Internacional Última actualització Dijous, 6 de gener de 2011 13:45 h

Els independentistes flamencs rebutgen la tercera proposta per formar govern a Bèlgica

El text plantejava un nou model de finançament que incloïa cedir part de l'IPRF a Flandes i Valònia

L'enèsima proposta que intentava crear govern a Bèlgica, més de 200 dies després de les eleccions generals del 13 de juny, no ha aconseguit convèncer els independentistes flamencs, vencedors dels comicis. Dimarts el conciliador Vande Lanotte va presentar un text que havia de servir com a base per a reprendre les negociacions i que proposava transferir a les regions més competències i dotar-les de més autonomia fiscal, així com escindir la perifèria de Brussel·les, una de les demandes històriques de Flandes. El partit sobiranista de Flandes, l'N-VA, però, no en té prou i ha presentat ara 'objeccions fonamentals' a la proposta, enfonsant l'estat en una crisi encara més profunda.

Després de batre el seu propi rècord de dies sense govern, Bèlgica s'ha enfonsat encara més a la crisi, després que els independentistes flamencs hagin rebutjat la proposta de Lanotte. El text proposava buidar de contingut l'estat i cedir-li més poder a les regions. La proposta incloïa transferir competències en matèria d'Ocupació i mercat de treball, Sanitat i Justícia, entre d'altres. A més, proposava un nou model de finançament que preveia cedir part de l'impost sobre la renda a les regions. El text preveia retallades pressupostàries que passaven, entre d'altres, per rebaixar les dotacions a la monarquia.

Més autonomia fiscal i escissió de la perifèria de Brussel·les
Un dels conflictes irresolts entre flamencs i valons és el de les poblacions de la perifèria de Brussel·les, la circumscripció electoral i judicial coneguda com BHV (Brussel·les- Halle- Vilvoorde), que, tot i que només afecta unes 100.000 persones, va ser la gota que va fer vessar el got i va provocar que l'últim govern saltés pels aires. I és que, a algunes de les poblacions properes a Brussel·les, tot i formar part territorialment de Flandes on l'única llengua oficial és el flamenc, els seus ciutadans compten amb el privilegi de poder-se dirigir a l'administració en francès i de votar llistes francòfones -una excepció només reservada a Brussel·les, l'única oficialment bilingüe, ja que a Valònia només hi ha llistes electorals francòfones i a Flandes, llistes neerlandòfones.

La proposta presentada per Vande Lanotte incorporava, a més, l'escissió de la circumscripció electoral, deixant Brussel·les capital d'una banda, i els municipis de la perifèria de l'altra. El text proposa, però, que la minoria francòfona que viu en les sis poblacions amb privilegis especials pogués continuar votant per Brussel·les si ho volien i seguir tenint la documentació oficial en francès durant tres anys. Els alcaldes d'aquestes poblacions, però, dependrien de Flandes.

Juntament amb la proposta, Lanotte va fer arribar als set partits que han de seure a la taula de negociacions una nota que puntualitzava que el text no s'havia d'agafar o deixar, sinó que era només la base perquè es poguessin reprendre les negociacions. El text va convèncer socialistes i verds flamencs i socialistes, ecologistes i demòcrata- cristians valons, que es van mostrar disponibles a reprendre les negociacions tot i mostrar, aquests últims, reticències a algunes de les propostes de Lanotte en qüestió de finançament i de la perifèria de la capital belga.

Les 'objeccions formals' de l'N-VA, però, van tombar el text i el país torna a estar ara en punt mort.

---

Notícies relacionades