Divendres, 7.4.2017. 05:00 h

Daniel Turp Professor de la Universitat de Mont-real i exdiputat del Partit Quebequès

“L’actitud del govern espanyol no s’ha vist mai en una democràcia”

---

Guifré Jordan @enGuifre– Si molts catalans han somiat durant dècades en la possibilitat de celebrar un referèndum ha estat, en part, gràcies al Quebec. La regió francòfona del Canadà en va celebrar dos (1980 i 1995) i, malgrat que van ser estèrils per canviar el status quo, romanen a la memòria col·lectiva com un model. Però fins a quin punt se’n poden treure lliçons? Daniel Turp (Verdun, Quebec, 1955) és un professor de la Universitat de Mont-real i exdiputat del Partit Quebequès que, donada la seva gran experiència com a militant independentista, ja no té pèls a la llengua. “La Constitució Espanyola és il·legal”, deia el mes passat a les jornades sobre diplomàcia organitzades per la FOCIR. També va afirmar que el Principat s’està emmirallant en el Quebec, malgrat no tothom en sigui conscient...

En quin sentit Catalunya està seguint l'exemple quebequès? 
 
Bé, vol consultar la seva gent sobre el seu futur i celebrar un referèndum, que és el que vam fer nosaltres dues vegades. Quan es vol preguntar sobre el futur i qüestions constitucionals, els referèndums sempre han estat vistos com la millor eina per esbrinar la voluntat del poble. El Quebec ha seguit aquests passos, entenem molt bé per què els catalans volen seguir el mateix camí. 
 
Vostè defensa que les possibilitats d'arribar a la independència dependran de la capacitat diplomàtica de Catalunya. Creu que això és és suficient per superar els obstacles que pugui posar l'Estat?
 
Sempre diré que el més important són els ciutadans. Ells tenen el dret a decidir, i si decideixen ser independents, són lliures d'escollir-ho. I això és tan fonamental que l'actitud d'Espanya o altres països, tot i que és rellevant, no ho és tant com la voluntat de la gent. I els estats ho han d'acceptar. Espanya hauria d'acceptar que, en un punt de la història, els catalans volen ser un país en lloc de ser una part d'Espanya, i han de reconèixer el nou país. Però és clar, el Govern, el conseller d'Exteriors, Diplocat i altres institucions han de preparar el dia després del referèndum si la gent diu sí, tenint relacions amb governs, parlaments i societats civils d'altres països. Ara bé, en el fons, és la voluntat de la gent la que preval i tot el món ho haurà d'acceptar. 
 

« Al Quebec vam celebrar dos referèndums sobre la independència i no vam demanar permís a ningú »

Així, el referèndum es pot tirar endavant sense un suport internacional previ? 
 
Sí, perquè és la voluntat de la gent de Catalunya. No ha de demanar permís a ningú, perquè és un poble i té dret a l'autodeterminació, cosa que reconeix el dret internacional. Està basat en els principis democràtics. 
 
Entenc, doncs, que creu que el full de ruta actual del govern català li sembla bé. 
 
Sí, i tant. Al Quebec vam celebrar dos referèndums sobre la independència i no vam demanar permís a ningú. El vam tirar endavant perquè vam creure que teníem el dret a escollir i el govern canadenc es va adonar que l'havia d'acceptar. Fins i tot va participar dels plebiscits, ja que el primer ministre i la resta de ministres van venir a fer campanya per defensar que Canadà és un gran país. 
 
La segona vegada, el 1995, la qüestió va anar d'un grapat de vots, oi? 
 
Sí, va estar molt igualat. I fins i tot ara diem que el govern canadenc va fer trampes i no va seguir les normes que el Quebec havia establert per la votació en la qüestió de finançar les campanyes. Va haver-hi quelcom molt estrany per part de l'executiu. Però tant ells com els britànics van acceptar les votacions i van prendre-hi part.
 
Em costa d’imaginar Mariano Rajoy fent campanya en una votació vinculant sobre la independència...
 
Doncs el govern d'Espanya ho hauria d'entendre. Hauria de veure el que han fet altres països en aquesta situació i participar en la votació per intentar convèncer els catalans, en lloc de limitar-se a dir que no tenen ni el dret a celebrar-lo! I que si ho fan, portaran els seus líders als tribunals i a la presó! És tan incongruent amb els principis democràtics i l'estat de dret... L'actitud del govern espanyol no s'ha vist mai en un país que mereix anomenar-se democràcia! 
 
I com ha de ser aquest referèndum? Hi ha d'haver un mínim de vots perquè es pugui executar el Sí? 
 
Sí, el 50%+1 vots, és el llindar mínim en democràcia, aquesta és la norma que es va seguir a Escòcia i això és el que tenim establert per llei al Quebec. 
 
I la participació? 
 

« L'estratègia del govern espanyol és tan incongruent amb els principis democràtics i l'estat de dret... »

Alguns països han decidit posar un mínim en referèndums, però no crec que sigui necessari, perquè si se n'organitza un, a Catalunya hi haurà una participació molt i molt gran. L'any 1995, al Quebec no n'hi havia i la participació va ser del 94%! I a Catalunya les xifres seran comparables al Quebec. De fet, en el nostre cas fins i tot els joves van participar en massa, cosa que no és usual en les democràcies avui en dia, i estic segur que el jovent també s'implicarà a Catalunya. 
 
El dret a l'autodeterminació és un argument de pes per defensar la votació, però hi ha qui diu que només el poden fer servir les colònies. 
 
No llegeixo els tractats de la mateixa manera que el govern d'Espanya! L'Estat espanyol està subjecte a la carta dels Drets Humans i a les resolucions de l'ONU, i n'hi ha una [la resolució 1514, de l’any 1960] que diu: "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació". Tots els pobles, no diu 'només colònies'. Molts han intentat restringir aquest dret, però la realitat és que és un dret universal, Catalunya inclosa. 
 
En la hipòtesi que la fase plebiscitària se superi amb èxit per la independència, quins són els primers passos que hauria de fer la Generalitat? 
 
Hauria de buscar obrir negociacions amb Espanya per assegurar que la gent a l'Estat sàpiga que Catalunya vol dialogar de manera pacífica la transició perquè tot vagi bé per les dues parts. És un gest de cortesia i d'acceptació que hi ha d'haver una transició negociada. A més, hauria d'establir i accelerar contactes amb altres països al món i engegar discussions amb organitzacions internacionals en les quals vulgui ser admès. També hauria de fer el possible perquè la societat continuï involucrada en el procés i que prengui part en les grans discussions que s'hauran de prendre. Hi ha d'haver molta transparència en el procés, així com democràcia. I, si Catalunya segueix aquests passos, podria esdevenir fins i tot un model per altres que vulguin esdevenir estats de manera moderna.