Dimecres, 16.6.2010. 05:00 h

Martí Estruch delegat de la Generalitat a Alemanya

'Que Catalunya tingui unes relacions internacionals sòlides és una inversió que es recupera amb escreix'

---

Martí Estruch (Lovaina -Flandes-, 1968), llicenciat en Filologia Anglogermànica i en Periodisme, és des de l'abril del 2008 el delegat del Govern de la Generalitat a Alemanya. En aquesta entrevista amb directe!cat, reflexiona sobre la tasca desenvolupada per la seva delegació durant aquests dos anys, en què ha aconseguit una certa homologació en el si del cos consular berlinès, els reptes que té Catalunya a l'exterior i amb quins aliats compta. 'Cadascú té molt clar quins interessos defensa i no hi ha cap capítol dedicat a la solidaritat internacional. Cadascú aporta un tant per cent als fons de desenvolupament i, per la resta, els Estats sobirans defensen els seus interessos. Si aquests coincideixen amb els teus, t'agafen de la mà. I, si no, no', afirma.

Catalunya no té tradició diplomàtica pròpia. Com hi fa front quan accepta el càrrec de delegat?
En el moment de crear-se les delegacions, com que en aquest país no hi ha escola diplomàtica, el Vicepresident del Govern va buscar professionals en general independents que pel nostre currículum coneixíem el país on exerciríem la nostra tasca, parlàvem l'idioma, teníem una certa experiència en relacions internacionals..., però cap de nosaltres érem diplomàtics de carrera. Catalunya té diplomàtics, sí, però la majoria treballant en ambaixades espanyoles, també algun treballant per d'altres països, algun a la Unió Europea... És un dels reptes de futur, el de crear dins la Generalitat un cos de funcionaris especialitzat en relacions internacionals. Ara mateix, cada departament té les seves relacions exteriors; per tant, crec que a cada departament li pot ser útil tenir un, dos, tres funcionaris especialitzats en relacions internacionals.

Els diplomàtics catalans que formen part del cos diplomàtic espanyol, remen a favor o en contra dels interessos de Catalunya?
En primer lloc són professionals al servei de la institució per a la qual treballen, i en segon lloc són diplomàtics. És a dir, un ambaixador català treballant en una ambaixada espanyola, òbviament defensarà, i així ha de ser, els interessos d'Espanya i, també òbviament, obertament tampoc no anirà en contra dels interessos de Catalunya.

Fins que aquests no siguin coincidents.
Efectivament. La creació de les delegacions, a l'Estat espanyol li pot fer més o menys gràcia, però des del moment en què és una potestat que atorga l'Estatut, el que no pot fer és oposar-s'hi obertament. En la meva primera conversa amb l'actual ambaixador espanyol a Berlín -potser poc diplomàtica, tot s'ha de dir-, va quedar molt clar que mentre cadascú respectés les normes del joc, no hi hauria cap problema. I aquest és el cas: cadascú fa la seva feina i mantenim una relació diplomàticament cordial.

Us sentiu reconegut en el conjunt del cos consular de Berlín o sou percebuts com una figura al marge?
La recepció ha estat molt positiva. La construcció de la nostra xarxa, no només de contactes sinó també d'aliats i institucions amb què col·laborar, ha estat molt ràpida i positiva. Però en el cas concret de la diplomàcia, és un procés més lent. Hi ha ambaixadors que clarament veuen que juguem en una altra divisió -tot i que com que són diplomàtics, si els envies una carta felicitant-los per la seva diada nacional, tenen el detall de respondre't i és molt probable que et convidin a la seva propera festa nacional. Malgrat que t'adones que no et miren d'igual a igual, sí que et reconeixen com a ens subestatal. També hi tenen molt a veure les susceptibilitats, les simpaties o el caràcter dels ambaixadors, no tant de l'Estat que representen. Hi ha ambaixadors amb qui hi tinc una relació més que cordial i que t'obren les seves instal·lacions per poder-hi fer una exposició d'art català, per exemple, i d'altres que no. També s'ha de dir que, en el mateix univers diplomàtic, també hi ha distincions: no és el mateix ser França, Gran Bretanya o els EUA, que ser un altre país.

Algun d'aquests ambaixadors més potents veu Catalunya amb simpatia?
Tinc el costum de felicitar tots els països per la seva festa nacional amb una carta. L'ambaixada dels EUA, a banda d'agrair-ho, es va posar en contacte amb nosaltres perquè el responsable de la secció política em volia convidar per saber de primera mà què fèiem els catalans a Alemanya i perquè estava molt interessat en saber quin tipus de delegació érem, quin estatus jurídic i quines competències teníem... Segur que ells utilitzen aquesta informació per als seus informes internacionals, però per a nosaltres, tenir un contacte d'alt nivell dins l'ambaixada americana també ens va molt bé, perquè obre moltes portes.

« l'existència dels delegats permet actuar amb molta més rapidesa, teixir una xarxa de contactes i fer seguiment de projectes »

Alemanya és el segon soci comercial de Catalunya després de França. Una part de la seva feina és 'vendre' Catalunya entre els alemanys. Quin relat té Catalunya?
La funció de 'vendre' Catalunya entre l'empresariat fa molts anys que la fa el COPCA, que ara es diu ACC1Ó. El que fa la delegació és reforçar l'actuació d'ACC1Ó i apujar-ne el nivell polític. És a dir, el delegat es pot adreçar a un ministre, un president d'una Cambra de Comerç... A més, ACC1Ó sovint actua en funció de les demandes que li arriben de les empreses, però almenys fins ara ha estat poc proactiu. En canvi, la delegació sí que realitza aquesta tasca: estem atents a possibles mercats emergents, sectors estratègics... Fem de pont, posem en contacte els interlocutors alemanys amb homòlegs catalans que hi puguin estar interessats. Per exemple, a Alemanya fa molts anys que treballen en el sector de les energies renovables, sector que a Catalunya també té molta força. Hem elaborat un informe que explica quin és panorama hi ha, amb adreces i contactes, i ho hem posat a disposició de Medi Ambient perquè el faci arribar a l'empresariat català del ram. I hem tingut alguns casos d'èxit, per exemple el d'una empresa de plaques solars que va veure que hi havia una situació d'escassetat d'oferta a Alemanya i que ara ven els seus productes al mercat alemany.

La principal tasca dels delegats és de caire econòmic?
En aquests moments de crisi sí que ens hem dedicat molt a aquest aspecte, però la funció principal de les delegacions és la de situar Catalunya al mapa, amb veu pròpia, tenint una sèrie d'especialistes sobre el terreny, cosa que permet actuar amb molta més rapidesa, teixir una xarxa de contactes estable, poder fer el seguiment de projectes... No és l'inici de les relacions internacionals del país, però sí que l'existència de l'oficina oficial amb una senyera al carrer és mèrit d'aquest Govern. A tota l'activitat internacional del president Jordi Pujol, que va ser molta i molt positiva, l'única crítica que se li pot fer és que no va deixar estructures. En el moment en què ell es retira de l'escenari, deixa un bon record, però no pas cap estructura. I justament això es nota a Alemanya, on em passa molt sovint trobar-me polítics que em pregunten pel president Pujol.

« no ens fa cap favor anomenar 'ambaixades' a les delegacions; ho seran el dia que esdevinguem Estat »

Facilitaria encara més la seva tasca si les 'delegacions' s'anomenessin 'ambaixades'?
S'ha parlat molt de si les delegacions són ambaixades i crec que anomenar-les així no ens fa cap favor, perquè no ho són. Només ho seran el dia que Catalunya esdevingui un Estat. Ara bé, sí que és cert que en molts casos, les delegacions actuen de manera molt semblant a com ho fa una ambaixada.

La celebració de la Diada és una data clau per a teixir la xarxa de contactes de les delegacions?
La nostra funció és assegurar la presència institucional de Catalunya, en el meu cas a Alemanya. La celebració de la Diada Nacional és un dels casos. Les diferències entre la celebració de l'Onze de Setembre català a Berlín i el Catorze de Juliol francès a Berlín o el Quatre de Juliol nord-americà a Berlín, per exemple, són mínimes. Organitzem un acte institucional, sobri, elegant, en què convidem tots els ambaixadors i la classe política, i fem un acte que un espectador extern no diferenciaria del d'una ambaixada. És un acte de normalitat, tot i tenint en compte que qui convoca no és un Estat. D'altra banda, s'ha de dir que Catalunya aprofita el camí obert per nacions com Quebec o Flandes, que fa molts anys que són al món i que ens han ajudat en aquest procés d'obertura. Són aliats naturals.

Sant Jordi també serveix per a explicar el fet català als alemanys?
Sant Jordi és una oportunitat excel·lent per fer un acte més popular que no pas el de la Diada i arribar a un nombre molt més gran de gent. Aquest any vam fer actes actes a Hamburg, Stuttgart, als casals catalans, als lectorats de català... Sant Jordi té un gran potencial internacional del qual no sé si en som plenament conscients. Presenta uns valors a través d'una simbologia molt positiva i molt bonica. La gent que no coneix el costum català de Sant Jordi, quan el descobreix en queda meravellat i qui ha passat un Sant Jordi a Barcelona, de ben segur que no l'oblida.

Sant Jordi pot ser el Sant Patrici català?
Sí, tot i que no podem aspirar a convertir el carrer principal de totes les ciutats del món en una Rambla. La Unesco el va declarar el dia internacional de la Literatura; és a dir, que hi ha un reconeixement mundial d'aquest dia i Catalunya pot aportar una manera de celebrar-lo. Segurament no podem aspirar que tothom munti paradetes al carrer i que es regali roses, però sí que podem aspirar que les llibreries regalin una rosa a qui compri un llibre aquell dia i els expliquin que és una tradició catalana. A Berlín així ho hem fet i l'experiència ha estat molt positiva.

Afirma que Flandes i Quebec han ajudat les delegacions de la Generalitat. Però a Catalunya li interessa anar de la seva mà o bé anar de la mà de Dinamarca, Finlàndia, Àustria...?
Depèn de cada cas. Flandes i Quebec són nacions sense Estat que s'han trobat amb les mateixes dificultats que nosaltres. És en aquest sentit que col·laborem i que aprofitem l'experiència que acumulen des de fa anys. Però això no vol dir que Quebec i Flandes siguin ni els nostres aliats més interessants ni els nostres models de país a seguir. Diria que el que fem és copiar models diversos: pot ser que en l'àmbit de la recerca ens fixem en el que ha fet Finlàndia o Irlanda, per temes de disseny ens fixem en els holandesos...

« cada ambaixada té molt clar quins interessos defensa i no té cap capítol dedicat a la solidaritat internacional »

De la mateixa manera que el representant de Flandes i Quebec pot tenir una certa empatia amb vostè, també en té l'ambaixador irlandès, eslovè...?
Tornem a un tema d'afinitats personals, independentment de la mida del país. No per situar Catalunya per un tema demogràfic o de potencial econòmic al costat d'altres Estats similars vol dir que aquests Estats ens tinguin més simpatia. Cadascú té molt clar quins interessos defensa i no hi ha cap capítol dedicat a la solidaritat internacional. Cadascú aporta un tant per cent als fons de desenvolupament i, per la resta, els Estats sobirans defensen els seus interessos. Si aquests coincideixen amb els teus, t'agafen de la mà. I, si no, no.

Aquestes delegacions seran les que l'endemà de la independència hauran d'explicar a Washington, Londres i Berlín què ha passat a Catalunya?
Si aquest dia arriba, sospito que les consultes dels ambaixadors hauran arribat força temps abans, no només l'endemà. Les delegacions són un punt on les institucions alemanyes s'adrecen quan volen obtenir informació de Catalunya, no només política, sinó també per mil altres temes, des de qui vol saber a quines universitats hi pot estudiar una carrera a qui busca un contacte amb un mitjà de comunicació català, quins tràmits s'han de seguir per a comprar un habitatge... A més de serveis pseudoconsulars, també en fem d'informatius.

Si alguna d'aquestes consultes vol informació sobre com pot trobar socis comercials a les Illes o quin és l'estat urbanístic de la costa valenciana, els responeu?
ACC1Ó ha començat a col·laborar amb les Illes Balears; per tant, la primera demanda la redirigiríem cap aquí. Si la demanda fos de caire cultural, l'adreçaríem a l'Institut Ramon Llull. Però si se'ns adreça algú demanant algun altre aspecte de les Illes o del País Valencià, com a delegació no l'atenem, perquè no forma part de les nostres competències.

« si hi ets i ets conegut, és molt més probable que es pensi en el teu país com a lloc d'inversió »

Després de la creació de les delegacions i de la Viceconselleria d'Exteriors, el proper Govern ha de tenir un departament d'Exteriors?
El fet de crear una Viceconselleria ja va ser una aposta d'aquest Govern pels afers exteriors. Si el proper creu que les relacions internacionals de Catalunya han de ser una de les apostes de país, em semblaria una decisió encertada crear un departament. Però al final aquestes decisions acaben depenent d'equilibris molt diversos. Les universitats i els investigadors es van queixar quan el DURSI va deixar d'existir com a tal; això vol dir que aquest govern aposta menys per la recerca? No és una equivalència automàtica. Tot i això, si el proper Govern decideix tenir un departament d'Exteriors, em semblarà molt bé. L'aposta per tenir relacions internacionals sòlides i amb clar rang institucional és una inversió que es recupera amb escreix. Els costos, malgrat el que prediquen alguns, són molt menors que els beneficis directes i indirectes que en treu el país. Si hi ets i ets conegut, és molt més probable que qualsevol institució pugui arribar a pensar en el teu país com a lloc d'inversió, que qualsevol mitjà pugui consultar-te i informi sobre Catalunya amb precisió..., alhora que el país té una sèrie de gent al món que detecta oportunitats de negoci, d'inversió, d'aliances, de projectes de cooperació.