Laura Borràs Número cinc de 'Junts per Catalunya'
"Tots els demòcrates haurien de voler restituir el mateix president i consellers que teníem"
MARINA BOU| Laura Borràs (Barcelona, 1970) és llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. Fa més de dues dècades que treballa al món de la universitat i, des del 2013, és presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. És una dels independents que han fitxat per 'Junts per Catalunya' per a les eleccions del 21-D i ocupa el número cinc de la llista per Barcelona, només precedida pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'ex president de l'ANC, Jordi Sànchez, i els consellers Clara Ponsatí i Jordi Turull.
11
carregant
- De la universitat i la Institució de les Lletres Catalanes, a la llista de ‘Junts per Catalunya’. Què l'ha portat a la política?
Ha estat una sorpresa, un impacte. El president em va dir que necessitava gent que hagués demostrat estar implicada, amb compromís i amb capacitat de treball i, quan el meu conseller -en Lluís Puig- també m’ho va demanar, vaig anar a Brussel·les a parlar amb ells. Aleshores jo encara apostava per una llista unitària i no m’esperava que finalment calgués fer aquesta llista. Però el president em demanava i vaig veure que era el moment de sortir de la meva zona de confort: sóc professora universitària des de fa 24 anys, no he deixat mai les aules -fins i tot des que també faig de directora de la Institució de les Lletres Catalanes- per continuar sempre tenint un peu a terra. No he fet mai cap campanya electoral, no he militat mai a cap partit, però penso que és un moment excepcional i per això entenc que es necessita una llista excepcional que doni comptes de la diversitat del país, amb gent que se sent interpel·lada a posar en suspens les seves trajectòries professionals per implicar-s'hi personalment.
- Però, per què la llista del president? Li havien arribat ofertes d’altres candidatures?
Tothom parla d’aquests cants de sirena, que sí que hi han estat, però justament perquè no m’havia sentit interpel·lada per la política com a tal, no m’havia sentit tampoc amb disposició. Sí en el cas del president, en un moment en que tenim mig Govern a l’exili i l’altre mig a la presó. La situació és tan increïble en termes de justícia democràtica que cal aquesta llista per restituir-lo allà on li correspon, que és al Palau de la Generalitat. El compromís és sense fissures: aquestes eleccions no tocava fer-les, no les ha convocat l'única persona que té potestat de fer-ho, però nosaltres no hem tingut mai por a les urnes i sempre hem volgut, democràticament, exercir el nostre dret a discrepar amb la posició dominant de l’Estat espanyol. Ara toca ser al costat del president perquè passi aquest mal son i puguem restituir la normalitat democràtica, perquè sino haurem de canviar el nom al règim polític en el qual vivim.
- Ha de servir el 21-D només per a això, doncs?
Se’ns està bombardejant mediàticament amb que el 155 ha aportat normalitat i l’objectiu és fer veure que això no és així, i que la gent que ha volgut implantar-lo se l’ha carregada. El que cal és fer cas al resultat de les urnes, com fins ara, que tot s’havia dut a terme complint un mandat democràtic -el del 27 de setembre, el de l’1 d’octubre...-. Perdem molt com a país si no podem recuperar el control de les nostres institucions i a qui les ha de tirar endavant, la Generalitat i el Parlament de Catalunya.
- Les darreres enquestes apunten a una gran victòria d'ERC als comicis. Creu que haurien de cedir la presidència si guanyen a les urnes?
Hi ha qui diu que les enquestes es fan servir de la mateixa manera que els borratxos els fanals, per recolzar-s’hi. Nosaltres treballem perquè el president sigui president, així de fàcil, perquè ens sembla que és el que vol la ciutadania. Han desposseït de les seves funcions el Parlament triat amb més participació, el qual va escollir un president. Per tant, esperem que molta altra gent que comparteix aquest objectiu vulgui restituir el Govern legítim, un Govern de ‘Junts pel Si’ on hi havia gent de JxCat i d’ERC. Tots els demòcrates hauríem de voler que es restitueixi la normalitat democràtica, les nostres institucions, amb el Govern, el mateix president i els consellers que ja teníem.
- Això inclou també els comuns? Estarien disposats a pactar amb ells després de les eleccions?
Això ho hauran de decidir ells. La gent que es professa com a equidistant, acaba no sent-ho tant. El dia 22, esperem que la gent s’adoni de la importància d’aquest moment i es pugui articular una majoria de persones que han viscut la violència directa i simbòlica que representa la intervenció dels nostres òrgans de Govern i d’allò que teníem, una autonomia que ara està totalment compromesa i ocupada. Hem de treballar per restituir això i tothom que vulgui sumar-s’hi serà benvingut perquè tothom és necessari per recuperar la democràcia i llibertat.
- Aniria aquesta recuperació per la via unilateral, com reivindica la CUP?
De moment, estem patint la unilateralitat del govern espanyol, que com una piconadora ha aplicat el 155, impedeix que duguem a terme polítiques socials, culturals i econòmiques i envia la gent a la presó i l’exili. La bilateralitat es necessita sempre de tothom que vulgui parlar, dialogar i consensuar les coses: les persones assenyades saben que es necessita una capacitat dialogant per poder-nos posar d’acord i davant necessitem un interlocutor. Per tant, no ens emboliquem en debats sobre paraules que l’únic que fan és debilitar-nos mentre el bloc del 155 té molt clar que ells són els de la unilateralitat. Ells han llegit les nostres actuacions com a unilaterals i, en canvi, tot el que s’ha fet ha estat aprovat pel parlament de Catalunya, democràticament. Ens estan segrestant les paraules -llibertat i democràcia s’han fet retirar de domassos-, fins i tot els colors, i és molt perillós.
- Vostè va signar un manifest demanant la creació d'una llista única independentista. Com superem aquest fantasma un cop ha estat impossible?
Hi ha gent que encara hi és, però les coses passen quan hi ha la voluntat de passin. Després de la ruptura del joc democràtic amb el 155 -amb els que l’apliquen i els que ho permeten-, jo i molts dels companys a la llista vam pensar que una llista única era una manera de fer front al tripartit del 155, al govern de l'ocupació, i que era lògic que anéssim junts, perquè junts havíem arribat fins aquest punt. A partir del moment en que el president ha fet tot el possible, opta per fer una llista que vulgui representar aquesta unitat, que pugui ser el més de país possible. I és per això que entenc que ens ve a buscar als independents, per fer la suma de diverses experteses.
- Amb tot, 'Junts per Catalunya' continua comptant amb noms propis del PDeCat. S'hi sent còmode?
És la llista del president i hi ha les persones que ell ha volgut. Tots els que som independents ens hem sentit molt ben acollits i els alcaldes del PDeCat hi són per ajudar-nos i acompanyar-nos. La seva experiència política segur que ens serà molt útil, però és una candidatura molt excepcional. Per nosaltres no és un obstacle el fet de no tenir un partit: entenc que les altres candidatures compten amb una maquinària al darrere i els independents que s’hi han inserit ho han fet amb una lògica i una dinàmica de partit, però l’excepcional de JxCat és que això no és així. Si s’ha de confegir un programa, comptem amb experts en diversos àmbits. Això és beneficiós pel país.
- Personalment, de quina manera ha viscut aquests anys de procés?
En un estat doble: la perplexitat inicial de no imaginar que poguéssim veure la intransigència del govern de l’Estat arribar fins aquest nivell, la pressió que cada vegada ha afectat més directament els ciutadans, ha donat pas a la indignació. Sobretot per l’1 d’octubre i una situació que ens pensàvem que no viuríem mai en democràcia. Havia sentit el meu pare que havia corregut davant els grisos, o testimonis familiars que havien hagut d’implicar-se en la lluita contra el franquisme -fins i tot, els meus avis, republicans, havien estat torturats i en camps de refugiats- però pensava que això era d’altres temps. La suma d’aquesta creixent perplexitat i la indignació que fa vessar el got és el que em mou a decidir implicar-m'hi personalment. Allò personal és polític ara més que mai, ens juguem tant que ens ho juguem tot i cal fer una contribució individual per sumar a nivell col·lectiu.
- És la número cinc de la llista de 'Junts per Catalunya', ha pensat en el seu paper després del 21-D?
No he volgut sentir res de tot això perquè crec que no toca. Primer toca que guanyi la llista del president i tots hi som amb aquesta voluntat. A partir del moment en que decidim de formar-ne part, assumirem el que ell tingui pensat per nosaltres en el seu moment. No m’agrada anticipar esdeveniments perquè no m’he apuntat a aquest projecte per obtenir cap càrrec. Jo era molt feliç dins la meva aula i ja em vaig trobar l’exercici d’una direcció general del Govern, en que m’he deixat l’ànima amb les pitjors circumstàncies històriques i econòmiques: tinc el dubtós honor de ser la directora de la Institució de les Lletres Catalanes més pobra de la història. Primer, pateixo la reducció més brutal de la crisi i, des del setembre, estem intervinguts i les nostres partides estan a zero. No ho faig amb cap mena d’ambició ni aspiració, simplement amb voluntat de servei: deixo una determinada estabilitat i seguretat per treballar pel país al costat del president. A partir d’aquí, si he de ser diputada ho seré.
- Comparteix les primeres posicions de la llista amb personalitats de la primera línia política...
Ells són els professionals. Però el president em va dir que necessitava que fos jo mateixa, per com sóc i el que faig. Ell sap molt bé que no venim de l’exercici professional de la política, però que som persones compromeses i implicades i que en els nostres àmbits professionals és una garantia contrastada. Miraré de comunicar això que sento com a ciutadana de la manera que ho ser fer, com jo visc la vida, vinculada a la literatura per comunicar quina és la situació excepcional en que ens trobem i la resposta excepcional que hi cal donar.
- Com li ha afectat la decisió que ha pres aquesta setmana el Tribunal Suprem de mantenir quatre presos polítics a la presó?
Humanament ens afecta a tots, són persones privades de llibertat sense judici i fer una distinció entre uns i altres significa un dolor afegit per a les famílies. Divendres era a Madrid acompanyant-les, quan esperaven amb tota la il·lusió veure sortir els seus marits, les seves dones, els seus pares o els seus fills… És tan dur sentir com expliquen les seves visites a la presó i s’enfronten a la crueltat i el sadisme. Si això és justícia costa molt de creure. Com li expliques a una nena d’onze anys que va a veure al seu pare que l’olorin uns gossos com si fos una traficant de drogues quan la criatura està aterrada? Són mesures que incrementen el dolor. El fred que vam patir durant tot el dia no va ser comparable a la sensació de gelor quan tothom es va posar a telefonar a les presons per visitar diumenge els seus familiars.
- I aquesta sensació es va repetir dilluns.
Dilluns realment esperàvem que tots poguessin tornar a casa, però van sofisticar la tortura deixa-ne anar uns i altres no. Per nosaltres tots són iguals, tots haurien de ser fora de la presó. És un atemptat contra la democràcia.
- I, políticament, què implica que els candidats de JxCat no puguin fer campanya amb normalitat?
Ens han dit que aquestes eleccions tindran garanties, però quines garanties democràtiques tenen quan els candidats que van a les llistes són a la presó i a l’exili? A nosaltres ens afecta, perquè esperem tenir a totes les persones que volen treballar per Jxcat aquí, no injustament a la presó o forçats a una altra forma de presó com l’exili.
- Si el president pot tornar el 14 de desembre. Com canvia tot?
Estem veient com a excepcional el que hauria de ser normal, que la gent pugui fer campanya amb els seus candidats. Hem de denunciar sistemàticament que se’ns vulguin oferir unes eleccions amb garanties que comencen sense garanties, amb aquesta descompensació. Per sort, tenim un president que aposta especialment per les tecnologies i podem tenir una connexió. Tenim contacte diari, no només perquè ells notin la nostra presència i escalf sinó també perquè nosaltres agafem força. Jo he estat dues vegades a Brussel·les des que ells hi són: no estan de vacances, estan lluny de les seves famílies i molt pendents del que passa aquí. Això els genera frustració i indignació, i els fem arribar que els necessitem: jo necessito les instruccions del meu conseller i el president a l’equip de campanya.
- I les rep, de Lluís Puig? En aquest sentit, com ha afectat el 155 a la Institució de les Lletres Catalanes?
El conseller confia en mi, fa molt de temps que treballem junts i hi tinc una relació molt estreta. Miro de donar-li suport en tot allò que necessita, de fer de cadena de transmissió quan ho demana. A partir del 20 de setembre, quan intervenen la conselleria d’economia, descobrim que tots els diners pressupostats i aprovats pel Parlament de Catalunya per dur a terme activitat en l’últim quadrimestre de l’any estan bloquejats. Només tenim disponibles les partides d’aigua, llum, neteja i assegurances, aquesta és la idea de la Institució de les lletres Catalanes per al Gobierno d’Espanya. Després del 155, hi ha una voluntat de control per part del Ministeri de Cultura espanyol.
- Com es materialitza aquesta voluntat?
Evidentment, es busca una determinada paràlisi de la cultura en català i -en el nostre cas concret- de la literatura. Ho estem vivint d’una manera molt incòmode i molt dolorosa: per una banda, tens la vocació de servei -els nostres consellers ens han dit que protegim les institucions- i, per l’altra, la intervenció. La gent que s’alegra del 155 no entén que els afecta directament: fa que no hi pugui haver activitat cultural, no apliquem amb normalitat els nostres programes i són els treballadors de la cultura -una vegada més- els que són precaritzats. Totes les escoles catalanes que reben visites d’escriptors es veuen potencialment afectades, tot i que hi ha un compromís dels autors que ens han dit que estaran al nostre costat. Tots els recitals, el Festival Nacional de Poesia, el Seminari de traducció de Farrera… Afecta al conjunt del país.
Imprimir
Enviar
ANAR A VOTAR EL 21-D NO GRACIAS .. ABSTENCIÓ SON UNES ELECCIONS IL-LEGALS MILLOR NO ANAR A VOTAR SI GUANYAN ELS QUE ESTABEN FATAL PER QUÈ ENS TORTARAN ENGANYAR I SI GUANYEN ELS UNIONISTAS PITJOR
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat