No. De fet, el que vaig explicar en aquell llarg interrogatori de més d'una hora, a preguntes del fiscal i l'acusació particular de VOX, és com des del govern de la Generalitat s'havia treballat per aconseguir fer un referèndum acordat i que tots els esforços s'havien centrat en un diàleg amb el govern central. I que el referèndum que es volia i pel qual vam estar treballant durant mesos, era un referèndum que tingués garanties, que fos reconegut internacional i que fos vinculant. Evidentment, el referèndum que es va fer l'1-O, que va ser un referèndum, no va poder tenir aquestes condicions a causa de l'extrema repressió i brutalitat de la resposta policial. Això és al que em vaig referir. A aquesta extrema violència que va impedir que fos el referèndum que volíem, i en aquest sentit, és evident que no va gaudir d'aquestes condicions que nosaltres volíem. Dit això, tothom sap que les declaracions que tant els membres del govern, per tant les persones investigades com les persones que hem anat com a testimonis, han estat filtrades per alguns mitjans de comunicació de manera esbiaixada i sense contextualitzar. Per tant, això és el que vaig dir i que a tothom que m'ho ha preguntat i he pogut contextualitzar-lo, crec que s'entén perfectament.
Jo vaig deixar el govern el 14 de juliol de 2017 i en aquella data, aquesta brutal repressió no formava part de l'escenari que nosaltres consideràvem possible. Després, les coses es van accelerar molt i potser, al mes de setembre, aquest escenari era molt més proper i més probable. La meva experiència personal és que veiem que l'Estat mantenia el seu immobilisme, les seves amenaces constants i la judicialització de tots els actes que fèiem com a govern i també com a Parlament. Però aquesta brutal i injustificada repressió que es va patir l'1-O i després, era molt difícil de preveure en aquell moment. Jo no em podria imaginar que hi hauria un dia que els "Jordis" entrarien a presó i no sortirien durant molts mesos, i no em podria imaginar aquell infaust 2 de novembre, en què els consellers van ser empresonats o l'exili del president i altres consellers.
Després de molt parlar-ho i molt meditar-ho, també amb el mateix president, alguns de nosaltres vam arribar a la conclusió que havíem de fer aquest pas al costat i deixar pas a persones que vinguessin amb les piles carregades al 100 o al 200 per cent. Jo manifestava una situació d'esgotament molt important per l'acumulació de l'atenció, per les dificultats de context, dins i fora del govern. Jo em trobava amb la càrrega, que va ser molt benvinguda en el seu moment, però que vas acusant, de ser la portaveu del govern. Això et suposa acumular un desgast. Feia uns quants anys que estava sotmesa a molta atenció i, honestament, crec que la finalització del procés requeria forces renovades. Va ser acordat amb el president. Ningú em va fer fora, ningú em va cessar, que no va generar cap conflicte ni amb els meus companys de govern ni amb el mateix president, principalment, ni tampoc amb el meu partit. I la prova és que vaig continuar compromesa des d'aquell mateix moment en les meves responsabilitats al partit i també en el procés i la campanya del referèndum. No he deixat mai d'estar amb aquest compromís que és total.
Sí, suposo que és inevitable i humà. A més, molta gent m'ho va dir els dies posteriors als empresonaments. Però ho he viscut més que com un pensar "ostres, jo podria ser-hi i no hi sóc", com una sensació d'impotència i d'injustícia. Perquè jo sóc conscient de tot el que he fet i de tot el que hem gestionat des del govern i no hi ha res que justifiqui un empresonament ni una repressió d'aquestes característiques. Especialment preocupant és el concepte de la violència. En la meva declaració al Suprem vaig ser pregunta nombrosíssimes ocasions per la violència. Quan veus que el relat se sustenta amb una mentida com és aquesta, és quan te n'adones de la gravetat de la qüestió i de les dificultats que estem tenint, no en l'àmbit social i ciutadà, sinó, davant de la justícia per defensar la bondat i la innocència de totes les persones que estan encausades.
Barcelona ha de ser la capital de la República?
Barcelona ha de ser capital de la república. Ara Barcelona és la capital d'una nació sense estat però que vol assolir aquest estat i no deixarem de treballar-hi. La Barcelona que jo vull és la que es posiciona al costat del govern de Catalunya, la que dóna veu a les persones represaliades, des d'una perspectiva política i que ha d'esdevenir ser el capitat d'allò que volem que sigui Catalunya, que és un estat lliure dins Europa.
En aquest camí, l'independentisme ha d'anar junt de cara a les eleccions municipals del 2019?
Jo crec que sí, sense cap mena de dubte, per aconseguir guanyar aquestes eleccions. El que pot passar en cas contrari és que un partit tan contrari als trets essencials del nostre país, la llengua, cultura, convivència com és Ciutadans pugui esdevenir la força més votada i crec que això no ho vol absolutament ningú. A més, la ciutadania ens demana unitat en aquests moments. Si sumem, guanyem, si no sumem, hi ha un risc molt gran de què ho facin aquells que van en contra.
Quina seria la millor fórmula?
Tot això s'haurà de parlar, i jo espero poder dedicar-me a fons en el moment que sigui escollida candidata del partit demòcrata. Crec que aglutinar i sumar esforços al voltant una llista el més transversal possibles seria la millor recepta. Ho hem viscut amb JxCat, ho vam viure abans amb JxSí, que va aglutinar encara més les sensibilitats i posicionaments polítics. Això és el que dóna credibilitat al moviment independentista i engresca la gent, quan parlem de sumar per guanyar. I jo treballaré en aquest sentit.
En aquesta possible llista compteu amb la CUP?
Jo hi voldré parlar evidentment. És una formació política amb la qual hem treballat i jo personalment, m'he agut d'entendre des del govern de la Generalitat, que hem compartit una part molt important d'aquest camí i per tant, en l'àmbit de Barcelona, hi voldré parlar, igual que amb ERC i altres moviments i plataformes sobiranistes.
Que n'opina de la proposta de Graupera? N'heu parlat?
No, no n'hem parlat darrerament. La seva proposta jo l'he valorat com un bon ham per parlar d'empoderament de la ciutadania, per parlar de participació i parlar d'unes primàries obertes a tota Barcelona. Nosaltres com a PDeCAT estem fent unes primàries. Jo el que no sé és com es podrien articular unes primàries com les que ell proposa perquè em falta molta concreció, sobre qui es presenta, quines garanties hi ha, com es fa això? Hi ha una sèrie d'ítems que Graupera encara no ha desenvolupat. Tampoc sé quina és la seva proposta per Barcelona. Però jo ni menystinc ni molt menys un posicionament d'aquestes característiques, perquè entre altres coses, crec que Barcelona necessita idees noves de gent que vulgui aportar coses.
Una de les notícies recents va ser que Manuel Valls sospesa una oferta per ser candidat de Ciutadans a l'alcaldia de Barcelona. Que n'opina?
Jo crec que estem davant un paracaigudista. Una persona que no coneix la ciutat té tot el dret a dir que l'estima, però no l'ha viscut i per tant, no se'n pot sentir part com ens podem sentir la resta de candidat i candidates. Independentment de qui tingui al capdavant, hem d'impedir democràticament que una formació política com aquesta, que és profundament contraria a la llengua, cultura, convivència, cohesió i que, de fet, va néixer per trencar tot això, se surti amb la seva. Manuel Valls, per altra banda, és una persona que està acumulant, no només critiques, sinó abandonaments del seu propi partit. Que un paracaigudista i un perdedor vingui a Barcelona a dir-nos que hem de fer i com resoldre la qüestió independentista és un indocumentat respecte el que passa a Catalunya.
En quin punt està ara mateix la ciutat de Barcelona?
Jo crec que està en un punt de descontentament i de desconcert. Es va aixecar moltes expectatives amb l'arribada de l'equip d'Ada Colau, sobretot des d'una perspectiva social i de canvi. Ara, ella és esclava de les seves paraules i les seves promeses electorals perquè va oblidar que una administració municipal per si sola no pot fer certes coses i per tant, hi ha un punt de frivolitat de prometre qüestions tan sensibles a les persones. L'habitatge no ha millorat, els increments dels preus no s'han aturat, els desnonaments tampoc. Falta una política pròpia per a millorar la gestió de l'habitatge a Barcelona, tenint en compte que és una ciutat d'èxit on tothom vol venir a viure però la ciutat no dóna per més i els preus estan disparats. No s'han posat propostes concretes sobre la taula. Com un indicador de preus com si va fer el govern de la Generalitat o tirar endavant de manera publico privada un instrument que permeti posar pisos de lloguer a disposició, no només d'habitatge social, de persones que poden treballar però no tenen un salari que els permeti accedir a un habitatge amb condicions. Crec que la qüestió de seguretat també ha patit un retrocés. Hi ha un acomplexament en matèria de seguretat. El tema dels narcopisos és molt preocupant. Ha baixat la presència de la Guàrdia Urbana als carrers i això es veu i els veïns i veïnes ho passen malament perquè es veuen desemparats, desprotegits. Crec que també ha desconcertat i ha indignat a molta gent la posició tan ambigua que ha mantingut l'alcaldessa amb les circumstàncies que està vivint el país, la repressió, l'existència de presos polítics i exiliats.
Ha parlat de turisme, habitatge i seguretat. Un altre tema criticat de la gestió de Colau és el tramvia. Vostè és partidària d'unir el tramvia per la Diagonal?
