Lluís Salvadó Secretari general adjunt i cap de campanya de les municipals d'ERC

Esquerra aspira a doblar vots i a superar els 2.000 regidors

Gerard Sesé @gerardsese .- Lluís Salvadó arriba a la seu nacional d’Esquerra amb una maleta. Marxarà cap a les Terres de l’Ebre, d’on ell és, a ajudar el partit al sud de Catalunya. Actualment és el secretari general adjunt  i cap de campanya de les municipals dels republicans. Abans d’iniciar l’entrevista parla pel mòbil. Segueix preparant i gestionant actes de la campanya. Són dies de no parar. Enginyer industrial i home de partit, ja que hi milita des del  1991, ens atén al seu despatx i parlem de com afronten les autonòmiques els republicans, com està el procés i què passarà després del 24M.

48  

( 13 vots )

 carregant

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

ERC, lluís Salvadó, municipals

Com veus el procés?

Després d’uns quants anys d’una tensió molt forta i una hipermobilització, sobretot al 9N, hem entrat en una fase de transició, que té lògica, després d’aquest gran esforç que hem fet tots plegats. Esperem que, passat el 24M (unes eleccions importants però que entren molts elements diferents al procés, sobretot d’àmbit local) tornarem a posar les màquines en marxa perquè el dia 11 de Setembre sigui un gran èxit i, així, el 27S tinguem una gran victòria. Per tant, ara podríem dir que estem acumulant forces.

Així que el suflé no ha baixat...

Les enquestes ens diuen que els suports del sí són els mateixos que fa sis mesos. El que ha passat és que el NO ha tingut capacitat d’organitzar-se i s’ha mobilitzat. Fa uns mesos el NO tenia una traducció política molt prima, amb els partits clàssics de l’unionisme desgastats amb lideratges caducs i que generaven poca trempera, i ara han stat capaços de crear nous lideratges i engrescar el seu electorat.

PODEMOS i Ciutadans?

Exactament, PODEMOS substitueix al PSOE i Ciutadans al PP. Això sí, com hem vist, que en política tot canvia molt ràpid i, de la mateixa manera que hem comprovat que aquests formacions han aparegut amb molta força, també hem vist que la seva maduració com a partits són molt ràpides. És a dir, poden pujar de pressa però poden baixar a la mateixa velocitat. Veurem què passarà el 27S...

Es constata, doncs, que ha estat un error que les eleccions no s’hagin fet al març ja que el NO ha tingut temps per mobilitzar-se i fer-se fort?

No pas. Si les eleccions s’haguessin fet al març ens hagués agafat en el pitjor moment de la història.

I això?

En el mes de març PODEMOS se situava al clímax en la seva intenció de vot. Ara ha anat baixant. Paral·lelament, ens trobem, segurament, en millor moment de Ciutadans. Esperem que pateixi la mateixa davallada.

I el moment òptim de l’independtisme?

Aquest  va ser a l’octubre del 2014. A partir del mes de febrer l’unionisme s’articula políticament. Aquell miratge que Espanya podia canviar a través de PODEMOS és el motiu principal d’aquesta davallada puig que molt ràpidament els catalans van veure la realitat que és tot pura fantasia: Espanya no canviarà; és un projecte polític tancat i acabat sense cap intenció de canviar ni molt menys de modificar la Constitució. És clar que Catalunya no hi té cabuda. Discursos de regeneració democràtica a Espanya duren el que duren ja que s’acaba visualitzant que és més del mateix. Estem davant de la versió 2.0 del PP i del PSOE però en cap cas són versions millorades per Catalunya.

Per això el Bosch ‘amb picardia’ ha dit que donarà suport a la Colau si abans de les eleccions diu que és independentista. Per demostrar que no ho són?
Esquerra té molt clar que a Barcelona, molt especialment, i als espais estratègics com són les grans ciutats també, els nostres pactes municipals tindran una premissa molt clara: la coalició o suport han de condicionar sí o sí que l’ajuntament ha d’estar compromès amb el procés independentista. Ep, i no amb el dret a decidir...

Això ja està superat!

És un eufemisme. Estar a favor del dret a decidir és un No camuflat.

Del Sí / No?

És un No. Dret a decidir vol dir que s’ha de modificar la Constitució espanyola, i per poder fer això es requereixen més de 2/3 del Congrés per ser aprovada...  i després ha de passar pel Senat i s’han de convocar unes altres eleccions per ratificar-ho tot. Vaja, és impossible. Per tant, és un no clar.

En Trias ho usa... no diu independència sinó que només parla de dret a decidir...

Quan ho usen els partits catalans ens referim a que els catalans puguin decidir directament. Quan ho usen els unionistes vol dir decidir des del Congrés de Diputats espanyol, és tan com dir que ens deixin acabar votant. Són dos drets a decidir diferents: el d’Espanya i el de Catalunya. Quan parlem des d’aquí volem dir que els catalans sobiranament decidim el nostre futur. Quan ho fa el senyor Pablo Iglesias es tracta de decidir si es vol canviar la constitució espanyola i deixar-nos votar.

Per tant, en Trias, vist des d’Esquerra, és independentista i no hi hauria problemes a pactar amb ell...

Amb en Trias... no tenim més remei que, els que som independentistes de tota la vida, confiar-hi. Confiar en persones que no ho són tant però que han arribat a la conclusió que no hi ha més camí que la independència per a tirar endavant. El que diu Alfred Bosch és clar: el futur govern de l’Ajuntament de Barcelona ha d’estar compromès amb el procés independentista. Si ens ho diu en Trias, endavant. Si ens ho diu la Colau, estem oberts a parlar amb BEC...

El Collboni diu que ERC i CiU ho tenen tot pactat...

És estrany que ell tingui més informació que aquí a Esquerra sobre això...

(riem) Ara mateix ERC té uns 1.400 regidors...

En són 1.385, concretament...

D’aquests 1.385, quin seria l’objectiu? Quin és el sostre?

Doblar el número de vots i superar els 2.000 regidors.

600 i escaig regidors més?

Sí. Internament estic per superar els 2.200 però els objectius oficials és superar els 2.000,que representarà un creixement espectacular.

És tenir molt poder al territori!

És tenir l’oportunitat de generar alternatives de governs a les ciutats mitjanes i menudes, de tenir molts alcaldes d’Esquerra que treballaran per recuperar tot el que aquesta crisi s’ha endut per davant, sobretot en desigualtats socials i en el desballestament de l’Estat del benestar... De tenir més regidors que treballaran per estar més a prop de totes aquestes persones més vulnerables i que pateixen la crisi i, òbviament, a tenir més gent en primera línia de foc pel procés independentista i al costat del President de la Generalitat de Catalunya perquè el 27S sigui menys complicada la victòria.

Les últimes eleccions que hem tingut han estat les europees, on Esquerra va guanyar en vots en moltes ciutats de Catalunya. Suposo que per això les expectacions són tan altes... Si no s’hi arribés a l’objectiu marcat, hi hauria sensació de fracàs? Podria tenir-hi influència la gestió del 9N?

El 9N va ser una arma de doble fil. Al mateix moment que ens va permetre fer una gimnàstica sobiranista també va generar una certa frustració a tots aquells que portem dècades esperant que arribi la independència ja que no va acabar sent allò que esperàvem. Havia de servir per obrir les portes a la independència i les circumstancies no van ser aquestes. Des d’Esquerra vam mostrar el descontent inicial: som els que hi posem més entusiasme i pressa, els que volem deixar de ser independentistes d’una punyetera vegada...

Llavors...?

Les municipals són unes eleccions diferents, el que anem a votar a un poble de 1.000 habitants és l’alcalde, igual que a una ciutat de 10.000 habitants o a la mateixa capital. Això respon a mecanismes electorals molt diferents que a unes eleccions catalanes al Parlament de Catalunya. L’expectativa d’Esquerra és fer un salt importantíssim en representació. Tenim 715 candidatures i ocuparem la segona plaça de la política municipal del país. Un fet que serà un èxit històric i sense precedents per a Esquerra.

Però ERC no guanyarà les eleccions...

Òbviament, no. Aproximadament CiU té 3.800 regidors i nosaltres 1.400. És un diferencial de molt més del doble. El que farem és una cosa molt positiva per al país que és concentrar el vot de l’esquerra de tota la zona que no és àrea metropolitana i aglutinarem el vot de l’esquerra del voltant de les grans ciutats que tradicionalment havia estat socialista. Passaran a un partit independentista i en ciutats de l’àrea metropolitana on no tenim regidors passarem a tenir-ne de 4 a 6... tot això és estratègic per al país ja que l’alternativa d’esquerres a partir del 24 de maig serà independentista. Tindrem molta més força a les grans ciutats, molts més regidors i molt més potencial de comunicar per fer arribar el nostre missatge a la ciutadania. Arribarem al 27S molt millor que ara. Els independentistes sortirem molt reforçats el 24 de maig.

Si a Barcelona no s’arriba als 21 regidors sobiranistes o a les grans ciutats el sobiranisme no guanya... es pot tornar a plantejar, de cara el 27S, una llista unitària?

Avui el país té un posicionament ideològic molt repartit. El traspàs de vots entre l’unionisme i l l’independentisme és molt complex. Ara estem en un moment on portem un any d’estabilitat entre els dos blocs del SÍ i del NO. La conclusió d’Esquerra i d’aquells que ens hem dedicat a estudiar les formules electorals per a permetre ampliar l’espai sobiranista és que s’arriba a captar mes vot indecís o que no és estricament sobiranista fent una oferta de candidatura d’esquerres que no només planteja canviar una bandera per una altra sinó oferir altres alternatives socials. Hi ha gent que té una identitat dual i que se li ha de donar molts més arguments: un país diferent, regeneració democràtica, compromís social... una transformació que només la poden aconseguir a través de la república catalana. Espanya seguirà sent l’estat que és. Hi ha gent que ha vist una trempera de canvi en PODEMOS i que s’està convencent que el canvi real és la independència i un nou Estat. Això s’aconsegueix amb llistes separades.

Un altre debat superat, doncs?

La llista unitària genera molta il·lusió als convençuts. Al nucli dur de l’independentisme. Però el nostre vot continua valent un sol vot i necessitem sumar-ne molts més. Això passa per donar més arguments a aquells que dubten. Per poder-los engrescar cap al nostre projecte. És fàcil d’entendre.

Sovint es compara el cas català amb el cas escocès. Allà un sol partit ha arrasat a les últimes eleccions...

Això que ha arrasat és relatiu. Tenen un sistema electoral pervers ja que el 50+1 s’ho enduu tot. Però el que ha passat a Escòcia ens pot passar aquí: hi ha un referèndum que el perdem i el perdem perquè a última hora vénen de Londres amb una súper oferta de majors competències. Després, com era previsible, això s’ha incomplert i ha generat un cabreig de tota aquella gent que va acabar apostant pel NO. El fet que un gran gruix de gent s’ha sentit enganyada i traïda ha provocat l’alça del SNP.

Nosaltres ja coneixem a Espanya... si ens vénen a fer una súper oferta ja no picarem...

Sí, des del 1900 que no ens paren de fer ofertes que no s’han acomplert. Cada vegada que Madrid ha incomplert un compromís això ha generat independentistes. La darrera onada d’independentistes ve del fracàs de l’Estatut quan Zapatero es compromet a donar-ne  un a Catalunya amb moltes competències. Finalment acaba sent destrossat i genera més independentistes. El cas escocès l’hem viscut moltes vegades. Abans del 2010 no superàvem el 20% d’independentistes. Ara som majoria.

En l’estratègia d’Esquerra per aquestes eleccions s’està buscant més l’espai del centre, oi? D’una banda la CUP se situa més l’esquerra i per l’altre s’intenta agafar vots del PSC. Un exemple podria ser  l’últim vídeo del Bosch imitant al Trias i a la Colau... ell es posiciona clarament al mig.

L’estratègia d’ERC és ser útil per a la independència. Ara mateix hem de convèncer a tota aquella gent indecisa per tenir força i créixer. Estem intentant trobar un espai del centre esquerra del nostre país, que es majoritari i que tradicionalment tenia vocació federalista i no era clarament independentista. Al mateix temps, hem de ser capaços de partir d’un discurs solvent, sòlid i amb vocació de govern per poder convèncer i ampliar el perímetre del independentisme. Aquesta és la nostra funció i seria excel·lent que CiU fes el mateix al centre dreta sobre aquella gent que té dubtes sobre la independència. Al final, l’objectiu de tots és ser més. Nosaltres hem de ser referent del centre esquerra.

A nivell d’estratègia... des d’aquí a Càlàbria s’han donat ordres de prohibir algun pacte?

Som un partit d’essència assembleària i cada candidatura té un ampli marge per prendre les seves pròpies decisions. El que fem des de la direcció nacional del partit és obeir els nostres caps, que són els militants. Com sempre hem fet a ERC, cada municipi prendrà la seva decisió que segur que és la millor per al país i per al seu municipi, i amb total llibertat.

No s’ha donat prioritat a pactar amb CiU?

Cap partit ha donat cap prioritat a pactar amb ningú.

CiU amb esquerra tampoc?

No em consta, a dia d’avui. No començarem a parlar de pactes fins el 25 de maig. Ara la feina és una altra: convèncer el màxim número de gent que voti partits independentistes.

En alguna població hi ha hagut pactes entre Esquerra i el PP, pot tornar a passar?

En els pobles menuts sovint les dinàmiques personals tenen un pes molt important. En pobles de 500 habitants et trobes amb persones que tenen relacions molt dures uns amb els altres i finalment s’acaben fent pactes molt en lògica d’entesa personal. Són casos excepcionals. Per sort, les possibilitats que torni a passar són mínimes ja que el PP té molt poques candidatures i esperem que no governi a cap municipi del nostre país.

Tornem al país, com està la relació Mas-Junqueras, deteriorada després del 9N? Treballen, es veuen sovint?

En principi, la relació va tenir un punt de desencant a l’entorn del 9N però, posteriorment, els dos són prou concents que, tot i les divergències que hi puguin haver, l’èxit del procés passa perquè ells siguin capaços de generar grans consensos,  acords i pactar quin ha de ser el full de ruta i els passos a seguir. M’agrada recordar una cosa que crec que tots plegats no hem valorat prou: ja tenim un full de ruta pactat. Sembla que donem més rellevància que el 9N les coses no van anar prou bé. En canvi no valorem que, poc després, els cinc motors del procés (AMI, ANC, Òmnium, ERC i CiU) hem pactat un full de ruta. També hem decidit què farem el 27S i què farem el 28S i què farem durant els pròxims mesos. Això és fonamental i hem d’estar-hi tots molt confiats. El procés està molt ben encarrilat. Hem d’aconseguir, a més,  que aquells que no s’hi han sumat, tot i els reiterats intents, acabin venint amb nosaltres i, per fi, deixin de banda les seves posicions tàctiques, sobretot la CUP.

Unió també?

Tres quarts del mateix, així com els moviments d’esquerres propers al PSC, la gent de Reagrupament i, fins i tot, ICV. Però són imprescindibles per al procés tant Unió com la CUP.

El full de ruta deia que teníem marge per anar construint les estructures d’Estat. Com està aquest procés? Ho tindrem a punt per a després del 27S?

Des d’Esquerra tenim la sensació que no s’està fent prou. De fet, és un dels punts que està generant, a dia d’ avui, més distància entre Esquerra i Convergència.

No havia d’entrar Esquerra al govern per blindar-les?

Esquerra va demanar-ho i CiU va dir que no. Des del govern se’ns va demanar a aportar assessors i nosaltres els vam oferir però encara ningú no els ha convocat a cap reunió. Hi ha una falta de dinàmica en la creació de les estructures d’Estat. Continuem tenint una sensació que fins el 27S aquí només fem paper i estudis. No hem assumit competències com ara l’executiva en la recaptació d’impostos o la recaptació dels tributs al territori. Hi ha 53 oficines que són de l’Estat però les competències són nostres i encara ho continuen fent funcionaris de l’Estat com els registres de la propietat.

Però justament en Mas va dir que un dels motius de fer les eleccions del 27S era per tenir temps de fer les estructures d’Estat... ens ha enredat?

Aquests mesos ens ha permès no ha estat avançar en estructures d’Estat però sí ens ha permès, i hem de veure les coses positives, a pactar un full de ruta. Afrontar les eleccions sense un full de ruta clar hagués perjudicat el procés. Al nostre parer és que des de fa tres anys el 50% del govern hauria d’haver estat treballant en les estructures d’Estat.

I ERC no pot pressionar més perquè es facin?

Ja hem arribat a l’os. De fet, és un dels elements que ha generat més distorsions i hem vist que si seguíem apretant era contraproduent. La ciutadania vol que estiguem treballant en positiu i ens va semblar que collar el govern en aquests sentit era contraproduent per al procés. El que toca és ser conscients que els cinc motors del procés hem d’anar units i assumir les contradiccions de cada un de nosaltres. Ara toca: 25M, 11S i 27S.

I què passarà si ens prohibeixen fer la Diada?

Doncs potser no la fem però llavors el 27S fem uns resultats encara més espectaculars. 

Acostumo acabar amb aquesta pregunta: què li diries aquell català que ha perdut la trempera, que desconfia en la viabilitat del procés, que està desencantat i fins i tot una mica trist?

Que estem a dues passes de la independència. La primera és el 24M: avui hi ha 650 alcaldes compromesos amb la independència. Si després de les municipals n’hi ha 649, les portades de Madrid seran"el procés s’enfonsa". Així que n’hem de tenir més de CiU, d’ERC o de la CUP, de qui sigui, però que siguin independentistes. El segon pas serà el 27S: si algú vol la independència ha d’estar deixant-se la pell perquè aquests dos passos que ens queden vagin el millor possible. No s’hi val a fallar, ningú! Ni en Mas ni en Junqueras, que han de ser capaços d’entendre’s i anar-hi junts assumint les divergències entre ells i els independentistes de base, que han de ser conscients que no podem dubtar ni mostrar flaqueses. Ens hem de trencar la cara per arribar a la independència i ara és el moment històric que portem esperant 300 anys. Hem d’aplicar tots els esforços possibles per aconseguir els nostres objectius. I els aconseguirem.
 

48 comentaris

Imprimir Enviar