El MNAC dedica una retrospectiva a l'escultor avantguardista Juli González
L'exposició reuneix dues-centes peces de l'artista barceloní
0
Carregant
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) dedica la primera gran retrospectiva a Juli González, un dels escultors catalans més destacats de les avantguardes dels anys trenta, que va utilitzar el ferro per forjar un llenguatge innovador, de formes abstractes molt personals i soldat de sensibilitat.
La mostra, que es podrà veure de 28 d'octubre al 25 de gener del 2009, recull unes dues-centes peces, que inclouen les escultures de ferro, bronzes forjats, pintures, dibuixos i arts de l'objecte, principalment joies, procedents del Centre Pompidou, l'Institut Valencià d'Art Modern, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía espanyol i el mateix MNAC, a més d'altres museus i col·leccions europees i americanes.
Juli González (Barcelona, 1876- Arcueil, França, 1942) és un nom poc conegut entre els catalans, però va ser un gran escultor de les avantguardes de principis del segle XX, al costat de figures com ara Miró i Picasso, segons explicava en la presentació la comissaria, Mercè Doñate, que considera que la mostra salda un deute pendent amb l'artista, de qui només s'havien fet petites exposicions.Tot i que va desenvolupar la major part del seu treball a París, on va marxar el 1899 amb el seu germà Joan per fer carrera com a pintor, mai es va desvincular dels seus orígens barcelonins. De fet, la seva formació va començar a la metal·listeria artística del seu pare i a l'escola Llotja, i sempre va mantenir amistat amb els artistes catalans, així com amb el seu oncle Josep Lluís Pellicer, un dels dibuixants més coneguts del seu temps.
La seva vocació artística, que va coincidir amb l'inici de l'efervescència modernista i de la gran transformació de la ciutat que va acollir l'Exposició Universal de 1888, es nodreix de l'entorn familiar, però va créixer exponencialment quan es va traslladar a París, on va descobrir les immenses possibilitats del ferro, un material que ja havia treballat en joies i objectes decoratius, però va acabar dominant més tard, fins i tot servint d'ajuda a Picasso.
Considerat un dels gran noms de l'escultura moderna, aquesta admiració pel ferro, que va descobrir passats els cinquanta anys, el va portar a crear un llenguatge personal, 'amb rigor conceptual i llibertat imaginativa', puntualitza Mercè Doñate, que seria una de les aportacions més valuoses de les avantguardes dels anys trenta, tot i que només va dedicar una dècada de la seva vida a la creació amb aquest metall.
El seu llenguatge, que s'ha qualificat d'abstracte tot i que darrere sempre hi ha la representació de la figura humana, tal com remarca Mercè Doñate, està caracteritzat per la simplicitat de les línees i la recerca de la comunió entre la forma i l'espai. En les seves escultures, l'espai forma part de l'obra, iniciant un camí que desprès van seguir molts altres escultors com ara David Smith o Chillida.
A més de l'obra anterior al ferro, de pintures i arts decoratives, l'exposició recull una part important de les seves escultures, que permeten veure la magnitud i l'evolució del seu treball. Entre elles, hi ha 'Dona dita Els tres plecs', del Museo de Bellas Artes de Bilbao, 'Cap i Tors', del MOMA de Nova York, 'Dona pentinant-se', del Museu d'Estocolm, o les dues versions de 'Dona asseguda', del Reina Sofia i del Pompidou.
La gran absent és 'La Montserrat', una de les obres mestres de Juli González, segons explica la comissària, que retrata una pagesa catalana i està resguardada en un museu d'Amsterdam, que no ha permès el seu trasllat per a l'exposició, malgrat les insistències, pel seu delicat estat de conservació.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat