Divendres, 29.9.2017. 08:45 h

Fidela Frutos arquitecta i activista decreixentista

"L'Estat Espanyol ha travessat definitivament unes línies vermelles en democràcia. I no hi ha marxa enrere"

---

Fidela Frutos Schwöbel va néixer fa 52 anys a Frankfurt am Main, a la República Federal d'Alemanya. Es defineix com una persona curiosa, crítica, participativa, sociable i pràctica. La seva formació acadèmica i professional, l'arquitectura, l'ha portat a estar preocupada pels impactes emocionals i ambientals de la mateixa sobre les persones i el medi ambient. Militant activa en les tesis del decreixement o el què és el mateix, en l'abandonament del creixement infinit en un planeta finit, respon a la preguntes que li fem sobre la situació política actual.

Com veus el moment polític actual?
 
Apassionant. La construcció d'un nou país és una situació única i molt esperançadora, però cal tenir molta cura, perquè la ciutadania no quedi exclosa del Procés Constituent que s'iniciarà si guanya el sí en el Referèndum.
 
I des del món de l'arquitectura, existeix un compromís en la realització del referèndum?
 
Sí, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, juntament a altres més de setanta Col·legis i associacions professionals, s'han posicionat davant del referèndum demanant que la ciutadania de Catalunya pugui exercir tots els seus drets democràtics, entre ells els de vot i d'expressió, sense limitació i en llibertat.
 
Què en penses de la reacció que està tenint l'Estat espanyol davant l'1-O?
 
Molt preocupant. Primerament per la intolerància d'arribar a una solució pactada en les reivindicacions de Catalunya. I segon per l'autoritarisme de l'Estat Espanyol en voler impedir la celebració del Referèndum posant en marxa tota la seva maquinària repressiva perquè el poble català no pugui decidir el seu futur. No són precisament actituds massa democràtiques. Espero que la Comunitat Europea i l'ONU estiguin prenent nota i moguin fitxa de forma urgent!
 
Creus que hi haurà referèndum?
 
Des de la voluntat del Govern, la majoria parlamentària i del poble català hi ha la decisió ferma de realitzar el Referèndum.
 
S'arribarà a un pacte in extremis?
 
El pacte in extremis només el puc entendre per la celebració d'aquest Referèndum. L'Estat Espanyol ha travessat definitivament unes línies vermelles en democràcia. I no hi ha volta enrere.
 
De què depèn que se celebri el referèndum?
 
Ara en aquests moments de la voluntat i compromís del Govern, de la majoria parlamentària, dels alcaldes i alcaldesses i càrrecs electes  i del poble català. I de la reacció de la Comunitat Internacional també hi tindrà molt a veure.
 
Quins reptes es podrien assolir si s'aprofita l'oportunitat de la independència?
 
La Constitució Catalana hauria de definir unes directrius ben clares per fer front la crisi climàtica, la crisi energètica i la crisi de la biodiversitat, que són ja fets palpables i que tindran enormes conseqüències negatives.
 
Cal dotar de drets a la natura i poder debatre sobre quin és el sistema econòmic que ha d'assumir la nova República en benefici del conjunt de la ciutadania i del medi ambient.
 
I com es podria assolir?
 
Reformulant els processos de participació i de control ciutadà des del seu inici, així com les eines legislatives i normatives que permeten gestionar el territori.
 
I des del camp de l'arquitectura?
 
Doncs amb professionals compromeses en la "construcció física" del territori qüestionant-se la "sostenibilitat forta" del sistema de producció i de les relacions de mercat basades en un creixement infinit. Quan més es retardi aquest qüestionament més difícil serà aturar el col·lapse de la nostra civilització occidental que ja va predir el Club de Roma l'any 1972.
 
Com creus que quedaria una Catalunya dins l'Estat espanyol?
 
Continuarem amb els marges econòmics i legislatius autonòmics actuals o dels marges que ofereix la centralització iniciada per l'Estat Espanyol. I la renovació social, econòmica i ambiental es veurà molt malmesa.
 
Creus que la situació seria pitjor o milloraria?
 
Des d'un punt de vista dels drets democràtics ja fa anys que l'Estat Espanyol està descuidant els seus deures en la protecció del medi ambient, així com  en garantir un habitatge digne i assequible per a tothom,  treball i sous dignes per a tothom, igualtat d'oportunitats per a tothom i que sigui efectiva la separació dels poders i un llarg etcètera.
 
Tot això em fa pensar en què si Catalunya queda a l'Estat Espanyol el panorama pot ser molt negre per a les llibertats democràtiques i la qualitat de vida. En aquest escenari sóc pessimista