Si l'últim intent per parlar català al congrés espanyol fracassa, 'només ens quedarà la insubmissió lingüística', segons Tardà
'No ens n'hem sortit', reconeix el diputat republicà
CiU, ERC i ICV, juntament amb el PNB, IU, el BNG i NaBai, van presentar la setmana passada una proposició de reforma del reglament del congrés espanyol perquè s'hi pugui parlar en català amb absoluta normalitat. El diputat republicà Joan Tardà assegura en un apunt al seu blog que aquesta és 'l'última temptativa' per a aconseguir-ho i que, si és rebutjada, 'només ens quedarà –es tracta d’una opinió ben personal- la insubmissió lingüística. Tanmateix, aleshores, ningú no podrà acusar-nos de no haver intentat avançar unitàriament i gradual'.
Tardà reconeix que 'no ens n’hem sortit' amb l'ofensiva que ERC encapçala des del 2004 per aconseguir poder parlar en català al congrés espanyol. Exposa que el PSOE 'en un primer moment, semblava que s’hi posava bé', però que 'tot plegat va durar quatre dies', fins al punt que ara 'ha anat arrelant la idea que és una reivindicació fora de lloc atenent a la importància i/o la urgència d'altres qüestions'.Segons Tardà, la proposta de modificació del reglament 'ha de permetre que, d’aquí a poc (febrer o març), el Plenari del Congrés dels Diputats hagi de dir sí o no. Caixa o faixa!'. Des del seu punt de vista, aquesta iniciativa 'durà el conjunt de les forces polítiques al capdavall del carrer, a l’escenari on ja no sigui possible fer veure el que no és o bé marejar la perdiu. En cas que el PSOE hi votés favorablement, hi hauria temps suficient per enllestir el procés abans que no acabés la legislatura. Si el PSOE hi vota en contra, les portes a la normalització de la llengua s’hauran tancat definitivament. Aleshores, si això passa, cadascú haurà de saber prendre la decisió més adient.'
El document proposat per CiU, ERC, ICV/IU, PNB, BNG i NaBai proposa afegir un nou punt a l'article 6 del Reglament del Congrés del febrer del 1982 pel qual els diputats puguin utilitzar qualsevol llengua cooficial en la presentació i publicació d'escrits, incloent-hi qualsevol iniciativa parlamentària, així com en les intervencions dels diputats al ple del Congrés, a la Diputació Permanent i a les Comissions. Al seu torn, el text demana afegir una disposició addicional perquè els ciutadans puguin dirigir-se al congrés espanyol en qualsevol llengua cooficial.