Jo crec que els extrems del tramvia s'han de poder unir però és un error haver-ho plantejat amb termes d'un tramvia per la diagonal. Crec que no és la millor opció, tampoc des d'un punt de vista econòmic i sostenibilitat ambiental. Per la diagonal travessen moltes línies de transport públic i un autobús elèctric és menys costos, no contamina i em sembla una posició molt més acurada. Però la gestió ha estat nefasta i ha aconseguit quedar-se sola al plenari sense cap suport. Ha estat incapaç de teixir consensos i complicitats.
Quins són els errors del PDeCAT a l'Ajuntament? I encerts?
És una evidència que ens va costar molt assolir l'alcaldia de la ciutat malgrat haver presentat programes molt interessants i candidats molt interessants. Però alguna cosa devia passar quan assolint moltes victòries consecutives a la Generalitat, sempre se'ns escapava Barcelona. Ho vam aconseguir amb Xavier Trias, i crec que la gestió va ser molt bona, en un context econòmic i social complex. I també amb un Ajuntament molt dividit, disgregat però se'n va sortir amb èxit. Després, no vam poder culminar amb una altra legislatura la bona feina que s'havia començat. Crec que segurament no es va estar prou atent als canvis que s'estaven produint a la ciutat i el malestar amb els partits polítics clàssics i tradicional. En aquest sentit, crec que el PDeCAt ha fet una bona feina de reconversió, de transparència i també de reconeixent dels errors comesos, perquè evidentment, se'n van cometre. Crec que això podria resumir una mica la trajectòria del PDeCAT a la ciutat de Barcelona. Que se'ns va resistir i confio que no se'ns torni a resistir.
El PDeCAT ha de seguir els passos de JxCat?
JxCat es crea a instàncies d'una reflexió del president Puigdemont per guanyar les eleccions del 21-D però també és el camí natural d'una formació política que va néixer per crear un moviment molt més transversal i que sobrepassés les sutures d'un partit polític tradicional, perquè vam abandonar la idea de partit tradicional en el Congrés fundacional del juliol de 2016. Per tant sí, hauria de ser el camí natural, l'element aglutinador, que disposa d'estructura territorial, sectorial però vol arribar a moltes més persones, que mai s'havien interessat per la política.
El congrés que el partit celebra al juliol seria el moment idoni per fer aquest canvi?
Segurament no hi haurà un moment millor que aquest per fer-ho, però també penso que d'aquí al juliol han de passar moltes coses, que siguin coses bones, que es pugui conformar govern, per exemple, i que aquest govern pugui restablir una certa dinàmica des del Palau de la Generalitat. Ser un altaveu molt fort de la injustícia. Cal estar molt atents al que més convingui que des del partit demòcrata es faci al mes de juliol. En condicions normals seria un congrés per revisar l'ideari ideològic però crec que ara, passa per davant veure com podem ser més útils al país, al govern, al Parlament i com podem ajudar els nostres companys que està a presó o exili. D'altra banda, estarem a un any vista de les eleccions municipals i jo proposo que aquesta trobada serveixi també com a llançament dels nostres candidats i candidates.
Creus que la cúpula del PDECat ha estat poc ferma amb el procés i la defensa de Puigdemont?
Aquesta és una qüestió que jo internament no l'he viscut d'aquesta manera però malauradament hi ha hagut molt soroll mediàtic al respecte. Jo estic al PDeCAT perquè m'hi sento còmoda, crec que és una formació política que pot aglutinar la centralitat política social d'aquest país. Jo no estaria còmoda si no hi hagués una defensa i un posicionament de suport màxim i confiança màxima al president Puigdemont. Jo la veig. Existeix aquest posicionament al partit, per tant, fins al dia d'avui no puc dir una altra cosa.
Puigdemont serà investit president? Com es desencalla la investidura?
Ell es va presentar a les eleccions per ser president, el vam votar per ser president i jo mantinc que és el president legítim de Catalunya. Per tant, és el pla A de JxCat des del primer dia fins ara. Puigdemont ens ha demanat temps i confiança. Jo estic convençuda que es podrà formar govern i que aquest govern respondrà al mandat del 21-D i per tant, estic convençuda que ell farà una proposta, posarà sobre la taula un determinat full de ruta i que insisteixo, mereix tota la nostra confiança perquè això pugui tirar endavant. Si no passa per la seva investidura, és perquè la justícia espanyola ho està impedint una i una altra vegada.
Per tant, creu que no anirem a eleccions?
Crec que hi haurà investidura, hi haurà govern. Unes noves eleccions no és un bon escenari, ho penso sincerament. També és veritat que una vegada més, no tot depèn de nosaltres, perquè juguem una partida contra un adversari que és fort i que ja ens ha mostrat que moltes vegades té unes determinades cartes que nosaltres no tenim. Per tant, crec que hi haurà investidura i govern que pugui començar a treballar i estarem al costat d'aquest govern, però evidentment, fins a l'últim moment haurem d'estar atens al que succeeixi perquè l'estat no es queda de braços plegats.