Dilluns, 27.9.2010. 03:00 h

Hèctor López Bofill professor de Dret Constitucional de la UPF

'De tot allò que fem durant el procés d'independència se'n derivarà l'estatus posterior de l'Estat català'

---

El professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Hèctor López Bofill vaticina que la fisonomia, els suports internacionals i el sistema legal del futur Estat català dependran en gran mesura dels passos que es facin des d'ara fins el dia d'assolir-lo. Veu com una fal·làcia proclamar que l'endemà de la independència ja es decidiran quins en són els aspectes essencials i augura a directe!cat que les negociacions per al traspàs dels béns espanyols presents a Catalunya serà senzilla: 'Una de les gràcies de tenir un règim autonòmic és que ja tens experiència en fórmules de traspàs de poders. En el fons, la negociació sobre els serveis i les funcions de determinades matèries competencials no diferiria gaire de les que ja hem mantingut darrerament'. En el marc de la sèrie d'entrevistes L'endemà de la independència, López Bofill també enceta un debat que considera clau: qui tindrà dret a vot en el referèndum d'independència i, molt especialment, si els no-espanyols residents a Catalunya podran participar-hi i accedir a la nova ciutadania catalana.

Amb la independència, més enllà dels canvis de nom (conselleries a ministeri...), quins canvis hi haurà a l'administració catalana?
Més que l'endemà de la independència, allò important és l'abans de la independència. De tot allò que es fa durant el procés, se'n deriva l'estatus posterior a la independència. Ara que està tant de moda parlar de declaració unilateral o de referèndum, el que s'ha de tenir clar és que la forma d'accés a la independència depèn de la legitimitat política que puguis haver acumulat. Si tens molta força parlamentària i diplomàtica, segurament el procés serà el de la declaració unilateral. Si tens poca força parlamentària, segurament necessitaràs un referèndum per a exhibir aquesta legitimitat política democràtica a la comunitat internacional.

Després de la declaració unilateral, també hauria d'haver-hi un referèndum de validació?
No necessàriament. A Kosovo no n'hi ha hagut, com tampoc no n'hi va haver a la separació entre Txèquia i Eslovàquia.

El dia 1 de la nova Catalunya independent, què se'n farà de l'administració espanyola a Catalunya?
Això també va en funció de com s'hagi desenvolupat el procés. Si ha predominat la negociació amb Espanya, segurament bona part d'aquests traspassos ja s'hauran anat produint abans de la independència. Si predomina la confrontació -democràtica, és clar-, és molt probable que tota la transferència de poder es faci amb posterioritat a la independència, o s'hagués de fer per la via dels fets consumats, ocupant els espais de l'administració espanyola i dient que, a partir d'aquell dia, allò és administració catalana.

La negociació serà dificultosa?
Una de les gràcies de tenir un règim autonòmic és que ja tens experiència en fórmules de traspàs de poders. En el fons, la negociació sobre els serveis i les funcions de determinades matèries competencials no diferiria gaire de les que ja hem mantingut darrerament. En comptes de negociar només el traspàs de les vies de Rodalies, ara negociaríem el traspàs total del servei ferroviari. En aquest sentit, la independència no seria res més que un traspàs global de tot el poder polític.

« Una de les gràcies de tenir un règim autonòmic és que ja tens experiència en fórmules de traspàs de poders »

Una altra cosa que també s'haurà de definir és el repartiment d'efectius que correspondrien a un futur exèrcit català. A Montenegro, si hi havia cinc fragates de l'armada de Sèrbia i Montenegro, Sèrbia se'n va quedar quatre i Montenegro, una. És a dir, no només haurem de repartir els béns situats a Catalunya, sinó també els pagats pels catalans i que, fins ara, han prestat servei al conjunt dels ciutadans de l'Estat.

La negociació sobre la famosa 'caixa única' del sistema de pensions serà un un dels principals esculls?
La seguretat social no deixa de ser una matèria competencial més, susceptible de repartiment com les altres. El mite de la 'caixa única' s'ha construït perquè, a l'Estat espanyol, no hi ha descentralització en aquest àmbit, com sí que n'hi ha en d'altres. Però, com els altres àmbits, aquest també es podria 'autonomitzar' i aquesta barrera mental ja no hi seria.

Monarquia o república? Qui serà el cap d'Estat de la Catalunya independent?
Clarament, m'imagino que el sistema serà republicà.

Un model tipus Commonwealth, amb el rei espanyol no és vàlid?

« Una Catalunya independent és incompatible amb la monarquia borbònica »

Una Catalunya independent és incompatible amb la monarquia borbònica, que té com a una de les seves funcions principals la de preservar la unitat d'Espanya. Si algun il·luminat vol proposar alguna altra casa monàrquica, ja es veurà. Ara bé, la línia de Jaume d'Urgell sembla ser que acaba desembocant també en el rei d'Espanya.

Una república presidencialista a l'estil nord-americà?
Presidencialista o semipresidencialista, no ho tinc tant clar. Potser hi haurà la temptació de construir un model tipus francès, semipresidencialista, amb un president de la Generalitat que sigui el cap d'Estat amb poder executiu fort, i un primer ministre o conseller primer que necessiti la confiança del Parlament, amb atribucions executives. També podríem tenir un sistema parlamentari tipus alemany o italià, amb un president de la República amb atribucions simbòliques. Seria una opció adequada per a un sistema acostumat al parlamentarisme però que, en el fons, necessita una divinitat que presideixi la Generalitat.

Jordi Pujol, per exemple?
Per exemple.

En el futur sistema polític català, hi haurà algun partit 'reintegracionista' que propugni el retorn a Espanya?
Sí, a Montenegro ha passat. Fins i tot es podria donar el cas de gent que pogués mantenir la nacionalitat espanyola, però aquests ja no participarien en el sistema polític català -de la mateixa manera que els ciutadans alemanys residents a la Costa Brava estan exclosos del sistema polític espanyol actual.

L'endemà de la independència, qui serà ciutadà català?

« Els nivells de migració no-espanyola a Catalunya són prou alts com perquè ens plantegem si també podran votar al referèndum »

Dependrà molt de com hagi estat el procés independentista. Si hi ha referèndum, la capacitat de votar-hi ja serà determinant per després parlar de ciutadania. Aquestes seran decisions que s'hauran de prendre durant el procés, no pas l'endemà de la independència. Les experiències en dret comparat diuen que seran ciutadans del nou Estat català els residents de l'Estat espanyol que avui en dia ja tenen la condició política de catalans, és a dir, els nacionals espanyols amb un període de residència de com a mínim un any a Catalunya. Però, a diferència d'altres casos d'independència, els nivells de migració no-espanyola a Catalunya són prou alts com perquè ens plantegem si els no-espanyols residents a Catalunya també podran votar al referèndum i accedir a la ciutadania catalana.

La concessió o no-concessió de la ciutadania catalana serà un instrument vàlid per desactivar determinats col·lectius residents al país però hostils al nou Estat català?

« Catalunya podria oferir la nacionalitat catalana a nacionals espanyols del País Valencià i les Illes, com féu Croàcia »

Si Espanya dificultés excessivament la integració de Catalunya a la Unió Europea, o bé tanqués la frontera impedint la lliure circulació, és ben cert que podria haver-hi més conflictivitat en la distribució del dret de nacionalitat. Si el procés d'independència és pacífic, no hi haurà problemes. Si Espanya el dificulta, Catalunya també podria contrarestar el moviment oferint la nacionalitat catalana a nacionals espanyols del País Valencià i les Illes Balears, que és el que va fer Croàcia amb els croats de Bòsnia.

A la Catalunya independent, hi haurà un xoc entre els partidaris del Principat ja independent i els partidaris d'ampliar l'Estat català al conjunt dels Països Catalans?
Crec que no. A mesura que el procés independentista avanci al Principat, al País Valencià i les Illes també s'accentuaran els seus processos d'alliberament. Si el Principat se'n surt i aconsegueix unes condicions socioeconòmiques pròsperes, a les Illes i el País Valencià també hi haurà tensions sobiranistes. Llavors, pot ser que Espanya miri de crear conflictivitat social a través de la minoria de lleialtat espanyola resident en aquest territoris. Serà un conflicte de baixa intensitat que es resoldrà democràticament.

També tindrem un Tribunal Constitucional català que reinterpretarà les lleis votades pel poble?
Tot i que moltes democràcies del nostre entorn tenen jurisdicció constitucional, la jurisdicció constitucional tampoc s'ha de sacralitzar. És una garantia de la supremacia de la Constitució, però pots tenir altres garanties. De fet, democràcies europees de llarga tradició no tenen jurisdicció constitucional, com el Regne Unit, Holanda o Suïssa. A Suïssa, de fet, existeix una mena de Tribunal Constitucional, però amb jurisdicció limitada: no s'hi pot impugnar ni una llei federal ni les lleis aprovades per referèndum.

L'endemà de la independència, ens transformarem en un país apàtic que no simpatitza amb les causes nacionals dels qui encara no són independents?
L'endemà de la independència hauríem de ser el mateix que abans de la independència, en el sentit que necessitem una estratègia geopolítica clara, dirigida a maximitzar els interessos de Catalunya. El problema que veig és que, ara per ara, no tenim cap estratègia geopolítica clara ni per la independència ni per res.