Josep Maria Terricabras Eurodiputat d'ERC
“Vaig entrar d’eurodiputat representant Espanya i en sortiré fent-ho per Catalunya”
Guifré Jordan @enGuifre - L’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras (Calella, 1946) no és polític, sinó un dels intel·lectuals més brillants de Catalunya, cosa que desprèn des del primer minut de la nostra conversa. Després d’una vida dedicada a la filosofia, ara posa la seva privilegiada ment, experiència a l’estranger i domini d’idiomes al servei de la resolució de conflictes internacionals. Aquest mes ha estat a Mèxic lluitant pels Drets Humans i al Kurdistan turc per explorar les poques possibilitats de diàleg entre l’Estat turc i els kurds en l’escalada bèl·lica que, segons em diu, Ankara està forçant. Per sobre de tot, però, és al Parlament Europeu perquè el procés independentista català deixi de ser ‘un afer intern’ d’Espanya.
21
( 14 vots )
carregant
‘Un afer intern’. Això és el que és Catalunya a ulls dels poders fàctics de la Unió Europea. Fins quin punt hem de tensar la corda perquè ho deixi de ser?
Europa és molt pragmàtica. No es pronunciarà fins que no sàpiga per quina cosa s’ha de pronunciar. És el que va passar amb Escòcia, perquè ni tan sols el dia abans del referèndum es va mullar. Si hagués guanyat el Sí, s’haurien definit i no haurien posat traves a la seva permanència a la UE, però no abans. Quan Alemanya es va reunificar, la UE no va tenir problemes per acceptar l’antiga RDA, i això que fins poc abans era un país comunista.
En el cas català, quan entraran en acció?
Caurà pel seu propi pes. Nosaltres hem de continuar amb el procés de forma pacífica. Hem d’aportar un nou model per resoldre conflictes basat en la pau. L’argument espanyol que diu que Catalunya és massa petit per ser independent és fals. Que li diguin a Suècia, Dinamarca o els Bàltics si són massa petits! De fet, jo estic enfadat amb Lluís Llach (riu). Ja li he dit: “Lluís, això de la teva cançó ‘País Petit’... No som tan petits!”.
I per on hem de començar a arrencar suports? La Comissió Europea té molt poder, però també és molt conservadora.
No, no hem de començar per la Comissió, el seu suport l’hem d’aconseguir de rebot. El que hem de fer és buscar estabilitat fins que apareixerà un element que ho desestabilitzi tot, com podria ser la declaració d’algú del govern suec, holandès o algun país bàltic. A partir d’allà, passarà com a l’Alemanya de l’Est.
Què vols dir?
Quan una persona va demanar creuar el mur i el van deixar, allò ja va ser imparable i en uns minuts ja no hi havia mur. Ara passarà el mateix, per això hem de començar pels governs dels Estats, perquè qui mana per sobre de la Comissió és el Consell Europeu [les cimeres de caps d’Estat i de govern de la UE].
Els polítics sempre van a remolc dels ciutadans, així que... No s’hauria de començar per la societat europea?
Sí, però no ho podem fer nosaltres. És a dir, jo puc anar a tot arreu a explicar-ho, i si cal ho faré, però serà més efectiu que jo parli amb els eurodiputats dels diferents estats perquè ells ho expliquin als mitjans de comunicació dels seus països.
Potser funcionaria una Iniciativa Ciutadana Europea per instar la UE a legislar al voltant d’una ampliació interna...
Ho tinc al cap, ho hem estudiat amb els meus assistents i creiem que potser ara no és el millor moment per jugar-la, ens podria jugar en contra. La UE ara està més pendent del Brexit o els refugiats. D’aquí a uns mesos potser sí que serà el moment.
Com és que els 28 han criticat els dèficits democràtics de Polònia o Hongria però no d’Espanya?
Sí que ho han fet, per exemple amb el tema de les devolucions en calent d’immigrants a Ceuta i Melilla. Espanya té molt poc prestigi a nivell europeu, i Europa s’atreveix a dir-li coses que a altres països no se li dirien, com ara també les crítiques a la llei de l’avortament que va voler impulsar Gallardón.
Què es diu sobre Catalunya als passadissos del Parlament Europeu?
El procés es veu amb simpatia en general. Quan es creuen amb tu et pregunten i ho comenten. Quan els expliques coses com l’últim atac del TSJC al català s’indignen, s’ho apunten i et demanen que els enviïs documentació. No et diuen que estiguin a favor de la independència, però és que no ho demano pas. Només faltaria que per exemple un alemany hagués de decidir per nosaltres si hem de ser independents. Però sí que quan els preguntes si hauríem de poder votar et diuen: “És clar que sí”!
N’has parlat amb algun peix gros del Parlament?
Sí, m’he reunit amb tots els caps dels set grups parlamentaris europeus.
I...?
Doncs va anar molt bé. L’únic amb qui vaig tenir problemes va ser amb el del PP europeu, el bavarès Manfred Weber. Li vaig demanar fer la reunió en alemany, ja que és la seva llengua materna i sempre li entraràs millor en el seu idioma. Em va dir que vindria una altra diputada bavaresa, vaig dir que cap problema. Però al final a la reunió no hi havia l'altra diputada, sinó una altra dona. Ell em va dir que era una comissària del grup parlamentari, i em va demanar fer-ho en anglès perquè ella ho entengués. Li vaig dir d’acord. Ella no va dir res en tota la reunió, i ell es va limitar a repetir els arguments del PP espanyol.
Sospitós.
Sí, tot em va semblar estrany. Tres hores més tard, vaig veure a la senyora parlant amb Esteban González Pons [diputat valencià del PP]. És clar, li estava explicant tot. Sincerament, crec que no em volien controlar a mi, perquè ja se sap què diré, sempre he defensat el mateix! Segur que el volien controlar a ell perquè no em digués res en contra de l'argumentari del PP espanyol i per assegurar-se que no teixíem cap complicitat, per exemple pel fet de ser ell bavarès i jo català. Vaig fer més investigacions i resulta que és la dona del funcionari que va fer la traducció al castellà inventada del comunicat aquell de Juncker!
Déu n’hi do! Fins on està disposada a arribar Espanya per posar traves a la internacionalització del procés?
Tot el que puguin, però no podran fer tant com voldrien. Ara no poden treure els tancs ni sense violència perquè al cap de trenta segons seríem independents!
I a Catalunya, què més podem fer per la internacionalització del conflicte? Per exemple, dóna la sensació que Europa encara veu el procés com un tema ‘nacionalista’, una paraula gens popular arreu del continent. Estem a temps de canviar aquesta percepció?
És cert que el nacionalisme i el concepte ‘nació’ no agraden massa a Europa, així que crec que el concepte ‘regió’ és millor a l’hora de parlar de Catalunya fins que no siguem independents.
Als primers qui vaig sentir parlar del ‘mandat democràtic’, fins i tot abans de les eleccions catalanes de 2012, va ser a Junqueras i Tremosa. Deien que col·legues eurodiputats els havien aconsellat aconseguir un mandat democràtic. Ara sembla ja el tenim. Quin és el proper pas?
Sí, el tenim. La majoria independentista al Parlament es valora molt a Europa, i el que hem de fer és continuar avançant en el full de ruta i defensar no només la legitimitat del procés, sinó la seva legalitat. És legal, i tant, perquè surt del poble! Els hem de fer entendre que a partir d’ara hi haurà dues legalitats.
Ens pot jugar a favor el desgovern espanyol?
Bé, anirem a eleccions espanyoles al juny i...
Ah, és segur?
Home, jo diria que sí! És positiu per nosaltres que hi hagi un partit com Podemos que parli de referèndum, encara que tots sabem que no se’n sortiran, però com a mínim la UE ja veu que hi ha espanyols que també s’ho plantegen. Igualment, el referèndum arribarà abans forçat per la Unió que proposat per Espanya. Potser proposen alguna cosa així com dos anys d’autonomia plena i després referèndum, o alguna cosa així. La UE no voldrà deixar en ridícul Espanya, però en algun moment farà de mediador.
On serem l’1 de gener de 2017?
Bé, encara no hauran passat els 18 mesos, així que al mateix lloc que ara però més avançats en el full de ruta. Ara bé, m’he apostat un sopar amb un important empresari gironí que quan jo surti de diputat ja serem independents. És a dir, hauré entrat [el juny de 2014] representant Espanya i en sortiré [el juny de 2019] representant Catalunya. I com que n’estic tan segur, vaig dir que el sopar es fes al Celler de Can Roca. Si cregués que perdré, no hagués proposat fer-ho allà!
Imprimir
Enviar
bcn
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat