Mark Demesmaeker Eurodiputat pel partit independentista flamenc N-VA
“És evident que hi ha un dèficit democràtic a Espanya”
Guifré Jordan @enGuifre - Mark Demesmaeker (Halle, 1958) no és un eurodiputat qualsevol. No només defensa Flandes, el seu país ara dins Bèlgica, sinó que també lluita de manera incansable per aconseguir el dret a l’autodeterminació de totes les nacions europees que el vulguin. S’ha implicat amb el País Basc, Escòcia i, sens dubte, també lluita des del Parlament Europeu (forma part del ‘totpoderós’ partit independentista N-VA) perquè es pugui parlar català a la cambra i perquè la UE faciliti la negociació entre Espanya i Catalunya. Observador internacional de la consulta del 9N, Demesmaeker és una de les veus amigues internacionals més autoritzades que han seguit el procés i que Carles Puigdemont haurà d'escoltar per no equivocar-se a partir d’ara.
27
( 9 vots )
carregant
Què li sembla el full de ruta del nou govern català?
En primer lloc, tenen la legitimitat per implementar el full de ruta que han promès, tenen la majoria per fer-ho i un gran suport de la societat civil, així que els desitjo molta sort. No obstant, no serà un camí de roses. Veurem molts conflictes amb el govern de Madrid a partir d’ara, però al final això hauria d’acabar amb un acord entre les dues parts per pactar un referèndum com a Escòcia.
Però... Veu realment possible arribar a un pacte amb Espanya?
Seria l’escenari perfecte, però no veig cap motiu per ser optimista. Amb tot, veurem què passa amb la formació del nou govern espanyol i quina actitud té envers la qüestió catalana. D’altra banda, la Comissió Europea hauria d’intervenir també per a forçar l’entesa.
Per a la Unió Europea, això és un afer intern i prou.
Aquesta és la seva actitud, però no és cert. És clar que afecta la resta de països membres de la Unió Europea! Han d’impulsar un acord per evitar incerteses arreu d’Europa, però no ho faran, i saps per què? La UE és un club de capitals d’estats, no una organització de les regions i nacions que en formen part. I les capitals es protegeixen entre elles i pensen en els seus interessos.
De vegades han criticat Polònia, Hongria o altres països membres, però no Espanya.
Sí, però igualment, crec que és evident que hi ha un dèficit democràtic a Espanya. Si observem el rol del Tribunal Constitucional a l’Estat espanyol, veurem que és un òrgan gairebé exclusiu del PP. No obstant, la UE s’equivoca quan no critica que el TC s’utilitzi com un instrument contra la democràcia, contra el dret a l’autodeterminació i contra el dret a decidir el futur. També l’utilitzen com una eina contra les institucions i líders catalans. Espanya usa la violència constitucional.
I als passadissos del Parlament Europeu, què es comenta sobre Catalunya?
De manera oficial, és evident que la cambra no es pronuncia amb l’excusa de ser ‘un afer intern’. Però és clar que la gent en parla en privat. Amb tot, com que no es pot discutir la qüestió a les comissions, jo i altres companys organitzem debats i conferències sobre les qüestions flamenca, escocesa i catalana, per anar més enllà quant a la legalitat d’aquests processos.
I quines possibilitats legals exploreu? El president de Flandes, Geert Bougeois, deia fa uns dies que un nou estat sorgit d’un estat membre de la UE n’hauria de formar part automàticament sense ser expulsat.
No és la primera vegada que ho diem, però es un senyal important que el nostre president ho hagi posat de manifest. El nostre partit sempre ho ha defensat, perquè creiem que és completament de bojos que un territori de la UE que trenca amb el seu estat hagi de tornar a sol·licitar l’entrada! Barroso i Van Rompuy diuen que un territori independitzat en quedaria fora. Però això és un posicionament polític, no legal. Jo els hi he preguntat moltes vegades: ‘Quin article dels tractats ho diu?’. Mai em poden respondre, perquè no està previst en la legalitat europea. No hi ha precedent. I nosaltres treballem per fer-ho evident.
L’embranzida catalana pot servir com a revulsiu per un nou auge de l’independentisme flamenc?
Som molt comprensius i entenem el que hi ha al cor de la societat catalana. No obstant, no diria que serà un revulsiu, perquè la realitat belga és molt diferent a l’espanyola. La nostra estratègia ara no passa pel referèndum, sinó per reformar l’estat belga. Però al final, veig Bèlgica com una aspirina. Una aspirina la poses a l’aigua, veus algunes bombolles i... desapareix. Les competències es transferiran a les regions d’una banda, i de l’altra a la UE.
I quan esdevindrà Bèlgica una aspirina?
Hi haurà un nou impuls el 2019, amb les properes eleccions federals belgues. El meu partit, el N-VA, té com a número 1 dels estatuts Flandes com a estat independent membre de la UE, però al final, la gent decidirà votant. Com a Escòcia i també Catalunya, al final és una qüestió de democràcia.
Imprimir
Enviar
bcn
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat