Cada llengua atresora la seva manera única de concebre la realitat. Cada llengua que mor, doncs, representa un empobriment per a la humanitat sencera. I, malgrat tot, en els darrers anys, hi ha moltes llengües que han desaparegut del planeta sense fer soroll ni deixar rastre: el judeo-provençal, el catawba, el dàlmata,l'ubyck, el kamassià, el yaghan...

Els esforços lingüicides de molts estats per uniformitzar el paisatge en favor de la llengua d'estat i en detriment de la diversitat lingüística han donat i donen, doncs, el seu fruit. Els catalans, per sort, encara podem decidir quin serà el futur de la nostra llengua. Però si deixem que els altres decideixin per nosaltres la profecia es farà realitat.

A cremallengua, de Joan-Lluís Lluís, és un elogi de la diversitat lingüística. Amb les seves cròniques breus, sempre amenes i accessibles al lector no especialitzat, l'autor ens mostra l'enorme valor de la riquesa de les llengües del món i dóna veu a les llengües en perill d'extinció que els intents d'uniformització lingüística volen relegar al silenci.