Carles Agustí Candidat a les primàries del PDeCAT a Barcelona
''Si l'independentisme va junt, governarem Barcelona''
Alba Garcia | Carles Agustí va ser un dels impulsors de Generació Llibertat, un grup de militants de CDC que apostava per bastir una estructura més horitzontal, amb un component digital incontestable i una manera de procedir més transparent. Tanmateix, va agitar de forma més intensa el debat intern abans del congrés fundacional del PDeCAT l'any 2016. Ara, es presenta a les primàries del partit a Barcelona, enfront de la candidatura de Neus Munté, i manté l'esperit regenerador dels partits i de les institucions. Defensor ferm de Puigdemont, aposta per la transformació del PDeCAT a JxCat i defensa que Barcelona ha de ser una de les veus que lideri el procés independentista com a capital de la República.
9
carregant
Carles Agustí, candidat a les primàries del PDeCAT a Barcelona
© Marina Bou
Comparteix
TweetEtiquetes
Quin projecte proposa Carles Agustí a les primàries del PDeCAT?
Tinc un projecte de ciutat però també de país i de partit. En aquesta primera fase interna és important parlar de tot allò que preocupa als associats. Tothom vol que Barcelona exerceixi de capital de la República i això és una preocupació evident. Hem de parlar de la situació de país que no és normal. Llavors la campanya tampoc ho és i, si seguim així, tampoc ho seran les eleccions municipals. I en els tres àmbits tinc projecte.
La seva proposta és Obrim Barcelona. A què?
Obrir Barcelona als ciutadans i ciutadanes implicant-los amb la governabilitat. Ada Colau es va omplir la boca amb participació i només entrar, es va carregar el projecte de govern obert de l'anterior mandat. Obrir Barcelona a l'àrea metropolitana. Barcelona pot créixer a través de l'àrea metropolitana que ha de ser més que una institució que gestioni serveis per compartir projectes estratègics amb les ciutats del voltant. Obrir Barcelona a Catalunya. Tornar a exercir de capital de la República, que és evident que ara no ho està fent. Tenim una alcaldessa que es va posar el llacet groc un dia i el llaç s'ha de portar cada dia. Barcelona ha de liderar la restauració democràtica i el procés d'independència. I per últim, obrir Barcelona al món. L'alcaldessa ha desaparegut dels grans esdeveniments internacionals. No hi van i Barcelona perd un munt d'oportunitats. Jo això ho he viscut per la meva experiència personal i he vist la cadira de Barcelona buida. La marca encara no se'n ressent perquè és molt potent però si no hi anem, perdrem oportunitats.Creu que es parla poc de capital de la República?
És evident que es parla poc i és evident que ho som. El Parlament va proclamar la República i segueix proclamada. Només el Parlament la pot tirar enrere. Una altra cosa és que estigui suspesa. I és l'aixecament d'aquesta suspensió sobre el que hem de treballar. Traçar, repensar estratègies. I això pot durar un temps però hem d'anar cap aquí. Barcelona no es pot posar de perfil ni d'esquenes amb aquesta equidistància surrealista entre qui pega cops de porra i qui els rep. És una obvietat que Barcelona ha d'estar al costat dels ciutadans.
Agustí defensa que Barcelona ha d'estar al capdavant del procés independentista (Marina Bou)
Agustí defensa que Barcelona ha d'estar al capdavant del procés independentista (Marina Bou)
Deia fa uns dies que es veu amb opcions de guanyar. En què es basa?
Em baso en l'olfacte, amb el que et diu la gent i en les diferents fases que anem travessant. Primer, la presentació de la candidatura, que va anar força bé. Després, la fase que es pot quantificar que és la d'avals i que, contra tots pronòstics, es pot dir que empatem amb l'altra candidatura. Anem avançant en la campanya i els missatges que rebo són molt positius. Crec que són unes primàries bastant més igualades del que a priori es podia pensar i amb unes opcions de guanyar en base els elements que defensem: el projecte d'Obrim Barcelona, l'aposta de JxCat i l'aposta de fermesa amb l'1-O, el procés independentista i la investidura de Carles Puigdemont.
