“El govern del PP comptava amb un full de ruta per acabar amb les caixes d’estalvi valencianes” ! directe!cat

Dilluns, 31.10.2016. 10:05 h

Joan Ramon Sanchis Catedràtic d’Economia de l’Empresa de la Universitat de València, i director de l’Institut Universitari d’Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria

“El govern del PP comptava amb un full de ruta per acabar amb les caixes d’estalvi valencianes”

Eduard Fernández (@eduard_bcn) .- Joan Ramon Sanchis (Gandia, 1965) és catedràtic d’Economia de l’Empresa de la Universitat de València, i director de l’Institut Universitari d’Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria. En el seu últim llibre, “La desfeta del sistema financer valencià” (Editorial Vincle, 2016) analitza com la banca de proximitat valenciana ha estat lentament destruïda durant les últimes dècades per la salvatge especulació immobiliària i la gestió dels successius governs valencians del PP.

( 4 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

País Valencià

Després dels anys de crisi financera i del procés de fusions i adquisicions al sector, en quina situació es troba actualment el sistema financer del País Valencià?

Cal, en primer lloc, fer un matís: la situació actual no ha estat causada tant pels efectes de la crisi financera, sinó per un full de ruta acordat, tal i com defenso en el meu llibre, entre banquers i polítics, vinculats a la corrupció urbanística i als governs del PP que han governat el País València durant els últims anys. Aquests grups tenien un objectiu molt clar: acabar amb les caixes d’estalvi, convertint-les en bancs privats sota la forma de societats anònimes. Era un objectiu de fa vàries dècades, i no una conseqüència de les crisis financeres.

Per tant, la desfeta ha provocat que ens hàgim quedat sense caixes d’estalvis. Actualment només ens ha quedat una, Caixa Ontinyent, precisament perquè és la única que ha mantingut la seva gestió professionalitzada. Les altres dues, les més grans, Bancaixa i la CAM, a causa d’una reforma que es va fer l’any 1996, quan Eduardo Zaplana va entrar com a president de la Generalitat, van duplicar la representació dels polítics en els òrgans de gestió. La representació dels polítics era, fins aquell moment, del 30%, i Zaplana va fer que passés a ser del 60%. Açò fa que les caixes d’estalvis es transformin en entitats financeres al servei de la Generalitat valenciana, que les obliga a finançar grans esdeveniments i projectes que han estat una autèntica ruïna, com l’aeroport sense avions, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València…

També cal parlar de les cooperatives de crèdit i caixes rurals, que són els altres tipus de bancs de proximitats que juguen un paper important en cohesió territorial i desenvolupament del territori. En aquest àmbit també hi ha hagut un procés de fusions i una reestructuració important, però encara ens queden una trentena de cooperatives de crèdit. No obstant, d’eixes trenta, hi ha 18 que formen part del grup cooperatiu Cajamar, amb seu a Almeria. Les decisions ja no es prenen al País Valencià, sinó a Andalusia.

Queden 13 cooperatives de crèdit, entre les quals destaca Caixa Popular, que segueix sent independents, i formen part del grup de Caja Rural, un grup de caixes rurals a nivell d’estat espanyol. Es tracta d’un grup basat en la cooperació, i no en les fusions.

El problema de Cajamar és que ha anat absorbint les caixes rurals valencians. La integració a Cajamar suposa un canvi en el model de gestió, ja que es tracta d’un model molt agressiu, que cobra comissions als socis, a diferència del que feien abans les caixes rurals, i té una altra manera de prendre decisions, ja que les decisions es prenen a Almeria, no a Algemesí i l’Alcúdia, o al poble corresponent de la caixa rural.

Com sabem que aquesta transformació de les caixes d’estalvis del País Valencià és resultat d’una voluntat política, i no una víctima més de l’especulació immobiliària dels anys previs a la crisi econòmica?

La resta de l'entrevista en aquest enllaç del @meseconomia

Escoltar

51 comentaris