Gabriel Rufián Romero Cap de llista ERC a les eleccions espanyoles
"He treballat al Corte Inglés i a l'H&M per pagar-me la universitat"
Gerard sesé / @gerardsese .- Gabriel Rufián Romero és un jove de 33 anys nascut a Barcelona que encapçalarà la llista d’Esquerra Republicana les eleccions espanyoles. Un noi segur de sí mateix de posat seriós i serè, i que no renuncia a les seves arrels ja que explica amb orgull que és fill i nét d'andalusos, de Jaén i Granada, i que la seva socialització primària va ser a un dels cors de l’àrea metropolitana de Barcelona, el barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet. És un activista social i polític vinculat amb moviments socials d'esquerres i, després de passar pel secretariat de l’ANC, ara afronta el repte polític més gran fins ara: representar ERC a Madrid. Parlem amb ell d'aquesta qüestió i de l'efervescent actualitat política catalana.
87
( 11 vots )
carregant
Tot ha anat molt ràpid! En un tres i no res has passat a treballar en primera línia política. Com ho vius?
Doncs amb normalitat. Sí que és cert que des de Súmate, on hem fet més feina, la primera intervenció en l'àmbit públic va ser al juny del 2014, amb Eduardo Reyes i el Pare Manel, i sempre em vaig pensar que seria la primera i l’última. I a la següent pensava el mateix. El primer cop que vaig anar a la tele o la ràdio em pensava que seria quelcom esporàdic. Tampoc no ha estat tan ràpid, ja que ja feia molt de temps que estava treballant, com tanta altra gent, en qüestions polítiques i feia política als carrers i a les places. Mai no he militat a cap lloc, però això no significa res. A més provinc d’aquesta tradició: vinc d’una família molt polititzada d’un sector molt concret de l’esquerra i se m’ha inculcat un sentit molt crític de l’actualitat i preguntar-nos el perquè de tot plegat.
I quan vas anar a aquest primer míting o a la primera vegada que vas anar a la ràdio, t’imaginaves acabant encapçalant la llista d’Esquerra a Madrid?
Gens ni mica! Pot sonar molt tòpic però és del tot cert: per mi això ha estat un fet col·lectiu. Que algú com jo, d’origen humil, pugui encapçalar una llista d’esquerres i republicana és un triomf de molta gent. Algú que, com jo, parla habitualment en castellà i prové de l’extraradi demostra que aquest país ha trencat amb molts tòpics.
Pot ser que hi ha gent, i fins i tot militants no tan propers a l’àrea metropolitana, que es puguin preguntar si parles català... Ha fracassat la immersió lingüística amb tu?
(respon en un perfecte català)
No que va! Jo sóc fill de la immersió lingüística del barri de Santa Coloma de Gramenet, del Fondo, que érem fills i néts d’andalusos, extremenys, castellans... Això va ser una gran fita perquè aquesta gent es va deixar la pell perquè nosaltres estiméssim la nostra terra i quina millor manera que parlant el seu idioma! Jo estic molt orgullós d’aquesta experiència. El fet de parlar castellà o que plataformes com Súmate defensin la república en castellà és un posicionament polític. Ens enfrontem a una maquinària mediàtica i de poder que diu que el castellà aquí està perseguit i en perill...
Llavors parlem en castellà!
Exacte! Parlem en castellà i defensem la república catalana en castellà! Aquesta és la millor resposta quan l’espanyolisme reaccionari usa l’idioma com a arma. Tothom pot parlar el que vulgui defensant el millor per el seu poble.
Una de les teves aparicions més destacades va ser a 13TV, en castellà, que els va posar molt nerviosos...
Sí... recordo els dies previs a anar-hi. Molta gent en tenia dubtes. Hi vaig anar com a representació de l’ANC i perquè ens hi van convidar. Coincidint amb la meva entrada a l’ANC vam obrir-nos a fer un altre tipus d’independentisme on segurament alguns sectors de la societat no havien estat interpel·lats, i això era un pas més per aconseguir-ho. I no va ser pas mèrit meu sinó més aviat un demèrit seu. Quan perden les formes o criden, són ells els que hi perden. Jo només vaig anar a defensar les nostres idees i a demostrar com som: un poble pacífic que fa una revolució amb cartolines de colors i somriures. Entenc que aquella aparició hagi hagut molta repercussió...
Bé... també és una manera de donar-se a conèixer com, per exemple, va fer l’Alfred Bosch...
No. Jo no vaig anar a fer-me conèixer sinó que era una oportunitat d’anar a parlar amb aquells que ens diuen colpistes o terroristes a dir-los que no és cert. I la imatge d’una persona allà assegut interpel·lant a gent que perdia les formes era una imatge molt potent. No en clau personal sinó també per representar una generació de gent jove que volem a Catalunya no només un canvi de bandera sinó de moltes altres coses.
Parlem del 20D: Per què no s’ha repetit JpSí?
Jo entenc que hi hagi certa perplexitat però s’ha d’entendre que són dos escenaris absolutament diferents. El 27S era un plebiscit, un referèndum que no ens van deixar fer, i vam poder realitzar-lo com vam poder a través d’unes eleccions autonòmiques. I amb molt esforç, de tots, es va fer un acord per intentar reflectir un país en una llista política. Era molt interessant però també molt excepcional. Ara són unes eleccions en un altre estat, Espanya, i que dos partits que defensen la república es presentin per separat també és una victòria.
Pot haver-hi gent que interpreti un cert tactisme... com que ara no es presentarà la CUP... molts vots poden caure a ERC...
La veritat, i és una opinió personal, si hi hagués més partits independentistes de diferents ideologies que es presentessin a les eleccions de l’estat espanyol, també seria un reflex, per a mi, de la victòria del moviment independentista. El fet que des de la dreta a l’esquerra es presentin diferents formacions per a defensar el mandat popular del vot de la gent em sembla que diu molt a favor d’aquest procés. No es tracta de cap càlcul electoral. De fet, jo em sento molt pròxim a la CUP, de manera ideològica i el parlamentarisme que han fet... ERC està intentant integrar tothom, no només sectors de la CUP. El número 5 per Barcelona, Joan Capdevila, és un referent d’Unió de tota la vida i defensarà aquest projecte. Ara és un moment de guanyar un país, no de cap partit o persona.
Hi haurà pacte de no-agressió durant la campanya electoral?
Jo no ho anomenaria així... a veure... venim d’una coalició electoral i és evident que tenim molts punts en comú. Cada un defensarà el que cregui però la finalitat és la mateixa: una república independent. I anem a defensar-ho davant de gent que ho està negant, que nega la voluntat de la gent, que ens titlla d’amenaça, de desafiament per posar les urnes.
I tu veus una campanya sense un acord al parlament de Catalunya? Pot ser incòmode...
No hi ha pla B.
Ostres!
Doncs no, el pla A, que és l’únic, és que hi haurà acord.
Però quan?
Si fos per nosaltres, tant de bo fos aquest mateix migdia. Entenem que estem davant d'un procés extraordinari, el desafiament més gran del poble català, i requereix paciència i temps. Són projectes molt diferents i que defensen coses distintes, respecte a la presidència totalment diferents. Hem d’entendre que no estem negociant un govern autonòmic sinó el govern d'una república. Entenc que és molt propi dels catalans la impaciència...
Un neguit a la panxa...!
Sí... però calma. Sempre s’ha arribat a acords. El 9N, a les municipals, al 27S... Arribarà l’acord.
Després en tornem a parlar. Com explicaries a aquells militants d’ERC de tota la vida, que aspiren anar progressat dins el partit i veuen que de cop i volta ve algú de fora i encapçala una llista. Pot haver-hi militants de base que tinguin certa desmotivació...
ERC s’ha volgut situar a la centralitat política del país i ens sembla que és la millor manera de guanyar. I això significa centralitat ideològica i també ser molt generós. Si cal, per exemple, donar les teves sigles i donar pas a independents com jo. En definitiva, fer coses que potser no s’entenen des de dins. La gent de ha d’entendre que tot és per a un fi. Jo estic aquí de pas. Per a mi el número 1 de la candidatura és en Joan Tardà perquè quan jo encara era a la universitat ja se'n parlava. No puc pretendre, ni de bon tros, passar per davant de ningú. S’ha d’entendre que ERC fa coses que en un futur farà que sigui un partit principal i hegemònic de la política catalana.
Té sentit anar a Madrid quan des d’aquí parlem de desconnexió? Perquè hi anem?
Doncs hi anem per no regalar el relat mediàtic, polític i social de Catalunya a Ciudadanos, per exemple. Tothom sap què diuen i què pensen. No regalar espai mediàtic a Albert Rivera i fer-nos un espai que ara està vetat. No anem a fer política parlamentària sinó que farem política, de la manera més humil possible, diplomàtica. Anem com una delegació diplomàtica i a explicar el procés d’independència que s’està fent des d’aquí. Anem a dir el que mai s’hi ha dit: que aquest país hem votat i hem guanyat. I intentarem ajudar els altres pobles i partits que estan a favor que l’estat espanyol intenti regenerar-se. Estarem sempre d’acord de les mesures del BNG, Bildu, IU...
I parlaràs en català o en castellà a Madrid?
Parlaré la llengua que més convingui. És increïble que al congrés dels diputats, que reflecteix la sobirania de tot el poble, no es pugui parlar en català, basc o euskera... Un estat que condemna i persegueix o que no accepta les seves diferents identitats, les seves llengües i cultures, simplement no les mereix. Quina llengua usaré no és important sinó dir-los a aquells que ens neguen com a poble que són uns antidemòcrates. En català o euskera, però es farà.
Ara ja estàs a l’ull de l’huracà: entrevistes, rodes de premsa... també has notat certa pressió. Comences a estar al punt de mira... t’han criticat que no tens CV, que fins i tot ets un Ni-Ni (ni estudia, ni treballa) quina és la resposta?
Doncs hi estem acostumats... des de Súmate ja vam estar a molts punts de mira de segons qui... la veritat és que la meva biografia és molt simple, com a molts altres ciutadans d’aquest país. Vaig néixer al Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Allà vaig estudiar fins a l’institut. El meu institut no podria permetre’s el Batxillerat i vaig passar a estudiar al centre de Badalona. Allò va ser un xoc perquè jo havia estudiat el català com una llengua acadèmica ja que no havia conegut gent que visqués en català de manera a habitual. Allà vaig començar a conèixer aquesta realitat. Formo part de la generació que ha hagut de treballar per pagar-se els estudis. Per exemple, vaig treballar al Corte Inglés i a l'H&M per poder-me pagar els estudis de la universitat. I a través del màster vaig trobar feina de relacions laborals, el meu camp.
Oh, treballar del que s’ha estudiat, això és difícil.
Sí, vaig treballar 10 anys en una empresa de selecció de personal. Eren diferents empreses dedicades al sector mal anomenat de ‘recursos humans’, subcontractació, formació, terciarització... però aquella activitat professional a l'empresa privada era incompatible amb l’activitat més política.
Però s’ha arribat a dir que no era possible perquè no tenies ni Linkedin...
Sí, cert. Em deien que jo no tenia feina perquè no tenia Linkedin. Doncs només té perfil de Linkedin el 7% de la població.... i potser hi ha més gent que treballa en aquest país... tot això és fàcil de contrarestar. L’altre dia em van avisar que publicarien un article on es deia que jo no tenia estudis, que tampoc no passaria res si fos així, però va ser tan senzill com passar-li una còpia dels meus resultats acadèmics (riu).
També s’ha arribat a explicar que hi va haver una disputa a crits amb Eduardo Reyes...
Això va sortir arran d’un article. Súmate té moltes reunions, assemblees multitudinàries amb 40 o 50 assistents amb tot el que això pot suposar. De fet, Súmate és una de les entitats més transversals que hi pot haver. Gent de tota classe i ideologia. Si mescles aquests elements... Hi ha hagut reunions acalorades, és cert, discussions. És una realitat i no és dolent. De fet, és una idea molt de la dreta més rància el fet de dir que les discussions polítiques, les discrepàncies, són dolentes.
Ara sí, parlem de l’acord entre JpSí i la CUP. Fa uns dies en Junqueras deia que en unes noves eleccions l’independentisme creixeria... estem preparant el terreny?
Per a nosaltres no hi ha cap més opció que l'acord. El moment és ara i aquí. La gent ha votat. Els polítics han d’arribar a un acord. En altres ocasions també semblava impossible i, finalment, s’hi ha arribat. Fem una crida a la calma, al pragmatisme i a la generositat.
I què en penses del pressing CUP?
La CUP, sovint, ha demostrat la seva altura de mires i la seva generositat. Entenem que és un moment més d’aquest procés, i hi haurà entesa perquè de la taula de negociacions no hi ha ningú que no vulgui un estat independent.
En Pere Aragonès deia que l’acord és pràcticament impossible si en Mas no és president... el tema sembla molt enrocat... la CUP no el farà president mai...
En Pere Aragonès deia que l’acord és pràcticament impossible si en Mas no és president... el tema sembla molt enrocat... la CUP no el farà president mai...
El més important que ha dit la CUP és el com i el perquè. El qui, no tant. Sí que és cert que no volen fer president a segons qui però han dit sempre que no faran el joc a l’estat espanyol i això seria no arribar a un acord.
Artur Mas ha de ser president?
El candidat de JpSí, inequívocament, és Artur Mas i així segueix sent. Però segur que s’arriba a un acord.
Diu en Joan Tardà que ERC està posant oli als coixinets. ERC és la ‘Celestina’ entre CUP i CDC?
Ara, per primer cop, ERC pot estar enmig d’unes negociacions sense cap pressió com mai fins ara. I ara estem al bell mig de l’escenari polític perquè estem fent de mediadors entre dues parts que volen el mateix però que no acaben d’entendre’s. S’ha de fer tot el que calgui i ho posarem tota la carn a la graella perquè Catalunya sigui independent.
Fins i tot hi ha la imatge que ERC ha quedat fora del debat Cup – CDC.
Esquerra està doblement collada a la taula de negociacions. Fins i tot gent que se sent lluny d’ERC ideològicament està elogiant el paper que fa en les negociacions. Està més dintre que mai i compren tothom i intentarà fer-los entendre. Sobretot, també, fent traslladar la preocupació del carrer a les negociacions.
El pitjor dels casos: no hi ha acord i anem a eleccions. Quin serà el discurs de cara a la ciutadania?
Entenc la pregunta però, la veritat, no volem comentar aquesta opció perquè no la contemplem. Entrar en aquest tipus d’escenaris comporta una preocupació i unes inquietuds que no ens aporten res. No hi ha cap escenari alternatiu: no podem fallar a la gent. No s’ho mereixen. Tots n'estan ben convençuts: des de l’últim militant de la CUP fins a l’últim militant de CDC. Prudència i generositat.
Prudència cap a CDC? Homs ha dit dir que 10 diputats de la CUP no poden tirar-ho tot per la borda, Mas-Colell ha dit que hi ha línies que no es poden sobrepassar...
La prudència és per a tots. Hi ha nervis però hem d’entendre que, tot i que tenim pressa, estem fent una cosa extraordinària. Són respectable les opinions de tothom i, fins i tot, les declaracions formen part de la negociació.
L’ANC també s’apunta a la pressió. Ha emès un comunicat amb data límit per arribar a un acord, el 27 de novembre, quan la CUP farà l’assemblea el 29...
L’ANC és un actor principal del procés. Ha mobilitzat milions de persones i ha estat la clau en les mobilitzacions més grans d’Europa dels últims temps.
Està legitimada per a pressionar...?
S'han guanyat tot el respecte. Ara és una opinió d’una entitat. Pressionar...jo sóc el primer a fer-ho per demanar que l’acord sigui avui mateix. Tot i que seria millor esperar per a que no hi hagi entesa d’un dia sinó un acord de llarga durada.
Des del País basc, fins i tot l’esquerra abertzale, no sentén com la CUP no fa president en Mas. Ells ja voldrien un PNB tan independentista com CDC...
És un reflex que aquest procés ha transcendit fronteres.Que la política basca s’interessi tant en el cas català, quan històricament havia estat al revés, demostra que el que estem fent és molt gran. Aquells que ens veien com una anècdota ara ens prenen seriosament i, fins i tot, es posicionen. Gent que fins ara s’havia mantingut al marge que ara opinin és una victòria més del procés. Totes les opinions són benvingudes i respectables.
A aquella gent que ha votat JpSí i que mai no ha votat ERC, què li diries perquè ara us voti?
Considero, amb humilitat, Esquerra pot erigir-se com el vot útil d’aquestes eleccions. És el reflex de la defensa del mandat popular inequívoc: ha demostrat generositat i pragmatisme, i ho donaria tot per arribar a un acord ara mateix. I amb aquestes premisses serà la formació política més valenta al Congrés dels Diputats.
Tu que vens de Santa Coloma, a aquell votant de CSQEP que no ho té clar, que creu que sí que vol un referèndum però no sap si s’ha de pactar amb Espanya... què li diries perquè votés ERC?
Que ells són dels nostres. Els respectem molt. Han d’entendre que l’acte de fe d'esperar que un estat on governi el PP o el PSOE, que ni és socialista ni és obrer, o que governi C’s és absurd. L'estat espanyol no canviarà i serà impossible negociar. Amb quins dels tres es pot negociar? Rajoy, Rivera, Sánchez? Sembla molt complicat, oi?. Al final el problema, el problema de CSQEP és que diuen que ‘es pot’ però ‘no es pot’. I si volen un canvi, té un nom molt clar 'procés d’autodeterminació’.
Quan serem independents?
Ja hem guanyat però no ho sabem. Ja som independents ho som des de fa ja molt de temps. A Espanya, el polític més valorat és Felip VI i aquí és David Fernàndez. Els partits allà hegemònics aquí són minoritaris... Aquest país fa temps que va desconnectar.
No t’atreveixes a dir una data...
Com més aviat millor. No m’atreveixo a dir una data perquè seria irresponsable per part meva però hem de recordar que hi ha moltes coses que ara s’estan verbalitzant i fent que fa un any semblaven impossibles. La independència arribarà molt abans del que ens creiem.
Imprimir
Enviar
cuando todavia no estaba infectada
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat