Joan Olivé i Jaume Vall Impulsors d’una nova caixa d’estalvis a Catalunya

“Tal com està tot, Espanya no permetrà que aconseguim la llicència bancària”

Guifré Jordan (@enGuifre). La indignació per la desaparició de tot el sistema de caixes d’estalvi catalanes ha portat a l’empresari Joan Olivé i l’extreballador de Caixa Sabadell –que primer es va integrar a Unnim i després al BBVA- Jaume Vall a intentar engegar una nova entitat de crèdit que s’escapi dels bancs. Olivé és el president del projecte i Vall n'és el vicepresident. Tot i això, la idea de ‘Caixa Catalana’ és a les beceroles i les dificultats són titàniques. Una de les més grosses, l’Estat espanyol. 

25  

( 4 vots )

 carregant

Els impulsors de Caixa Catalana, Joan Olivé (a l'esquerra) i Jaume Vall

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

caixa catalana, caixa destalvis, caixa pop, catalunya, la caixa, país valencià

Per què sorgeix el projecte?

Hi havia 10 caixes d’estalvis, 9 han desaparegut miserablement, i l’altre ja no té res a veure amb una caixa, és un banc. Hi ha hagut una concentració d’entitats sumada a la crisi.

La idea fruit de la indignació, doncs? 

Sí, però amb l’emprenyament no n’hi ha prou.

Voleu buscar alguna sinergia amb el procés independentista?

El tema independentista va pel seu camí, i aprofitem el corrent de fons però cadascú fa la seva.

Si han tancat nou caixes d’estalvi, engegar-ne una ara no és una quimera?

Per què s’han tancat? Per la mala gestió de les entitats. Aposta pel totxo, creixement de bojos i no tocar de peus a terra. A Catalunya, totes les caixes d’estalvi han sucumbit, però hi ha d’haver alternativa. Al País Valencià, Caixa Popular de València és el tipus d’entitat que busquem. Es va crear el 1978 però ha resistit perfectament per la simple raó que no hi havia polítics darrere. La Caixa Pollença i la Ontinyent també han sobreviscut.

La idea és engegar una caixa d’estalvis com les d’abans?

Ara ja no es pot fer una caixa d’estalvis a l’antiga, està descartat. Les opcions passen per fer una cooperativa de crèdit, com és Caixa d’Enginyers. Si és una cooperativa de crèdit, pot ser també una cooperativa de treball i una cooperativa de segon grau perquè altres cooperatives hi participin. I això és capital per les comarques. No hi ha cap alternativa raonable. A més, volem reivindicar el passat cooperativista a Catalunya, amb grans exemples com la Cooperativa Avícola de Reus. Hi ha una reminiscència del cooperativisme que s’ha perdut.

Teniu suports per engegar-la?

Aquí no hi ha ni polítics, ni entitats ni grans empreses darrere. Això comença amb una professora d’economia, un economista que té estones, uns quants antics empleats i gent més o menys ressentida de com han anat les coses. Ara mateix tenim l’assessorament de la professora Maria Àngels Cabassés o el professor Joan Ramon Sanchis.

I com ho fareu per atraure gent i mitjans de comunicació?
 
El dia 18 de juny fem un acte de presentació del projecte al col·legi d’economistes, on hi haurà en principi Elisenda Paluzie, el professor Sanchis i encara tenim pendent de confirmació d’altres.

I els diners?

Tenim una campanya de recaptació de fons en marxa. De moment necessitem 30.000 euros per fer un estudi de viabilitat i saber exactament com encara els propers passos. De moment hem treballat amb aportacions voluntàries 100%. No tenim local, fem servir la impressora de casa... Ara necessitem l’estudi i un advocat perquè ens assessori amb una multitud de coses. En el moment en què aixequem la persiana, a base d’una comissió per obrir el compte de 30, 40, 50 euros ens podríem fer amb força capital, però la normativa demana tenir tot el capital requerit abans, és a dir, 4,5 milions d’euros.

A banda dels diners, però, el gran problema és aconseguir una llicència bancària, oi?

Sí, la dóna el Banc Central Europeu, però primer demanen el govern de Madrid té una potestat. Pot opinar i ha de presentar documentació sobre la nova entitat. I, tal com està tot, Espanya no permetrà que aconseguim la llicència bancària.  

Quina és l’alternativa?

Podem mirar de posar-nos sota el paraigua d’una entitat similar d’un altre país que ja tingui la llicència bancària. Així, en principi no serà necessària una independència absoluta i un reconeixement de Frankfurt, sinó que podríem anar raonablement ràpid.

Quin és el vostre calendari a partir d’ara?

L’acte del 18 de juny i aconseguir els 30.000 euros per l’estudi de viabilitat que ens permeti traçar un full de ruta. Tot dependrà també de com vagin les coses el 27-S, perquè si en algun moment s’ha d’anar a buscar capital, haurem de tenir en compte com va el procés d’independència. En tot cas, fem una crida a la col·laboració d’ antics empleats que surten de les caixes no molt contents, que estan recremats de fusions... No ens imaginem ningú sortint content de cap d’aquestes caixes.

25 comentaris

Imprimir Enviar