Roger Heredia Impulsor del Banc d’ADN de la UB
“S’estan morint els familiars directes dels desapareguts i no tindrem ADN amb què comparar les restes”
M. Vidal.- Com milers de catalans i d’espanyols, en Roger Heredia té un familiar desaparegut durant la Guerra Civil, enterrat en alguna fosa comuna encara per obrir. Una de les més de 300 que hi ha per exhumar a Catalunya. Amb l’objectiu de poder identificar les seves restes i les de les restants víctimes oblidades, si un dia es trobessin, va impulsar la creació del Banc d’ADN de la Facultat de Medicina (UB) per recollir les mostres comparables de prop de les 5.000 famílies en la seva situació. Però el rellotge juga en contra seva, ja que cada cop queden menys descendents directes vius i la passivitat de les administracions no hi ajuda, a pesar dels reiterats compromisos adquirits.
36
( 15 vots )
carregant
A qui busques tu?
Busco al meu besavi, Jaume Guinau Estivill, que va néixer el 1904.
Què en saps de la seva desaparició?
Sabem que va ser cridat a tropes republicanes i va combatre amb el Batalló del Campesino. L’última notícia que en tenim és dels companys de trinxera supervivents, que expliquen a la família que va ser abatut per un morter al final de la Batalla de l’Ebre entre la Serra de Pàndols i la de Cavalls. Tenia 35 anys, dona i una filla de 4 anys, la meva àvia. Ella recorda com es va acomiadar del seu pare quan marxava cap al front.
Com se t’acut crear un banc d’ADN?
De petit sempre preguntava pel padrí i en una xerrada sobre fosses comunes del Memorial Democràtic se’m va despertar l’interès per buscar-lo. Sóc Mosso d’Esquadra, de la divisió de policia científica, i coneixia el tema de l’ADN i les seves possibilitats en identificació de restes.
És ben bé com buscar una agulla en un paller... Ho saps, oi?
Sí, però depèn del cas. Hi ha famílies que saben exactament on va morir el seu familiar o on el van traslladar. Hi ha fosses al Pallars on se sap qui hi pot haver però si una de les famílies no vol que s’obri no es pot procedir, cosa que va contra els tractats internacionals, que expliciten que preval l’obertura.
No hi ha prou suport legislatiu?
Tenim una llei que sembla feta per no obrir fosses. En tenim 340 per obrir i ho ha de fer la Generalitat, que en té la competència. Demanem senzillament el que es fa a la resta del món. Els familiars directes s’estan morint i no tindrem res amb què comparar quan es trobin les restes.
Què cal fer per donar una mostra al banc?
Contactar amb el departament de Genètica Forense de la UB. La família fa un arbre genealògic i una extracció de sang senzilla perquè congelin el material genètic al Banc d’ADN. El més important és que hi hagi descendència directa, és a dir, fills dels desapareguts.
Això comporta un cost per als familiars?
Sí, costa 150 euros per mostra. De moment, ho estem avançant els familiars. És la Generalitat qui ho hauria de pagar! Quan tinguem l’acord tancat ho pagarà la Generalitat, també de forma retroactiva, com s’ha fet a la resta del món. El més important és no perdre el temps perquè estan morint els descendents directes i el dia que tinguem restes noves amb què comprar no estaran vius ja.
L’Estat espanyol no obre fosses?
No li interessa. La competència en memòria històrica està traspassada i com a mínim tenim la voluntat política de la Generalitat però quedem perplexos que no interessi a Espanya obrir fosses perquè l’ONU ja els ha requerit amb dos informes i per quart any han eliminat els ajuts econòmics a les entitats de memòria històrica. La llei espanyola, de fet, diu que són les famílies, prèvia sol·licitud al jutge, les que han de costejar l’exhumació. Catalunya és la primera comunitat autònoma que agafa competències per obrir les fosses però només n’ha obert dues i ha fet 27 actuacions d’urgència perquè han aparegut restes, res més.
Què hi pot fer l’ONU?
El problema és que els informes de l’ONU són recomanacions no vinculants, però la baixa democràcia que tenim a Espanya es posa en evidència davant el món.
Si més no, ajuda?
En un país normal rebre un informe de l’ONU no favorable seria greu i intentarien donar-hi compliment. El govern espanyol no ha fet el pas, cosa que sí ha fet el Parlament català, encara que només sigui a nivell polític.
Potser la inactivitat ve de la por a que pugui correspondre una indemnització als familiars?
Ho desconec. Però estic convençut que el 100% dels familiars que busquen un desaparegut ho fan per justícia, per la dignitat humana d’aquelles persones. L’Estat no vol obrir fosses per un tema purament polític. El Valle de los Caídos, per exemple, és intocable.
Quants desapareguts hi ha a Catalunya?
Tenim 340 fosses per exhumar i més de 2.000 a Espanya. En total, uns 115.000 desapareguts a tot el país. A Catalunya consten 4.600 famílies buscant un parent.
Quantes mostres heu obtingut?
De moment tenim 60 mostres agafades sense cap suport institucional. Ningú ens ha trucat. Augmentaran quan la Generalitat n’informi, quan compleixi el que va aprovar el Parlament.
I què ha fet la Generalitat fins ara?
Malauradament, no va informar a aquestes famílies que existeix el protocol de recollida de mostres del Banc d’ADN, només va enviar una carta on els demanava que enviessin el consentiment per rebre informació sobre les iniciatives que es fan en matèria de memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, de forma molt genèrica, sense explicar que existeix el Banc d’ADN i que s’hi estan recollint mostres. Evidentment, no és engrescador signar. A més, em consta que hi ha gent que ha signat i no han rebut el protocol.
El compromís era divulgar aquesta tasca?
Sí, vaig comparèixer a la Comissió d’Afers Institucionals per explicar el projecte, que es va aprovar, però no s’ha fet res per divulgar-lo. La Generalitat, que ens havia felicitat, va paralitzar-ho. Només va enviar aquesta carta.
I com ens veuen a fora?
Els impulsors de la querella argentina no entenen que Espanya no faci res per recuperar els desapareguts. De fet, allà tenen 9.000 mostres recollides en més de 70 centres públics, on s’agafa l’ADN. Al juliol del 2014 l’ONU va publicar uns informes molt durs contra el govern espanyol i els donava 90 dies per corregir-ho. Precisament, al setembre de 2014 el Parlament aprova una resolució per donar compliment als informes de l’ONU i divulgar el Banc d’ADN.
Hi ha familiars molt implicats, per això...
Sí, és el cas de l’Eduard Martí, que als 88 anys ha recuperat l’esperança. Al seu pare el van afusellar i sap més o menys on para per un testimoni però no s’ha fet res per buscar-lo. Durant molts anys l’havia perdut i quan se’n va assabentar va venir a donar una mostra. Són aquests testimonis vius els que ens ajuden a agafar forces.
Tu no saps on és... Has perdut l’esperança?
No l’he perdut mai. El que és molt greu és que els familiars directes estiguin morint i no s’hagi fet res en 40 anys de democràcia. Que tinguem encara 340 fosses per obrir a Catalunya és normal? No ho és en una societat democràtica madura.
Serà una assignatura pendent també al nou l’Estat català?
La recuperació de la memòria històrica haurà de ser una de les columnes que el sostingui. No és ètic que passats 65 anys encara tinguem familiars desapareguts. Si calen més recursos, dediquem-los! Cal que el tema vinculi tots els departaments de la Generalitat i que col·laborin amb les universitats catalanes.
Quin ha de ser el següent pas?
La Generalitat ha de crear un projecte per a l’exhumació i identificació sistemàtica, donant compliment a les recomanacions de l’ONU i considerar el Banc d’ADN com el de referència. També cal actualitzar el mapa de fosses per afegir les moltes que falten. De fet, només a l’Ebre van morir més de 30.000 persones. A la propera legislatura, que espero sigui la de la República catalana, aquest tema ha de ser un dels pilars de l’Estat.
Imprimir
Enviar
hope
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat