Records d'Oklahoma

Veia el cel gris i la pluja que queia a través dels vidres blindats de la finestra del seu despatx. El dia grisot era un mirall perfecte del seu estat d’ànim. La mort del Christian en un accident de moto als afores de Barcelona l'havia deixat estabornit. L'agent era el contacte únic i directe amb la cèl·lula i ara el CNI s'havia quedat sense enllaç amb el grup. La frase 'los más paletos y más fachas de la zona' li tornava a la memòria ara i adés, i cada vegada suava més. L'escamot estava fora de control.

El director del serveis secrets espanyols va mirar de tranquil·litzar-se mentre es servia un altre conyac de l'ampolla de Soberano que amagava rere uns manuals de guerrilla urbana de l’OTAN. A fi de comptes, pensava, ningú no havia descobert la identitat real del Christian. Ell mateix havia informat la família Mateo que el seu fill havia mort en acte de servei a l'Afganistan i els havia lliurat una indemnització de mig milió d'euros, fet que garantia que aquella pobra gent no faria més preguntes. 'Por este lado no hay cabos sueltos', va pensar.

Es va repenjar en el sofà pensant si hi havia més 'cabos sueltos'. Només un cap operatiu del CNI estava al cas de l'operació, però la seva lleialtat a 'la casa' garantia que no hi hagués cap fuga d’informació. I ell, evidentment, tampoc no badaria boca, ni tan sols a la ministra. Va pensar en la teoria de les probabilitats que havia après a Fort Sill, Oklahoma, i va concloure que, sense líder, el grup segurament es dissoldria. A més, el grup estava format per quatre persones i l'accident n'havia retirat dos de la circulació, i mai millor dit, va pensar. Els altres dos segurament tindrien por i ho deixarien córrer.

El director ja s'havia calmat del tot i va decidir deixar-hi de donar voltes. 'El muerto al hoyo y el vivo, al bollo', va dir en veu alta mentre s'alçava i es posava l'americana per anar a la cafeteria del CNI a endrapar un parell de donuts. El que no sabia el cap dels espies espanyols era que lluny d'allà, a uns 600 quilòmetres, en una caseta de l'horta del Baix Llobregat, un jove exaltat acariciava una pistola mentre es repetia a si mateix: 'Joder, ésto no va a quedar asín, por mis huevos que lo van a pagar'. Al seu costat, una jove adolescent es repassava els llavis amb un mirallet de la Hello Kitty mentre pensava que el seu Víctor era un autèntic mascle ibèric.