Fabian Mohedano Diputat de Junts pel Sí i impulsor de la plataforma Iniciativa per a la Reforma Horària
“La idea és que tot passi de 8h a 18h, i no de 9h a 20h com ara”
Guifré Jordan @enGuifre - A contracorrent. És com encara es troba el diputat de Junts pel Sí Fabian Mohedano amb la seva croada per reformar els hàbits horaris dels catalans per uns de més saludables i eficients. Amb tot, com a membre destacat dels promotors de la Iniciativa de la Reforma Horària, ha aconseguit que el Parlament estigui a punt de presentar una llei per apropar el país més als ‘timings’ europeus. A més, aquest curs polític també s’aconseguirà un pacte nacional amb entitats en el mateix sentit i des del setembre la ciutadania també pot fer aportacions a trobades que s’estan fent a dotze ciutats del Principat. Tot, per arribar a l’imminent ‘moment zero’, el dia en què tothom hauria de canviar d’horari, amb el qual es pretén fer l’‘apagada analògica’ d’uns horaris fruit del franquisme.
24
carregant
Situeu el moment zero en el setembre de 2017 o el setembre de 2018. De què depèn que sigui una o altra data?
De dos elements: primer, de quan s’aprovi la llei [de reforma horària] i el pacte nacional i, segon, del període de transició que deixem en què expliquem a la gent els canvis que hi haurà, per què es fan, com adaptar-se i com canviar l’estil de vida, per a les persones i les empreses. També hem de veure com anirà l’estabilitat, hem de garantir que hi hagi un govern estable perquè es pugui fer això.
Referèndum i reforma horària poden coincidir, doncs?
Home, no ajudaria gaire. Per això calculem el setembre de 2017, però si al final ha de ser el setembre de 2018, que veient el curs de tot és el que sembla, no passaria res. Com que tot va més lent del que ens agradaria, si hem d’esperar un any més, si hem estat 50 anys fent aquests horaris...
La gent n’és conscient, que falta tan poc?
Ens enganyaríem si penséssim que tothom n’és conscient. El que sí que és veritat és que quan tu li expliques a algú els arguments, ningú està en contra. Hi ha una ignorància molt bèstia, tot i que és menor ara perquè la gent viatja, treballa amb empreses internacionals que tenen la seu aquí i que fan uns altres horaris... La globalització ajuda a prendre més consciència.
Una de les claus per fer el canvi és la llei de reforma horària que es farà pública en unes setmanes. Alguna primícia?
La llei estableix un marc mental i apel·la al Govern, les empreses, la comunitat educativa i també diu a les administracions públiques: ‘Les horaris haurien de ser diferents perquè ara esteu dinant a quarts de quatre de la tarda’. Amb tot, té unes limitacions, no pot regular-ho tot, però sí que s’han de buscar palanques per accelerar el canvi.
Així, s’obligarà a les escoles públiques i concertades a aplicar la reforma horària?
En el cas de les escoles, sí. Li oferirà un nou marc en què la jornada serà més compacta. Ara una escola pot decidir si comença a les 8, quarts de 9, o les 9, i pot acabar fins a les 6. Això no serà així a partir d’ara. El que direm és que s’ha d’acabar a les 4 de la tarda com a molt tard, perquè a les 4 han de començar les extraescolars.
No hi haurà queixes de pares que tenen els fills sortint a les 4 quan ells surten a les 8?
És que ells també hauran de compactar els seus horaris, però sempre hi haurà un espai entre l’horari dels pares i els dels nens. Un nen va a l’escola 900 hores, i un pare 1.600. Mai un pare podrà anar a deixar-lo i recollir-lo, però s’ha d’intentar que tots dos surtin abans per estar un temps en família, cosa que ara no existeix.
Com es pressionarà a les empreses per fer el canvi, tenint en compte que Catalunya no té competències en matèria laboral?
Primer amb molta pedagogia. Han d’entendre que fer uns horaris més compactes i flexibles per als negocis és rendible per les empreses. Tots els estudis diuen que la flexibilitat pot fer augmentar fins a un 30% la productivitat dels treballadors i pot fer reduir l’absentisme injustificat. Al final tot acaba portant a una millor competitivitat de la companyia.
Però aquestes ‘promeses’ seran suficients?
Bé, també preveiem donar un distintiu per a reconèixer-les, però també acabarà sent també una clàusula per a presentar-se a concursos públics. Però estem ja en una tendència de canvi: un 30%-40% d’empreses ja han adoptat aquests horaris. Tenim un 50% de gent treballant a les 6 de la tarda, hem d’aconseguir que el 80% ja sigui a casa a aquella hora. La idea és que tot passi de 8 a 18, i no de 9 a 20 com ara.
A les administracions de la Generalitat i també a les locals també es posarà en marxa?
És clar. Dins l’autonomia local, es regularà un element que es diu Pacte del Temps, que serà l’instrument a cada municipi per impulsar la reforma horària a l’àmbit local.
I Tv3?
Sí, si demostrem que estem fent un esforç col·lectiu per arribar a casa més d’hora i sopar més d’hora, ho aconseguirem.
Quina hora és la ideal d’inici del TN vespre?
A mi m’agradaria que fos a les 8, però això s’ha d’estudiar bé. Un avançament progressiu primer a dos quarts de nou i després a les vuit, seria fantàstic.
Un dels grans ‘enemics’ de la reforma horària són els comerços, que a més la llei catalana no tindrà competències per regular, oi?
Sí, però posem-ho en positiu. Tenim una xarxa de comerços encara no articulada a tota Catalunya que tanquen d’hora. El que demanarem al Govern és que posi en valor tota aquesta xarxa que vol fer aquests horaris. A més, hem de fer una forta campanya a través dels mitjans de comunicació per convèncer els consumidors que comprin abans de les 7 de la tarda. Si sortiu abans de la feina, compreu abans, sopeu abans... És tot un procés de canviar els hàbits de compra. Per exemple, la mateixa cadena de supermercats que tanca a quarts de deu a Barcelona, a Prats del Lluçanès tanca a les vuit.
I els adolescents també hauran de canviar d’hora per anar de festa?
Hem d’intentar aconseguir crear un procés d’acompanyament, és molt difícil obligar-los. Mira, jo ahir vaig sortir a córrer al parc i vaig veure nens a quarts de deu amb els pares. Amb aquestes edats, tindran problemes de rendiment, segur. Algú hauria de poder-li explicar als pares que això no és de gran ajuda al nen. Igual que és impensable que un pare li doni un cigarro al nen, doncs també ho ha de ser amb això.
Imprimir
Enviar
Madrid
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat