meritxell Doncel (@m_doncel) / Periodista i Advocada.- Ja fa més de deu anys que Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, vetlla pels drets dels ciutadans enfront d'abusos d’administracions de tots els colors i empreses. Últimament, té la mosca darrere l’orella. I és que l’amenaça del govern espanyol de suprimir institucions autonòmiques plana sobre la seva porta. Ell, però, no ho creu possible.

S’imagina que el Defensor del Pueblo Español hagués de ser l’únic garant dels drets lingüístics en casos de discriminació del català?
L’espanyol és l’únic cas en tot el món democràtic en què, havent-hi distribucions territorials amb parlaments i governs propis, hi ha un defensor que arriba a tot arreu. El defensor de Gran Bretanya no entra a Escòcia, ni a Gal·les ni a l’Ulster, per exemple. Tampoc passa a Bèlgica o a Àustria. L’únic cas anòmal és el d’Espanya. L’Estatut de Catalunya ho va voler solucionar, per raons de proximitat, però s’ho va carregar el Tribunal Constitucional.

El govern espanyol vol eliminar el Síndic i delegar les funcions en el Defensor del Pueblo. Serviria per estalviar o incrementaria el cost del servei?
Anar a inspeccionar la Model ens costa un bitllet d’autobús i ho fem cada setmana. Que ho faci el Defensor del Pueblo li costa el desplaçament de Madrid a Catalunya. Calculi! És un absurd monumental! Si volem evitar la duplicitat hem d’evitar que el servei central es desplaci pels territoris. L’autèntic estalvi estaria en aprimar el servei central i potenciar la proximitat. Què fa un ministeri de Sanitat a Madrid quan totes les competències sobre la xarxa pública de salut està en mans de la Generalitat? A Alemanya no hi ha ministeri d’Educació perquè està en mans de cadascuna de les unitats territorials. Si volen estalviar cal acabar amb aquest entrellat monumental de funcionaris i interessos creats a l’entorn de l’antiga estructura de l’Estat.

El govern central pot eliminar amb una llei que no és orgànica una institució que està expressament prevista a l’Estatut?
No, per suprimir-la caldria una llei del Parlament de reforma de l’Estatut que fos tramesa al Congrés i al Senat i fos votada en referèndum. I, de moment, sembla que el govern central li té una mica de por als referèndums. Per tant, el Síndic està prou protegit per l’ordenament estatutari i constitucional. En alguna comunitat on no és així, com ara Castella La Manxa, la senyora Cospedal el va suprimir de la nit al dia amb l’argument que allà aquesta institució no tenia tradició i en contra de tots els tractats internacionals que està votant Espanya, on Nacions Unides i la UE defensen que hi hagi defensors a escala propera a la ciutadania, com són els autonòmics. És una hipocresia monumental!

Per tant, vostè no té por que sigui suprimida...
No en tinc i, com a membre de l’executiva mundial de defensors del poble,  intento contraatacar juntament amb col·legues internacionals en els casos en què Espanya intenta eliminar un defensor.

Només un 3% dels casos de suggeriments que fa el Síndic no són acceptats, una taxa d’efectivitat altíssima. Tot i així, és una institució poc utilitzada...
Sí, és poc coneguda. Durant molt temps els poders públics no van tenir cap mena d’interès en donar-la a conèixer perquè fa una tasca de control. És una institució radicalment independent, investiguem tots els colors i institucions. Tot i que un 60% de la gent coneix al Síndic només un 20% l’ha utilitzat. Cal difondre aquest servei gratuït.

Ha incrementat el nombre de queixes un 59% respecte el 2010. Amb la crisi, ens queixem més o abusen més de nosaltres?
Ni una cosa ni l’altra. Hi ha més coneixement de la institució del Síndic, que és un servei gratuït, i la gent veu que té molts bons resultats. N’hi havia que es pensaven que el Síndic era un predicador de bones paraules i res més! I, de fet, el 94% dels suggeriments que fem a empreses i administracions s’accepten. Una queixa davant el Síndic és un acte democràtic valent. A alguns els fa por que hi hagi represàlies i que no sigui realment confidencial però ho és.

Quins problemes han acumulat més queixes aquest any?
Fins ara, els vinculats amb la burocràcia d’administracions de tots els colors. Però ara ocupen la primera posició les problemàtiques socials: salut, serveis socials, educació... Sobretot, queixes relacionades amb la llei de la dependència, perquè no es va preveure els efectius de personal que caldrien i l’univers de beneficiaris; les vinculades a la renda mínima d’inserció; la renda bàsica d’emancipació suprimida per Rajoy; i els desnonaments.

En canvi, només hi va haver 48 queixes en l’àmbit de llengua i cultura, un 0,3% del total de queixes. Això confirma que no hi ha problemes amb el català a l’escola...
Exacte. El model lingüístic a Catalunya en totes les seves dimensions, inclosa l’escola, és exemplar a Europa i això no ho diu el Síndic, ho diu el Consell d’Europa a partir dels tractats que són d’obligat compliment a Espanya perquè estan per sobre de la Constitució. Els resultats en llengua són superiors als de comunitats monolingües. Hauríem d’estar orgullosos del model que tenim pel respecte que té a la convivència lingüística. De vegades ocorre algun incident puntual, com ara quan algun agent mal informat de les forces d’ordre públic obliga a la gent a parlar en castellà, cosa que no és legal.

La justícia i l’àmbit policial és on trobeu més queixes per discriminació del català?
Sí, continuem amb una escassetat d’actuacions, processos i sentències en català. Hi juga molt el factor de rotació del personal i la legislació encara molt desequilibrada. I en l’àmbit policial de vegades trobem casos d’agents dels cossos de l’Estat que acaben d’arribar i es refugien en actituds al meu entendre errònies, a més d’il·legals. El problema és la manca d’investigació de l’organisme que ho hauria de fer: la Delegación General del Gobierno de España a Catalunya. Ja tenim una Constitució que és desequilibrada perquè garanteix que el castellà pugui ser utilitzat en qualsevol lloc de l’Estat i sigui obligatori el seu coneixement i, en canvi, redueix les llengües dites cooficials als seus àmbits, cosa que no passa a Canadà, a Suïssa o a Finlàndia. La Constitució té un article que obliga als poders públics a fomentar les llengües cooficials però cap govern espanyol fins ara ha fet cap política en aquest sentit. És un incompliment flagrant de la Constitució!