Dilluns, 13.12.2010. 05:00 h

Alfons López Tena director executiu d'Osona Decideix just un any després del 13-D

'Les consultes no-oficials no es poden fer indefinidament perquè la gent demana resultats'

---

El 13 de desembre de 2009, avui fa just un any, la ciutat de Vic i comarca es van convertir en l'epicentre independentista de Catalunya. Sota la batuta d'Alfons López Tena com a director executiu d'Osona Decideix, la consulta sobre la independència del país que s'hi va celebrar va aconseguir el 41,7% de participació, un èxit col·lectiu per al conjunt de l'independentisme català. Un any després, el futur diputat al Parlament per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) analitza per a directe!cat quines conseqüències van generar aquell moviment, quin futur ha de tenir i quin futur ha de tenir el conjunt de l'independentisme. En aquest sentit, opina que 'el primer partit dels independentistes a Catalunya ha estat sempre l’abstenció', rebutja situar Solidaritat en l'eix esquerra/dreta, sinó que prefereix parlar de l'eix partits autoritaris/partits liberals, i afirma: 'S’ha demostrat que els pactes amb Madrid són fracassos constants i per aquest motiu s’han de fer polítiques pràctiques de cara a la independència.'

Creu que les consultes sobre la independència han jugat un paper important en les eleccions?
Crec que sí, ja que tot el procés de les consultes ha significat la superació d’un sistema polític bloquejat que no permet que els ciutadans puguin votar lliurement sobre la independència de Catalunya. Davant d’això hem estat capaços de bastir un sistema electoral, de suplir l’administració pública, d’exercir com a Estat i d’esvair les pors de la censura dels partits polítics, que s’ha vist que no són necessaris per arribar a la independència. Amb les consultes s’han enfortit els moviments populars que aposten per la sobirania i s’ha reforçat el lliure poder de decisió de la ciutadania, que ha aconseguit expressar la seva veu malgrat les nombroses persecucions polítiques.

Solidaritat hauria existit, doncs, sense el moviment de les consultes?
No. L’embranzida que van donar els referèndums ha estat la llavor que ha fet nàixer SI. Tot el treball de base que es va fer i el nombrós voluntariat que es va mobilitzar ha trencat amb l’establishment polític i prova d'això és que en quatre mesos hem aconseguit quatre diputats. Nosaltres vèiem que això era possible i per això ens hi vam llançar.

« A CiU li passarà com a Pujol i als dos tripartits, que van confiar en el govern espanyol i els va acabar arrossegant al fracàs »

El principal beneficiari d'aquests moviments ha estat CiU?
Ens equivoquem si fem aquesta lectura. Les consultes estan al marge del sistema polític i electoral, i per aquest motiu el comportament del votant és diferent. Els ciutadans no han decidit sobre la independència en aquests comicis, sinó entre Montilla o Mas, CiU o tripartit, per liderar el futur de Catalunya en els propers anys. Hem de tenir present que CiU ha guanyat les eleccions centrant la campanya en el dret a decidir i la independència, alhora que ha apel·lat al vot negatiu: Si tu no hi vas, ells tornen. Aquesta crida al vot de la por té però un recorregut molt curt com s’ha vist amb el PSC, que durant anys va atiar el temor al PP i ara s’ha enfonsat. Si Mas compleix amb les expectatives que ha plantejat, tindrem un determinat escenari, però si aquests projectes no tiren endavant, com es preveu que passarà, Mas tindrà problemes ja que no es pot passar tota la legislatura dient que ell no és Montilla. A CiU li passarà com a Pujol i als dos tripartits, que van confiar en el govern espanyol per arribar a acords i els va acabar arrossegant al fracàs.

« El primer partit dels independentistes a Catalunya ha estat sempre l’abstenció »

Si CiU no compleix, quin panorama es pot trobar el votant independentista que els ha fet confiança?
No ens enganyem, aquí hi ha molta gent que no ha votat en les eleccions i que sí ho van fer en les consultes. CiU ha tingut només un 25-27% de la totalitat del cens i juguen amb això, ja que hi ha un gran abstencionisme independentista. El primer partit dels independentistes a Catalunya ha estat sempre l’abstenció, hem de tenir-ho clar.

SI presentarà una ILP per convocar un referèndum oficial sobre la independència?
El nostre objectiu després de les consultes era fer un referèndum oficial a tot Catalunya, però CiU i ERC van bloquejar la ILP que varem presentar, ja que temien perdre les poltrones. Ja que no ens van deixar recollir firmes, varem decidir recollir vots i, ara, un cop dins del Parlament, se’ns obre un gran ventall de possibilitats que abans no teníem.

I un referèndum a tot Catalunya seguint el model de les consultes?
Sempre que sigui amb caràcter oficial. Un cop s’ha fet l’onada de consultes no-oficials, el que no es pot fer és anar-ho repetint indefinidament perquè això necessita tenir efectes. Nosaltres proposàrem fer-ho mitjançant una ILP, perquè tant CiU com ERC es van negar a plantejar-ho com una iniciativa parlamentària. Mai ho han volgut fer i encara avui s’hi giren d’esquena encara que el Tribunal Constitucional avala les Iniciatives Legislatives Populars. Ells van bloquejar i anul·lar el dia 13 de juliol aquesta competència que figura a l’Estatut i que el TC no va retallar.

Ha mort la coordinadora de les consultes després de l'entrada dels seus líders al Parlament?
Jo vaig ser-hi amb els amics d’Arenys de Munt, Vic, Olot i Mataró, però amb la resta no hi he tingut res a veure. Crec que la millor manera de funcionar és que cada municipi o comarca agafi les regnes de la direcció i tirin endavant el procés de consulta. Personalment, després de promoure la ILP, on s’hi va abocar molta gent de consultes d’arreu de Catalunya, vaig decidir encetar una nova via amb Solidaritat Catalana degut al bloqueig que ERC i CiU van fer. Com que ara he entrat ara al Parlament, ja no puc moure’m en les consultes, perquè ara porto el barret de polític i no de societat com duia abans. O estàs com a moviment popular o com a partit polític. No hauria de ser així, però tristament les formacions polítiques catalanes son així, menys la CUP i Solidaritat Catalana, que tenim una organització democràtica i no imposada des de dalt.

« Cal un control democràtic dels dirigents; si no, s'acomoden »

Com s'entén que una persona com vostè, membre de la Fundació Catalunya Oberta on l'assemblearisme brilla per la seva absència, lideri un partit que defensa la màxima democràcia i tingui com a socis formacions que es declaren marxistes leninistes?
Perfectament. Parlem de democràcia i compartim el camí cap a la independència. Solidaritat Catalana no actua com la resta de partits que no tenen democràcia interna de cap mena. El líder marxa quan vol i designa al seu successor que és aclamat per la totalitat dels militants. Són organitzacions dictatorials que es poden resoldre de dues maneres: tenint la voluntat de canviar-ho des de dins o bé abandonar la formació com vaig fer jo amb CiU. Per assolir la independència cal un control democràtic dels dirigents. Si no, s'acomoden.

Quina definició ideològica faria de Solidaritat Catalana?
En termes clàssics no en puc fer cap. Nosaltres som un moviment democràtic on les decisions es prenen en consens de manera que els afiliats són els que manen. La nostra formació és allò que les bases volen, fet que ens situa sovint en el centre de graciosos comentaris d'alguns que diuen que SI està més a l’esquerra que ICV i d’altres que ens qualifiquen de partit de dretes. Les nostres coordenades s’inscriuen en la línia dels països democràtics i no de zones que viuen sota una semidemocràcia com és el cas de Catalunya. El debat ja no se centra en esquerres o dretes, sinó en autoritaris o liberals -en aquest sentit, les CUP i nosaltres ens trobem a la mateixa banda. De la mateixa manera, la divisió ja no és entre espanyolistes i catalanistes, és entre unionistes -on hi trobaríem espanyolistes i catalanistes- i independentistes. Són els dos eixos nous de la política catalana.

Tenen previst participar a les eleccions municipals amb alguna altra formació que encaixi amb els ideals democràtics de SI?
Justament com que som formacions que defensem la democràcia participativa, les decisions de concórrer a les eleccions amb acords o coalicions s’han de fer des de cada municipi. Cert és que ja estem en converses per sondejar si és possible arribar a acords que no seran fàcils ja que parlem d'encaixos programàtics i no de cadires ni càrrecs. Totes les bandes estem receptives. Ja ho veurem.

Barcelona rebrà el mateix tracte que les altres ciutats catalanes a l’hora d’arribar a pactes amb altres formacions?
Sí, és clar. Barcelona és la capital de Catalunya, la ciutat que té més visibilitat, però no per aquest motiu hem de tractar el tema dels pactes de manera diferent. Els afiliats de Solidaritat Catalana a Barcelona decidiran al seu moment quin ha de ser el paper del partit davant els comicis municipals del mes de maig com passarà en qualsevol altra ciutat catalana. La direcció nacional els exposarà la seva opinió, però seran ells qui decidiran.

Han començat a parlar doncs amb Jordi Portabella?
Totes les voluntats de pactes que té Portabella ho sabem per la premsa. Ningú d’ERC s’ha posat en contacte amb nosaltres ni de forma oficial ni de forma oficiosa. Això sí, la nostra formació té les portes obertes i estem disposats a encetar un diàleg.

« ERC i CiU han fet només una política de millora de l'autonomisme com la Lliga Regionalista »

Creu que Solidaritat Catalana pot substituir ERC com a partit de referència de l’independentisme?
ERC ha estat fent, simplement, una política de suport i millora de l’autonomia com va fer la Lliga Regionalista o Esquerra dels anys 30. No han fet polítiques reals per aconseguir la independència i ara es troben en una cruïlla on han de decidir el que volen ser. S’ha demostrat que els pactes amb Madrid són fracassos constants i per aquest motiu s’han de fer polítiques pràctiques de cara a la independència. Ni CiU ni ERC ho estan fent i nosaltres entrem al Parlament per anar en aquesta línia.