Joan Sales i Sabater Club Editor
'Incerta glòria'
0
Compartir
carregant
Títol: 'Incerta glòria'
Autor: Joan Sales i Sabater
Editorial: Club Editor
Col·lecció: El club dels novel·listes, 8
Pàgines: 764
Any d'edició: 2007
RESSENYA
Incerta glòria podria ser una novel·la d'amor si no fos una novel·la de guerra: tres homes s'hi enamoren d'una mateixa dona, tres companys de front que comparteixen el viure al ras sense saber si demà hi seran encara. Quina és la seva guerra? La del 36, viscuda des del bàndol republicà, i molt s'ha dit que Incerta glòria apareix com La guerra, aquella experiència vital que aguditza fins als límits tot el que treballa per sota qualsevol joventut; afany d'amor, de vida, afany d'immortalitat que es tradueix en desig obsessiu i desemboca en la mort quotidiana. Molts moren a la guerra, però als que no hi moren els passa que sobreviuen a la pròpia joventut. Alguns arriben a envejar els que van morir al front sense assistir a aquesta altra derrota, el fer-se vell. Tot home estima i enyora la seva joventut; què enyora i estima aquell per a qui joventut i guerra són una mateixa cosa? «És amb vergonya que confesso no haver-me curat mai ni de la meva joventut ni de la meva guerra. ¡Les duc, les duré sempre a la sang com una infecció!», diu l'ex-soldat Cruells en El vent de la nit, l'ultima part de l'obra.
Compra'l a Llibres.cat
Autor: Joan Sales i Sabater
Editorial: Club Editor
Col·lecció: El club dels novel·listes, 8
Pàgines: 764
Any d'edició: 2007
RESSENYA
Incerta glòria podria ser una novel·la d'amor si no fos una novel·la de guerra: tres homes s'hi enamoren d'una mateixa dona, tres companys de front que comparteixen el viure al ras sense saber si demà hi seran encara. Quina és la seva guerra? La del 36, viscuda des del bàndol republicà, i molt s'ha dit que Incerta glòria apareix com La guerra, aquella experiència vital que aguditza fins als límits tot el que treballa per sota qualsevol joventut; afany d'amor, de vida, afany d'immortalitat que es tradueix en desig obsessiu i desemboca en la mort quotidiana. Molts moren a la guerra, però als que no hi moren els passa que sobreviuen a la pròpia joventut. Alguns arriben a envejar els que van morir al front sense assistir a aquesta altra derrota, el fer-se vell. Tot home estima i enyora la seva joventut; què enyora i estima aquell per a qui joventut i guerra són una mateixa cosa? «És amb vergonya que confesso no haver-me curat mai ni de la meva joventut ni de la meva guerra. ¡Les duc, les duré sempre a la sang com una infecció!», diu l'ex-soldat Cruells en El vent de la nit, l'ultima part de l'obra.
Compra'l a Llibres.cat
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat