María José Lecha González Cap de llista de la CUP-Capgirem Barcelona
"Votar la CUP és una aventura apassionant"
Gerard Sesé @gerardsese .- Quedem a la seu de la CUP a Barcelona. M’atén amb un somriure als llavis que, tot i la contundència del discurs, poques vegades desapareixerà. ‘Estic afònica’ em comenta. ‘I el que t’espera!’. Li replico. Fa sí amb el cap. Comença a veure el gran embolic on s’ha ficat: presentar-se a l’alcaldia de Barcelona per a la CUP. María José Lecha González, de 57 anys, viu al Fort Pienc. Treballa d’administrativa a l’Hospital de Sant Pau des de l’any 1975. És activista sindical de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC–IAC), membre del comitè d’empresa i del grup de Sanitat de la CUP. Va formar part de l’Assemblea dels Drets Socials de l’Eixample i és sòcia del Casal Independentista de l’Eixample–La Cruïlla, on, algun cop, ella mateixa m’ha servit una cervesa. Comencem!
46
( 10 vots )
carregant
Sovint et presenten com una persona novella en política. Però no és cert. Almenys en primera línia: portes molts anys fent feina a sindicats, AMPES, 15M… Tens experiència…
Sí, ja no només per la trajectòria sinó també per l’edat. Vaig començar des de molt joveneta i he anat fent política de la manera com nosaltres l’entenem: participant en la societat i en la vida activa de la comunitat. Fins i tot aquell que no fa res i en silenci acata tot el que li ve també està fent política. He fet una política activa però no institucional. Vaig parar durant un temps, com moltes altres dones que, quan hem tingut fills, hem hagut de frenar; en el meu cas personal quan vaig tenir els fills adolescents...
Van requerir més atenció...
Tenir-te al costat sense que es noti... acompanyar-los. Després ja em vaig incorporar a una activitat sindical a l’Hospital de Sant Pau deixant el món de l’ensenyament. En aquest hospital s’hi han viscut moltes lluites, com la de Puig Antich, imagina’t!
I què t’ha fet decidir presentar-te per la candidatura de la CUP a Barcelona? Passar a primera línia de foc?
No hi estic d’acord amb aquesta expressió de ‘primera línia de foc’.
No? Per què?
Perquè a la primera línia de foc hi són els companys i companyes que avui mateix estan aturant un desnonament. Jo ara participo en un altra tipus d’activitat política a les institucions perquè la primera línia de foc pugui entrar a l’Ajuntament. Si et refereixes a que ara estaré més als mitjans de comunicació, és una realitat. Però això no vol dir res, realment hi ha molta gent al darrera que fa molta feina, que organitzen els actes, les trobades, que aturen desnonaments... el dia a dia anònim és la veritable línia de foc.
Però la feina que has fet fins ara, que en podríem dir ‘política de guerrilla’...
(riu) Sí... cert.
...és molt més agraïda que entrar a un partit polític. Hi ha més tensió, estira i arronses, cops de colze...
Hi ha tensió, clar. Perquè estic davant dels mitjans, com ara amb tu, que jo no hi estic acostumada. Sí que m’havien fet entrevistes però coses molt concretes i esporàdiques que jo portava vivint cada dia. En aquest sentit sí que és diferent... com, per exemple, les càmeres: és una cosa nova per a mi. També és cert que hi ha àmbits on portes la lluita del carrer i que crea tensió.
Portes tot el pes de la campanya?
Gens, la nostra candidatura és molt plural. Gent molt activa que surten menys als mitjans de comunicació però que fan debats, xerrades... Som una candidatura coral i això dóna tranquil·litat.
I t’has dit a tu mateixa... 'va ara és el moment, em presento!'.
No... el procés de selecció de candidat ha estat de baix a dalt: havies de ser proposat i ser acceptat. El que sí que es va tenir clar que cada assemblea de cada districte feia un procés de selecció i t’havien de demanar permís per poder-te proposar. Jo vaig acceptar perquè pensava que hi havia possibilitats de sortir per alguna assemblea. La sorpresa va ser saber que estava entre les tres primeres.
No t’ho esperaves...?
Doncs no...!
Podríem dir que de cop i volta et vas trobar que havies de pagar la festa...
(somriu acceptant). Diguéssim que va ser una sorpresa. (riu).
Et venia de gust... però?
No. Jo vaig valorar i entendre que ara la lluita passava per aquí. De la mateixa manera que hi ha activitats de la pròpia lluita de tots aquests anys que veus que no és el que tu desitjaries però que et toca fer-ho... això és el mateix.
Podem dir que ha passat per davant l’interès col·lectiu que el teu...
A la trobada popular municipalista hi va haver una discussió apassionant sobre el nostre programa basat en un fort feminisme i antipatriarcat. Per tant, consideràvem que el millor seria...
Tenir una dona de cap de llista...
No! Una no, les dues primeres. I finalment es va decidir així. Aleshores cada una de nosaltres va parlar de la seva biografia i aquelles 400 i escaig persones reunides van votar quina seria la cap de llista.
Acompleixes el perfil... una dona, treballadora, combativa, amb experiència...
Exacte, una dona gran i treballadora i amb experiència de lluita al carrer. És bo que aquest tipus de dones tornin un altre cop a ser protagonistes: com a portaveus o com a subjectes polítics en les lluites socials. I això és un aspecte que m’agrada.
I t’agradà anar a l’Ajuntament i participar de la vida institucional? Com deia en Quim Arrufat, trobar-te ‘cara a cara amb la burgesia catalana’?
Bé... la burgesia està present a molts aspectes de la nostra vida, socials, econòmiques, d’aquí i d’allà, com la Troika, per exemple. Però clar... l’altra cosa és viure amb ells. Jo continuaré pensant que és un altra faceta de la lluita.
No et fa por?
No. Fer activitats a les institucions no vol dir estar tot el dia amb ells sinó portar la veu del carrer allà dins. Jo em veig capaç de fer-ho durant una legislatura.
Quin és l’objectiu que us marqueu a Capgirem Barcelona, 2 regidors seria un èxit?
No! Un èxit serien 16 regidors.
Per tant, 2 seria un fracàs...
Tampoc, tampoc!
I quin és l’objectiu real?
Entrar amb força.
Però partint de 0... 1 ja seria entrar amb força...
La xifra no és important sinó entrar. Mira el Parlament de Catalunya: com es podria valorar el número de parlamentaris de la CUP? Com a molt petit, residual. I en canvi, la feina que han fet!
I molt ben valorada, per cert...
Sí, ho han fet molt bé i han marcat una diferència importantíssima respecte quan no hi eren. Siguem els que siguem farem això mateix. Llums i taquígrafs per aconseguir una opacitat zero. Acabar amb aquestes polítiques de continuïtat.
Quin és el rival de la CUP?
Home... la paraula rival és una paraula molt personalista...
Electoralment... és clar!
Doncs tots aquells que ofereixin una política continuista al pseudo model ‘Marca Barcelona’ que va començar al 1978.
Aquí entraria Barcelona en Comú?
Depèn de la política que vulgui fer. Ara mateix, però, tenim indicis que així és ja que entrarà a l’Ajuntament amb un partit que no ha fet una reflexió ni autocrítica sobre totes les polítiques continuistes que ha fet a l’Ajuntament amb ells.
ICV?
Exactament.
Quines són les diferències entre BEC i la CUP? Perquè hi va haver moments que tot apuntava que hi hauria una gran coalició on la CUP hi estaria a dins... Teresa Forcades ho desitjava...
La primera trobada municipalista va ser al mes de març del 2014 on es va plantejar entre diferents moviments quin model de ciutat volem. Barcelona no es pot separar del territori ni en clau aïllada. Ja com a capital del país i també com per coses que afecten al seu voltant, com la gran quantitat de residus que genera. En aquest moment anàvem força junts però... què va passar? Van aparèixer divergències bastant importants...
Quines?
Dues grans diferències: la primera ha estat la continuïtat de la marca Barcelona amb la presència d’ICV, per a nosaltres això era una trava. La segona era la independència. Nosaltres parlem desacomplexadament en clau independentista i més ara que aquestes municipals han de ser el punt de partida per a unes eleccions que ens portaran al procés constituent. Hem d’arribar forts al setembre i aquesta indefinició de BEC (tant de Guanyem com d’ICV) ens feien impossible el pacte.
Aquella persona fortament d’esquerres que no acabava de ser independentista i que el seu vot anava a la CUP, ara pot derivar-se a BEC?
Crec que s’ha de fer una reflexió en tot això i hi veuràs una contradicció: tota aquella persona que té recança sobre la independència de Catalunya està a favor de la independència del poble sahrauí i de molts altres pobles. No hem de tenir por i, a més, la sobirania no ha de ser únicament d’Estat. Ha de ser tot un conjunt. De fet, és bastant incomprensible voler una sobirania que et permeti construir un futur millor i no ser d’esquerres. L’esquerra no ha de tenir por en dir que és independentista, sobretot d’un Estat repressiu, antidemocràtic, que ens impedeix un desenvolupament social i cultural... hem de ser sobirans independitzar-nos d’aquest Estat.
Per tant... dedueixo que la CUP entendrà que serà molt important per al procés, i ser fort de cara el 27S, que Barcelona tingui un govern sobiranista...
Depèn... com a persona crec que una societat madura avança i progressa, sobretot, a nivell dels municipis. Per tant, és clau que a Barcelona i arreu dels països Catalans comenci un treball de base des dels municipis sobre el procés constituent, parlant de sobirania i de quin model de país volem per arribar al 27S tenint molt clar què volem fer. Hem de saber quins enemics tenim ja que no només hi ha l’Estat espanyol. També ho és el capitalisme que, a Catalunya, té cares com La Caixa o Abertis: qui els representa i qui els ajuda. A partir d’aquí, ser conseqüents.
Veus per on vaig... si la CUP + ERC + CiU suma...
Tu també veus per on vaig jo! No podem tenir al nostre país una plataforma que lluita per ‘No pagar’ les autopistes i tenir a Salvador Alemany d’assessor del president Mas. Aquest senyor és el president d’Abertis, cara visible de qui ens roba cobrant-nos per unes autopistes amortitzades des de fa molts anys.
Però què farà la CUP si esdevé clau per formar un govern sobiranista?
Lluitarem tant a l’Ajuntament com al carrer perquè sigui indissoluble l’eix sobiranista de l’eix social. No serem la crossa de cap formació perquè governi renunciant a qualsevol dels dos eixos.
Per tant... podria la CUP abstenir-se i que hi hagués un govern de la Colau amb els Socialistes?
Tot això, quan entrem a l’Ajuntament, ho consultarem a les assemblees.
Com a persona, a tu què t’agradaria?
Nosaltres no pactarem mai res perquè Trias sigui alcalde.
Encara que sigui entregar el govern de la capital als unionistes?
La resposta no pot ser un titular mediàtic. Segons les configuracions que hi hagi finalment veurem. Nosaltres tenim molt clar qui som i què fem. No farem alcalde a Trias perquè tenim un programa rupturista.
Sé que cada municipi és un món però a Granollers CiU, ERC i CUP fan campanya conjunta per desbancar un govern unionista del PSC. No és una idea que engresca? Que hi hagi un govern sobiranista a Barcelona i pugui firmar la declaració de l’AMI...
No conec al detall com ha anat a Granollers però... si ens posem a comprar! CiU ha pactat amb Plataforma per Catalunya en alguns municipis. Està bé recordar-ho. Hi ha hagut aliances de la dreta que ens han costat molt car.
Pot ser que hi hagi una visió a la ciutadania de Barcelona que la CUP és igual a Can Vies i a tot allò que representa BEC és igual als Barris de Sant Andreu, Trinitat Vella, El Carmel... no sé si m’explico...
Perfectament. Jo amb 57 anys vaig anar a les manifestacions de Can Vies i hi tornaria anar.
Sí?
Sí, és un centre autogestionat i de creació de cultura popular i municipal. Defensem que cada barri i les seves classes populars han de tenir-ne un.
Es deia que allà era un lloc de venda de diferents substàncies estupefaents...
Doncs ni idea... però a Sant Gervasi també se’n ven, eh! Però clar... allà no estan criminalitzats! A Sants o Trinitat Vella sí. Jo, quan he anat a Can Vies hi he fet cerveseta i poc més...
I vas estar corrent davant els Mossos?
Sí, sí, i sense haver-me fumat ni begut res! (riem). És això el que nosaltres demanem: que al jovent tingui espais cedits o ocupats.
A la CUP esteu a favor de l’ocupació...!
Sí, clar! Què hem de fer? Si hi ha necessitat d’espais i no se’n cedeixen, doncs és clar! Pisos buits? Evidentment. I espais comuns també. Obligar als jovent que estiguin al carrer en el seu temps lúdic no pot ser, molts d’ells no poden prendre una cervesa en un bar. Per tant, centres a cada barri, de creació popular, de creixement social, de interrelació de totes les generacions del barri, educació del lleure (com els caus)...
Veig que no tens cap por a mostrar aquest llenguatge ‘radical’... l’altre dia vas estar també fora del debat de BTV que es va acabar boicotejant...
Nosaltres no vam boicotejar res. Vam fer una trobada prèvia on vam parlar amb gent de Trinitat Vella que tenien tres desnonaments. Després vam marxar a fer el contra-debat via Twitter.
Els cables no els vau tallar...
No, no. Sembla ser que van ser uns companys de la CNT. Però és que la gent està molt enfadada amb els temps que corren. Jo he anat a ‘escraches’ de sanitat o del mateix Trias.
Has fet escarni a l’Alcalde Trias?
Sí. A la inauguració del Paral·lel. Entenent un ‘escrache’ com una manifestació de protesta.
A la porta de casa seva?
No, al bar on estava esmorzant. Però és que només faltaria que els ciutadans d’aquesta ciutat no poguéssim protestar i dir la nostra! O què? Quedar-nos callats veient com esmorzaven tan tranquils quan s’havien gastat una milionada en el pla d’urbanisme del Paral·lel? Un pla que s’ha fet en contra de la gent: els carrers del voltant necessiten unes millores urbanístiques més importants. Són accions de cara a la galeria, poder cobrar de les terrasses, amb fanals molt cars tots amb càmeres de vigilància. Un escàndol. És una burla. Com no pots anar a dir-li que no t’agrada?
He agafat uns punts del programa CUP Capgirem des de la web que, per cert, t’haig de dir que està molt ben explicat.
Està molt ben feta sí, ho hem estrenat fa uns dies.
Et llegeixo alguns dels punts del programa de la CUP a Barcelona i me’ls comentes...
Som-hi!
Un primer que m’ha cridat l’atenció, hi diu: ‘Rebaixa immediata d’un 25 % de la T-10 i gratuïtat per als anomenats «títols socials» (joves, atur, pensionistes, etcètera)’. Es pot fer? Hem de pujar impostos?
Si mires STOP Pujades, que fa temps que treballen en aquest tema, sabem que és molt fàcil: hi ha 605 directius treballant a les oficines de TMB.
605 persones assegudes a un butaca?
Sí, cobrant uns sous molt alts. D’aquí ja es pot fer una gran tasca. També TMB no és empresa pública.
Bé... subcontractada per l’Ajuntament...
No, diguem les coses pel seu nom: són tres empreses privades camuflades en un discurs d’empresa municipal. La veritat és que no hi ha auditories d’aquestes empreses, no sabem on van a parar els diners, ni quins pressupostos tenen, com es gestionen... Nosaltres diem que hem de remunicipalitzar tot allò que és bàsic per a la ciutat i que actualment gestionen empreses privades. S’ha de fer una auditoria i saber quants diners s’estan perdent. Encara podríem fer més rebaixes i tot...
Punt 2: He vist que dieu que s’ha de fer una ‘Coeducació que fomenti els valors feministes (...)’. Això vol dir que el plural ha de ser ‘totes’?
Estem parlant d’una manera d’expressar-se: ‘home!’, ‘que puta que ets’, per exemple... són petites coses del llenguatge que canviant-les ens aproximaran a altres realitats molt més agradables i enriquidores. A banda d’existir una educació sexual, també hi ha d’haver educació sobre l’afectivitat i com viure la sexualitat tal com sigui. De poder viure amb llibertat la sexualitat i el coneixement del propi cos per gaudir-ne sense por a cap tabú. Això és una societat antipatriarcal.
A veure aquest: ‘Per una ciutat a favor de les treballadores sexuals i que no les criminalitzi ni persegueixi’. Legalitzar la prostitució, per tant?
Sí. I no només legalitzar-la sinó que tinguin els seus propis drets. És gent que s’ha de guanyar la vida i cada un escull en què treballa. Hi ha gent que ha escollit treballar en el sexe.
Però hi ha molta gent que s’hi veu forçada...
Això és el que diu l’Ordenança de Civisme: que totes es veuen forçades, que s’han de reinsertar a la societat, la tracta de persones... ho barreja tot i les criminalitza.
O les victimitza...
No. Les criminalitza. No parla de la prostitució d’elit, per exemple.
La de 1.500 euros la nit?
Exacte. Quan es refereixen a la prostitució parlen de Ciutat Vella, Raval, carrer... màfies... No, no! Estem parlant d’un conjunt molt més complex i ampli.
I que paguin impostos com a Holanda.
Que tinguin deures però sobretot drets, eh! Com qualsevol treballador. Prou que ja ens han retallat els drets als treballadors...
Atenció a aquesta: ‘Decreixement del turisme massificat i limitació de visites a espais saturats’.
Aquesta és tan fàcil que potser se li acudirà al Trias i tot. Primer de tot, prou massificació.
Com es fa?
Regulant el trànsit dels ramats amb horaris. Hi ha gent que surt de casa seva, persones grans, amb carros de la compra, amb gos... i no poden ni caminar. Els grups de turistes a la Sagrada Família s’aturen al mig del carrer, i en són molts.
Però és una de les meravelles del món. És normal que vingui gent... vivim a una ciutat esplèndida i és normal que vinguin de fora... n’hauríem d’estar contents.
Parlem del turisme, doncs. Què ens porta el turisme a Barcelona?
Molts diners!
El turisme implica molts guanys per les empreses que porten el sector del turisme que, en la seva majoria, són de fora del país. Moltes d'aquestes tenen una política de precarietat cap els seus treballadors amb duplicitat de jornades o pagant en negre... Què implica també? Els grans creuers que venen són gent que genera una enorme quantitat de residus que acaba gestionant la ciutat. I ningú en parla d’això. Contaminació ambiental d’un turisme que arriba al matí i marxa a la nit. I una contaminació acústica que generen els pisos turístics. I tot això és el que conforma el nostre dia a dia.
Mantenir el bé però gestionar-lo diferent?
Sí. Diversificar l’economia i fer decréixer amb urgència el boom del turisme que ens acabarà esclatant i deixant-nos una ciutat arrasada com va passar ambla construcció i especulació urbanística.
Següent punt: ‘Apropar la presa de decisions tot constituint els Consells de Barri com a òrgans de govern polític descentralitzat’. Això vol dir que tothom parla, tothom diu i al final costa molt arribar a fer res... no?
No. Vivim en una societat capitalista on hi ha dues màximes: per una banda guanyar diners i per l’altra crear les condicions per poder-los guanyar. El sistema ens fa ser consumistes, individualistes i egoistes. Hem de crear assemblees, consells de barri o comunals perquè els regidors de l’Ajuntament puguin oferir tota una informació que els ciutadans no han vist mai. Això ajudarà a tenir una deliberació estimulant i formativa des de la ciutadania per després poder decidir. Això ha de ser un contrapoder des de baix al que fins ara ha governat Barcelona.
Ui aquest! ‘Adherir Barcelona a la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions contra Israel fins que cessi l’ocupació i el genocidi contra el poble Palestí’. Sovint s’ha dit que necessitarem Israel per a la Independència.
Israel està perpetrant una matança sistemàtica contra la població de Gaza. També contra la seva pròpia població, com ho pateixen els dissidents. Això no m’ho discutirà ningú. A més, tenim alguns exemples de la política econòmica d’Israel, com la de Iberpotash a Sallent. Empresa denunciada per la gran contaminació. Actualment, aquesta empresa ha firmat amb l’Ajuntament una cessió el Port de Barcelona perquè pugui fer-ne ús preferent. Quin país volem? Amiguismes i cedir espais a empreses que contaminen la nostra aigua que bevem cada dia? Que ja està denunciada? Que ens costa molts diners i costos ambientals? Que a altres països ha firmat convenis per no contaminar i aquí se'ns riu a la cara? Quins agermanaments volem? Com volem deixar el nostre país a les generacions futures?
Per acabar... tens un fill a Veneçuela, oi?
Sí.
Treballa pel Govern de Maduro?
(Pensa una bona estona). A la candidatura de Cup Capgirem m’hi he presentat jo, Maria José Lecha, i no la meva família. Els meus fills no m’han donat permís per parlar d’ells excepte si algun dia ells també són candidats.
(riem) Entesos. Ja que parlem de Veneçuela... és un referent?
Mira! Només en l’àmbit de sanitat, d’on jo vinc, ja és un referent: sortien d’un sistema totalment privatitzat i en pocs anys van aconseguir que cada barri tingués el seu ambulatori públic. Sinó que Veneçuela és un efecte invers al que tenim aquí ja que s’estan expandint els drets socials, el sector públic creix i l’educació està a l’abast de tothom.
Última: què li diries a un votant d’esquerres indecís perquè voti la CUP?
Que amb la CUP votarà una aventura apassionant: transformar el camí des del carrer cap a l’Ajuntament. Totes aquelles decisions que es prenguin a l’empoderament dels homes i dones de Barcelona i portar-los a l’Ajuntament, això no s’ha fet mai! Qualsevol aventura nova i que faci co-responasble totes les classes de Barcelona, per força, ha de ser apassionant.
Imprimir
Enviar
Aragón
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat