L'actualitat de l'Europa oriental i les complicades transicions als països de l'antic bloc soviètic centren l'atenció de l'entrevista amb el periodista polonès Adam Michnik, director de la Gazeta Wyborcza. Unes preocupacions que enllacen, en bona manera, amb les de l'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura el 2015, de qui s'inclou una conversa sobre la seva obra arran d'una visita seva a Barcelona.

La temàtica artística ocupa una altra part d'aquest número, primer amb l'article que l'historiador de l'art Aitor Quiney dedica a la figura d'Ismael Smith, un artista decadentista català no prou conegut ni reconegut, i que aquesta tardor serà objecte d'una exposició al MNAC; i, segonament, amb la reconstrucció que el musicòleg Antoni Pizà fa de la visita de la companyia de dansa de Merce Cunningham a Sitges el juliol de 1966, ara fa cinquanta anys, una actuació que va fer possible el mecenatge de Joan Miró i que va deixar una notable empremta.

Altrament, els historiadors Marià Hispano i Andreu Mayayo subratllen la importància de la documentació relativa al PSUC que es troba en els anomenats «papers de Salamanca», que aporten una valuosa informació sobre els primers anys d'aquest partit, just ara que es commemora el cinquantè aniversari de l'inici de la Guerra Civil espanyola.

En les ressenyes culturals, s'aborden qüestions com la violència durant la Transició democràtica espanyola o la radicalització de joves espanyols que se sumen al gihadisme. En el camp audiovisual, Imma Merino ens parla del cinema de Nanni Moretti, ara que fa quaranta anys del seu debut com a director de cinema, i Josep Pelfort de la sèrie televisiva Nit i dia, arran de la seva primera temporada. Jordi Puntí clou el número amb una reflexió sobre la «literatura literària».

Compra'l a Llibres.cat