La nova consellera de Justícia va equiparar les consultes amb els ajuntaments bascos que organitzen homenatges als militants d'ETA
Pilar Fernández Bozal va considerar el 2009 que una i altra situació eren un perill per a 'l'estabilitat política i social' de l'Estat espanyol
La nova consellera de Justícia del Govern d'Artur Mas, la jurista Pilar Fernández Bozal, creu que les consultes independentistes celebrades arreu de Catalunya -en què més de mig milió de catalans han participat lliurement i democràtica- són un perill per a 'l'estabilitat política i social' de l'Estat espanyol, de la mateixa manera que ho són els ajuntaments bascos que permeten instal·lar les capelles ardents de membres d'ETA en edificis consistorials. Així ho revela avui El Periódico, que explica que Fernández Bozal va signar dos recursos que l'Advocacia General de l'Estat a Catalunya va presentar contra la consulta independentista que Arenys de Munt va celebrar el 13 de setembre del 2009.
'Estimem que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política', va escriure Fernández Bozal en contra de la consulta d'Arenys, segons El Periódico.Fernández Bozal també esmentava dues sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que, segons ella, provaven que els municipis no poden cedir locals a activitats contràries a l'Estat espanyol. En una, es condemnava un municipi per 'la cessió de les dependències municipals per instal·lar-hi la capella ardent' d'un membre d'ETA que va morir quan va explotar un bomba que transportava. L'altre cas amb què la consellera va comparar els suposats excessos competencials d'Arenys de Munt és el de l'Ajuntament de Gatika, que va imprimir cartells en què se sol·licitava el trasllat dels presos a presons d'Euskadi.
Acabada de nomenar consellera, Fernández Bozal ha insistit a restar transcendència política a les actuacions que va haver d'impulsar quan era cap dels advocats de l'Estat a Catalunya.