En què es diferencia vostè de Neus Munté?
Remarco la meva trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona on vaig ser Comissionat de Participació Ciutadana i Associacions. Això em va permetre conèixer les interioritats de l'Ajuntament i aproximar-me a cada districte, que es tradueix en un bon coneixement de totes les entitats i problemes reals de cada barri. També hi poso com actiu la meva experiència en transformar i modernitzar administracions públiques amb el Govern Obert, on se suposa que tinc una certa expertesa. I el compromís amb el procés, amb els resultats de l'1-O, que considero un referèndum vinculant, el compromís amb el 27-O i l'interrogant de què vam fer bé i que vam fer malament a partir del 28 d'octubre. Crec que aquí ens hem de fer algunes preguntes i en aquest sentit, estic amb el President que no s'haurien d'haver abandonat els carrers.
És viable un JxBarcelona? Sembla que més enllà del PDeCAT ningú ho vulgui.
És viable un JxBarcelona? Sembla que més enllà del PDeCAT ningú ho vulgui.
Més enllà del que estratègicament i ideològicament hi vegi cadascú, hi ha un tema matemàtic. O es governa o no es governa. A Barcelona, si no aconsegueixes 21 regidors o una coalició, encara que sigui diversos partits que s'hagin presentat per separat, passa a governar la llista més votada. Què passa si ens presentem separats? Donem moltes opcions a atomitzar el vot independentista en tres parts i a què, per tant, la llista més votada sigui la d'Ada Colau o fins i tot, la de Cs. Si anem junts, governem segur.
Compteu amb la CUP en aquesta proposta?
La CUP hi pot ser o no. No és una prioritat exactament. La CUP sovint ha fet un molt bon paper de suma des de fora. És un partit minoritari que aporta uns vots, no és com ERC i PDeCAT que són partits grans. Tot i això, no descarto que la CUP es pugui incorporar. Aquí hauríem de decidir si suma més des de fora o des de dins, cosa que no és valida per la resta d'actors independentistes.
Ha tingut contactes amb Jordi Graupera. La fórmula seria que el candidat del PDeCAT anés a aquestes primàries obertes que planteja o que fos el punt de partida d'una llista republicana amb un alcalde consensuat?
Jo crec més en la segona opció. Em sembla absolutament respectable i positiu que apareguin iniciatives de la societat civil més enllà dels partits i que, de fet, són fruits de la crisi dels partits. Però aquí cadascú ha de fer el seu procés. Igual que jo respecto aquesta iniciativa, crec que ell ha de respectar els partits que existim des de fa molts anys. Ell ha de fer aquestes primàries, que es presenti qui vulgui i surtin uns noms concrets. Nosaltres estem fent ara les primàries i ERC ha fet el seu procés. Llavors és quan ens haurem de posar d'acord.
Mascarell ha sorprès amb l'anunci de la presentació del manifest 'L'ideal d'una ciutat possible' en ple debat a l'alcaldable.
Aplicaria el mateix que a Graupera: ple respecte i crec que és molt positiu que persones del món sobiranista i compromesos, com ho és Mascarell, se sumin a crear plataformes, manifestos i generar debat a la ciutat de Barcelona. De moment no ha passat més que d'això. Però ja en parlarem.
Seria un bon candidat per encapçalar aquesta llista republicana?
Això ho haurem de parlar després. Primer veiem com queden les primàries del PDeCAT, com ens unim tots i quina és la figura que més vots pot sumar.
Una de les notícies de l'última setmana va ser que Manuel Valls sospesa una oferta per ser candidat de Ciutadans a l'alcaldia de Barcelona.
El senyor Valls no sap on s'està ficant. Si ell té orígens familiars catalanistes i és socialista no sap on s'està ficant. Sona a oportunitat de qui no té recorregut polític al seu país i li apareix una opció al seu altre país d'origen, independentment de la ideologia que sigui. Sona molt a mercenari. Cs és un autèntic perill i problema que tenim. És el partit de l'odi, de la divisió, que va contra la cultura i identitat catalana... al final, final, Cs és l'extrema dreta que mai havia penetrat a Catalunya i que ara, disfressada en mena de coalició pel no a la independència, s'està infiltrant.
El rival d'Agustí és la exportaveu del govern, Neus Munté (MarinaBou)
En quin punt està ara mateix la ciutat de Barcelona?El rival d'Agustí és la exportaveu del govern, Neus Munté (MarinaBou)
Paralitzada. Barcelona és una ciutat en moratòria. Jo no sóc capaç d'identificar quins projectes hi ha ara de ciutat. L'alcaldessa Ada Colau es va presentar amb un projecte clar i concret contra la injustícia social i les desigualtats que va aconseguir el suport majoritari dels barcelonins i barcelonines. Però al cap de tres anys, totes les dades, tant de desnonaments, com de preu de l'habitatge, de pobresa, de desigualtat, han anat a pitjor. S'ha demostrat que era un discurs comunicatiu que a la pràctica no tenia una gestió efectiva. I ara ha canviat el discurs i ens parla d'estabilitat, d'empreses...que contradiuen el seu propi projecte inicial. Al final l'únic projecte identificable d'Ada Colau és l'equidistància. La ciutat crec que està desorientada, va una mica a la deriva.
És partidari d'unir el tramvia per la Diagonal?
Jo era partidari d'unir el tramvia, fins i tot, quan el grup municipal demòcrata defensava que no i jo creia que per lògica geogràfica s'havia d'unir. Però al final, en un plenari que tothom et vota en contra per motius mediambientals, de gestió econòmica, mobilitat i només tens el suport del partit de govern, acaba tot desarmat. Ha perdut el debat i el tramvia ja no pot anar per la Diagonal. Podem dir el mateix amb la multiconsulta, una gran idea destrossada per com s'ha portat a terme.
El turisme i l'habitatge són dos dels altres problemes a la ciutat. Que proposa per a revertir la situació?
En el turisme hi ha molt prejudici. La turismofòbia és un terme que surt d'Ada Colau i és molt perillós perquè el turisme és una de les fonts d'ingressos de la ciutat, que dóna marca internacional i suposa noves oportunitats laborals i progrés econòmic. Amb tot, és evident que comporta efectes secundaris i s'han d'atacar aquests efectes secundaris però no el tronc central. Barcelona té molt mal distribuïda les seves àrees d'interès turístic. Per tant, s'ha de seguir fent política de més interès general de la ciutat, que lliga amb el projecte de segona descentralització de Barcelona que jo defenso: la Barcelona dels barris. Distribuir el turisme per la ciutat. Pel que fa a l'habitatge, tenim un problema greu que és el de la gentrificació global de ciutat. L'administració pública municipal té uns recursos limitats i no tenim eines per fer-li front. Llavors hem de fer el que puguem. Com per exemple, incrementar el parc d'habitatge de lloguer social que ara només és de l'1,5. També proposo el sou digne de ciutat que no baixi dels 1.000 euros sense descartar mesures de control de l'increment del preu.
Quins són els errors i encerts que ha fet el PDeCAT a l'Ajuntament?
El gran encert crec que són els quatre anys de Xavier Trias. La seva gestió està molt ben valorada pels mateixos ciutadans. Aquells 4 anys van ser molt bons per Barcelona. Es troben les smartcities, es fa política de proximitat, s'abandona la política de grans esdeveniments per vestir un projecte de ciutat. Fins i tot, podria ser un cas d'estudi de com un partit amb una reconeguda gestió i lideratge com la de l'alcalde Trias perd les eleccions. Va haver-hi un canvi social molt important que el partit d'Ada Colau va saber detectar. I l'error possiblement va ser la comunicació dels darrers dos anys de mandat. No es percebia aquesta gestió, no arribava a la capitalitat dels barris. Al final, parlar de smartcities a un ciutadà que pateix precarietat, doncs ho has d'explicar molt bé. I segurament no ho vam saber explicar bé, i mira que Trias insistia molt en el fet que tot això tecnològic tenia sentit si servia per millorar la vida dels barcelonins i barcelonines, però no va arribar. I per dir una altra cosa bona, el replantejament. L'espai del PDeCAT ha sigut conscient que els partits tradicionals no arriben enlloc. El PDeCAT està fent l'exercici d'adaptació a partit nou del S. XXI. Encara no estem en l'estació final, que probablement és JxCat, però està fent aquest procés. I a Barcelona s'ha notat.
Aquest procés de canvi es va impulsar de forma interna o va estar forçat per l'escàndol de Convergència?
Jo aniria a la foto del Congrés fundacional del Partit Demòcrata perquè es veiés que era intern. Es va analitzar des d'un punt de vista de certa sorpresa als mitjans, pel fet que hi hagués aquella explosió de debat, d'opinió, de congrés no controlat en paràmetres antics, amb idees fresques però feia mesos que ja era així, que internament hi havia moltíssim debat de com ha de ser un partit nou. I va explotar al congrés. Va ser molt espontani. Evidentment altres factors poden accelerar això. El diàleg del congrés va ser o realment tanquem una casa i en fem una de nova o rehabilitem l'antiga. Va guanyar la nova.
Agustí és expert en Govern Obert: transparència i participació ciutadana (Marina Bou)
Agustí és expert en Govern Obert: transparència i participació ciutadana (Marina Bou)
Vostè fa bandera de la investidura de Puigdemont. Podrà ser investit president?
Puigdemont ha de ser investit president. Una altra cosa és quina forma acabem trobant. Pot ser president efectiu de la Generalitat, pot ser president del consell de la República, potser una persona que faci les funcions aquí de president del govern autonòmic, per dir-ho d'una manera... És necessari fer govern perquè tenim el 155 corcant les nostres institucions. Ara, quedar-nos només en fer govern no respon al que la societat i la situació política demanda. Al costat del govern ha d'haver-hi la dignitat. I al costat del govern, que serà un govern intervingut econòmicament, hi ha d'haver qui l'encapçali, però ha de ser Puigdemont amb la fórmula que es vulgui i amb el govern legítim a l'exili. I al costat d'això, ha d'estar la societat civil, que és l'altra pota de la dignitat. És la fórmula que s'adequa a la situació política actual.
Anirem a eleccions?
No anirem a eleccions i no convé anar a eleccions, per un factor simple de risc. En un Estat espanyol dubtosament democràtic, anar a unes eleccions controlades per l'Estat és perillós. El 21-D ens en vam sortir amb gent a la presó, gent a l'exili... no juguem amb riscos massa vegades.
El congrés que el PDeCAT celebra al juliol serà el punt de partida del canvi a JxCat? Hi haurà algun canvi de càrrecs?
Per mi ha de ser el Congrés del PDeCAT a JxCAT. És una excel•lent oportunitat de fer aquest canvi. Si això implica canvis de càrrecs, ja es veurà. Això dependrà de com es faci aquest procés.
La majoria del partit és favorable a aquest transformació?
Crec que la majoria és partidària de canvi.
Creus que la cúpula del PDECat ha estat poc ferma amb el procés i la defensa de Puigdemont?
No, ha jugat el seu paper. Per sort, i això forma part de la política moderna, no hi ha un sol actor, hi ha diversos. Hi ha JxCat, hi ha un grup parlamentari, hi ha un govern a l'exili, hi ha presos polítics, hi ha el PDeCAT etc. El partit està en procés de transformació a un partit modern i la direcció està centrada en això. I pel que fa al procés independentista, s'ha basat molt en la defensa dels presos polítics, en la formació de govern sense negar que ha de ser Puigdemont qui l'encapçali. Jo crec que el PDeCAT ha jugat el seu paper en una d'aquestes potes. JxCat ha jugat més el paper de Puigdemont...al final, és un conjunt d'actors amb una estratègia única.
Imprimir
Enviar
Sitges
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat