Dilluns, 5.7.2010. 05:00 h

Joan Manuel Tresserras Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

'Si cada vegada que algú es fa independentista creu que ha de construir el seu projecte anem malament'

---

L'esperada aprovació de la Llei de Cinema és un bon moment per entrevistar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras (ERC), que ha explicat a directe!cat que confia que els empresaris cinematogràfics 's'avindran' amb la Conselleria i acataran la nova legislació. Però més enllà de l'actualitat més immediata, el conseller no ha volgut perdre l'ocasió per valorar com haurà d'afrontar l'independentisme les eleccions de la tardor. Tresserras es mostra caut respecte la convocatòria d'un referèndum d'independència la propera legislatura, ja que 'es podria guanyar un referèndum però perdre'n un altre al cap de quinze dies', i considera que cal un treball a llarg termini per construir la nació i trenar complicitats. En l'entrevista, Tresserras no evita l'autocrítica, i reconeix que 'un dels problemes de l’entorn d’Esquerra és que molta gent creu que ens convé l’Estat propi, però no acaba de creure que nosaltres siguem la gent adequada per construir-lo'. 'Això provoca un cert desconcert', rebla el conseller.

Contra aquesta desafecció interna, Tresserras recepta continuar confiant amb Esquerra i no seguir altres aventures personals que debiliten el moviment: 'Si cada vegada que algú es fa independentista creu que ha de construir el seu projecte anem malament', sentencia el conseller republicà.

La Llei de Cinema és una iniciativa molt ambiciosa, que normalitzarà el català als cinemes després de dècades de marginació. Com es va aconseguir des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació el consens amb el PSC, un soci de Govern que encara ara impedeix reiteradament que el català sigui oficial al Congrés dels Diputats?
El del català al cinema és un problema que s’havia intentat resoldre amb anterioritat i no s’havia aconseguit. Han passat 80 anys i no hem aconseguit un tracte a la llengua catalana equivalent a les altres llengües. Vam explicar als socis que aquesta situació requeria una intervenció. Els socis ho van veure i es van comprometre, de manera que no hi ha hagut problemes. Hem tingut un debat lleial i franc.

Quina reacció espereu dels empresaris?
No ho sabem. Ells partien d’una posició que és la d’ara i que nosaltres considerem inacceptable. Fins ara han procurat fer valer la seva posició, donant una perspectiva apocalíptica de les conseqüències de la llei, ja que donen per descomptat que si no hi ha mercat és perquè a la gent no li interessa el cinema català. Ara ells poden optar per entendre que la llei està feta i avenir-se a participar en l’elaboració dels reglaments, o poden optar per veure quines instàncies d’apel·lació tenen, o d’altres fórmules intermèdies. Confiem que hi hagi un marc d’entesa perquè la llei s’apliqui amb consens.

La Llei contempla multes, però malauradament en aquest país se sanciona poc per causes lingüístiques. Teniu la voluntat d’aplicar les sancions?
Nosaltres volem que la llei es compleixi i que no s’hagi de recórrer mai al règim sancionador, ara bé, si no es compleixen les previsions, el règim sancionador s’aplicarà.

Us plantegeu normatives similars que normalitzin la situació del català a les llibreries, botigues de discos...?
No, perquè ens altres àmbits no hi ha hagut la restricció que hi ha hagut a la indústria del cinema. Una cosa és que hi hagi un mercat esclavitzat que només pot operar d’una manera, que és el que fins ara passava amb el cinema, i l’altre és que en alguns sectors el pes de la indústria espanyola, que ens considera com un submercat, determini que en oferta de llibres hi hagi sis vegades més títols en castellà que en català.

I pel què fa a les llicències de ràdio i televisió que ha atorgat la Generalitat? 8TV, per exemple, només emet en català el 36% de la seva programació...
Aquesta, per cert, és una de les últimes llicències que va donar el Govern en l’etapa pujolista.

I el Govern actual no pot sancionar-los o retirar-los la llicència?
No, no pot. Des de fa uns anys aquesta competència la té el CAC, una autoritat independent que atorga les llicències i vetlla per la salut del sistema.

Tot i l’èxit de la Llei de Cinema, hi ha aspectes vinculats al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que han fracassat. Un exemple seria la llei de la CCMA, on la politització del Consell continua igual que abans.
La llei el que feia era posar l’accent en la desgovernalització, i puc assegurar que en aquesta legislatura no hi ha hagut ingerències del Govern als mitjans de la Corporació. Una altra cosa és que, encara els partits polítics atribueixen els mitjans públics la capacitat de ser la única mediació política que tenen i procuren estar molt pendent del que passa en aquests mitjans. Però mai com ara hi ha hagut unes condicions de llibertat de treball pels professionals de la corporació.

I respecte la politització?
La llei preveia un òrgan de govern reduït, però en el tràmit parlamentari, per imperatius del consens, va acabar replicant els 12 membres que havia tingut l’anterior Consell d’Administració. I és veritat que encara hi ha reflexes que intenten convertir el Consell en una mena de 'miniparlament'. Això crec que és un error.

Continuant amb la llei de la CCMA. A Enric Marín se’l va haver de nomenar per decret.
No no, Enric Marín es va nomenar en el marc d’uns acords de Govern.

Però va fer falta un decret expressament que modificava les majories...
Es va modificar un aspecte mínim de la norma perquè hi havia hagut, a l’interior de la corporació, un cop de mà que alterava el pacte acordat a l’inici de la vigència d’aquest consell. El que es va fer es va fer per restaurar la normalitat institucional.

Pel que fa a la reciprocitat entre TV3 i el Canal 9, tindrem novetats abans d’acabar la legislatura?
No ho sé, no depèn de nosaltres, nosaltres hem fet una proposta i depèn dels altres actors que s’arribin a acords. També hem plantejat al Ministeri que el dividend digital, és a dir, el conjunt de freqüències que queden alliberades amb l’apagada analògica, s’utilitzi per enfortir la vertebració de l’espai audiovisual català i es puguin treure a concurs llicències que permetessin, eventualment, l’existència de canals privats de televisió o de ràdio de l’àmbit dels Països Catalans. Però això ho podem proposar, però no tenim poder per dictaminar. També val la pena remarcar que en reciprocitat s’han signat acords amb les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i aviat amb la Franja.

« És inimaginable un escenari on hi hagi una retallada lingüística als mitjans públics de la corporació »

Pel que fa a la retallada de l'Estatut, el punt que elimina que el català sigui llengua 'preferent' pot fer retrocedir la llengua als mitjans de la Corporació?
No pot tenir cap repercussió. És inimaginable un escenari on hi hagi una retallada lingüística als mitjans públics de la corporació. Absolutament inimaginable. És una conquesta socialment perfectament assumida i no és un tema que estigues en joc en el text estatutari. No hi ha, des d’aquest punt de vista, cap afectació.

Amb la llei del Cinema es podria repetir un episodi com el de l’Estatut, amb el PP portant-la al TC?
Bé, aquesta setmana ja hem vist el PP enarbrant la sentència com a mantell protector de les seves posicions polítiques. No sé si el PP encetarà una via d’hostigament de posar-ho en qüestió tot a l’empara d’aquesta llei. Protegir-se amb una sentència de les característiques d’aquesta, amb el tribunal que l'ha dictada, no sé si és una opció política gaire intel·ligent.

Si el tripartit suma i torna a reeditar-se, preveu continuar a la conselleria? O vol plegar?
El meu compromís era per quatre anys, que ja s’estan acabant. Jo el que tinc el cap ara és fer campanya i col·laborar a que Esquerra Republicana tregui els millors resultats possibles. Crec que la presència d’ERC al Govern ha tingut un paper determinant, perquè fenòmens com les consultes populars o l’increment de l’independentisme, que ha passat de la marginalitat absoluta a la centralitat, són experiències que devem històricament a ERC.

La feina feta al Govern tindrà pes a les eleccions d'aquesta tardor?
Espero que, malgrat el que diuen les enquestes, tingui encara unes conseqüències electorals. Suposo que l’independentisme emergent serà prou intel·ligent com per entendre el que s’hi juga, en aquestes properes eleccions. Per molta gent d’aquest país seran unes eleccions polítiques, però pel món independentista serà el primer referèndum.

Creu que el partit serà capaç de capgirar aquestes enquestes a les que feia referència?
Jo n’estic convençut. Les enquestes depenen molt de com es facin. En un clima on part dels mitjans de comunicació no ha parat de predicar la paràlisi del país, fonamentalment perquè una gent que havia estat a la Generalitat ha interpretat que quedar desplaçar del Govern era una anomalia democràtica. Hi ha hagut una activitat persistent de desqualificació.

I per què, aquesta bel·ligerància des dels mitjans?
Perquè informativament es ressalta allò que es conflictiu, excepcional o espectacular. Que es dobli la inversió pública per habitant en 7 anys no s’explica, o que més del 50% del pressupost siguin polítiques socials, això no s’explica. La part anecdòtica, en canvi, surt sempre.

Els mitjans han fet més sang d'Esquerra que dels altres partits?
A Catalunya hi ha dos grans partits que apareixen com els referents. A més les classes polítiques durant molts anys han vingut de determinats sectors socials, han anat sempre a les mateixes escoles, universitats, etcètera. ERC, en canvi, és un partit diferent. Durant uns quants anys això va significar una arrossegada de suports important i va servir per popularitzar l’independentisme, però en assumir funcions de gestió de govern alguna gent va posar en qüestió la formació. Un dels problemes de l’entorn d’Esquerra és que molta gent creu que ens convé l’Estat propi, però no acaba de creure que nosaltres siguem la gent adequada per construir-lo, i això provoca un cert desconcert. A més aquesta gent tampoc veu alternatives, encara que de tant en tant hi hagi algun cap calent que busqui sortides gairebé d’èpica personal.

Quin és, doncs, el futur de l'independentisme?
Construir un país no és sortir un dia al carrer, és una cosa extremadament complexa. L’independentisme ha de renovar el seu programari polític i generar formes més intel·ligents i racionals per defensar dels seus postulats. Ara encara és sectorial, i l’independentisme serà fort el dia que expressi un projecte polític global. Tot això està per fer, i de vegades no sembla que els militants siguin conscients que és la feina que cal fer.

« Guanyar un referèndum no garanteix ser una nació »

Per tant vostè defensa que no hem de celebrar un referèndum d'autodeterminació la propera legislatura?
La democràcia no sobra mai, i si fos tant clar que no podem guanyar-lo potser no tindrien por de fer la pregunta. Ara, guanyar un referèndum no garanteix ser una nació. Si no arribes transformar la mentalitat de la gent aleshores no hem guanyat res, perquè igual que un dia podem guanyar un referèndum el podem perdre al cap de quinze dies.

« El món independentista ha tingut líders que han mantingut posicions anti-intel·lectuals »

Què cal, doncs, per garantir la 'nació'?
El món independentista en molts moments ha tingut líders que han mantingut posicions anti-intel·lectuals, tendint a la simplificació de les coses: 'Ells contra nosaltres', 'nosaltres som els bons i ells són els dolents', 'l’Estat ens maltracta', etcètera. En general la realitat és molt més complexa, ja que per construir un projecte de país caldrà projectes empresarials, aliats internacionals, i això no s’improvisa ni es fa en quatre dies. Per això si cada vegada que algú es fa independentista creu que ha de construir el seu projecte anem malament. Si cada vegada que algú plega d’alguna organització és per anar a muntar-ne una altra fem molt poc servei a la causa.

Ja per acabar, és cert que Joan Puigcercós li va oferir anar de dos a les llistes d’aquesta tardor?
No, no hem parlat amb aquests termes. Mai hi ha hagut una oferta en ferm. Ells saben que la meva voluntat és intentar ajudar i sumar en el possible, però el meu horitzó no és un canvi de professió. No sóc un polític de llarg recorregut.

Quina vinculació mantindrà amb l'independentisme, ara que abandonarà la política? Pensa escriure unes memòries?
Em plantejo continuar treballant pel país des de l'àmbit acadèmic i fent conferències. No faré unes memòries, però possiblement escriuré un llibre o dos aprofundint en aquestes reflexions.



Albert Forns